CRÒNICA: "L'ESCALA, EL NOSTRE PRIMER VIATGE" + SORTIDA 72

Passar quatre dies junts fora de casa. Aquesta va ser una de les diverses idees que ens plantejàvem a mitjans de juny en el programa per aquestes vacances, sens dubte la més rellevant. A mesura que van anar passant els dies, la possibilitat es va anar transformant fins a convertir-se en un fet. Sense adonar-nos-en, el dimecres 22 va arribar.

DIMECRES 22 DE JULIOL: OBJECTIU, L'ESCALA

Els cinc MKCOS que finalment protagonitzarem aquesta experiència: l'Aleix, l'Arnau, l'Edu, el Sergi i un servidor, agafem el tren i sortim a tres quarts de dues de Terrassa en direcció a Barcelona. A l'estació de Sants comprem els bitllets i un altre tren ens porta, gairebé cinc hores més tard, fins a Sant Miquel de Fluvià. Des d'allà, quan ja passen cinc minuts d'un quart de sis, comencem a pedalar. Resseguim el riu Fluvià i mentrestant, ens anem adaptant al nou terreny que ens fa anar més ràpids i segurs de l'habitual. Tot i així la humitat relativa és força elevada, fa molta calor encara que de sol no en fa gens de moment. Passem per Vila-robau, posteriorment diem adéu al Fluvià i des de l'Armentera girem el rumb cap al sud per dirigir-nos a L'Escala. Tot són camps i divisem l'horitzó per totes bandes, ens trobem a l'antiga gran plana del Ter.

El sol comença a brillar sobre el cel enteranyinat en el moment en què accedim al poblat de Cinc Claus dominat per cinc masos a banda de l'ermita de Santa Reparada. En pocs minuts creuem la carretera i des del Mas Astruc i les ruïnes d'Empúries agafem una baixada i per fi entreveiem les primeres aigües obertes, arribem a L'Escala, un municipi que supera els deu-mil habitants i es troba a la Costa Brava, a la banda més meridional de la comarca de l'Alt Empordà.

Remuntem pel passeig i travessem els carrers de primera línia de mar per veure les platges i finalment, arribem al nostre domicili quan passen pocs minuts de dos quarts de sis.

Ens instal·lem i després de fer les compres fem el primer bany de l'estada a l'anomenada "Plaja" que és la que es troba al punt neuràlgic de L'Escala. Tret de sortida a quatre dies ben prometedors!

DIVENDRES 24 DE JULIOL: LA SORTIDA

Després d'un dijous on hem conegut el passeig i les platges d'Empúries pel matí i hem fet el bany de la tarda a l'antic Port del Perris, inclòs algun salt a la punta de l'Olla, el divendres que comença ben assolellat i un pèl accidentat ens convida a passar el matí a la darrera platja que ens queda per veure, Riells.

Una vegada banyats i assecats tornem a casa per preparar un dinar especial ja que és l'últim de l'estada i amb un valor afegit, celebrarem el recent divuitè aniversari de l'Eduard Verdaguer. Així doncs, després d'una bona fideuà amb all i oli, que com tots els àpats menys el de l'esmorzar, ho assaborim mentre contemplem el mar des del balcó de casa, prepararem la coca des del pis de baix i un cop a dalt, la bufada d'espelmes. En aquest precís moment engega la tramuntana (vent de component nord) i s'acosta una bona tempesta que marcarà el fil d'aquesta tarda.

Després de menjar la coca, baixem tots a baix per veure el regal que li hem preparat, un vídeo amb un petit recull fotogràfic dels bons moments que hem passat amb ell fins ara.

Vist el vídeo pugem cap a dalt i ens prepararem per fer la sortida pròpiament de l'estada. Arrenquem quan falten deu minuts per les sis de la tarda i sota un bon ruixat ens dirigim cap al sud per entrar al Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter i ho fem per la banda de la Muntanya Gran, agafant la pista que comença al costat del càmping de la Cala Montgó, un dels indrets que ens quedaran pendents per visitar en cas de repetir-ho. 

La pista ens enfila cap al centenar de metres d'alçada i mentre la pluja va i ve, sense lliurar-nos dels llamps i els trons, comencem a veure de lluny el massís del Montgrí, la muntanya on se situa la cota més elevada del parc, concretament al Montplà, amb 311 metres d'alçada; la mateixa d'on comença el carril bicicleta de l'avinguda Abat Marcet de Terrassa, al costat de la plaça de les Magnòlies.

Després d'una mitja hora llarga de pujada, quan assolim el novè quilòmetre del recorregut comencem a baixar fins a Torre Ponça. Allà ens desviem a mà dreta per encarar l'ascens cap al punt estrella de la sortida, el cim de Rocamaura o també Roca Maura com es vulgui escriure. Hi arribem una hora després d'haver sortit i des d'allà gaudim d'uns paratges espectaculars, l'enorme extensió plana que conforma L'Estartit, amb la desembocadura del Ter i els petits poblets que queden al fons i als peus de les muntanyes de Begur. Més a l'oest seguim veient la plana i localitats com Pals i la Bisbal, capital de la comarca del Baix Empordà i al rerefons la gran cadena de les Gavarres.

Aprofitem per immortalitzar un dels millors moments no tan sols de la sortida sinó dels quatre dies que encaren ja la recta final.

Des dels 225 metres que ens trobem a Rocamaura, desfem bona part de la pujada i baixem cap als boscos del Serrat Llarg, tot passant per la Torre Vella fins arribar a la Casa del Guarda, on aprofitem per reomplir els bidons. A partir d'ara comencem a tornar cap al nord a través d'una pista que es pot combinar amb corriols que queden a la vora. En poca estona arribem a Torre Ferrana connectant amb el camí de Sobrestany. Falta ben poc per acabar però mirant cap a L'Escala veiem un cumulonimbus ben potent que serà l'encarregat de donar un final novament passat per aigua.

Efectivament, arribem a casa a un quart de nou ben xops. Saludem als meus avis que acabaven d'arribar de Terrassa. Gaudim d'un bon sopar carregat d'hidrats de carboni i vitamines i després d'una estona de relax anem cap al llit, ens convé una bona dormida a fi de carregar forces per la tornada que ens espera.

MÉS FOTOS DE LA SORTIDA 72

DISSABTE 25 DE JULIOL: OPERACIÓ TORNADA

Ens despertem en un dissabte en què el temps no ha canviat gaire respecte el dia anterior, tot i que ha deixat de ploure l'ambient no acompanya massa al bany. Així doncs ens hem aixecat tranquil·lament i després d'esmorzar hem començat a preparar bosses. Ens acomiadem del Sergi, ell se'n va cap a L'Estartit pel mateix recorregut d'ahir.

Saludem als meus avis abans que marxin a passar el dia a fora i posteriorment dediquem l'últim passeig per L'Escala. Cap a dos quarts de dues, tanquem i procedim a fer el viatge de tornada, tal i com vam arribar, en bicicleta.

En aquesta ocasió, no anem cap al nord-oest sinó ben bé cap a l'oest. Creuant camps i passant primerament pel poble de Viladamat i després per Palau-borrell. Des d'allà entrem a la Serra de Ventalló i anem guanyant alçada. Un cop a dalt el recorregut es basa en petits alts i baixos però en absolut estem parlant d'un trencacames. Tot i així, l'element que més repercuteix en la dificultat del trajecte és l'elevat pes de les motxilles que portem a l'esquena. Això ens obliga a anar en calma i fer petites aturades. 

A Viladamat

Veiem els petits llogarets de Garrigoles, les Olives, Vilopriu i Valldevià i mica en mica ens anem aproximant fins al destí final. En els darrers quilòmetres també tenim l'oportunitat de veure part del Parc dels Aiguamolls de l'Empordà, sota les grans muntanyes del Cap de Creus i el Pení. Mirant cap al sud-est veiem el Montgrí i al seu costat, justament, el turó de Rocamaura amb la veïna Torre Moratxa.

Amb vint quilòmetres al capdavant arribem a l'andana de Camallera quan passen pocs minuts de les tres de la tarda. Aprofitem per menjar l'entrepà que ens hem fet a casa i al cap de deu minuts, agafem el tren cap a Barcelona. Adéu Empordà!

MÉS FOTOS DE LA TORNADA

Vist i no vist, reapareixem a l'Estació de Terrassa quatre dies després, com si res hagués passat, a dos quarts de set.

Així doncs, amb l'operació finalitzada, donem el punt i final al nostre primer viatge. El viatge que simbòlicament posa el punt i final a la tercera temporada. El viatge que per sempre més quedarà ben escrit i recordat a la memòria del grup i dels cinc que ho hem fet possible. Esperem que sigui, el primer dels molts viatges que farem.

MÉS FOTOS DE L'ESTADA

CRÒNICA: SORTIDA 71 "EL SANT LLORENÇ MÉS PROPER"

Amb la segona sortida d'aquest estiu tanquem la segona setmana de juliol, a les portes d'encarar l'equador d'aquest mes que ens portarà cap al final de la temporada.

Sortim des de l'Institut Terrassa quan falten cinc minuts per tres quarts de set sota una temperatura que ronda els trenta graus. Per aquest motiu, amb l'Eduard prenem la sàvia decisió d'anar a passar la tarda cap a les obagues més properes. Així doncs, des dels plans de Ca n'Amat de la Muntanya pugem cap al camí que ressegueix el ponent de la carena del Troncó arribant fins a la font del Troncó mateixa. Allà ens aturem una estona per refrescar-nos de l'aigua que encara raja com si d'art de màgia es tractés, perquè amb el temps que fa que no plou, sembla mentida.

Després del petit descans fem el quilòmetre de baixada fins arribar a la carretera de Rellinars, creuem el torrent dels Caus per dirigir-nos cap a la Plana Freda. Com que anem bé de temps tornem a parar breument per visitar la bucòlica font del Racó i descobrir el catxé que s'hi amaga.

Des d'aquí connectem amb la pista que baixa de la Font de la Cirera i continuem descendint fins arribar a la riera de Gaià. Sortim novament a la carretera i ultimem el darrer tram de la sortida fins a casa.

MÉS FOTOS DE LA SORTIDA 71

Aprofitant que darrerament hem fet sortides per aquí a prop, pels voltants de Terrassa, aquesta vegada tancarem la crònica facilitant-vos un article escrit per un parent meu al Diari de Terrassa on fa un elogi ben bonic del Sant Llorenç més proper.

CRÒNICA: SORTIDA 70 "BONA NIT"

Amb una mica de retard, però val més això que res, aquest dijous hem realitzat la primera sortida d'aquest estiu en unes condicions poc habituals per nosaltres. Hem sortit de nit, però molt més ben preparats que l'última i primera vegada que ho vàrem fer, ara farà un parell d'anys en un mateix mes de juliol, en un recorregut que accidentalment se'ns va tirar el temps a sobre; sort que era estiu!

Arrenquem quan passen cinc minuts d'un quart de nou del vespre i ens dirigim cap al camí de Can Bogunyà per entrar a la Serra de les Pedritxes. Pel fet de ser encara, uns novells de la BTT nocturna, decidim esquivar l'abrupte corriol de la font del Janot i seguim pel camí ample de dalt. Tanmateix hi ha un punt on la pista no té continuïtat i això ens obliga a baixar per unes escales i enllestir els cinc-cents metres de corriol que no ens hem pogut estalviar; de totes maneres és un tram molt menys complicat. A partir d'aquí activem els llums perquè la nit ja és amb nosaltres.

Arribem al camí de Can Roure i amb prou rapidesa assolim el quilòmetre i mig fins al collet de Sant Joan; finalment entrem al turó de les Roques Blanques i coronem, un cop més, el seu cim.

Ens asseiem damunt la barana de fusta i mentre l'Arnau va devorant el seu sopar, del qual me'n convida a fer un tastet, contemplem la privilegiada visió ataronjada de les grans ciutats del Vallès que contraposa amb el cel ben estrellat. Certament, la brisa nocturna, acompanyada de l'aroma ben fresca de la muntanya, el típic carrisqueig dels grills, i a la vegada aquell petit silenci que en algun moment es deixa "sentir" no té preu! 

Amb la pau i tranquil·litat que ens emportem procedim a tirar cap avall. Arribem a casa a pocs minuts de la mitja nit.


MÉS FOTOS DE LA SORTIDA 70

Una experiència que sens dubte s'haurà de repetir, i esperem que ben aviat! Amb aquesta sortida ben fosca i màgica, comença el compte enrere, iniciem el camí que durant aquest juliol ens anirà portant cap al final de la tercera temporada, un any més. Un camí que pot ser més llarg o més curt, ja ho anirem veient! Ara mateix només podem dir això: bona nit.

CALENDARI DELS MKCOS: JULIOL 2015

Després dels examens de final de curs i les proves de la Selectivitat, la segona quinzena de juny, o més ben dit, les setmanes centrals, ens han permès arribar a fer tres sortides més i totes elles realitzades abans de Sant Joan, encara dins de la primavera astronòmica; trimestre del qual n'hem fet una valoració a la crònica de l'última sortida.

Dit això anem parlant del mes de juliol que ens portarà cap al final de la tercera temporada. Durant aquestes cinc setmanes llargues que tenim per endavant, mirarem d'aprofitar-les el màxim a nivell de sortides, que les combinarem amb altres coses que tenim planificades per aquest estiu, destacant les jornades de platja a Barcelona i el Maresme. Segurament aquest any per primera vegada sortirem de la província i passarem uns dies a la Costa Brava.

Sota la fotografia de l'Eduard, el Sergi i l'Arnau, arreplegats a la cota més elevada de la Serra dels Galliners, el calendari també ens deixa unes quantes dates per mencionar. Començant per la Festa Major de Terrassa que tindrà lloc el primer cap de setmana, i el dissabte següent, que és el divuitè aniversari del Marc Cornellas; encara que actualment ja no és membre actiu en aquest grup, sempre serà un dels nostres.

A la segona quinzena és quan realment arriba el plat fort i calent; divendres 17 és el sant de l'Aleix, diumenge 19 l'Eduard Verdaguer farà els seus divuit anys i amb ell ja comptarem amb tres majors d'edat. Un dels protagonistes de la setmana següent serà l'Eduard Restoy, que haurà complert el seu primer any de MKCO, justament el dia 23 que cau en dijous. Tres dies després, diumenge 26 és el sant del Quim. 

Pel què fa a les postres, els deliciosos disset anys del Biel arribaran el dimecres 29. Un dia que serà dels últims d'aquesta temporada que, quan arribi el moment, en farem el seu ampli resum en aspectes de qualitat i quantitat. Per fer-ne un primer titular, hem de dir que ha estat una temporada molt nombrosa de sortides, quilòmetres i de nous indrets conquistats. Malauradament però, també haurem de parlar de la dada negativa, la baixa assistència i implicació per part de molts membres que s'ha manifestat sobretot amb més contundència al llarg de la segona meitat, fent que la mitjana baixés del quatre, que ja és menys de la meitat, al tres. Aquest és un problema molt greu ja que amb aquestes condicions, el grup no tira endavant com ho hauria de fer o si més no, es fa molt difícil.

L'única visita que hem rebut aquest mes a la sèrie del Mont-Rodon ha fet saltar l'avís de la possibilitat que el sisè catxé hagi estat espoliat. Així ho testimonia "Kirpha'11" amb el següent missatge: "No l'hem trobat! aquest o no ha volgut sortir o ha volat! tot i veure la foto spoiler no l'hem sabut veure. L'últim registre és de fa quasi dos mesos i la zona es veure que han tallat branques i arbrets i l'han netejat. No sabem si es que ha desaparegut, no l'hem sabut trobar o que les coordenades no estaven bé, encara que ens hem recorregut tota la zona. On no hem mirat es a l'altra costat del camí, però la foto satèl·lit marcava a la paret de la dreta. Pot el propietari confirmar si hi és??? ens ha fet ràbia no trobar-ho ja que els hem trobat tots i amb molt bones condicions. Gràcies. seguirem aquest catxé!"

Imatge spoiler del sisè catxé de la sèrie del Mont-Rodon

Properament prepararem un nou contenidor i segurament li modificarem lleugerament les coordenades, ja que a dins d'una paret de gres inestable potser no és el lloc més adequat. Tal i com ens comenta el mateix geocatxer, la resta de catxés continuen al seu lloc a l'espera de noves troballes, que a hores d'ara ja ronden el centenar. 

Tanquem l'article facilitant-vos dos enllaços per recordar amb imatges de com va ser l'estiu de la segona temporada i també el de la primera.