dimecres, 26 d’octubre del 2016

CRÒNICA DE LA SORTIDA 91, DISSABTE 15 D'OCTUBRE DE 2016


Arrenca un dissabte molt especial per nosaltres. Aquest 15 d'octubre ens portarà una sortida molt interessant, carregada d'elements que anirem descobrint al llarg de la crònica que tenim entre mans i, de cara al vespre, soparem plegats per solemnitzar l'inici de la cinquena temporada.

Comencem pel començament. Partim de la BP a un quart de deu del matí i encetem una noranta-una que a més de comptar amb els ciclistes més fidels, en aquesta ocasió ens porta el retorn del Biel després de trenta sortides i el més rellevant: la incorporació del Karim. Feia temps que no comptàvem amb un debut; des de la sortida en què es va estrenar l'Eduard Restoy, la número quaranta, realitzada el passat dimecres 23 de juliol de 2014. Dos anys ben bons.

Recollim la novetat del dia al pavelló esportiu de Matadepera, el seu municipi. Des d'aquí, sota la influència de la riera de les Arenes un dia més, prosseguim l'excursió per Can Torrella de Baix i la Torre de l'Àngel.

És poc habitual en les nostres sortides situar-nos a un lloc i després de recórrer uns quants quilòmetres tornar a ser-hi. Aquest fet excepcional avui es produïrà i arrel d'això viurem el moment àlgid del matí. "Però això serà després", com deia el Tomàs Molina del Polònia.

Ascendim a Can Garrigosa i ens col·loquem a la falda de La Mola. Continuem pel camí que ens porta a Can Pèlags. Feia molts dies que no passàvem per aquest tram. Si voleu data, dissabte 17 de gener de 2015, sortida 54, la primera de l'any passat. Ara que hi penso, quantes sortides portem al darrere ja, i quants quilòmetres...


Avui anem de masia a masia. Després de passar per aquesta antiga i senyorial construcció que es fa dir Can Pèlags i data de l'any 1278 (aquí no hi ha cap mena de dubte, Edu no-retratado), emprenem un distret descens fins la següent, La Barata. Aquesta és un xic més moderna: 1330, i marca el punt de partida del tram més feréstec del Camí Ral del Coll del Daví. Sobre aquest camí ja us en he parlat en més d'una ocasió i si no ho recordeu rellegiu la crònica de la sortida cinquanta-tres, que per cert, quina sortida més guapa!

Des de la Barata anem a Torre Salvans, un edifici amb una història molt interessant al darrere. Sense entretindre-us més avancem cap el Pla de Suris i després de travessar l'Àrea d'Esplai del Torrent de l'Escaiola fem uns quants metres de carretera i sí, la Torre de l'Àngel torna a aparèixer a la crònica. 




La Torre de l'Àngel és una casa d'estil modernista construïda en el segle passat. El seu nom es deu al propietari de la casa. Doncs bé, aquest indret idíl·lic de la sortida noranta-una no només marca el quilòmetre quinze d'avui, sinó també els tres-mil quilòmetres que portem acumulats a les nostres rodes des del famós 30 de setembre de 2012. Una gran fita. Si fusionéssim totes les sortides que hem fet fins ara en una, des de Terrassa podríem arribar fins a la capital russa en línia recta.



Comencem a redactar el tercer miler per la urbanització de les Pedritxes. Voregem el CDTH i ens plantem, després de creuar el Petit Cañon de Matadepera, als entorns de l'església de Sant Joan i la masia de Can Roure. Els cirerers d'arboç, l'element que quedava per comentar, ens fan baixar de la bicicleta per devorar els seus fruits que es deixen veure a aquesta època de l'any.



Encarem la part final de la sortida. Des del Collet de Can Roure avancem fins allà on s'entrecreuen el camí de Can Carbonell i la Diagonal (que també fa molt temps que no l'agafem) i vist i no vist, penetrem al bosc frondós a través d'un minúscul camí que sembla que surti del no-res. Uns corriols molt entrenyables i amens que els anem seguint improvisadament, com si fóssim l'aigua que s'escola muntanya avall, ens condueixen fins a la porta del Parc Audiovisual. Allà ens acomiadem del Karim que se'n torna al seu poble i nosaltres cap a Can Fanga. A dutxar-nos per estar ben nets i polits de cara al vespre.

Sobre el sopar...


Finalment vam reunir-nos vuit dels dotze que som. Va ser un sopar molt agradable i familar on vam parlar de tot, sobre temes estrictes del grup, del temps, de salut i no salut, de la pau i les guerres, temes d'aquí i de l'altra punta de l'Atlàntic, entre altres. Un sopar que sens dubte va servir per polir les vies que ens han de permetre tirar endavant una temporada més.





EPÍLEG

Ja veieu, d'una sortida relativament curta el suc que li podem treure!

A veure si encabim alguna sortida més per aquest octubre que ja s'acaba. Independentment de la ruta que fem, que es determinarà a partir dels qui i els quants s'apuntin, la previsió meterològica pronostica un cap de setmana excel·lent. Aprofitem-lo que d'aquí a quatre dies se'ns tallaran els llavis!

dijous, 13 d’octubre del 2016

CRÒNICA DE LA SORTIDA 90, DIUMENGE 9 D'OCTUBRE DE 2016


Cinc setmanes més tard sembla que ja hem paït l'acabament de les vacances, l'entrada del nou curs i l'adaptació (per alguns) a la universitat. Potser aquests factors han estat els culpables de l'encallament de la dinàmica del grup. Aquest darrer cap de setmana, però, hem aconseguit convocar la tercera sortida de la cinquena temporada. Tot seguit us expliquem com va anar.

Sortim a un quart de nou i emprenem el recorregut del Puig Madrona que gairebé un any abans havíem fet amb l'Eduard Verdaguer, l'Arnau Oller i el Bernat Garreta. En aquesta ocasió comptem amb l'Eduard i el Sergi Torrontera, inclòs servidor.

Agafem la forta pujada que ens porta a Can Palet de Vista Alegre. Cauen quatre gotes però res ens fa impedir seguir endavant. Al cap de pocs minuts deixa de ploure. Entre corriols i pistes asfaltades creuem la carretera de Martorell i encarem la que per mi és la part més bonica de tota la ruta: un camí ample de terra amb vistes a la part final del riu Llobregat; el turó que posteriorment haurem d'ascendir també ens crida l'atenció. Aquest tram que ressegueix la Serra de Can Riquet ens deixa al municipi de Castellbisbal. Cinc quilòmetres marcats per la monotonia i, permeteu-me l'expressió, cutrada dels polígons industrials es veuran compensats pel què ve a partir d'ara. Ens endinsem, per tercera vegada a la nostra història, a la Serra de Collserola.

Concretament ho fem per la porta de Can Maimó, un camí que ens condueix al peu del Puig Madrona. Coronem aquest cim de 342 metres, punt més elevat de la sortida d'avui, quan falten escassament deu minuts per les onze. Des d'aquí dalt, amb els pulmons un xic rebentats després d'un ascens competitiu per alguns, dominem pel sud bona part de la conca del riu Llobregat que inclou les últimes muntanyes de la Serra de Collserola, destacant el Puig d'Olorda que apareix a la fotografia de capçalera. Girant cap a l'oest divisem el vessant oposat; la desembocadura i el Parc del Garraf al fons amb tota la munió d'urbanitzacions que resten als seus peus i les muntanyes de l'Ordal just observant a ponent. Del nord ja no cal que en parli ja que és d'on procedim. Malauradament avui no es veu la muntanya màgica de Montserrat.



Feta aquesta lectura del territori fem les fotografies de rigor i emprenem la baixada, no pel camí d'on hem pujat sinó per una trialera que ens entestem a provar fins que connectem novament amb la pista i descendim fins el trencall que es troba a mig turó. En comptes de tornar pel mateix lloc ens desviem cap al sud per anar a treure el nas a l'ermita de la Salut, també coneguda amb el nom de Santa Eulàlia de Madrona.

Un edifici religiós d'estil romànic que data del segle IX. El seu entorn és especialment bonic i ens ha convidat a aturar-nos-hi una estona. Afortunadament la porta era oberta (això no acostuma a passar) i hem pogut entrar a veure la capella i signar un llibre de visites.





Justament aquesta ermita és un dels paratges del GR-96, un sender de gran recorregut que correspon al Camí Romeu, que va a Montserrat des de Vallvidrera. L'acompanyem fins a Rubí per tal d'emplaçar-nos a la recta final de la nostra excursió. El camí de tornada a Terrassa es fa pesat, són deu quilòmetres amb pendent suau però continuada, i el pitjor, sobre l'asfalt, entre cotxes i de nou pels monòtons i cutres polígons industrials i la pudent depuradora de Les Fonts. No dieu que no tinc raó: com la baixada dels Caus no hi ha res!


MÉS FOTOS DE LA SORTIDA 90



EPÍLEG

Una sortida ideal per tornar a posar-nos en marxa i orientar-nos cap a una setmana interessant. Si tot va bé el proper dissabte 15 d'octubre realitzarem la sortida noranta-u, el mateix dia en què soparem plegats per iniciar, formalment, la cinquena temporada del grup i conversar sobre projectes de futur.