divendres, 5 de desembre del 2014

CRÒNICA: SORTIDA 50 "ENFILANT LA CARENA"


Finalment ens hem decantat per una cinquanta lleugera i plàcida.

Comencem als volts de les onze pel Pla del Bonaire, passant per l'Hospital del Tòrax on ens trobem a un grup ciclista més jove que el nostre; ens saludem i nosaltres baixem al Torrent de Can Candi que avui, en comparació a la sortida del setembre, baixava ben carregat d'aigua. Posteriorment recuperem alçada pel camí del Llac Petit i des d'allà creuem el Torrent de Can Mitger i ens dirigim a la Serra del Troncó.

A partir del quilòmetre vuit iniciem una pujada de cent metres per anar a buscar el Camí de Ca N'Amat, que segueix una carena a l'extrem de la serra. A mesura que ens enfilem anem guanyant vistes de l'entorn; la Serra de Can Bogunyà i les Pedritxes. Veiem el Turó de les Roques Blanques amb el Mont-Rodon al seu darrere i el poble de Matadepera al costat, darrere la Carena de Can Bogunyà i el Pla del Bonaire. Cap al nord veiem el Turó de les Pedritxes ben emboirat i cap al sud Terrassa amb les diverses serres que rodegen la ciutat i l'àrea metropolitana. En mitja hora arribem al Pla de l'Alzina del Vent i descansem una estona per recuperar forces.

En principi anàvem a continuar pel camí de pujada fins Les Foradades però decidim començar a baixar pel camí de Can Roure, ens aturem a veure la Font Trobada, que setmanes enrere estava seca i ara, gràcies a la llevantada de la setmana passada, en surt un bon raig d'aigua, l'hem provat i estava prou bona.

Des d'aquí seguim baixant per la Carena de Can Carbonell i arribem de nou al Pla del Bonaire, quan arribem a Terrassa ens trobem a l'Edu i uns amics que baixaven a peu del Club Egara després d'un partit de pàdel.

Així doncs, tot i el fred, hem pogut gaudir d'una sortida ben maca pel costat de casa; mica en mica i amb l'arribada de les vacances anirem recuperant el nivell de sempre.



I abans d'acabar, que consti que no era la meva intenció publicar això que diré ara però algú del grup m'ha obligat a fer-ho: quan vam arribar a Terrassa i ens vam trobar l'Edu, el Sergi es va distreure, no em pregunteu per què, i va caure de la bici de mala manera al mig del carril bici. 




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Fes el teu comentari