CRÒNICA: SORTIDA 69 "CAP AL COR DE SANT LLORENÇ"

Aquest diumenge amb l'Arnau, hem realitzat un recorregut sensacional per tancar la primavera i donar la benvinguda al solstici d'estiu i el tret de sortida a les vacances, una ruta que ens ha portat a una part del parc natural que encara mai havíem conquistat, tot i ser un dels llocs més destacats i neuràlgics del pati de casa nostra. Tot seguit us explicarem l'aventura que un cop més, ha estat viscuda per un nombre molt reduït.

Anem cap a Matadepera i des d'allà ens situem a la llera de les Arenes que la resseguirem en bona part de la sortida d'avui. Passem per Can Torrella de Baix i la Torre de l'Àngel abans d'arribar a l'alçada de la Barata; l'última vegada havíem arribat fins a l'Alzina del Sal·lari però en aquesta ocasió hem desplaçat el llindar fins a dalt de tot, allà on s'uneix el massís de Sant Llorenç amb la Serra de l'Obac.

Al llarg d'aquest tram entre riera i carretera, els camins, que en aquestes alçades ja es troben formats pel típic conglomerat montserratí barrejat amb carbonat càlcic, són clarament estrets però envoltats d'un entorn riberenc ben pacífic. Poc abans d'arribar a dalt creuem el Canal del Cellerot, cosa que no hauríem d'haver fet perquè ens condueix cap a un camí diferent que si no fos perquè ho vàrem corregir a temps hauríem arribat a la Carena del Pagès, allà on es troba la pista que uneix el Montcau amb La Mola.

Arribem al Coll d'Estenalles quan passen vint minuts de les dotze i aprofitem per fer un petit descans mentre observem les motos i les bicicletes de carretera que van passant constantment, a banda dels típics excursionistes dels diumenges.

Des d'aquí entrem a la Serra de l'Obac i encarem una segona part ben diferenciada de la primera. Comencem a pujar per una pista que ens porta a passar per La Mata, on observem unes vistes ben maques de la muntanya que acabem de deixar enrere i més amunt, la banda més septentrional de Sant Llorenç juntament amb les primeres vistes de la Depressió Central, el Pla del Bages i les muntanyes de Montserrat entre altres serres. Tanmateix, al no ser un dia tant clar, a part que ens trobem en el dia en què el sol el tenim més amunt i perpendicular a la superfície terrestre, no aconseguim veure el Pirineu.

Mirant cap al nord, per sobre dels 900 metres, des de la Carena de la Castanyera de camí cap al Coll de Boix

Resseguint la mateixa pista que coincideix amb el sender de gran recorregut GR-5, que va de Sitges fins a Canet de Mar passant per cinc parc naturals diferents entre ells el nostre, assolim la cota màxima de la jornada i que una vegada més, ens fa arribar més amunt que mai per només set dècimes per sobre dels 931,3 metres que té el Turó de la Carlina; coronat fa un parell de mesos, a la sortida seixanta-dos.

Després de passar per la Coma d'en Vila, una masia del segle XIV del qual és possessió del mas de la Mata, i per la monumental Alzina del Vent, destacada per les seves bucòliques branques ben gruixes, arribem al Coll de Boix i a partir d'aquí procedim a girar el rumb cap al sud i ja anem tornant. Des de les crestes de la Serra de l'Obac fins arribar al Coll de Tres Creus seguim gaudint dels grans paratges que ens envolten.

Un cop arribats al coll on conflueixen els termes de Terrassa, Matadepera i Mura, que és d'on venim, ens desviem tal i com vàrem fer la darrera vegada cap a la Font de la Pola, a fi de reomplir els nostres bidons que ja fa estona que es troben ben buits.

La Font de la Pola es troba a dins d'una petita balma

Reculem i resseguim el vessant de ponent del cim més alt de Terrassa, Castellsapera. Posteriorment, des del Collet Estret que es troba a l'altra banda, encarem la darrera pujada que ens porta fins als Alts de la Pepa, i ara ja sí, comencem la forta i ben agraïda baixada cap a casa, passant per la Serra de les Pedritxes.

Arribem quan passen pocs minuts de les tres, força cansats però molt contents d'haver fet una ruta tan espectacular i que hem gaudit com criatures. Esperem continuar amb aquesta filosofia al llarg d'aquest estiu que ja ha començat, desitjant que es solucionin els problemes interns que ja fa temps que estem patint.

MÉS FOTOS DE LA SORTIDA 69

Amb aquesta sortida tanquem un altre trimestre que ens deixa els següents balanços, us ho mostrem juntament amb una comparativa a nivell de temporada i també a partir d'una segona imatge perquè observeu les diferències amb els altres anys.

CRÒNICA: SORTIDA 68 "CATÀFORA PRE-ESTIUENCA (II)"

Continuem amb les sortides prèvies abans de l'estiu i també amb les darreres d'aquesta primavera, que ja en són deu i juntament amb les que portem aquest any en sumem un total de vint. Una xifra aclaparadora perquè la vintena sortida del 2014 va ser al mes d'octubre; anem quatre mesos avançats!

Comencem a les deu del matí d'aquest dimecres i amb el Sergi i el Biel ens dirigim cap a Can Boada del Pi. Com que portaven uns quants mesos sense agafar la bicicleta hem decidit fer alguna cosa senzilla pel sector de ponent.

Entrem en massa forestal tot passant per la masia de Can Cardús de les Orioles i tot seguit creuem la carretera de Sant Miquel per endinsar-nos a la riera de Gaià. Poc abans d'arribar al fons el Sergi pateix una caiguda de poca importància, una ferida al genoll li farà una mica la guitza però ni molt menys li impedeix seguir endavant.

Recorrem un parell de quilòmetres torrent avall i després girem a mà dreta per arribar a les cases del Molinot. Aquest tram ja l'havíem fet anteriorment per anar cap a Vacarisses pel costat de la carretera.

En aquesta ocasió ens enfilem muntanya amunt per resseguir la Carena del Molinot, la part més dificultosa de la sortida degut al pendent que cada vegada és més considerable. Aquesta és una via diferent per anar fins a la Casa de la Pineda, la intenció era arribar-hi des d'aquesta carena i després dels Caus baixar a la font de la Cirera per tornar a la riera. Malauradament, el Biel ha trencat cadena i no hi ha hagut manera d'arreglar-la; amb això aprofitem per dir-vos que és important portar tant la cadena com la bicicleta ben netes i polides, que sinó passen aquestes coses i no és la primera vegada.

Culminem el cim de la Carena del Molinot amb poc més de cinc-cents metres d'alçada i enllacem amb el camí principal. Des d'aquí agafem la baixada cap a Can Font de Gaià i sortim a la carretera de Rellinars.

Tots sabem que la via principal per pujar cap als Caus és la que surt des del descampat de Can Font i s'enfila tot envoltant el torrent de la font de la Teula. El passat mes de febrer, però, amb l'Eduard ens vàrem entestar a descobrir una variant que ens va fer passar per la Font de la Roca i el Turó dels Escorpins després d'assolir una petita carena. Avui, l'altra possibilitat ha sigut la de la Carena del Molinot. Totes les tres variants porten al mateix lloc i és per això que per donar més suc a la crònica m'he animat a dissenyar un mapa on queda ben palès. El punt de partida A es troba a la riera de Gaià i dos-cents metres més amunt tenim el punt B, situat al costat de la Casa de la Pineda, on hi conflueixen les tres vies i on justament s'acaba la Carena del Molinot. Val a dir que ens trobem uns quilòmetres més avall de la masia de la Pineda, aquesta és una altra. Com veureu a banda de la variació geogràfica, el que sobretot diferencia aquests camins és el desnivell i tal i com hem pogut comprovar avui, la mitjana aritmètica del pendent en cadascun dels trams.

Concretament, els altres dos casos fan referència a la sortida 53, realitzada el passat mes de desembre en plenes festes nadalenques i justament amb la que tancàvem el 2014, i a la sortida 57, feta fa quatre mesos i quatre dies després de la bona nevada que va caure a la nostra comarca, la qual en guardem un bon record. 

MÉS FOTOS DE LA SORTIDA 68

Malgrat la incidència hem fet una bona matinal en un dia digne d'aprofitar, sol i temperatures que conviden a passar l'estona a la muntanya amb bona companyia i conversant sobre els plans d'aquest estiu que ja arriba.

CRÒNICA: SORTIDA 67 "CATÀFORA PRE-ESTIUENCA (I)"

Amb aquesta sortida deixem enrere l'enrenou de la Selectivitat i encarem l'última setmana de la primavera que ens servirà per anar-nos preparant per l'arribada de les vacances d'estiu, quan finalment tothom ja haurà acabat de recuperar les matèries pendents.

Donades les circumstàncies avui hem sortit l'Eduard i un servidor novament, però tenim esperances de que les coses millorin a partir d'ara. Així doncs hem volgut tirar cap a la senzillesa i fer un recorregut fàcil per la plana del Vallès, recuperant zones que feia molt de temps que no visitàvem.

Arrenquem quan passen cinc minuts d'un quart de deu i ens dirigim cap a la torre de Mossèn Homs i posteriorment, el bosc de Can Déu. Aquest espai ha canviat radicalment després de la ventada tant desastrosa del 9 de desembre passat; hi van caure uns 45.000 arbres. A dia d'avui ja ho han netejat pràcticament tot i el paisatge ha quedat en un estat desolador. Realment fa molta pena veure que tot allò que era fresc i ombrívol s'ha convertit en un autèntic solàrium on la ombra és difícil de trobar. 

Sembla ser que des de l'Espai Natura de la Masia de Can Déu, després de l'estiu es portarà a terme un programa de reforestació, però val a dir que l'aspecte que tots coneixíem del bosc de Can Déu tardarà molts anys a recuperar-se.

Fotografia enregistrada el passat dijous 4 de juny

Fotografia enregistrada el passat dijous 4 de juny

Quan encara era un bosc. Fotografia enregistrada el passat 20 de setembre del 2014, durant la sortida 45 del nostre grup

Deixem Can Déu perquè es vagi recuperant i agafem la pista que ens baixa cap al riu Ripoll, que també ha passat molt de temps des de l'última vegada. Un cop arribem a la fondalada girem cap amunt i ens dirigim cap a l'estimat poble de Castellar del Vallès.

Des d'allà creuem el pont de Colobrers i comencem el tram de baixada cap a Sabadell passant per Sant Pere d'Ullastre i el bosc de Togores, aquest molt més ben mantingut. Des dels camps ben groguencs contemplem el bonic paisatge de la nostra comarca amb les muntanyes que l'envolten.

Després d'aquest tram ben xulo ens retrobem amb el riu i arribem a Sabadell mala pell. Creuem uns quants carrers i semàfors no tan xulos i recuperem l'aire pur un cop sortim als plans de Mas Canals. Passem per davant del Golf el Prat i finalment arribem a Terrassa per Torrebonica a tocar del migdia.

Abans de tancar la crònica hem de dir que un cop més hem batut rècord pel què fa a la velocitat mitjana total de les sortides. En les dues següents imatges podem observar que en aquest cas la sortida 67 es queda en quart lloc a escala general, a 0.7 punts per sota del primer classificat, i en segona posició pel què fa a la temporada actual, situant-se a 0.7 també, ja que el primer rècord es troba a la ‪sortida 48 en tots dos casos, realitzada fa gairebé vuit mesos.

MÉS FOTOS DE LA SORTIDA 67

Ha estat doncs una sortida ben planera per passar pàgina després d'uns dies especialment durs, en un dia de sol i temperatures prou agradables per ser a les portes del solstici, que serà aquest diumenge a dos quarts i mig de set de la tarda. Al llarg de la setmana que ve possiblement farem alguna sortida més, tot just serà un petit aperitiu perquè el plat fort vindrà després del pont de Sant Joan, on començarem a combinar les sortides en BTT juntament amb altres plans ben engrescadors. Ja us ho anirem explicant!

CALENDARI DELS MKCOS: JUNY 2015

"El futur dirà, segurament la tercera temporada tendirà a ser més tènue; ja no sortirem tant com fins ara, estarem tots fent batxillerat i cada vegada tindrem menys temps per la bici..."

Com podeu veure, aquesta suposició que fa tot just un any plantejàvem ha estat tombada rotundament. No veníem d'una primavera molt bona i segurament per això pintàvem una tercera temporada una mica negra, però de cap manera ha estat així. Només cal fixar-nos que de les setanta-tres sortides que portem ara mateix, trenta-unes les hem realitzat aquesta temporada, és a dir, poc més d'un quaranta per cent del total.

Tanmateix sempre diem que els nombres no ho són tot, sinó els records mateixos. D'aquesta temporada que va començar fa nou mesos ja en podem explicar un grapat d'anècdotes, però a escala general podem estar ben satisfets per haver marcat un any més, la continuïtat i el compromís de tirar endavant aquest gran projecte.

Allò que segurament marcarà d'aquest any hauran sigut les primeres pedalades en clau de grup, la Falconada i el Camí Moliner, a banda de totes i cadascuna de les sortides que hem afegit juntament amb les dels altres anys; i sobretot, aquells moments que encara ens fan estar més units, com el sopar de Nadal o més recentment la gran festa de l'Aleix, entre altres instants.

Amb l'arribada dels 18 anys de l'Aleix, el grup està canviant d'etapa. El proper torn el mes que ve...

El passat mes d'abril tornàvem de Setmana Santa amb la idea de mantenir la tònica positiva d'aquest hivern, consolidant les tardes i planificant recorreguts que ens portessin a nous indrets; i així ha estat amb la sortida de la Roca del Corb. En definitiva hem fet una primavera prou bona, i més venint de la de l'any passat i tenint en compte el moment acadèmic en què ens trobem. Les coses van prou bé però encara poden anar molt millor, suposo que entendreu el perquè. 

Sortida 62 a la Roca del Corb, diumenge 26 d'abril del 2015

Sense res més a afegir, posem-nos a parlar una mica del futur perquè la cosa està interessant. Aquesta primera quinzena ve carregada d'examens i segurament estarem força ocupats, però tots sabem que després de la tempesta, torna la calma.

Estem a punt d'encarar els últims mesos de la temporada i podem fer que siguin els millors; tindrem una enorme oportunitat per solucionar els petits problemes que mencionava implícitament dos paràgrafs enrere. Així doncs, el futur d'aquest grup està a les nostres mans; si ho solvatem ràpid, de ben segur que aquests propers mesos prometran i molt, moltíssim; però insistim, tot depèn de nosaltres.

Aquest mes de juny ens porta algunes dates per assenyalar; començant pel sant del Bernat el dilluns 15 i el del Jan el dimecres 24, i el dissetè aniversari del Sergi el dijous 18, la mateixa setmana que comença astronòmicament l'estiu, serà el proper diumenge 21 a dos quarts i mig de set de la tarda (18.38).

Pel què fa al micro món dels GeoMKCOS, aquest estiu també serà idoni per recuperar l'activitat mentre els deu catxés del Mont-Rodon han continuat fent la seva feina. Aquest mes de maig hem rebut fins a quatre visites més, una d'elles la d'un geocatxer que s'estrenava tot i que finalment no la va fer sencera, i l'altra la d'un company que vam conèixer a la trobada del passat setembre que sempre deixa comentaris molt simpàtics i diferents en cadascun dels deu catxés de tal manera que en podem conèixer de primera mà la seva experiència.

Comentari del "carcafan" al primer catxé de la sèrie:

"És divertit el listing amb l'equip de jovenets al complert amb les bicis, és un bon record per vosaltres del què va ser el GeoMKCOS, sense dubte :)"

Amb les excursions que fem i als llocs on anem aquest estiu, a veure si ens animem a fer algun safari i perquè no, tornar a assistir en alguna trobada d'aquestes interessants i xules!

Foto del GeoEvent "Coneixent a Max i Aleix" del diumenge 14 de setembre del 2014