diumenge, 31 de maig del 2015

CRÒNICA: SORTIDA 66 "THE MAIN STREET OF AMERICA"


En aquest darrer dia de maig amb un cel mig enterbolit i unes temperatures ideals hem recuperat la banda oriental del parc tot fent un recorregut matiner pels voltants de la masia de Can Torres i enfilant-nos per abruptes carenes, però també resseguint camins ben atractius.

Arrenquem amb l'Arnau i més amunt agafem el Bernat per dirigir-nos a Matadepera i des de Can Prat comencem a pujar cap a la Carena del Salt després d'un any i mig que no la fèiem. Si recordeu, tot i ser una pista ampla el seu pendent augmenta progressivament fins a un punt on molt probablement et quedes encallat. Curiosament, però, no ha sigut precisament la rampa mestra la que ha fet caure l'Arnau mentre pujava, sinó força més avall.

Després de la forta pujada que marca la primera part de la sortida ens situem als set-cents metres d'alçada i contemplem, tot reposant, els primers cingles del massís de Sant Llorenç.




Creuem el Sot de la Codoleda per la vall que el conforma i des d'un trencall agafem el primer corriol que ens porta fins al Coll de Grua, punt que ja havíem visitat en altres ocasions des d'on es pot divisar la Serra de Pinós i cap a la llunyania les muntanyes del Montseny.

Seguim per la pista i encarem un tram de baixada força continuada, passant pels collets de Cabrafiga i els Forns. Al llarg d'aquesta part ens trobem amb diversos senyals i indicacions que formen part d'una pedalada de noranta-quilòmetres que s'ha realitzat al llarg del dia d'avui en tot el parc natural.

Tornem a pujar i arribem al nostre estimat Mont-Rodon, que per primera vegada l'hem coronat des del seu vessant nord-oest. En aquest cas la pendent forta la trobem poc abans d'arribar al cim, però és prou factible i ràpid de fer.

Un cop a dalt reposem uns minuts i repassem les vistes que gairebé ja tenim memoritzades, tot i que cada vegada reconeixem més llocs com és el cas del Puig de la Creu visitat ara ja farà tres mesos. Aprofitem per comprovar la presència del nostre catxé i abans de marxar enregistrem la foto de grup.




Per tirar avall també ho fem d'una manera diferent; agafem un nou corriol que van obrir l'any passat que tampoc és cap altra cosa de l'altre món. Sortim als carrers de Can Solà i anem tornant cap a Terrassa, aquesta vegada pel cantó de Mossèn Homs i la carretera de Castellar.


MÉS FOTOS DE LA SORTIDA 66


Una sortida ben maca per tancar un mes de maig amb quatre sortides al capdavant abans d'enfrontar una primera quinzena de juny molt intensa a nivell d'examens i entre ells la selectivitat; per sort al seu darrere ens esperen les merescudes vacances d'estiu, caldrà aprofitar-les!

dilluns, 25 de maig del 2015

CRÒNICA: SORTIDA 65 "INTERCANVI"


Després d'uns dies força atrafegats, aquest diumenge hem realitzat la tercera sortida del mes i la que fa trenta d'aquesta temporada, que aviat encararà els seus últims mesos.

Si bé la participació a les eleccions municipals ha augmentat sis punts a la nostra ciutat respecte fa quatre anys, en el cas de la d'aquest grup no es presenta cap mena d'anomalia; si fa no fa s'ha mantingut a la mateixa línia al llarg d'aquest any.

En aquesta ocasió l'Eduard tenia preparat un recorregut per portar-nos a descobrir una de les zones més neuràlgiques de Collserola, avui coincidint amb el dia europeu dels parcs naturals. Per diversos motius però, hem acabat realitzant una de les clàssiques per la Serra dels Galliners dins del terme de Sant Quirze; ara ho entendreu.

Sortim ben d'hora per anar tirant avall vorejant el torrent de la Betzuca i creuant la part agrícola després de la carretera nacional i abans del túnel de l'autopista que ve després. Estem a punt d'arribar a Can Llobateres quan de sobte se li trenca la cadena. Per sort, uns ciclistes de Cerdanyola que formen el grup "Camaleon bike" ens ajuden a solucionar-ho mentre passem una bona estona xerrant amb ells; una colla més que ens emportem a la butxaca!

Amb la roda arreglada, ells marxen cap a la Serra de les Pedritxes a fer un ruta molt clàssica per nosaltres, i nosaltres una molt clàssica per ells. Així doncs, des de Can Llobateres avancem cap a Sant Quirze que des del passat mes de novembre no hi havíem tornat a posar les rodes. Seguim baixant fins a Bellaterra, barri de Cerdanyola del Vallès. 

Donat el problema d'abans decidim deixar Collserola per un altre dia; per tant anem reculant cap al nord i entrem a la Serra dels Galliners. Com que encara és relativament d'hora aprofitem per fer un parell de catxés per la zona, un d'enorme com mai hem vist fins ara i un d'aquells tant ben fets i camuflats amb l'entorn.


Sortint de nou a Can Llobateres recuperem la pista dels camps i arribem a Terrassa. Abans de tornar a casa encara som a temps de perllongar la geocerca amb dues caixes més pels barris del Cementiri Vell i Vallparadís.


MÉS FOTOS DE LA SORTIDA 65



Tot i no haver fet el recorregut plantejat inicialment, el que hem acabat fent ha estat prou productiu en un dia molt agradable, gaudint un cop més del ciclisme de muntanya i avui combinat amb un segon ingredient. El propi fet de ser una minoria constant desgasta una mica l'ànim de realitzar sortides amb nom i cognoms, però la realitat és aquesta i alguns en som totalment conscients.

En qualsevol cas, els ulls ja estan posats al Club Deportiu Terrassa Hockey perquè en menys de dues setmanes arriba la Pedalada del THS. En properes sortides ens anirem preparant a l'alçada a les poques exigències que demana un circuit tan senzill com el que es planteja aquest any però tot i així ens posarem les piles per tenir el llistó ben alt!

diumenge, 3 de maig del 2015

CRÒNICA: SORTIDA 64 "COLORS DE MUNTANYA"


La sortida d'aquest primer diumenge de maig ens ha portat novament per les pistes més emblemàtiques de la Serra de les Pedritxes, i des de l'altra banda de la carretera, pels boscos de la masia de Can Guitard juntament amb l'entorn de la riera de Gaià. Avui ja ens ha fet calor de veritat i és que hem pedalat sota un sol de justícia, com es nota que l'estiu està a punt d'arribar!

Malauradament, just al principi quan ja tocaven les deu del matí l'Eduard ens ha hagut de deixar per un problema familiar que finalment, per sort no ha sigut res greu. Així doncs, amb l'Arnau i l'Aleix, que avui ha realitzat la seva última sortida com a menor d'edat, ens hem dirigit cap amunt.

Creuem els camps del Bonaire, ja absents de la colza que teníem fa poques setmanes, i des de la EUNCET entrem al camí de Can Candi per pujar al Turó de les Roques Blanques. Sense coronar el cim, agafem el trencall de la penúltima corba i baixem al Collet de Sant Joan per començar el camí de Can Roure fins al Pla de l'Alzina del Vent. Al llarg d'aquest tram, com és normal en un diumenge com el d'avui, també hem coincidit amb molts ciclistes.

Des de la Plaça Catalunya entrem al Parc Natural i seguim enfilant-nos significativament fins al Coll de les Foradades; avui, com que anem bé de temps, aprofitem per descansar sobre la roca d'aquestes cavitats i també per enregistrar les primeres fotos del matí; mirant de fer-les des d'una perspectiva diferent de les altres vegades que hem vingut.


Recuperem la pista assolint l'alçada màxima de la sortida, a quinze metres dels vuit-cents, i començant a baixar pels Morros Curts amb les vistes ben admirables de les carenes que ens envolten i de Montserrat. Arribats al Coll de la Riba, de seguida agafem el trencall que ens ha de portar per la Serra del Pi Bonic, que amb l'Arnau ja la coneixíem del Camí Moliner d'aquest any. Una fondalada entre dues carenes, per un camí on les condicions ja parlen per si soles que no és una zona tan concorreguda com la de dalt.



Arribem a la carretera de Rellinars, travessem el torrent dels Caus per un corriol cobert de mates i mosquits i apareixem a la pista de la Plana Freda. Tirem cap amunt i ens dirigim cap a la Font de la Cirera. El fet que hi sortís aigua ha estat tot un regal i és que avui de set n'hem passat força. El raconet de la font, ombrívol com és, també ha sigut d'agrair.



Des d'aquí anem tirant cap avall per l'Obaga del Guitard i finalment, des de la riera de Gaià pugem una altra vegada a la carretera de Rellinars i baixem fins a Terrassa. 





Amb aquesta sortida ben calorosa, on hem superat els trenta graus amb tota la comoditat del món, tanquem aquest pont de tres dies a l'espera dels pròxims diumenges!

divendres, 1 de maig del 2015

CRÒNICA: SORTIDA 63 "SI ESTIREM TOTS, ELLA CAURÀ"


Després d'enfilar-nos als turons més alts de Terrassa superant els nou-cents metres, avui ens hem quedat per la plana i hem realitzat una sortida molt més plàcida tot fent un recorregut lineal i turístic seguint la via del tren, per acabar a l'antiga abadia benedictina de Sant Cugat del Vallès.

Però avui no podem començar sense celebrar que després de molts mesos, el Quim ha tornat! La darrera vegada que va venir va ser a la sortida 21, quan tot just començàvem la segona pretemporada. A partir de llavors, un problema dels genolls no li ha permès sortir, almenys amb nosaltres, fins el dia d'avui. En aquesta ocasió, el títol d'aquesta crònica va dedicat a la circumstància i a ningú més que ell.

Amb el cel enteranyinat pels núvols alts comencem quan passen pocs minuts de les deu del matí i ens dirigim cap a la Cogullada per agafar, després de quatre sortides, la riera del Palau. Passem per diversos polígons industrials, les Fonts amb les depuradores, i cap a la meitat de la ruta arribem a Rubí, on ens aturem un moment per buscar un catxé sota el denominat pont de Can Claveri


Deixem enrere Rubí i comencem a desplaçar-nos cap a l'est; enregistrem algunes fotografies al costat de l'Hospital General i des d'aquí acompanyem la via del tren pel barri de Mira-Sol, aquí trobem el segon catxé del dia, que en aquest cas està dedicat a l'Arxiu Nacional de Catalunya, ubicat a l'entrada de Sant Cugat del Vallès, punt final de la sortida d'aquest primer de maig.



Aprofitem per buscar algun catxé més tot fent una visita turística al poble. En el primer descobrim un carrer on s'hi troba una riera soterrada. Després de passar per la zona esportiva i l'ajuntament, el segon ens permet conèixer el primer carrer intel·ligent de Catalunya, basat en la instal·lació de sensors i gestionat gràcies a les noves tecnologies, que permet optimitzar serveis com la il·luminació, la recollida d'escombraries, el reg, la mobilitat viària i el reciclatge.

Finalment, abans de tornar cap a Terrassa amb tren, el tercer catxé ens porta fins a un dels llocs més característics de Sant Cugat, el seu monestir romànic on el Camí dels Monjos que arriba fins a Sant Llorenç del Munt té el seu punt de partida. Va ser construït entre els segles IX i XIV, i pel que hem pogut veure del seu exterior, tant la capçalera com la façana principal són ben boniques. 


Tornem cap a la plaça de Lluís Millet i quan falten pocs minuts per dos quarts de dues agafem el tren dels ferrocarrils que ens portarà fins a Terrassa.





Ha sigut una sortida tranquil·la i agradable, ideal perquè el Quim es reincorporés!

CALENDARI DELS MKCOS: MAIG 2015


Si fa un any marcàvem un punt i seguit després de tantes setmanes sense fer cap sortida; en aquest cas només hem fet servir la tecla de l'espai. Aquest mes d'abril ens ha tornat a portar xifres molt positives, per una banda, les quatre sortides que hem fet (dues de dijous i dues de diumenge) ens han permès el retrobament amb espais tan estimats com el cim del Mont-Rodon i el poble de Vacarisses amb tot el seu voltant. La visita a Can Déu, però, no va ser tant generosa i és que el bosc s'ha convertit en un autèntic mar de troncs i branques, en el qual l'Arnau i jo vam necessitar més d'una hora per travessar-lo; segurament tardarem en tornar, esperem equivocar-nos en això que diem!

Per sort, res a veure amb la darrera sortida, el contrari. Aquest diumenge passat, amb l'Arnau i el Bernat ens vam enfilar més amunt que mai; pedalant per les dolces crestes de la Serra de l'Obac i enmig d'una boira no massa espessa vam descobrir alguns dels turons que marquen els límits més septentrionals entre Terrassa i Matadepera.

En definitiva, les quatre sortides ens deixen aquests resultats.



Situats en el mes que estem no començarem a parlar a nivell de sortides sinó més aviat de nosaltres mateixos, i és que estem a punt d'encarar un moment clau no només pel grup sinó també per les nostres vides. Aquest mes de maig l'Aleix Castro tindrà el privilegi d'obrir-nos una porta molt important; els MKCOS deixarem de ser un grup d'adolescents per esdevenir, definitivament, un grup d'adults; i això marcarà un abans i un després perquè certament, estem a punt de començar una nova etapa. Una etapa que es farà evident a partir de les dues properes temporades, els primers anys en què tots nosaltres ja serem majors d'edat i així ho serem per sempre més.

Dit això i ja posats amb les efemèrides, l'Aleix farà els divuit anys el proper dissabte 9 de maig, ell ha organitzat una festa el dia abans (divendres) on tots nosaltres hi estem convidats. L'altre aniversari que ens espera aquest mes és el de l'Arnau, que farà disset anys el divendres 29.



Altres dates rellevants són el diumenge 24, data en què a banda de celebrar-se les Eleccions Municipals també serà el Dia Europeu dels Parcs Naturals; per cert, sabíeu que el nostre parc de Sant Llorenç va ser el primer de l'estat espanyol en declarar-se Parc Natural? Doncs ja ho sabeu!


Els objectius del Dia Europeu dels Parcs són, en definitiva, els mateixos que regeixen el tarannà de la Xarxa de Parcs Naturals: treballar per la protecció dels valors naturals, agrícoles, forestals, culturals i paisatgístics del nostre entorn, fomentant l'ús públic responsable i l'equilibri territorial i ambiental dels nostres municipis.




Per parlar una mica de la organització d'aquest mes, tots sabem que ens enfrontem a una època d'examens difícil i contundent per alguns, i pràcticament la tindrem a sobre fins al començament de l'estiu. En qualsevol cas, mirarem d'anar fent els dijous i diumenges que puguem encara que només sigui per esbargir-nos que falta en farà.

Tot i que encara falten molts dies i hem de passar per molts entrebancs, ja sabeu que després de tot això ens espera un nou estiu. Per tant també es moment de començar a fer pluja d'idees i pensar en les mil coses que podem fer aquest any, ho anirem parlant!



Recuperem l'espai dedicat als GeoMKCOS aprofitant que aquest mes el Geocaching farà el seu quinzè aniversari. Durant aquest cap de setmana de tres dies es faran al voltant de cinc trobades a Catalunya per commemorar-ho. 

Fins el dia 1 de maig del 2000, la senyal de GPS que rebien els nostres receptors estava altament degradada per part del govern nord-americà, de tal manera que només estava disponible per l'exèrcit, per la resta, el marge d'error dels receptors comercials oscil·lava al voltant dels cent metres. Però a partir d'aquell dia aquella degradació es va suprimir i per tant el GPS ja es va anar obrint a la societat. Tal va ser que al cap de dos dies, el dia 3, un tal David Ulmer (ehem...) va decidir amagar una capsa a la ciutat de Portland, Oregon, als Estats Units. Va publicar les coordenades en un fòrum i al cap de tres dies, el dia 6, el catxé ja va ser trobat.

Fins a data d'avui es tenen registrats un total de 2.610.967 catxés per tot al món, per la qual cosa se'n publiquen una mitjana de vint per hora.


Nosaltres vam ser col·laboradors d'aquesta mitjana en el seu moment, ara ja fa més d'un any i mig, amb la sèrie del Mont-Rodon que avui encara està totalment dempeus i aquest mes d'abril ha rebut alguna visita més. Molta gent comenta la monotonia de la sèrie, però es veu que el catxé del cim és un bon compensador! 

Per no fer més llarg l'article us passo l'enllaç de l'últim log per si us interessa. Ara per ara la sèrie "Un Passeig pel Mont-Rodon" ja ha rebut més de cent visites! El tresor més visitat és el del cim, clarament, a més és el que té més punts favorits (6). Tot sumat, inclòs l'arxivat de la Plaça Nova, dóna un total de 980 troballes als nostres catxés.

A veure si, entre que ara que comença a venir la calor, clima ideal, i recentment s'han amagat uns quants catxés a Terrassa, quedem algun dia per fer safaris com els que fèiem a la primera temporada, que tot són èpoques!