dimarts, 12 de juny del 2018

CRÒNICA: SORTIDA 97 "UN DIA NOU PER TORNAR A PEDALAR"


Entre les pluges que darrerament no han deixat de regar de forma abundant, continuada i generosa bona part del nostre país, els compromisos de cadascú o la recta final de curs, en són unes quantes les setmanes d'estancament que deixem enrere, però res més que això perquè sens dubte, el pols i les ganes de seguir amb la sisena temporada no s'han difós en cap moment.

La darrera sortida va ser a mitjans de març, encara no fa tres mesos. Una escapada de tarda amb en Karim, amb una temperatura que ja convidava a posar-se la màniga curta i un recorregut que, de fet, va ser el mateix que el que a continuació descrivim.

Un recorregut que comença, avui dissabte, 9 de juny de 2018, a les deu del matí a la benzinera BP de Terrassa, però que ben aviat acaba per l'Eduard i la seva bicicleta; malauradament els frens no li responen; una situació perillosa i innecessària. Una baixa que ens sap molt, molt de greu, ja que després de cinc mesos frisàvem per tornar a pedalar amb ell, i que ens expliqués detalladament la seva experiència d'Erasmus a Berlín.

Diuen que una retirada a temps sempre és una victòria. Tindrem dies i estones al bosc per parlar de tot això i més.

Ens dirigim cap a Matadepera i pesquem l'Oriol Mata al pavelló esportiu. Compartim i gaudim amb ell la seva segona sortida remuntant, amb molta empenta, el camí cap a Can Torres. Com és de costum, ens aturem breument al costat de la masia, aquesta vegada no a l'era sinó poc després de l'encreuament de pistes, a un espai ombrívol, cosa interessant a aquestes alçades de l'any. Recuperem forces tot admirant un paisatge, verd per la quantitat d'aigua que ha precipitat al llarg d'aquesta primavera i alhora lluminós, a causa de l'elevada radiació solar que impera a dues setmanes pel solstici. Aquests són, almenys per mi, els dies més bonics del cicle anual.


Seguim mig quilòmetre més d'ascens i prenem el corriol que ens deixa al majestuós mirador del Coll de Grua que, un dia més, esdevé el punt més elevat de l'excursió. Des d'aquí agafem un altre corriol que segueix la carena del Sabater. Voregem el Girbau com tantes vegades ho hem fet i ens plantem al Collet dels Forns, on toca agafar aire abans d'encarar l'ascens al nostre Mont-rodon, tan esplèndid i rodó com és ell.








Des dels sis-cents divuit metres d'alçada dominem bona part del Vallès Occidental; avui destacant la bona visibilitat a totes bandes i deixeu-me insistir; amb un verd excepcionalment dominant, des dels Cistus albidus i Arbutus unedo que hi ha al cim fins als boscos i camps que s'estenen a la plana i les serres que ens envolten.




Descansem una mica més, petem la xerrada i fem les típiques fotografies del Mont-rodon abans de gaudir de la baixada, que en el cas d'avui la fem pel vessant contrari, per on habitualment pugem.

Acabem la sortida a dos quarts de dues de la tarda.






EPÍLEG

Una sortida curta però intensa pels camins i entorns més propers, ideal per reprendre una sisena temporada que, a tot estirar, en un mes i mig acomiadarem.

Tot i que ha sigut una temporada d'alts i baixos, tenim l'oportunitat de capgirar-la i gaudir-la de valent durant les pròximes setmanes d'estiu. Si entre tots fem que això funcioni, des d'ara fins a finals de juliol podríem fer, almenys, tres sortides més fins a arribar a l'esperada sortida cent, amb el recorregut i les celebracions associades encara per determinar.

Us imagineu un final de temporada millor que aquest? Som-hi!