diumenge, 25 de novembre del 2018

LES TEMPORADES EN CANÇONS

Estem acostumats a rememorar les sortides, i de retruc les temporades, amb estadístiques, fotografies i textos, referents a les cròniques personals o les pàgines de cada temporada.

Amb aquesta entrada especial del nostre blog, ho proposo fer d'una manera molt diferent; amb cançons. No estrany que la música, sigui quina sigui, ens porti a recordar determinats moments de la vida; que en escoltar una cançó després de força temps, ens torni a la memòria tot allò que fèiem quan aquesta mateixa cançó, la vam sentir per primera vegada, ens va agradar i durant uns dies, no ens la podíem treure del cap.

Tot i ser una forma molt personal i subjectiva de remoure el passat, per això poc utilitzada, de ben segur que tots vosaltres teniu a la ment una llista molt semblant a la que us presento tot seguit i, fins i tot, amb alguna coincidència.

Que acabeu de passar un bon diumenge.


PRIMERA TEMPORADA (2012 - 2013)

- Gangnam Style (PSY)
- Some Nights (fun.)
- Always Love (Nada Surf)
- Feel So Close (Calvin Harris)
- We are Young (fun.)
- Paradise (Coldplay)
- Beautiful Lola (Halldor Mar)
- Fantastic Shine (Love of Lesbian)
- Marry You (Bruno Mars)


SEGONA TEMPORADA (2013 - 2014)

- Un Gran Riu de Fang (Pau Vallvé)
- Wake Me Up (Avicii) 
- Corriol (Sanjosex)
- Brindo Por Ti (Macaco)
- De Bosc I (Pau Vallvé)
- Adéu Siau (Pau Vallvé)


TERCERA TEMPORADA (2014 - 2015)

- Let Her Go (Passenger)
- Breath and Life (Audiomachine)
- Superheroes (The Script)
- Quan tot s'enlaira (Txarango)
- Midnight (Coldplay)
- Are You With Me (Lost Frequences)
- Com dues gotes d'aigua (Txarango)
- Cheerleader (OMI)
- Somebody That I Used To Know (Gotye)
- Our Place (Maia Vidal)
- Vent que mou el temps (Blaumut)
- Waitin' on a Sunny Day (Bruce Springsteen)


QUARTA TEMPORADA (2015 - 2016)

- Uptown Funk (Bruno Mars)

divendres, 23 de novembre del 2018

CRÒNICA: SORTIDA 103 "SEMPRE HI HA UNA PRIMERA VEGADA"


Sempre hi ha una primera vegada; perquè encara que sembli mentida, en Biel, macaco des de fa més de cinc anys, mai de la vida havia pujat a Roques Blanques, com bé sabeu, un clàssic dels nostres recorreguts. Mai fins avui diumenge, 4 de novembre de 2018, dia de la sortida cent tres.

Arrenquem a dos quarts de deu i fem el cim a un d'onze. En tres quarts fugim de la ciutat i coronem el turó, seguint les set rectes i els sis revolts. No tenia cap dubte que calia dur-lo a Roques Blanques, i així es pot treure l'espina que tenia clavada a l'esquena.

L'excursió no acaba aquí, encara queda molt matí per endavant i molta muntanya per conquistar.


A diferència de la sortida cent dos, excepcionalment dura i de trenca-cames, la d'avui serà ben al contrari, tampoc gaire suau, que sí perquè venim de molt amunt però certament, amb un desnivell positiu menor i concentrat a la primera meitat del recorregut. Per tant, avui el desnivell perdrà rellevància, més aviat l'alçada serà la protagonista...

Prenem la pista forestal fins al coll del Troncó, on accedim al Parc Natural, i continuem en sentit nord pel pla de l'Alzina del Vent i el collet de les Foradades. En aquest tram de pujada, mentre traiem una mica la llengua, topem amb diversos tècnics forestals que estan airejant el bosc amb moto-serres, reduint la densitat arbòria i arbustiva, principalment de sotabosc. Sens dubte un fet que cal valorar positivament si es vol lluitar contra els incendis abans que sigui massa tard.


La pujada fa una treva una mica més enllà del collet de les Foradades. Des de Morros Curts fins al coll de la Riba tenim un quilòmetre per respirar i admirar un bonic paisatge.



De la Riba a la Torrota, i seguim amunt, en aquesta ocasió sense desviar-nos a la Casanova de l'Obac, fins el turó de la Carlina, ubicat al salvatge i llunyà nord de Terrassa. Com us he explicat més d'una vegada, sinó també serà la primera, el terme del nostre municipi és especial; és un dels més grans de les comarques barcelonines, és tan extens que podem passar directament a Mura sense trepitjar Matadepera. Rellegiu-vos la crònica de les sortides quaranta-nou i seixanta-dues perquè no vull repetir-me.

Com bé insinuava al quart paràgraf, el més remarcable de la sortida d'avui hauran sigut els nou-cents trenta-dos metres d'altitud respecte al nivell del mar que s'assoleix en arribar al cim de la Carlina, petit i esquifit, sida si voleu, perquè no té res més que una pedra vertical.

Després de tant pujar, com bé et prometia, Biel, ara tot és baixada fins a Terrassa. Això i les vistes que en uns moments veurem des de la Roca del Corb, seran la recompensa.

Des del capdamunt d'aquesta talaia matadeperenca guaitem una panoràmica de tres-cents seixanta graus que descric en sentit horari: el Castellsapera, el turó de la Pola, el Coll de Boix i la Mata - en referència a la Serra de l'Obac-, i tot el massís de Sant Llorenç del Munt; si més no, el vessant oest en tota la seva plenitud: el Montcau, el turó de Coll Prunera, el Morral d'en Béns, el Morral Gran, el Morro de Sescorts i les masies de Can Bofí, Can Pèlags, La Barata, Torre Salvans i Can Garrigosa als seus peus; La Mola, i més enllà, el Cavall Bernat, el Mont-rodon, i tornant a l'Obac... Roques Blanques i el conjunt de turons que conformen la Serra de les Pedritxes, destacant el turó homònim, fins a la Roca del Corb.

Tenim la sort que apareixen dos excursionistes que, molt amablement, ens fotografien davant d'aquest entorn tan ampli i privilegiat.


Davallem a la Barata per un corriol que d'entrada, la inclinació, les roques i la humitat del terra no ens ho posen gaire fàcil; però de mica en mica, les condicions van millorant. Acabem pedalant enmig d'una pineda de pi roig, que ens acompanya fins poc abans d'arribar al quilòmetre nou de la carretera de Talamanca, la qual no abandonarem fins a la ciutat. Trobàvem a faltar una mica de velocitat en aquesta sortida...

Arribem a casa a l'una.


ÀLBUM DE FOTOGRAFIES DE LA SORTIDA 103



EPÍLEG

Després de la tempesta torna la calma. Després de la gran sacsejada que van viure les estadístiques a l'anterior sortida, avui obtenim uns resultats molt més ordinaris i adequats al nostre nivell, en una sortida de muntanya pura.

Amb aquesta ja en portem cinc aquesta temporada, no és gaire però tampoc és qüestió de sortir cada cap de setmana; de fet no em preocupa gens això. Cadascú té la seva vida i la vida és molt més que anar en bicicleta.

Allò que realment em preocupa, almenys a mi, és que d'aquestes cinc sortides que portem, quatre han estat de dos i una de tres assistents de dotze que som.

Si tots volem que això funcioni, cal que tothom hi posi de la seva part.