dissabte, 21 de març del 2015

CRÒNICA: CAMÍ MOLINER 2015


Després de molts diumenges de preparació, el 15 de març va arribar i amb l'Arnau i l'Eduard vam realitzar la pedalada del Camí Moliner de Matadepera. Els pronòstics meteorològics marcaven un cap de setmana complicat i ben contrastat amb la bonança que havíem tingut dies enrere però tot i així, tal i com en Mauri ja ens va comentar, aquell diumenge no havia de ploure. I no tan sols va ser així que fins i tot, el Sol va lluir amb tota plenitud.


Ens trobem al Camp de Golf de Matadepera quan passen pocs minuts de les vuit del matí, recollim els dorsals i anem mentalitzant-nos del matí que ens espera. Un cop preparats, quan falten cinc minuts per tres quarts de nou l'alcaldessa i el regidor d'esports del poble donen el tret de sortida, comencem l'aventura!

Amb una munió de ciclistes pugem cap al passeig Àngel Guimerà i un cop al pavelló divergim els de la ruta curta i la llarga, tal i com havíem decidit nosaltres, ens desviem cap a la curta. En aquest cas seguim pujant cap a la riera passant per la masia de Can Torrella i arribem fins a la deixalleria de Cavall Bernat; des d'allà creuem la carretera de Talamanca i entrem a la urbanització de les Pedritxes per començar a pujar cap a la serra.

Entrem en camí de terra i anem pujant el camí que ens ha de portar cap al Coll de la Riba, anem entrant en calor i un cop som a dalt ens traiem alguna peça de roba mentre ens aturem per atacar el primer avituallament de la jornada. En aquest punt encara som multitud, tan sols portem set quilòmetres en tres quarts d'hora i els de la ruta llarga ja ens atrapen, lluitant per aconseguir la victòria s'estalvien la parada i s'esvaeixen com un coet. Durant molts quilòmetres donaran força la tabarra, sobretot a les baixades...


Nosaltres, com la majoria, ens ho prenem amb més calma i en deu minuts continuem pedalant. Avui, en comptes de pujar fins la Torrota i baixar per la pista dels Alts, davallem cap al vessant sud de la muntanya força abans i entrem a la Serra del Gall. Una altra variant que també ens portarà cap a la Casa Nova de l'Obac.

Des d'aquí baixem cap a la fondalada i ara sí, entrem a les entranyes de la Serra de l'Obac. Passant pel Collet dels Pals que tot i que anem molt ràpids, ens envolta una bellíssima panoràmica de les crestes muntanyoses del Camí Ral, el Tossal de l'Àliga i els Alts de la Pepa. Més avall ja no gaudim d'aquests paratges sinó de les parets naturals que conformen el torrent de la Saiola, som al fons de la vall i seguim baixant fins enllaçar la riera de Rellinars.

Avui, a diferència del què varem fer a finals de desembre amb la sortida 53, no seguirem riera avall ni passarem per les fonts de Carlets ni les famoses de Rellinars, sinó que tirarem pista amunt i resseguirem unes petites carenes que queden just per sobre d'aquestes fonts que acabem d'esmentar, passarem ben a prop de les masies de la Boada i les Cases, terrenys que ja ens donen la benvinguda al poble de Rellinars.

Així doncs, per arribar a Rellinars no ho hem fet de la mateixa manera que ho vàrem fer l'altra vegada, i és que la muntanya està carregada de camins, en els quals es poden fer moltes variants. Us ensenyem aquest mapa perquè pugueu fer una comparativa; la línia blava representa el recorregut de la sortida 53 i la taronja és la del Camí Moliner.


Així va anar la sortida 53 (click), on vam tancar el 2014 tot fent un circuit lineal des de Terrassa, passant per Rellinars i acabant per les muntanyes bagenques i les ermites de la Serra de Vallhonesta.


Arribats a Rellinars ens aturem una estona al jardí de la seva parròquia, un lloc ben encertat per fer-hi l'esmorzar quan tot just ens trobem a mitja pedalada. Ja hem superat els vint quilòmetres i portem dues hores des que hem sortit a Matadepera. Un bon entrepà amb beguda i algun dolç ens ajudaran a recarregar forces per seguir el què ens queda.  





Com podeu veure en el mapa de dalt, de la mateixa manera que no vàrem arribar pel mateix lloc també marxarem per un de diferent; en comptes de tirar cap al nord en direcció Sant Vicenç, anirem cap avall en direcció Vacarisses. Creuem els carrers del municipi i de nou tornem cap a la muntanya. En aquest cas baixem per l'Alzina per un camí més abrupte i arribem als terrenys de Can Còdol. Aquí ens tornem a trobar envoltats de dues parets i nosaltres al fons resseguint el torrent de les Vendranes; tot i així circulem per una pista sense cap mena de dificultat. Més endavant passem per la masia de les Vendranes i aleshores comencem a pujar progressivament fins la carena del Roure Monjo, a tocar de la urbanització dels Caus. Cal tenir en compte que tot aquest tram pertany al terme municipal de Vacarisses, una localitat que també ha col·laborat en aquesta pedalada.

Vistes des de la carena del Roure Monjo

Recuperem forces de la forta pujada amb el tercer avituallament i l'últim. Ja portem tot just trenta quilòmetres en tres hores i mitja. Si volem acabar pel recorregut llarg, encara ens faltaran més de vint quilòmetres força exigents marcats per un contundent trenca-cames que com a recompensa, ofereix, almenys per mi, el tram més bonic estèticament de tota la pedalada.

Des dels Caus arribem a la plaça i enfrontem un moment decisiu. Alguns no tenen del tot clar seguir per la llarga però finalment decidim que sí; agafem pista avall. En el moment de desviar-nos cap a l'Obaga dels Notaris arriba el problemón del siglo: l'Edu rebenta la cadena, JUST un any després i dic JUST, perquè el 15 de març del 2014 li va passar exactament el mateix quan jo estava fent una sortida amb ell pels voltants de Can Fonollet, prop del barri de les Fonts (Terrassa).

Malauradament es veu obligat a retirar-se de la pedalada.

Amb l'Arnau continuem tots dos el què resta de Camí Moliner. Des dels Notaris baixem bruscament a la Plana Freda, on es troba el camí que porta a la font de la Cirera. Avui però, ens toca girar a mà esquerra i ves per on un altre torrent, en aquest cas és el torrent dels Caus tot i que en qüestió de metres el deixem enrere i a través d'un corriol, sorprenentment dels pocs que haurem fet, sortim a la carretera de Rellinars.

Una de l'organització ens anima perquè estem a punt d'encarar un tram difícil, i és que al ser tan avall, toca tornar a pujar de valent per la Serra del Pi Bonic per tal de reaparèixer al Coll de la Riba. Un camí preciós i totalment desconegut per mi, Sant Llorenç sempre amaga sorpreses! 

En prenc nota per les properes ocasions; segurament l'agafarem més per baixar que per pujar.

Enfilant la Serra del Pi Bonic, envoltada de grans carenes

Arribem ben suats després de tanta pujada a la carena dels Morros Curts. Ens trobem de nou al Coll de la Riba on els del primer avituallament ens proporcionen una mica de beguda.

Comencem ara sí, el desenllaç de la segona pedalada que hem participat en nom del grup després de la Falconada que també va ser tota una aventura. Per tant no acabem amb el recorregut llarg, ja que a més és tard i ja no ens ho recomanen. En tot cas hem gaudit molt i això és el més important!

Finalment, desfem per on havíem pujat al principi, la urbanització de les Pedritxes i després la Riera de les Arenes fins arribar a Matadepera i per últim, novament a Can Vinyers, arribem a la meta i ja ho tenim!


Recollim els obsequis i fem un bon aperitiu amb l'Eduard que s'ha animat a pujar a Matadepera per veure'ns arribar i celebrar tots junts un final suficientment feliç.





Amb el Camí Moliner tanquem l'hivern de la tercera temporada, en el qual hem de tornar a parlar de rècords. Si a l'estiu passat vàrem fer deu sortides i a la tardor vuit, aquest hivern n'hem fet dotze, de tal manera que hem duplicat la xifra respecte els altres hiverns. Ha estat doncs, el trimestre més productiu de la història!

Deixem enrere tres mesos no només carregats de quilòmetres sinó també de grans sortides i bons moments que esperem que es perllonguin aquesta primavera, estiu i més enllà. Amb optimisme i il·lusió per seguir endavant amb el nostre grup, seguirem planificant nous objectius i nous reptes!

divendres, 13 de març del 2015

PREPARATS PEL CAMÍ MOLINER!


Amb la sortida seixanta juntament amb la d'aquest dijous, hem tancat gairebé dos mesos de preparació contínua de cara a la pedalada que finalment els MKCOS Arnau, Eduard i jo mateix enfrontarem aquest diumenge, cinc mesos després de la gran experiència de la Falconada. Entenem que hi ha una multitud d'esdeveniments molt més importants que aquests, ultra maratons, travesses o competicions que amb el Camí Moliner són incomparables, però per nosaltres té un valor molt important. En primer lloc pel fet de ser una sortida ben propera i pels entorns que des de fa dos anys i mig ens fan sentir com a casa; i per l'altre perquè amb la Falconada, aquestes són les dues primeres pedalades que en nom del nostre grup marcaran l'inici d'un futur prometedor.

Així doncs, només és qüestió d'hores i ja ens trobarem novament sobre els pedals per viure una gran aventura en un dia que serà inoblidable, sense cap mena de dubte. Esperem que tots vosaltres ens seguiu des de ben a prop amb l'etiqueta que us ensenyem aquí sobre i de cara als propers dies quan us expliquem com haurà anat, amb les ganes de seguir endavant perquè en vinguin més i millors!

dimarts, 10 de març del 2015

CRÒNICA: SORTIDA 60 "BIOMOLÈCULES ORGÀNIQUES"


Amb els exàmens trimestrals acabats, aquestes dues primeres setmanes de març les estem dedicant als entrenaments previs de cara a la pedalada del Camí Moliner, que tindrà lloc el proper diumenge 15 de març. Durant els últims dies ens hem dedicat a preparar-nos de cara a la data tot fent sortides de curta distància però posant en pràctica la tècnica.

Aquest diumenge però, hem tornat a fer una sortida de les llargues, aquesta vegada per consolidar la resistència, que també la necessitarem!

Així doncs, arrenquem quan falten pocs minuts per les deu del matí i anem cap a Matadepera per enfilar-nos ben amunt, per tornar a baixar després un cop hem passat Mas Girbau. Arribats a la urbanització de Sant Feliu del Racó, descendim pels carrers asfaltats fins la part més baixa del municipi, on s'hi troba l'església i un casal.

Des de Sant Feliu, continuem sobre asfalt per creuar el pont del riu Ripoll, i des de la mateixa carretera de Sant Llorenç Savall, avui molt transitada de cotxes i de ciclistes de carretera, intentem trobar la pista que ens ha de pujar cap a la Serra de Pinós; tot i que en un principi ens costa localitzar-la, finalment la trobem i comencem a pujar per un dels camins més durs de la Falconada, realitzada fa uns mesos.



Una vegada assolida la vessant de la muntanya, des del camí carener anem cap a la masia de Can Cadafalch, on es trobava el primer avituallament de la pedalada sabadellenca. Des d'aquesta zona podem contemplar bona part del massís de Sant Llorenç, òbviament per la banda de llevant. 

Des de Can Cadafalch, anem seguint les pistes del Serrat de la Guardiola i més avall arribem a l'Alzina Balladora, on agafem el camí que ens conduirà fins al punt més elevat de la sortida d'avui, el Puig de la Creu; un dels turons més emblemàtics del municipi de Castellar del Vallès, tot i que el seu cim limita amb el terme de Sentmenat. Com també ens passa amb el nostre Mont-Rodon, en què una meitat pertany a Castellar (inclòs el cim) i per l'altra és propietat matadeperenca. El Puig de la Creu es troba a una alçada de 668 metres, mig centenar més que el Mont-Rodon.


Mirant cap a Terrassa des del cim del Puig de la Creu

Però avui el protagonista és sens dubte aquest nou turó que avui hem visitat per primera vegada. Des d'aquest punt hem pogut contemplar una visió extraordinària de la nostra comarca amb Castellar del Vallès i el seu entorn en primer terme. Separats per un bosc, just a l'esquerra observàvem la plana limítrofa dels vallesos, amb els municipis de Caldes de Montbui i Palau-solità i Plegamans, sota les regnes de les muntanyes que teníem el nostre costat, entre elles el Pic del Vent i el Farellet (hi anirem més endavant). Més enllà hi vèiem d'una manera esplendorosa el Montseny i mirant cap al mar, el Montnegre i el Corredor, les serralades del litoral i la Marina i per últim, Collserola.

Després de gaudir d'aquest paisatge tan magnífic mentre recuperem forces a base de carbohidrats (cereals i galetes), un grup d'excursionistes ens ajuda a immortalitzar el moment amb quatre fotografies i tot seguit, procedim a tirar cap avall.





I ara, mirant cap al nord

Baixem en picat i en menys de deu minuts perdem tres-cents metres d'alçada i ens plantem a Castellar del Vallès. Són dos quarts de dues i encara ens falten vint quilòmetres ben bons per arribar a casa, que no seran fàcils. Primer de tot creuem el poble/ciutat depèn de com s'interpreti, agafem la carretera altra vegada per canviar de vessant hidrogràfica i ens endinsem cap a la Serra de Sant Feliu, una estona de pujada que tot seguit torna a fer baixada, i després puja novament. Com podeu comprovar, un recorregut de trenca cames total, ideal per concloure els dies previs abans del Camí Moliner.

Sobrepassem les dues del migdia i arribem als camins de casa nostra; resseguint els peus del Mont-Rodon, anem baixant cap a la depuradora i finalment sortim al camp del golf, posteriorment travessem l'avinguda del Mas Sot i des de la carretera de Terrassa anem enllestint els darrers quilòmetres de la jornada.

MÉS FOTOS DE LA SORTIDA 60



Un recorregut plenament aeròbic que ens ha permès fer quilòmetres tot descobrint nous indrets en un matí de sol, a estones esmorteït però marcat per un ambient molt suau que fins i tot ens ha acompanyat a anar cada vegada més desabrigats.

Ha estat, en efecte, una sortida molt ben treballada, que tot i ser llarga i havent superat el rècord del desnivell positiu, cosa que ha fet que el valor de l'IBP hagi superat el 100 per segona vegada aquesta temporada, el fet de realitzar-la amb constància i tranquil·litat ha fet que l'esforç hagi estat molt menor respecte altres ocasions on hem patit més.

I ara, ben preparats que estem, amb els ulls posats al diumenge que ve per viure una gran aventura que de ben segur serà inoblidable! Ja us explicarem com haurà anat!

dilluns, 2 de març del 2015

CALENDARI DELS MKCOS: MARÇ 2015


La tercera temporada avança a un ritme trepidant i ens trobem ja al seu equador. Des del setembre han passat sis mesos i un munt de coses, començant per la sortida del Castell de Guanta i acabant per la de la Serra dels Galliners aquest darrer diumenge.

Ara, a tres mesos tan sols perquè arribi l'estiu, toca encarar aquesta segona meitat i aprofitar-la igual o més que l'anterior. El març és molt semblant al setembre a nivell dels esdeveniments que ens esperen, però abans de comentar tot això farem un breu repàs al què ha donat de sí aquest febrer.



Aquest mes que acabem de tancar ens ha deixat tres sortides, amb el temps hivernal com a context. La primera va ser la més llarga, amb un circuit pel massís de Sant Llorenç i la conca del riu Ripoll; una setmana endavant en vàrem fer una de més curta per la zona de Can Guitard i la Serra del Troncó, poc després de la nevada d'aquell dimecres que ens va capgirar el dia, més per bé que per mal. Finalment, pel pont del Carnaval vam fer una sortida força tranquil·la per les Roques Blanques i la Serra de les Pedritxes, la que segurament tot i no fer sol va fer menys fred; i va venir l'Oriol i el Sergi després de molts dies.


Amb l'arribada dels examens al llarg de la segona quinzena, l'activitat del grup ha quedat discretament aturada; però amb les piles ben recarregades la tornarem a activar de forma imminent perquè els propers dies seran uns dels més importants de l'any, i és que el proper diumenge 15 de març arriba la pedalada matadeperenca del Camí Moliner, que enguany celebra la seva setzena edició i el nostre grup en formarà part.

Al llarg dels pròxims dies, la preparació per part dels MKCOS que hi acabem participant serà molt important. Tot i que això ho acabarem de parlar entre nosaltres, la intenció és fer almenys tres sortides com a entrenament previ; dues de les quals les realitzaríem entre setmana per la tarda, aprofitant que fins les set del vespre encara és de dia, mirarem de fer un parell de recorreguts de curta distància però mitjanament intensos, referint-me a treballar-les bé, sense extremar la velocitat mitjana, però mantenint un ritme constant i adequat.

Per altra banda, la sortida restant la reservaríem pel diumenge que ve dia 8, l'únic que ens queda abans de 15; en aquest cas la idea seria fer un recorregut per les muntanyes de Castellar, per la zona on vàrem fer la Falconada fa uns mesos; per tal de fer una sortida més aviat llarga en distància. Insisteixo amb la importància del ritme.




Deixant de banda el Camí Moliner, altres dates rellevants també marcaran l'agenda d'aquest mes. Començant pel sant de l'Arnau el dissabte 14, i just l'endemà el primer aniversari de la renovació estètica dels GeoMKCOS, el subgrup geocatxer dels MKCOS. Entrada la segona quinzena, el divendres 20 serà una data astronòmicament molt interessant; i és que a més de l'inici de la primavera quan faltin quinze minuts per la mitjanit, just al mateix matí tindrem la majestuosa oportunitat de contemplar un eclipsi parcial de sol, el qual serà notablement visible des de casa nostra ja que la Lluna ens cobrirà un 70 % del què veiem de la nostra estrella; és possible que se'ns faci una mica fosc, ja ho veurem en tot cas! Curiosament, quan a la segona temporada vàrem fer la sortida 25 amb la ruta de Caldes i el Castell de Guanta ara ja fa més d'un any, també vam tenir un eclipsi però en aquella ocasió va ser totalment imperceptible ja que només se'ns va tapar amb unes dècimes de percentatge.

Us deixem amb dues imatges animades perquè compareu com va ser l'eclipsi d'aquell 3 de novembre del 2013 amb el que tindrem pròximament.


Dels últims dies encara ens falta mencionar el sant de l'Oriol el dilluns 23, el mateix dia que els MKCOS farem dos anys i mig, aleshores ja portarem la quarta part d'una dècada. Just l'endemà serà el sant del Sergi i el dissabte d'aquella mateixa setmana haurem d'avançar una hora els rellotges per entrar a l'horari d'estiu, el cap de setmana que començarem les vacances de Setmana Santa. Per últim afegir l'aniversari de l'Eduard Restoy el dimarts 31, que farà disset anys.

Ja veieu, el mes que ens espera!


En aquesta ocasió hem de celebrar un nou favourite point que ha rebut el nostre catxé del Mont-Rodon, per part del català i espanyol que més caixes ha trobat (ara mateix en porta 58245). Anava acompanyada de la número 2 de la llista, de fet.

A banda d'ells dos, aquest febrer hem rebut cinc visites més.

Si pot ser en alguna de les sortides abans del Camí Moliner, sinó en una altra ocasió, aprofitarem per fer manteniment als dos catxés que estan amb el llibre de registres humit, que són el segon i el tercer de la sèrie.

Alguns comentaris:
Aquest sens dubte ha sigut el catxé sorpresa! Molt bonic, amb molts objectes d'intercanvi -tot i que nosaltres no en portàvem-, i un bon i merescut descans. Les vistes des d'allà també són especialment xules!

Una sèrie de bonic passeig, de moltes ziga zagues, de moltes pujades i baixades però amb recompensa de les vistes al capdamunt. Tots els catxés molt molt fàcils i potser un xic humits per la pluja recent. Hem firmat com Geowhores. Como algu dels nostres ha dit, una sèrie de diumenge a la tarda. Gràcies per aquesta estona, la sèrie i els catxes.

diumenge, 1 de març del 2015

CRÒNICA: SORTIDA 59 "EL CALORET"


Després d'unes sortides marcades pel fred, el primer dia de març ens ha regalat un matí esplèndid com fa mesos que no el teníem; és un gust que mica en mica vagi arribant el bon temps! Així que aquesta crònica la dedicarem en part a l'alcaldessa de València, Rita Barberà, perquè a més de no haver tingut ni gota de fred, la veritat és que hem passat una mica de caloret!

Com que avui alguns encara estaven en període d'examens, hem decidit fer una sortida curta i suau pels rodals de Terrassa i fer mitja circular, parlo de la que justament vàrem realitzar avui fa mig any tot començant la tercera pretemporada.

FOTO DE LA SORTIDA 43 (01-09-2014) sis mesos enrere



Així doncs, ens hem trobat a tres quarts d'onze amb l'Arnau i una amiga seva que avui s'ha entestat a venir en amb nosaltres, l'Adriana; la noia que, tot i que no entrarà a formar part d'aquest grup, ha fet que aquesta fos la primera sortida amb part femenina.

Sortim tots tres de la ciutat i ens dirigim al veïnat de les Fonts per la riera de les Arenes; un cop arribem al castell ens enfilem als carrers per entrar a la Serra dels Galliners, visitada per darrera vegada fa uns cinc mesos. 

Després de pujar per un camí estret i frondós però entretingut, sortim a la pista de dalt que ens permet gaudir d'un bon skyline de les muntanyes del nord, i així seguim una estona fins a la pista principal.



Més endavant arribem a una trialera ben divertida i la baixem ben ràpid fins aparèixer al torrent de la Betzuca, allà on es troba el camí de Terrassa a Sant Quirze. Des d'aquí anem tirant ja cap amunt passant per la urbanització de Can Llobateres.

Passem per sota de l'autopista i pugem cap als camps, ara ja ben verds, senyal que les plantes dels cereals ja van florint mica en mica. Descansem una estona tot contemplant-los.


Continuem resseguint la Betzuca passant per l'Hospital de Terrassa i posteriorment pels terrenys de Torrebonica. Decidim acompanyar l'Adriana fins a Matadepera ja que encara és prou d'hora, seguim en direcció a la residència de Mossèn Homs; creuem la carretera de Castellar i entrem al bosquet de les Farigoles, que cada vegada que hi passem ens ve a la memòria aquella ventada de fa tres mesos. Finalment sortim a l'avinguda del Mas Sot de Matadepera, al costat de l'institut.

Des de l'ajuntament del poble ens acomiadem i amb l'Arnau anem baixant cap a Terrassa; durant aquest últim tros de la sortida d'avui conversem sobre els plans de les pròximes setmanes, marcades pels preparatius del Camí Moliner, ja en tenim ganes!