Arrenquem la segona setmana de novembre amb una nova escapada després de gairebé un mes de la darrera. Som n'Arnau i en Marc qui ens trobem a les set tocades, tal com havíem quedat, a la plaça que hi ha a davant de l'IES Terrassa. Ens saludem amb una abraçada -després de tant de temps sense poder-ne fer-, i comencem a rodar.
El punt de partida té un únic motiu: sortir de la ciutat per Can Boada del Pi, a més de ser ideal quan quedem nosaltres dos. Només deixar enrere el ciment i introduir-nos als entorns de Can Cardús de les Orioles, la temperatura es desploma sis graus. Un canvi brusc més que perceptible; heus aquí el fenomen de l'illa de calor.
Davallem a la riera de Gaià pel corriol del pont de fusta.
Mentre anem explicant-nos les nostres penes i alegries, des de Can Font de Gaià tombem a la dreta per prendre la carena de Can Guitard, on transcorre el camí vell de Terrassa a Rellinars, com he explicat en més d'una ocasió.
La inversió tèrmica i la contundent pujada que encarem ens fan entrar ràpidament en calor i ens desabriguem, fins al punt que un servidor queda en màniga curta; el pa de cada tardor i primavera.
En assolir els cinc quilòmetres, pràcticament al minut quaranta, girem a mà esquerra i posem rumb a la Pineda per un senderó que ascendeix més suaument. Una part, doncs, més agraïda que vàrem fer justament en sentit contrari a la tarda vint-i-vuit, el 15 de juny d'aquest mateix any.
Aleshores vàrem desviar-nos abans de la masia, però avui hi arribarem per sobre, agafant cent trenta metres després un altre camí a la dreta que encercla el torrent de la font del Ferro, més costerut i de nou, amb una inclinació que en algun moment ens obliga a avançar a peu, però sense abandonar la xerrameca. Precisament ara fem un repàs dels objectius que tenim encomanats amb l'Aleix i l'Oriol Muñoz per abans de concloure l'any: d'onze en tenim cinc complerts i tres que no hi som a temps perquè calia marcar-los a l'estiu, però entre altres, encara tenim possibilitats de fer un itinerari de "Rellinars a les teves mans", anar a esquiar o ser vuit o més en una sortida.
El que sí que hem aconseguit és que el cinquanta per cent del grup té parella: set dels catorze macacos actuals, una dada si més no interessant que també apuntem, tot essent acariciats pels arbusts que envolten el darrer tram de caminoi fins a aparèixer al camí principal de la Pineda.
Arribem als Pinetons quan manquen cinc minuts per dos quarts de nou. Des de la plaça dels Caus prenem la pista que mena al quilòmetre set de la carretera, al punt on neix la surgència dels Caus del Guitard, però no hi arribem pas. En només cinc-cents metres de baixada tornem a girar a la dreta, allà on n'Eduard Verdaguer es va quedar sense cadena al llunyà Camí Moliner del març de 2015. En aquest punt, un ascens sobtat i barrat amb cadena dona pas a l'obaga dels Notaris, i posteriorment al Bin Laden, que avui el tornem a fer de baixada.
Un altre gir a la dreta ens condueix al torrent de la font de la Pedra, on brolla la font de la Cirera -quan hi ha aigua-. Si haguéssim fet a l'esquerra, arribaríem a Can Guitard pel torrent dels Caus.
Sobrepassem Can Guitard de la Muntanya, però en propietat seva, tot travessant el conegut túnel que salva un petit bucle de la pista. A dins hi passa un tub que reté l'aigua del torrent de la boca nord, i el passa a la sud, a un altre curs hidrogràfic que tributa directament a la casa. Immortalitzem el nostre pas, una nit més, per aquesta cavitat que encara que va ser oberta per l'home, és admirable, i més quan amb els nostres llums podem il·luminar les seves parets de pissarra.
Som en plena baga del Guitard, orientada a llevant, ombrívola i farcida de torrents que procedeixen de la carena que enfilàvem al principi. Sense més dilacions baixem de cap a la riera de Gaià. Finalment només queda superar el camí de Can Font fins a la B-122.
Accedim a Terrassa per la carretera de Rellinars i ens acomiadem a dos quarts i mig de deu, com sempre, al carrer de Pi i Margall. Fins dimarts vinent.
ÀLBUM DE FOTOGRAFIES DE LA SORTIDA 159
EPÍLEG
La cent cinquanta-nou ha estat una bona teràpia per reprendre el fil de la desena temporada, amb dades que acompanyen -un IBP lleugerament per sobre de la mitjana- i altres no tant. Sigui com sigui, ha estat una tarda de dos molt ben aprofitada, curiosament sense ningú més rondant per aquests boscos. De fet no ens hem creuat amb cap persona en tot el traçat, i això que tot i que la tardor va avançant i la foscor és inevitable, no feia pas gaire fred.
Una tardor que ens apropa, de mica en mica, a la recta final del 2021. A veure si no tornem a perdre la regularitat que ens havia acompanyat fins fa un mes i espremem les set setmanes que venen tot revertint certs declivis. Anem de camí als deu anys, no ens ho podem permetre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Fes el teu comentari