dilluns, 3 d’agost del 2015

CALENDARI DELS MKCOS: AGOST 2015


Amb la tercera temporada finalitzada ens trobem en el període de vacances que s'estendrà al llarg de tot el mes, ben bé fins la darrera setmana d'agost quan donarem el tret de sortida a la pretemporada.

Així doncs tanquem un mes de juliol força positiu encara que la primera quinzena vam estar una mica apagats; segurament part de la culpa se la va endur l'onada de calor tant consistent que vam tenir aquells dies. Malgrat tot, a partir de la quarta setmana i sobretot gràcies a l'estada de L'Escala la cosa es va acabar animant. En definitiva un total de sis sortides, una més que l'any passat. 

La primera sortida del mes i de l'estiu va arribar el divendres 9, amb un recorregut nocturn per la banda baixa de la Serra de les Pedritxes i finalitzant al turó de les Roques Blanques. El diumenge de la mateixa setmana vàrem fer la segona no gaire lluny d'on va transcórrer l'anterior, per la veïna Serra del Troncó i la conca de Gaià

El petit parèntesi de la setmana següent ens va conduir cap a la posterior, quan el dimecres marxàvem cap a L'Escala. Allà, a banda d'anar a la platja i celebrar el divuitè aniversari de l'Edu vam fer un total de tres sortides, entre elles la d'anada i tornada i entremig, la sortida més representativa dels quatre dies que vam ser-hi tot fent via pel Parc Natural del Montgrí amb la coronació del cim de Rocamaura. Us ho expliquem amb més detalls a la crònica corresponent i aprofitem per compartir amb vosaltres aquest vídeo, fet per l'Edu, que dona fe de com de bé ens ho vam passar, a més de totes les fotografies que podeu trobar al nostre àlbum de Google+.

Després de L'Escala hem encarat la darrera setmana de juliol tot culminant el final de la temporada que finalment, l'ha protagonitzat la sortida del passat divendres. En aquesta ocasió la clausura s'ha realitzat ben a prop de la muntanya mare del nostre Parc Natural, passant per les cases de Can Pobla i el Pla dels Escorpins. Per últim i ja entrats al mes d'agost, aquest diumenge tres de nosaltres hem fet jornada tot caminant per La Mola, enfilant-nos-hi per la Canal de l'Elefant, ben a prop de la Castellassa de Can Torres, i de baixada ens vam atrevir a creuar el Mal Pas inferior de Can Pobla, que sincerament és molt més fàcil del què ens pensàvem, abans d'endinsar-nos a la que molt probablement és la cavitat més llarga de Sant Llorenç, la Cova del Manel, amb 788 metres de profunditat. Encara que allà dins ens hi vam tirar gairebé una hora, vam decidir girar cua quan ens trobàvem prop del Clot dels Ossos. Com podeu observar a la topografia el què vam recórrer no és res més que la punta de l'iceberg.

L'Arnau a punt de superar el Mal Pas de Can Pobla
Després de fer el talp durant una hora, tornem a ser humans!




Una gran experiència que sens dubte ens hi farà tornar ben aviat, molt més ben preparats i esperem que amb més companyia per continuar descobrint-la, entre altres projectes que tenim pendents en aquest sentit, a banda de tot el que ens espera a nivell de BTT que sens dubte no hi pot faltar per la temporada vinent!

L'aniversari del Bernat Garreta el proper divendres 14 d'agost marca un dels pocs dies rellevants d'aquest mes, a banda del Dia Internacional del Geocaching que tindrà lloc l'endemà i per últim, el divendres 21 quan serà el segon aniversari dels GeoMKCOS. Ens hi posem a parlar tot seguit.




El passat dissabte 18 vam ser presents, per segona vegada, a una geotrobada que en aquest cas es tractava d'un esmorzar de germanor al bar "Tasta-ho" de Cerdanyola del Vallès, organitzat pel team WiwokPer altra banda, el dilluns 27 va tenir lloc la primera edició d'un nou GeoEvent que a partir d'ara es realitzarà cada mes al Viena del centre de la nostra ciutat. Una idea del LordDeno que ens donarà l'oportunitat de reunir-nos mensualment amb els geocercadors més pròxims.

Els assistents de la geotrobada "Wiwok's Event"
La forta calor ha fet que aquesta vegada la sèrie del Mont-Rodon no hagi rebut cap visita. Els catxés continuen en bon estat tret del sisè, que estem a l'espera d'anar-hi per comprovar si realment ha estat espoliat. Ho farem de cara a la tornada.

dissabte, 1 d’agost del 2015

CRÒNICA: SORTIDA 73 "EL DILUVI FINAL"


Un any més ha arribat el moment de passar comptes i mirar enrere per valorar el passat, amb la finalitat d'orientar-nos cap a un futur amb noves perspectives. Aquest divendres hem realitzat la darrera sortida de la tercera temporada, la qual vàrem arrencar fa poc més de deu mesos. Una temporada que a més, ens ha carregat d'experiències que ens han fet millors i a la vegada perseverants amb un mateix model de projecte que des d'un 23 de setembre estem mantenint.

Com els altres anys, hem volgut acomiadar la temporada a l'alçada de les circumstàncies, des d'un indret prestigiós i familiar. Així doncs, l'Arnau i jo mateix sortim des de Terrassa quan passen deu minuts de les sis de la tarda i emprenem a rodar, novament, cap als escenaris de Sant Llorenç.

Fem escala a Matadepera, resseguim la riera de les Arenes i des de la Torre de l'Àngel ens desviem cap a la dreta per dirigir-nos a Can Robert, on es troba el començament de la pista que ens portarà fins a Can Pobla. Una camí molt conegut perquè és el típic per anar a La Mola, però de les vuitanta sortides que portem fetes mai se'ns ha acudit agafar-lo. Una de les raons més probables és que un cop a dalt el més pràctic és tornar a baixar, perquè si es vol seguir endavant i descendir per la banda del camí dels Monjos, s'ha de superar algun tram que realment no fa de primera temporada.


Així doncs, després de vèncer els tres quilòmetres de pujada consistent, això sí, amb bones vistes sota l'agradable frescor d'aquesta tarda, arribem a un dels punts representatius de la ruta, les cases de Can Pobla a tocar ja dels nou-cents metres d'alçada.

Aprofitem per recuperar forces i tot seguit procedim a continuar, ara, travessant una àrea més frondosa fins sortir a dalt d'una cinglera coneguda amb el nom del Pla dels Escorpins, un frontal rocós ben visible des de Matadepera i fins i tot des del nord de Terrassa. Des d'aquest punt tant fotogènic enregistrem les últimes imatges mentre podem gaudir, com sempre, dels magnífics paratges que ens envolten. En aquest cas som capaços de contemplar bona part del Parc Natural i en certa manera, localitzem molts dels indrets que hem recorregut aquesta temporada, destacant la Serra de les Pedritxes, el Turó de la Carlina, la Roca el Corb damunt de Torre Salvans i la Barata, el gran Castellsapera dominant la cota més elevada de Terrassa, punt on també té pas el Camí Ral del Coll de Daví, que finalment l'hem hagut de deixar per més endavant; i per la part de Mura, la carena que des del Turó de Tres Creus s'enfila fins més enllà del Coll de Boix separant el vessant hidrogràfic de les Arenes i tota l'extensió de la Serra de l'Obac. La veritat és que tenim un entorn que per moltes temporades que passin mai ens cansarem d'admirar-lo!



Abandonem el Pla dels Escorpins per creuar el camí dels Monjos i posteriorment agafem el trencall cap als Plecs del Llibre. Aquest és el tram més tècnic de tot el recorregut donat que el terreny és força empedrat i inclinat. 

Anem avançant i en poca estona baixem pel costat de les parets del Morral de la Codoleda. En aquest moment ens surt un imprevist tot i els indicis naturals previs, comencen a caure gotes. Per sort, de seguida arribem a la Carena del Sabater on es troba la pista que ens baixa a Matadepera, tot passant pel Coll de Grua i Can Torres.

Malgrat la persistència de la tempesta, arribem a Terrassa i encarem els últims minuts de la temporada en un ambient bucòlic i tenebrós; plou, cauen llamps i l'única il·luminació que tenim són els cotxes i els semàfors perquè els fanals no saben que s'ha fet fosc abans d'hora.



El diluvi final pot representar el què ha estat un dels punts freds d'aquesta temporada, tot i així esperem que després de la tempesta torni la calma i que de cara a la propera les coses vagin millor en aquest sentit. No obstant, sempre hi ha la part bona que ens omple d'energia i ens permet seguir endavant!


MÉS FOTOS DE LA SORTIDA 73