dimecres, 31 de desembre del 2014

CRÒNICA: SORTIDA 53 "THE LAST, THE BEST"

Roca de Sant Jaume (Sant Jaume de Vallhonesta)

Finalment no ha estat Barcelona, sinó la Serra de l'Obac, l'encarregada d'acompanyar-nos a la darrera sortida del 2014, aquest dimarts 30 de desembre.

La ruta que tot seguit explicarem no és ni de bon tros la més dura que hem fet, no hem arribat als quaranta quilòmetres i hem anat a un ritme força tranquil; però sí que en un dia com avui, de molt fred i que el sol amb prou feines proporcionava escalfor, l'esforç ha sigut més gran.

Amb l'Arnau i l'Eduard, que ja els podem qualificar protagonistes de la temporada, sortim a un quart de deu a l'Institut Terrassa i amb molt de fred anem a buscar la carretera de Rellinars, amb ganes de començar a pujar per entrar amb una mica de calor. Sortim a la carretera i agafem la pista per baixar a la riera i començar a pujar en direcció a els Caus; durant aquest tros ens trobem a un grup d'excursionistes d'edat avançada que també es dirigeixen cap amunt. Arribem a la urbanització i tornem a creuar la carretera de Rellinars per entrar a la Serra de l'Obac; passem per la Casanova de l'Obac i el restaurant de la Pastora, avui, sent dia laboral, ni una sola ànima.


Després d'un petit descans, agafem per primera vegada el camí de mà esquerra, entrem a una fondalada situada al vessant oest de la carena, en aquest moment es torna a disparar la sensació de fred; a més, comencem a veure el camí gebrat i bassals mig glaçats. Tot i així podem avançar amb força rapidesa i al Collet de Pals agafem un corriol que ens fa baixar encara més.

Estem pràcticament al fons de la vall, travessem el torrent de la Saiola, on hi ha una font que no hem arribat a localitzar.

Fonts de Rellinars
Quan portem uns disset quilòmetres ens trobem ja a la riera de Rellinars i de seguida anem a parar a una font tributària, la font de Carlets, i més endavant, les famoses fonts de Rellinars, avui rajant amb ganes.

Des de les fonts arribem a Rellinars; decidim no desviar-nos al centre del municipi i continuar la ruta, anem pràcticament per la meitat.





A partir d'aquí ens dirigim cap al nord per anar creuant colls i carenes per tal d'anar fent rumb cap a Sant Vicenç. En un principi tot és fàcil i agradable, a més les vistes que s'estenen des del replà de Rellinars fins les crestes del camí Ral i els Alts de la Pepa no tenen preu.




Tot és fàcil abans d'arribar al torrent de les Pasteres, aquest tros es fa força llarg i a mesura que avancem s'hi van acumulant més pedres que en un moment donat, impedeixen el pas de les rodes. Amb calma i paciència anem superant aquests obstacles i mica en mica ens anem aproximant a la Serra de Vallhonesta.

A punt d'arribar als trenta quilòmetres, ens trobem amb el camí Ral del Coll de Daví. Un camí històric i un dels elements de més rellevància de la Serra de l'Obac. Gràcies a un estudi que estic realitzant amb el treball de recerca us faré cinc cèntims sobre això:


Per parlar dels camins rals retrocedirem a l'edat mitjana, època de màxima esplendor. Un camí ral, també anomenat reial, era una via principal de comunicació i el rei era qui la concedia. 

Què té d'especial el nostre camí Ral? Moltes coses. Aquest sender és un dels més antics i llegendaris de la nostra comarca. Comunicava i encara segueix comunicant Manresa i Barcelona tot travessant el Llobregat pel Pont de Vilomara i enfilant-se per les carenes de la Serra de l'Obac, tot baixant després per la riera de les Arenes fins Matadepera, Terrassa, Sabadell i Barcelona. 

La principal funcionalitat d'aquest camí era el comerç entre ambdues bandes, recórrer-lo requeria la disposició de la meitat d'un dia, era un trajecte llarg, que al ser freqüentat provocava la necessitat de construir-hi diversos hostals i masies per donar acollida als traginers.

Amb la Revolució Industrial i l'arribada del ferrocarril a Manresa l'any 1859, el camí Ral va anar perdent el seu ús fins la seva totalitat; avui, aquest sender és molt estimat pels excursionistes que el recorren i fins i tot s'ha acabat convertint en un camí ramader.

No vull acabar aquest parèntesi sense fer esment a una de les llegendes més entranyables del camí Ral, ni més ni menys la del bandoler Capablanca; per no enrotllar-me més us facilito un enllaç on podreu llegir-la tranquil·lament.


Seguint amb la crònica, des del camí Ral, on podem observar bona part de la carena amb el Castellsapera al fons, arribem a l'ermita de Sant Jaume de Vallhonesta, situada a un petit coll. Sant Jaume és un temple romànic renovat el segle XV (més informació).

Des d'aquí podem observar a banda del Castellsapera i molt més a prop, la Serra dels Ermitanets i el Farell, també s'albira el massís del Montcau. 



Hostal de Sant Jaume de Vallhonesta

Deixem Sant Jaume i baixem cap als masos de Vallhonesta per arribar a l'altra ermita, Sant Pere i la masia de Can Campaner; en aquest cas Sant Pere és una església edificada al segle XII, restaurada fa un segle. Can Campaner era la casa de capellà i de rectoria (més informació).

Des de Sant Pere passem pel mirador de Sant Bernat des d'on veiem una magnífica panoràmica del pla del Bages i el pre-pirineu enfarinat al darrere. Amb agilitat baixem per una pista fins arribar a Sant Vicenç, gairebé sis hores després de sortir de Terrassa. No hi podia faltar el toc macaquero per acabar la sortida, perdem de vista l'Arnau i despleguem tot el protocol de trucar, trobar-nos i tot plegat. Quan ja està tot arreglat entrem a estació de la RENFE, una mica cansats i amb molta gana tot i que ens hem repartit un entrepà a Sant Jaume. Agafem el tren de dos quarts i arribem a Terrassa a les quatre.

Avui no parlarem gaire de números, prou que ho farem els propers dies amb el balanç del 2014; tot i així hem de destacar un parell de coses.

No ha sigut una ruta massa llarga, però tal i com podem comprovar ens hi hem tirat una bona estona, una de les raons a part de les condicions climatològiques és l'elevat desnivell positiu, que si ho comparem amb la resta de sortides que hem fet la d'avui es queda en quarta posició.



Amb la sortida d'avui hem superat les dues-centes hores, si féssim totes les sortides que hem fet des del setembre del 2012, estaríem pedalant durant poc més d'una setmana.

Per últim i a nivell de curiositat, si us hi fixeu aquesta és la sortida que més al nord hem arribat; si fa no fa a la mateixa alçada de Blanes!

MÉS FOTOS DE LA SORTIDA 53



Ha estat una sortida inesperada però ben maca i interessant sens dubte; per no parar de descobrir aquest territori que sembla tant petit, però realment és majúscul.

Amb aquest gran encís que ens ha donat la sortida, tanquem una altra etapa que ens deixa no tan sols grans records i una multitud d'imatges gravades al cap, sinó també l'energia per seguir endavant, amb la passió i l'orgull de ser qui som i tot el que podem arribar a fer.

Acabem l'última crònica del 2014 desitjant-vos en nom de tot el grup el millor per l'any que ve! 

dilluns, 29 de desembre del 2014

SORTIDA 53, LA DARRERA DEL 2014


Amb la baixada a Barcelona posarem el punt i final d'aquest any. Un any que el vàrem començar el 7 de gener amb la sortida trenta i l'acabarem aquest dimarts amb la cinquanta-tres.

Seguirem exactament el mateix traçat que vam realitzar l'última vegada, el setembre del 2013. Sortirem per Can Déu i resseguirem la conca del riu Ripoll passant per Sabadell, Barberà, Ripollet i Montcada; aleshores agafarem el riu Besós fins arribar a la desembocadura de Sant Adrià, des d'on vorejarem el mar fins la Vila Olímpica, més o menys.

En les properes hores acabarem de decidir com dinem i tot plegat; en principi farem com l'any passat, també tornarem en bicicleta, en aquest cas pel mateix camí d'on haurem vingut, fins ser novament a Ripollet, on creuarem el pont de l'autopista. Des d'aquí passarem pels municipis de Cerdanyola, Sant Cugat i Rubí fins arribar a Terrassa per la riera de les Arenes.

Amb tot això haurem acabat un altre any, el qual en sortim ben carregats de molts quilòmetres i grans moments viscuts, plens d'energia per seguir gaudint i millorant de cara l'any que ve i els que hagin de venir.

dijous, 25 de desembre del 2014

26 DE DESEMBRE, SORTIDA DE SANT ESTEVE


Per segona vegada consecutiva, dedicarem el matí de Sant Esteve a fer una petita sortida per tal de buidar l'estómac del dinar de Nadal i preparar-lo per l'endemà.

Serà una ruta senzilla i fàcil, idèntica a l'edició de l'any passat, pujarem a les Roques Blanques i baixarem al Llac Petit passant per la Font del Janot; al seu pas pel camí de Can Roure i la Font del Troncó.

D'aquesta manera donarem el tret de sortida a l'hivern de la tercera temporada.

diumenge, 21 de desembre del 2014

CRÒNICA: SORTIDA 52 "SUPERACIONS"


Amb un matí força fred i serè comencem una nova sortida en bici, en aquest cas pels voltants del massís de Sant Llorenç que feia dies que no hi passàvem, almenys un parell de mesos.

Sortim de Terrassa amb l'Eduard i creuem els camps del Bonaire; avui ens hem endut una bona sorpresa i és que la recta que hi ha al costat del Club Egara, just davant dels cavalls, gairebé tots els pins, tan grossos que eren, han caigut a terra a causa de les fortes ventades que va haver-hi a la comarca ara farà dues setmanes. Us ho podem ben demostrar amb la nova càmera de l'Edu, que gràcies a ell a partir d'ara disposarem d'un material multimèdia més bo del que teníem. Ja veureu que algunes fotos d'avui han quedat realment espectaculars.


Després del petit disgust seguim cap a Matadepera i entrem al parc natural pel camí de Can Torres. Arribem a la masia a les onze i descansem una estona a l'era del mas situada a la seva façana oest. Gaudim al sol uns minuts de les fantàstiques vistes de la comarca, amb una boirina a la plana que demostra la inversió tèrmica que estem tenint aquests dies a causa de les altes pressions atmosfèriques, típic al mes de desembre.


Deixem Can Torres i continuem pujant, més del què en un principi esperàvem, per dirigir-nos a un indret pel qual encara no hi havíem passat mai en una sortida i és molt bonic. Es tracta del Coll de Grua, en un camí que a mà esquerra s'enfila cap al camí dels Monjos i la Mola i a mà dreta segueix fins al dipòsit del Collet de Cabrafiga.

Des d'aquest punt tornem a presenciar una fantàstica visió, en aquest cas de la conca del Ripoll i tot el terme de Castellar, les Arenes, les muntanyes de Gallifa i més cap al fons, el Montseny i els Pirineus orientals; amb la boira baixa que encara es deixa entreveure.



Abandonem el coll i de seguida girem a mà esquerra per un camí que pràcticament segueix la pista principal; en aquest cas circulem per un corriol ben entretingut que l'efecte del vent de la setmana passada encara ha pogut deixar una part positiva, haver d'ajupir-nos per sota dels arbres o com ens ha passat més endavant, haver-los de creuar per sobre.

Des del corriol sortim novament a la pista i entrem a l'Obaga del Gui; i ben aviat arribem a la urbanització de Sant Feliu del Racó, un vell amic. A partir d'aquí agafem la baixada cap a la pista de la pedrera i aleshores tornem a pujar cap als camins del Mont-Rodon passant pel coll de Miralles. En el cas d'avui hem agafat una petita drecera que ens ha permès estalviar-nos alguns desnivells que circulant per la pista hauríem hagut de fer.

Arribem de nou a Matadepera quan falten vint minuts per la una del migdia. Passem per la zona de la depuradora i el camp de golf, que també déu ni do els arbres, i agafem el camí del bosquet de les Farigoles per sortir a la carretera de Castellar i passar per la torre de Mossèn Homs

Un cop a Terrassa, resseguim la carretera i l'avinguda Jacquard enganxant gairebé tots els semàfors en verd, cosa ben estranya.





Un cop feta aquesta sortida, arriba el moment de tancar la tardor del 2014 i obrir les vacances de Nadal per tal de començar a preparar l'hivern i els propers mesos. Tal i com n'hem parlat al Facebook, ha sigut una època prou bona en la qual hem fet moltes sortides per ser la època que és. No oblidem però les tres sortides que vam fer el mes de setembre quan encara era estiu, cosa que sumen un total d'onze sortides realitzades aquesta temporada. A més, amb el que portem de temporada ja podem dir que hem fet la meitat DE SORTIDES de les que vam fer la segona temporada; si parléssim de quilòmetres encara ens faltaria una mica més, però tampoc massa.

Us deixem alguns gràfics perquè veieu una mica com està el panorama.



De cara al que queda de 2014 encara podrem fer alguna sortida més, un parell o tres segurament. La idea seria tornar de nou a la zona de la Falconada, i per altra banda fer alguna ruta xula pel cantó de l'Obac; en tot cas ja en parlaríem els propers dies. 

dissabte, 20 de desembre del 2014

PRÒXIMA SORTIDA: DIUMENGE 21 DE DESEMBRE



Anem tancant l'any amb una sortida que ens portarà novament a la Serra de Sant Feliu, dos mesos després de l'última vegada.

Pujarem cap a Matadepera per agafar la pista de Can Torres; com sempre li donarem un toc de novetat a la sortida i ens enfilarem cap al Coll de Grua. Un camí que divideix els termes de Castellar del Vallès i Matadepera i que ens permetrà veure l'altre vessant de la muntanya; el costat est de la Mola amb la Castellassa de Can Torres entre altres elements.


Des del coll baixarem per un petit corriol i sortirem ben aviat a la urbanització de Sant Feliu del Racó. D'aquí tirarem cap avall fins la pista de la pedrera i tornarem a pujar per la zona del Mont-Rodon, Can Solà del Racó.

diumenge, 7 de desembre del 2014

CRÒNICA: SORTIDA 51 "DAVANT DEL PRECIPICI"


Amb l'arribada de la sortida cinquanta hem relaxat una mica la bona tralla dels darrers mesos; això s'ajunta amb l'època del fred i el petit parèntesi que hem tingut les últimes setmanes.

Així doncs, avui decidim quedar-nos per la plana i fer una ruta de vint quilòmetres pel Bosc de Can Déu i els plans de Can Bonvilar. Primer de tot esperem l'Edu a casa de l'Aleix i d'allà pugem la carretera de Castellar fins a la torre de Mossèn Homs; en aquell punt ha passat el mateix que va passar ja fa dos mesos, ens separem per accident i ja no ens trobem fins a Sabadell. L'Edu i jo continuem la ruta prevista fins Sant Julià d'Altura, on una trucada ens confirma que estan a la ciutat; agafem el carril bici i baixem per trobar-nos.

Des de Sabadell tornem al Bosc de Can Déu passant per l'ermita de Sant Vicenç de Verders, on descansem una bona estona i jo em distrec dibuixant el logo sobre el terra. D'allà ens dirigim al mirador de Ribatallada i aprofitem per fer quatre fotos davant del dia tant clar. Des de Ribatallada tornem a la carretera per entrar als plans de Can Bonvilar, creuem camps i una hípica i agafem un tros de la pista asfaltada vins arribar a la via del tren, que la resseguirem fins a Terrassa passant per Torrebonica. 

Mirador de Ribatallada

Finalment hem tancat el primer cap de setmana del mes fent més sortides que el novembre; també afegim que respecte les dues temporades passades, en una data com avui mai havíem arribat a fer tantes sortides; en el cas de la primera en portàvem sis, a la segona set, i aquesta deu -afegint la Falconada que compta com a una més.

A banda d'això segons els recomptes de l'índex IBP, aquesta seria la sortida menys dura que hem fet fins ara. Tal i com podeu veure en el següent gràfic, la sortida cinquanta queda en la cinquena posició.


Recordeu que d'aquest índex, els paràmetres que es tenen en compte a l'hora d'obtenir-ne un valor són la distància i el desnivell (veure més informació)



De cara a les properes setmanes seguirem fent més sortides, intentant que siguin un pèl més dures, però a la vegada igual de simpàtiques. En un parell de setmanes començarem vacances i ja tindrem més temps per anar tancant l'any amb bon peu, que evidentment ha sigut excel·lent.

dissabte, 6 de desembre del 2014

SORTIDA 51: DIUMENGE 7 DE DESEMBRE


Després de dues sortides pel Parc Natural, aquest diumenge recuperem la zona de l'est que la tenim una mica abandonada.

Pujarem primer de tot a la torre de Mossèn Homs, creuarem el torrent i ens dirigirem a Sant Julià d'Altura per travessar el bosc de Can Deu fins a Sabadell (no per la forta baixada). De Sabadell baixarem a Castellarnau i tornarem a entrar al bosc per sortir als camps de golf; d'aquí pedalarem fins a Torrebonica i finalment sortirem a Terrassa.

Una ruta ben fàcil i agradable per gaudir un matí de desembre; seran uns vint quilòmetres que els farem entre dues i tres hores.

divendres, 5 de desembre del 2014

CRÒNICA: SORTIDA 50 "ENFILANT LA CARENA"


Finalment ens hem decantat per una cinquanta lleugera i plàcida.

Comencem als volts de les onze pel Pla del Bonaire, passant per l'Hospital del Tòrax on ens trobem a un grup ciclista més jove que el nostre; ens saludem i nosaltres baixem al Torrent de Can Candi que avui, en comparació a la sortida del setembre, baixava ben carregat d'aigua. Posteriorment recuperem alçada pel camí del Llac Petit i des d'allà creuem el Torrent de Can Mitger i ens dirigim a la Serra del Troncó.

A partir del quilòmetre vuit iniciem una pujada de cent metres per anar a buscar el Camí de Ca N'Amat, que segueix una carena a l'extrem de la serra. A mesura que ens enfilem anem guanyant vistes de l'entorn; la Serra de Can Bogunyà i les Pedritxes. Veiem el Turó de les Roques Blanques amb el Mont-Rodon al seu darrere i el poble de Matadepera al costat, darrere la Carena de Can Bogunyà i el Pla del Bonaire. Cap al nord veiem el Turó de les Pedritxes ben emboirat i cap al sud Terrassa amb les diverses serres que rodegen la ciutat i l'àrea metropolitana. En mitja hora arribem al Pla de l'Alzina del Vent i descansem una estona per recuperar forces.

En principi anàvem a continuar pel camí de pujada fins Les Foradades però decidim començar a baixar pel camí de Can Roure, ens aturem a veure la Font Trobada, que setmanes enrere estava seca i ara, gràcies a la llevantada de la setmana passada, en surt un bon raig d'aigua, l'hem provat i estava prou bona.

Des d'aquí seguim baixant per la Carena de Can Carbonell i arribem de nou al Pla del Bonaire, quan arribem a Terrassa ens trobem a l'Edu i uns amics que baixaven a peu del Club Egara després d'un partit de pàdel.

Així doncs, tot i el fred, hem pogut gaudir d'una sortida ben maca pel costat de casa; mica en mica i amb l'arribada de les vacances anirem recuperant el nivell de sempre.



I abans d'acabar, que consti que no era la meva intenció publicar això que diré ara però algú del grup m'ha obligat a fer-ho: quan vam arribar a Terrassa i ens vam trobar l'Edu, el Sergi es va distreure, no em pregunteu per què, i va caure de la bici de mala manera al mig del carril bici. 




PRÒXIMA SORTIDA: DIVENDRES 5 DE DESEMBRE



Recuperem la tercera temporada del calaix. Amb l'arribada del desembre, també culminem les últimes sortides de l'any 2014. La primera del pac és la d'aquest divendres, la número cinquanta.

Un nombre molt rodó que un cop més, ens tornarà a portar a una zona ben clàssica; des de Terrassa anirem cap a l'Hospital del Tòrax per resseguir un tros dels camps del Bonaire, tal i com vam fer en la primera sortida d'aquesta mateixa temporada.

En poca estona arribarem a la pista que ens obrirà de nou les portes de casa; entrarem a la Serra del Troncó per un camí poc habitual. Ens enfilarem fins al Pla de l'Alzina del Vent i seguirem el camí fins a les Foradades.

Moment a partir del qual començarem a baixar pel Coll de la Riba, urbanització de les Pedritxes i la riera de les Arenes fins a Matadepera i Terrassa.

Serà un bon inici del pont de la Puríssima d'aquest any, el qual segurament ens portarà una sortida més de cara al diumenge, en aquest cas per la banda de Can Guitard i la Pineda fins a Rellinars, ruta força nova.

A partir de llavors i durant les properes setmanes, anirem planificant les vacances de Nadal.

La sortida d'aquest divendres serà força suau, ideal per recuperar forces després de molts dies sense sortir, mica en mica anirem tornant al nivell ideal.

dilluns, 1 de desembre del 2014

CALENDARI DELS MKCOS: DESEMBRE 2014



Fent una mica de memòria, recordarem el final d'un gran estiu amb bon peu; vam començar la pretemporada i l'inici de la tercera temporada amb les sortides de la Circular Terrassa, Vacarisses i el dia de Caldes de Montbui i Castell de GuantaDurant les setmanes posteriors, un parell de sortides més, una cap a la Font del Troncó i l'altra cap a Sant Feliu; ens preparàvem per l'arribada d'un dels esdeveniments més destacats de l'any, la Falconada, de la qual en vam sortir ben satisfets, va ser un gran dia. La setmana següent patíem l'efecte post-falconada amb una sortida ben tranquil·la pels Galliners, i set dies més tard tornàvem a escalfar motors amb una ruta plenament de muntanya, per la Serra de l'Obac.


Una ruta que ens ha conduit cap al primer punt d'inflexió de la tercera temporada, no tant remarcable com el que vam viure la passada primavera, de moment. Cosa ben normal amb l'època d'examens i el mal temps que ha fet darrerament. Per sort ja hem entrat al mes de desembre, s'acosten les vacances de Nadal i per tant, s'acosta el moment ideal per recuperar el temps perdut.

El mes de desembre s'estrena amb un primer cap de setmana de quatre dies. I dues setmanes després arribaran les festes nadalenques. A partir d'aleshores tindrem l'oportunitat de realitzar unes quantes sortides, al mateix temps que també ens preocuparem d'altres temes a nivell de grup, un d'ells la Pujada a la Mola pel dia de Nadal, com també anar pensant en altres projectes de cara l'any vinent.


Parlant de dates concretes, aquest mes hem d'esmentar dos esdeveniments importants; el dia 2, farà dos anys que l'Eduard Verdaguer va debutar al grup amb la cinquena sortida de la primera temporada; tres setmanes més tard ho va fer l'Oriol Muñoz, amb la setena el dia 23.

Per altre banda afegir que el proper dijous 11 serà el Dia Internacional de les Muntanyes, i el dilluns 22 començarà l'hivern astronòmic.


Estem a les portes de tancar un any i d'obrir-ne un altre, moment d'aturar-nos i mirar enrere per observar tot el què em fet fins ara durant aquests dos anys llargs. És brutal la quantitat d'experiències i de quilòmetres que portem a la nostra esquena, com també ho serà tot el que vindrà a partir d'ara. A partir d'aleshores, seguirem dissenyant el nostre futur per tal de tirar endavant i millorar any rere any. Esperem que amb l'ajut de tothom això sigui possible!

diumenge, 9 de novembre del 2014

CRÒNICA: SORTIDA 49 "L'ESFORÇ TÉ LA SEVA RECOMPENSA"


Després d'un octubre marcat per les sortides fàcils de primera temporada sense tenir en compte la Falconada òbviament, aquest primer diumenge de novembre hem fet la darrera sortida de les quarantes amb una ruta de força nivell.

Amb l'Eduard, l'Arnau i el Bernat que feia temps que no venia, sortim de Terrassa i ens dirigim aquesta vegada a la riera de les Arenes que ens acompanyarà una estona llarga. Passem per la masia de Can Torrella, i a la Torre de l'Àngel una confusió del GPS ens fa pujar cap al camí de Can Garrigosa, però abans del trencall ens adonem de l'error.

Reculem avall i seguim amunt. Ens situem al bell mig de la riera i en conseqüència circulem sobre un terreny molt arenós, cosa que ens dificulta avançar. Arribats a l'alçada de la Barata el camí torna a ser fàcil tot i que per altra banda va guanyant pendent.



A mesura que anem pujant comencem a veure les vistes de Castellsapera, el punt culminant de la ruta d'avui. Poc després del quilòmetre que fa catorze, un corriol ens torna a baixar a la riera i des de l'altra banda tornem a pujar per sortir a la carretera de Talamanca, i just al que fa setze ens plantem a l'Alzina del Salari. Deixem la Serra de Sant Llorenç del Munt i entrem a l'Obac. En el pàrquing ens trobem a un agent forestal i ens recorda que cal anar amb certa cura pels corriols ja que sent un diumenge és fàcil d'enganxar a molts excursionistes (així va ser); finalment ens qüestiona el lloc d'on venim.

Continuem la ruta per l'últim tram de pujada marcada fins el coll de Tres Creus. Com que el guarda ens ha dit que la Font de les Cantarelles està seca, canviem de plans i anem cap a la de la Pola, així també podrem gaudir de les vistes de l'altre cantó. Passem pel Merlet de la Porquerissa i mentre gaudim dels paratges fem les fotos de grup; des d'aquest punt es veu Castellsapera per la seva banda de ponent i gran part de la serra, destacant el Paller de Tot l'Any a primer pla i el massís de Montserrat al fons.





Arribem a la Font de la Pola, situada dins d'una petita balma. També hi trobem dues taules amb bancs una de les quals amb tauler d'escacs incrustat i fins i tot alguns ganxos clavats a la roca.

Amb els bidons omplerts desfem aquest tros de dos quilòmetres i tornem al coll de Tres Creus, on de fet no hi conflueixen tres camins sinó quatre: un d'on hem vingut, dos el que tornaríem avall al pàrquing, tres el que ens portaria en sentit nord al Coll de Boix i més enllà a la Mata i Mura; i per tant avui agafarem el quart i ens dirigirem cap a Castellsapera, el pic més alt de Terrassa i de la Serra de l'Obac. No el coronem ja que és pràcticament impossible fer el cim en bicicleta, per tant el resseguirem des de sota per uns corriols magnífics; i diem magnífics perquè tot i ser corriols ben estrets, són dels que no tenen moltes pedres fet que et permet anar amb més agilitat.



Us facilito aquest mapa de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) amb alguns retocs particulars per ensenyar-vos una petita curiositat que hem tingut en la sortida d'aquest diumenge; en el moment que hem entrat a la Serra de l'Obac de seguida hem deixat enrere Matadepera i hem entrat a Terrassa. Dit així sona molt estrany oi? Doncs bé, en veritat, la part més alta dels termes de Vacarisses i Terrassa, juntament amb els de Rellinars i Matadepera al seu voltant, es col·loquen contiguament, tots quatre alineats i situats just sota el terme de Mura (la delimitació municipal se simbolitza d'aquesta manera (+-+-+-+-+-+-+).

Això segurament deu tenir una raó política però no hi entrarem en detall. En tot cas, com ja sabeu, avui hem passat pel Coll de Tres Creus, i el nom li ve precisament del fet que es toquin els termes de Vacarisses, Terrassa i Mura en aquest punt. Malauradament no comptem amb cap lloc on es toquin tots cinc.


Deixem enrere Castellsapera i a partir del Collet Estret comencem a descendir clarament ja que dels nou-cents metres passarem als set-cents que hi ha a la Barata. Tornem a ser a la vall entre les serres i continuem baixant per Torre Salvans i la urbanització dels Rourets. D'allà recuperem la riera fins a Matadepera i finalment cap al Bonaire fins a Terrassa.

D'aquesta manera, quan hem circulat pel vessant oest de Castellsapera ens trobàvem a Vacarisses; a partir del Collet Estret hem tornat altra vegada a Terrassa i finalment, poc abans d'arribar a la Barata hem entrat a Matadepera.

FOTOS DE LA SORTIDA


Una ruta molt marcada sens dubte pels camins de plena muntanya, on hem anat tan amunt com fins mai havíem arribat; entenent la paraula amunt amb els dos sentits, latitud i alçada. Hem començat a circular per una zona que en un futur serà el pa de cada dia com ho és a hores d'ara Can Bogunyà o Can Torres.

Amb el novembre en marxa, anem directes cap a la sortida 50, que encara no sabem quan es farà ja que entrem en èpoques d'examens, potser serà al desembre o potser no, ja es veurà. En tot cas on sí tenim els ulls posats és al 2015, a banda del calendari, les rutes que farem i noves bicicletades després de l'experiència de la Falconada entre altres projectes. Esperant amb ganes que arribin les festes de Nadal per recuperar la bona sintonia que hem tingut aquests últims mesos.

dissabte, 1 de novembre del 2014

PRÒXIMA SORTIDA: DIUMENGE 2 DE NOVEMBRE


Després de repetir diverses rutes de la primera temporada, aquest diumenge les nostres rodes experimentaran un nou terreny.

Farem un pas més i ens endinsarem a les entranyes de Sant Llorenç; si fins ara sempre ens havíem quedat a La Barata, ha arribat el moment de trencar la barrera i descobrir més enllà.

Primer de tot, ens enfilarem riera amunt de tal manera que no agafarem el camí que utilitzem habitualment i no passarem per Can Garrigosa. Arribats a La Barata, seguirem pujant un parell de quilòmetres més fins a l'Alzina del Salari. Des d'aquest punt entrarem a la Serra de l'Obac per pistes no massa complicades en principi. Pujarem uns cent metres fins al Turó de les Tres Creus, des d'aquí contemplarem bones vistes.

Continuarem per una zona més tècnica, de la qual dos-cents metres són pràcticament impracticables i haurem d'anar amb una mica de cura; segurament estarem rodejant el massís de Castellsapera, el més alt de la Serra de l'Obac i a més, el punt més alt del terme de Terrassa, però amb bicicleta no el podrem coronar, un altre dia serà!

Passat aquest tros continuarem transitant per corriols més viables i començarem a baixar. Passarem per la Font de les Cantarelles i arribarem de nou a la Barata.

A partir d'aquí ja seran vies més conegudes; agafarem el camí de Torre Salvans i passarem pels Rourets i Les Pedritxes. Finalment recuperarem la riera per baixar fins a Terrassa.

Seran un total de trenta quilòmetres i escaig que els farem en quatre hores aproximadament. Segons les previsions demà tindrem un matí ideal per sortir. Ja veureu que serà una ruta ben maca!

CALENDARI DELS MKCOS: NOVEMBRE 2014


Tanquem un octubre que ha tornat a ser productiu per quarta vegada consecutiva. Ja estem de ple a la tercera temporada amb la qual ja portem set sortides realitzades; fa uns dies us ho vaig comentar però avui repeteixo públicament que a data d'avui portem tres sortides més que l'any passat i cinc més que fa dos anys. 



També hem de destacar que a la sortida de la darrera setmana del mes passat (48) vam assolir el rècord absolut de velocitat mitjana respecte les tres temporades, superant per una dècima el segon classificat.

El més rellevant d'aquest octubre ha estat sense cap mena de dubte la Falconada de Sabadell, realitzada el diumenge 19. En podeu veure fotos i llegir la crònica.

El context polític i social pel qual estem vivint també s'ha vist molt influenciat en les nostres sortides darrerament i més quan ens acostem a la data del 9N; un exemple ben clar, la famosa "taca groga" per totes bandes.

I ara seguim endavant amb el novembre, un mes difícil marcat per les èpoques d'examens i l'arribada del fred; però ho suportarem!



Les poques dates destacades que vindran en els propers dies són, per una banda, l'arribada del 9N; el mateix cap de setmana que, si hi ha sortida, esdevindria la número cinquanta. Si res canvia, anirem al massís de Montserrat, per primera vegada. De fet, ja tenim un track de referència la ruta del qual ens portaria per la Pastora en primer lloc per baixar cap a Rellinars i Monistrol de Montserrat (el peu de la muntanya) des d'on posteriorment ens dirigiríem a ben prop de Marganell per agafar el camí fins al Monestir. Allà dinaríem, després tornaríem a baixar a Monistrol i seguiríem un tros del riu Llobregat per agafar el tren a Castellbell i el Vilar per tornar a Terrassa (la tornada en bici seria força llarga i dura i segurament se'ns faria fosc). 

En tot cas tot això us explico perquè en tingueu una idea, queda per concretar.


Una altra destacada és la del proper dilluns 10, quan serà el segon aniversari de l'antic logo, el primer, que ens va acompanyar des d'aquell moment fins el febrer d'aquest any.

Aquest logo partia d'una fotografia real agafada d'Internet i retocada amb el Word i el Paint.

Ja s'està preparant el calendari de paper pel 2015. Serà molt similar al d'aquest any amb algunes millores gràfiques; una d'elles el fet de posar més d'una foto al mes, ben aviat en veurem alguna mostra. També estem estudiant la manera de fer-nos uns nous mallots unificats per succeir les samarretes tècniques de l'any passat, segurament ens posarem en contacte amb un particular que ens han recomanat.

M'avanço al desembre ja que us vaig comentar el tema de la Duatló de Terrassa, organitzada pel Club Natació Terrassa, que es faria el diumenge 14; ens hauríem d'assabentar dels preus ja que potser entrem en la categoria Júnior (depenent de com s'entengui) i per descomptat decidir si fer-la o no. I de cara a la setmana posterior, el dia de Nadal,  també tenim la Pujada a la Mola, organitzada pel Club Muntanyenc de Terrassa. 

També ho anirem comentant durant les properes setmanes i sortides que anem realitzant.




Tot i que ara per ara el tema del Geocaching el tenim en segon pla, us faig saber que la sèrie del Mont-Rodon continua intacte, però aquesta setmana uns geocatxers ens han fet saber que es van trobar tots els contenidors micros mig oberts (segurament a causa de la humitat) i el catxé del cim completament obert, destapat i ple de pedres (això ja ho haurà provocat un muggle). Gràcies a la visita d'aquests usuaris del joc ara tenim tota la sèrie en bones condicions, de totes maneres hi passarem ben aviat.


Acabo amb el Geocaching fent-vos saber que aquest mes s'ha realitzat el Mega Event de Catalunya a Platja d'Aro, on hi van assistir prop de mig miler de persones i s'hi van fer diverses activitats relacionades amb el món d'aquesta afició (catxés nocturns, flashmobs, barbacoes, CITOs, exposicions, etc.). Van sortir a les notícies de la Costa Brava TV.


Coneixeu a algú d'aquests?
Així és com ha quedat Platja d'Aro després de l'esdeveniment!
Si l'any que ve se'n fa un altre esperem que sigui a l'estiu, ja que aquest any ens ha agafat en una mala època per nosaltres!