dimecres, 26 d’octubre del 2016

CRÒNICA DE LA SORTIDA 91, DISSABTE 15 D'OCTUBRE DE 2016


Arrenca un dissabte molt especial per nosaltres. Aquest 15 d'octubre ens portarà una sortida molt interessant, carregada d'elements que anirem descobrint al llarg de la crònica que tenim entre mans i, de cara al vespre, soparem plegats per solemnitzar l'inici de la cinquena temporada.

Comencem pel començament. Partim de la BP a un quart de deu del matí i encetem una noranta-una que a més de comptar amb els ciclistes més fidels, en aquesta ocasió ens porta el retorn del Biel després de trenta sortides i el més rellevant: la incorporació del Karim. Feia temps que no comptàvem amb un debut; des de la sortida en què es va estrenar l'Eduard Restoy, la número quaranta, realitzada el passat dimecres 23 de juliol de 2014. Dos anys ben bons.

Recollim la novetat del dia al pavelló esportiu de Matadepera, el seu municipi. Des d'aquí, sota la influència de la riera de les Arenes un dia més, prosseguim l'excursió per Can Torrella de Baix i la Torre de l'Àngel.

És poc habitual en les nostres sortides situar-nos a un lloc i després de recórrer uns quants quilòmetres tornar a ser-hi. Aquest fet excepcional avui es produïrà i arrel d'això viurem el moment àlgid del matí. "Però això serà després", com deia el Tomàs Molina del Polònia.

Ascendim a Can Garrigosa i ens col·loquem a la falda de La Mola. Continuem pel camí que ens porta a Can Pèlags. Feia molts dies que no passàvem per aquest tram. Si voleu data, dissabte 17 de gener de 2015, sortida 54, la primera de l'any passat. Ara que hi penso, quantes sortides portem al darrere ja, i quants quilòmetres...


Avui anem de masia a masia. Després de passar per aquesta antiga i senyorial construcció que es fa dir Can Pèlags i data de l'any 1278 (aquí no hi ha cap mena de dubte, Edu no-retratado), emprenem un distret descens fins la següent, La Barata. Aquesta és un xic més moderna: 1330, i marca el punt de partida del tram més feréstec del Camí Ral del Coll del Daví. Sobre aquest camí ja us en he parlat en més d'una ocasió i si no ho recordeu rellegiu la crònica de la sortida cinquanta-tres, que per cert, quina sortida més guapa!

Des de la Barata anem a Torre Salvans, un edifici amb una història molt interessant al darrere. Sense entretindre-us més avancem cap el Pla de Suris i després de travessar l'Àrea d'Esplai del Torrent de l'Escaiola fem uns quants metres de carretera i sí, la Torre de l'Àngel torna a aparèixer a la crònica. 




La Torre de l'Àngel és una casa d'estil modernista construïda en el segle passat. El seu nom es deu al propietari de la casa. Doncs bé, aquest indret idíl·lic de la sortida noranta-una no només marca el quilòmetre quinze d'avui, sinó també els tres-mil quilòmetres que portem acumulats a les nostres rodes des del famós 30 de setembre de 2012. Una gran fita. Si fusionéssim totes les sortides que hem fet fins ara en una, des de Terrassa podríem arribar fins a la capital russa en línia recta.



Comencem a redactar el tercer miler per la urbanització de les Pedritxes. Voregem el CDTH i ens plantem, després de creuar el Petit Cañon de Matadepera, als entorns de l'església de Sant Joan i la masia de Can Roure. Els cirerers d'arboç, l'element que quedava per comentar, ens fan baixar de la bicicleta per devorar els seus fruits que es deixen veure a aquesta època de l'any.



Encarem la part final de la sortida. Des del Collet de Can Roure avancem fins allà on s'entrecreuen el camí de Can Carbonell i la Diagonal (que també fa molt temps que no l'agafem) i vist i no vist, penetrem al bosc frondós a través d'un minúscul camí que sembla que surti del no-res. Uns corriols molt entrenyables i amens que els anem seguint improvisadament, com si fóssim l'aigua que s'escola muntanya avall, ens condueixen fins a la porta del Parc Audiovisual. Allà ens acomiadem del Karim que se'n torna al seu poble i nosaltres cap a Can Fanga. A dutxar-nos per estar ben nets i polits de cara al vespre.

Sobre el sopar...


Finalment vam reunir-nos vuit dels dotze que som. Va ser un sopar molt agradable i familar on vam parlar de tot, sobre temes estrictes del grup, del temps, de salut i no salut, de la pau i les guerres, temes d'aquí i de l'altra punta de l'Atlàntic, entre altres. Un sopar que sens dubte va servir per polir les vies que ens han de permetre tirar endavant una temporada més.





EPÍLEG

Ja veieu, d'una sortida relativament curta el suc que li podem treure!

A veure si encabim alguna sortida més per aquest octubre que ja s'acaba. Independentment de la ruta que fem, que es determinarà a partir dels qui i els quants s'apuntin, la previsió meterològica pronostica un cap de setmana excel·lent. Aprofitem-lo que d'aquí a quatre dies se'ns tallaran els llavis!

dijous, 13 d’octubre del 2016

CRÒNICA DE LA SORTIDA 90, DIUMENGE 9 D'OCTUBRE DE 2016


Cinc setmanes més tard sembla que ja hem paït l'acabament de les vacances, l'entrada del nou curs i l'adaptació (per alguns) a la universitat. Potser aquests factors han estat els culpables de l'encallament de la dinàmica del grup. Aquest darrer cap de setmana, però, hem aconseguit convocar la tercera sortida de la cinquena temporada. Tot seguit us expliquem com va anar.

Sortim a un quart de nou i emprenem el recorregut del Puig Madrona que gairebé un any abans havíem fet amb l'Eduard Verdaguer, l'Arnau Oller i el Bernat Garreta. En aquesta ocasió comptem amb l'Eduard i el Sergi Torrontera, inclòs servidor.

Agafem la forta pujada que ens porta a Can Palet de Vista Alegre. Cauen quatre gotes però res ens fa impedir seguir endavant. Al cap de pocs minuts deixa de ploure. Entre corriols i pistes asfaltades creuem la carretera de Martorell i encarem la que per mi és la part més bonica de tota la ruta: un camí ample de terra amb vistes a la part final del riu Llobregat; el turó que posteriorment haurem d'ascendir també ens crida l'atenció. Aquest tram que ressegueix la Serra de Can Riquet ens deixa al municipi de Castellbisbal. Cinc quilòmetres marcats per la monotonia i, permeteu-me l'expressió, cutrada dels polígons industrials es veuran compensats pel què ve a partir d'ara. Ens endinsem, per tercera vegada a la nostra història, a la Serra de Collserola.

Concretament ho fem per la porta de Can Maimó, un camí que ens condueix al peu del Puig Madrona. Coronem aquest cim de 342 metres, punt més elevat de la sortida d'avui, quan falten escassament deu minuts per les onze. Des d'aquí dalt, amb els pulmons un xic rebentats després d'un ascens competitiu per alguns, dominem pel sud bona part de la conca del riu Llobregat que inclou les últimes muntanyes de la Serra de Collserola, destacant el Puig d'Olorda que apareix a la fotografia de capçalera. Girant cap a l'oest divisem el vessant oposat; la desembocadura i el Parc del Garraf al fons amb tota la munió d'urbanitzacions que resten als seus peus i les muntanyes de l'Ordal just observant a ponent. Del nord ja no cal que en parli ja que és d'on procedim. Malauradament avui no es veu la muntanya màgica de Montserrat.



Feta aquesta lectura del territori fem les fotografies de rigor i emprenem la baixada, no pel camí d'on hem pujat sinó per una trialera que ens entestem a provar fins que connectem novament amb la pista i descendim fins el trencall que es troba a mig turó. En comptes de tornar pel mateix lloc ens desviem cap al sud per anar a treure el nas a l'ermita de la Salut, també coneguda amb el nom de Santa Eulàlia de Madrona.

Un edifici religiós d'estil romànic que data del segle IX. El seu entorn és especialment bonic i ens ha convidat a aturar-nos-hi una estona. Afortunadament la porta era oberta (això no acostuma a passar) i hem pogut entrar a veure la capella i signar un llibre de visites.





Justament aquesta ermita és un dels paratges del GR-96, un sender de gran recorregut que correspon al Camí Romeu, que va a Montserrat des de Vallvidrera. L'acompanyem fins a Rubí per tal d'emplaçar-nos a la recta final de la nostra excursió. El camí de tornada a Terrassa es fa pesat, són deu quilòmetres amb pendent suau però continuada, i el pitjor, sobre l'asfalt, entre cotxes i de nou pels monòtons i cutres polígons industrials i la pudent depuradora de Les Fonts. No dieu que no tinc raó: com la baixada dels Caus no hi ha res!


MÉS FOTOS DE LA SORTIDA 90



EPÍLEG

Una sortida ideal per tornar a posar-nos en marxa i orientar-nos cap a una setmana interessant. Si tot va bé el proper dissabte 15 d'octubre realitzarem la sortida noranta-u, el mateix dia en què soparem plegats per iniciar, formalment, la cinquena temporada del grup i conversar sobre projectes de futur.

dissabte, 3 de setembre del 2016

CRÒNICA DE LA SORTIDA 89, DIVENDRES 2 DE SETEMBRE DE 2016


Sembla que els motors es troben carregadíssims d'energia perquè avui, l'endemà de fer la primera sortida de la cinquena temporada, hem realitzat la segona. No és la primera vegada que fem dues sortides d'un dia per l'altre; va ser a l'estiu de 2014 quan vàrem pedalar tant el 31 de juliol, justament pels mateixos camins que hem fet avui, com el primer d'agost, quan vàrem tancar la segona temporada des del Mont-rodon.

La Serra dels Galliners és una bona alternativa per variar una mica dels llocs on solem anar més freqüentment. Així doncs, emprenem el segon trajecte i abandonem la nostra ciutat per la part meridional. Resseguint el torrent del Palau arribem al barri de Les Fonts i iniciem l'enfilada cap a la serra pels seus corriols pedregosos, al mateix temps ens incorporem al terme municipal de Sant Quirze del Vallès.

Abans de connectar amb el Camí dels Monjos, que recorre la pista cabdal d'aquesta zona, ens ubiquem al punt més elevat de la Serra dels Galliners per fer una breu aturada i enregistrar algunes fotografies de rigor.



Entrem, ara sí, al camí que uneix els monestirs de Sant Llorenç i Sant Cugat però de seguida el deixem enrere per encarar els corriols de baixada. Un descens de gairebé dos quilòmetres, replet de sots que es generen a causa de la pluja, que ens deixa al torrent de la Betzuca.

Des d'aquest punt anem concloent el viatge d'avui pels terrenys agrícoles de Can Badiella i Torrebonica. Accedim a l'entrellat urbà tot gaudint d'una imatge peculiar, l'astre Sol amagant-se darrere les muntanyes de Montserrat.




Epíleg

Finalment la setmana ha acabat animant-se més del què ens pensàvem. Veurem com va la vinent.

divendres, 2 de setembre del 2016

CRÒNICA DE LA SORTIDA 88, DIJOUS 1 DE SETEMBRE DE 2016


200 dies. Aquest és el període, ni més ni menys, el que separa la sortida vuitanta-set amb la vuitanta-vuit. Una dada demolidora, certament, però si ho mirem per la banda positiva, el president d'Espanya porta uns quants dies més amb el càrrec en funcions, concretament 257. Vist així, doncs, això nostre no ha sigut tant greu!

Mentre aquests no saben ben bé per on tirar, avui nosaltres hem trobat la sortida del túnel. Hem desencallat els motors dels MKCOS i des d'ara mateix tornen a funcionar a ple rendiment.

Si us sembla adient, comencem a parlar amb un to més directe per redactar la sortida d'aquest dijous 1 de setembre. Tal dia com avui fa dos anys, també encetàvem temporada, això sí, amb un recorregut molt més complex i sobretot amb un nombre d'assistents que avui el podem qualificar d'excepcional.

Amb una temperatura de vint-i-quatre graus emprenem les avingudes de Terrassa i anem cap a Matadepera per endinsar-nos a la muntanya, el nostre pati. Ho fem per una via transversal molt coneguda, la que connecta l'església de Can Roure amb la Font del Troncó. Així ho fem quan resten poc més de quinze minuts per les deu del matí.

A pocs metres d'assolir la cota superior del tram de pujada
Seguint el traçat d'aquesta pista ampla, amb alts i baixos constants i un ascens final més contundent, arribem al Coll del Troncó per davallar, posteriorment, a la font homònima.


Tot i que hem viscut un estiu extremadament sec -només ha plogut un quaranta per cent del què tocaria segons la mitjana climàtica-, la Font del Troncó brolla amb una intensitat prou considerable tenint en compte aquesta situació.

Amb cinc fotografies del grup que ha protagonitzat el dia d'avui prosseguim la baixada fins el trencall que ens porta al corriol interminable. De fet són deu minuts el temps que hem dedicat a recórrer-lo. Una tímida i relaxada baixada continuada ens porta a creuar la carretera de Rellinars per entrar al darrer tram de l'excursió d'avui.

Els entorns del Guitard testimonien els últims quilòmetres de la sortida. Decidim, això sí, prolongar-la una mica més tot fent via per la Plana Freda. Ens endinsem al túnel que de tant en tant fa com si ens cridés perquè el travessem. 

Finalment, descendim fins el fons de la riera de Gaià per sortir novament a la carretera. Ens aturem a esmorzar/fer l'aperitiu a l'hípica de l'entrada de Terrassa acompanyats d'un centenar de miler de mosques i cloem.





Epíleg

Una sortida planera i propera. Ideal per iniciar un nou paràgraf del nostre relat. Una història que va quedar penjada fa uns mesos però des d'avui continuarem escrivint plegats, si voleu.

Possiblement acabarem la primera setmana de setembre amb alguna escapada més. De cara a la propera, que ja serà la darrera de les vacances, mirarem de fer-ne alguna altra esperant que es reincorporin altres membres.

dissabte, 6 de febrer del 2016

SORTIDA 85: DISSABTE 6 DE FEBRER

Un cap de setmana més amb els Eduards ens hem disposat a fer una volta post-lesió que en aquest cas ja s'ha notat l'augment de la dificultat, és cap a on hem de tirar. Així doncs, hem tornat a fer la pujada de Can Torres i després d'aturar-nos una estona a l'era de la masia hem continuat ascendint fins arribar al punt més elevat de la sortida on avui ens ha fet tocar la boira. Des de l'Obaga del Gui hem arribat a la Serra de Sant Feliu i d'allà hem tornat cap a Matadepera passant per la falda del Mont-rodon. En comptes de seguir per la pista de la depuradora ens hem desviat per conèixer un corriol que ens ha agradat prou, segur que el repetirem en una altra ocasió.




diumenge, 31 de gener del 2016

SORTIDA 84: DIUMENGE 31 DE GENER


Per acabar el mes de gener hem tornat a fer una sortida planera. Passant per les urbanitzacions de Can Prat i Cavall Bernat hem tornat a baixar a la riera i abans de tornar a casa ens hem desviat fins a Mas Bonvilar per veure l'ambient que es respirava a la Cani Cross que s'ha fet aquest matí per la zona on vàrem anar la setmana passada. Ens ha fet força fred i el sol li ha costat molt d'aixecar-se, però hem passat una bona estona tot recordant una de les rutes històriques del grup. Seguim al febrer!




dissabte, 23 de gener del 2016

SORTIDA 83: DISSABTE 23 DE GENER


Aquest dissabte hem fet la primera sortida del nou any. La més tardana fins el moment. Malgrat això, l'enorme virtut del matí ha sigut l'alta de l'Eduard Restoy després de quatre mesos lesionat. Un matí que també hem compartit amb l'altre Eduard pel Parc Agrari de Sabadell. Començant des de Mas Bonvilar hem baixat pel torrent del Fangar, que de fang no en tenia ni gota, i després de creuar diversos camps pel terme de Sabadell, a Can Canya hem recuperat Terrassa. Més endavant, a Torrebonica, hem decidit perllongar el recorregut fins a Matadepera, on hem tingut l'ocasió de veure alguna grimpada del pi de Sant Sebastià.