dilluns, 20 d’abril del 2015

CRÒNICA: SORTIDA 61 "LA BELLESA DELS CAMINS VELLS"


Després del Camí Moliner i les vacances de Setmana Santa, recuperem les tradicionals sortides dels diumenges i en aquesta ocasió la primera que fem per la tarda, sense tenir en compte les dels dijous ni les dues que tot i començar-les pel matí les vàrem acabar cap a l'horabaixa, com la de Caldes de Montbui (sortida 45) i la de Sant Vicenç de Castellet (sortida 53).

Amb aquest comentari anem explicant la sortida en qüestió. Amb la companyia de l'Eduard arrenquem a tres quarts de cinc a l'Institut Terrassa i circulem, no cap al Pla del Bonaire sinó a Can Boada del Pi per baixar directament a la riera de Gaià i repetir un dels recorreguts que vam realitzar l'estiu passat.

Abans de descendir cap a la fondalada però, ens toca fer una parada obligada per honorar els dos-mil quilòmetres acumulats des del 30 de setembre del 2012 i ho fem amb un bon selfie a tocar de la masia de Can Cardús de les Orioles




El quilòmetre 1000 va ser l'any passat prop de Can Cadafalch (Castellar del Vallès)

Creuem el camí de Can Gonteres i baixem per una via molt atractiva que compta amb un petit pont de fusta. Un cop al fons, comencem a resseguir el torrent de Gaià durant un quilòmetre ben bo. També és un tram prou acceptable i factible que a la vegada t'ensenya una obra d'art geològica ben bonica, els pilars de terra; molt freqüents en zones com aquestes.

Abandonem la riera per connectar amb l'antic camí de Terrassa a Vacarisses, on es comença a complicar una mica la dificultat tècnica, sobretot quan hem de creuar el torrent de la Roca, que ens obliga a baixar de la bici per uns moments. Poc després sortim a la urbanització del Molinot i d'allà agafem un camí força estret, situat al costat de la carretera que acabarem agafant mig quilòmetre més endavant.

Així doncs, després de tallar alguns esbarzers i com no hi podia faltar, solucionar algun problema tècnic relacionat amb els pedals de la roda de l'Eduard, recuperem l'asfalt i, a diferència de l'última vegada, no creuem la C-58 sinó que seguim pel cantó dret durant nou-cents metres fins arribar a la masia de Collcardús; situada en un petit coll que ens obre les portes a la vall vacarissana, que hi arribarem per la carena del Boixadell.



Feta la baixada, des del Boixadell abandonem el camí vell que hem anat seguint des de Terrassa i que també coincideix amb el GR-96, que enllaça Barcelona amb Monistrol de Montserrat en un total de cinquanta-quatre quilòmetres. Conegut amb el nom de Camí Romeu, és un sender de llarga tradició històrica, molt transitat antigament pels romeus que pelegrinaven cap a Santiago i feien parada a la muntanya sagrada.

Passen les sis de la tarda i des de la urbanització de Torreblanca anem dirigint-nos cap al nucli urbà del nostre amic poble de Vacarisses, que feia temps que no anàvem a visitar i avui s'ha posat content. Ens trobem als peus del Cingle Moliner, un element icònic del municipi, i també al començament d'un camí que avui agafarem per primera vegada, el Camí de l'Obac, una pista asfaltada de quatre quilòmetres que ens enviarà ben amunt fins a la coneguda plaça dels Caus. Tot i que l'ascens no és gaire dur, ens fa passar dels quatre-cents setanta metres a baix als sis-cents vuitanta a dalt. Al llarg d'aquest tram i sobretot a mesura que anem guanyant alçada, també anem guanyant unes vistes ben boniques de Montserrat i de les petites muntanyes que l'envolten, entre elles la Serra de Collcardús i la de l'Hospici.



Un cop arribats als Caus, decidim començar a tirar cap avall per un altre camí vell, el de Terrassa a Rellinars; per tant, encara ens falta pujar una mica més i així assolir la cota màxima de la sortida, fregant els set-cents metres a les torres dels Pinetons. Aleshores, novament per un camí de terra, agafem la que també s'anomena Carena de la Pineda i gaudim d'una bona baixada ben plaent i més en una magnífica tarda de diumenge d'abril. 

Sortim una altra vegada a la riera de Gaià i abans d'agafar la carretera, immortalitzem el final de la sortida enmig dels plans de Ca n'Amat amb un paisatge ben fotogènic dels que et canvien la cara, ideal per acomiadar el cap de setmana!




MÉS FOTOS DE LA SORTIDA 61


Amb aquesta sortida ben relaxant obrim oficialment la primavera de la tercera temporada, a per més quilòmetres i grans tardes com les d'avui, sense oblidar els matins!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Fes el teu comentari