EL RESUM DE LA TEMPORADA

divendres, 8 d’octubre de 2021

CRÒNICA: SORTIDA 155 "MÉS ENLLÀ DE LA SUSPENSIÓ"


Endarrerim el tret de sortida a les set del vespre, com dimarts passat. Reparada la bicicleta de l'Arnau, els tres ens disposem a fer un número no gaire desitjat, però quatre anys després dels fets és qüestió de polir-lo i associar el cent cinquanta-cinc amb quelcom més bonic i digne de recordar, com és la segona sortida de la temporada; amb una temperatura no gaire elevada, però amb una xafogor que ens farà una mica la guitza, bàsicament al principi.

Des de la benzinera prenem el Pardo Bazán per travessar la riera i fugir de la ciutat, en aquesta ocasió, pel camí de Can Bogunyà. Sota un cel totalment cobert de núvols i gens de vent pugem per pista ampla fins al revolt de la fotografia de capçalera. En aquest racó ben conegut de les primeres sortides del grup prosseguim en sentit nord-oest pel senderó que un munt de vegades ens ha dut fins aquí des de la font del Janot. Avui el fem en sentit contrari, amb el torrent de Can Bogunyà a la nostra dreta i intentant remuntar-lo, malgrat que en algun moment les pedres soltes, els xaragalls o el pas de diversos ciclistes i corredors ens obliguen a posar el peu a terra.


Arribem al collet del Janot i tombem a l'esquerra per escalar al coll del Troncó. Ens enfilem encara més fins a assolir l'alçada màxima de set-cents dinou metres. Havent meditat una estona si baixem o no per la Diagonal mentre uns mengen el seu plàtan, decidim que és millor fer-ho en plena llum del dia i ho substituïm pel corriol que abans del collet de les Foradades es desprèn de la pista, en el precís punt on les pissarres s'encavalquen sobre els conglomerats de Sant Llorenç, tal com ho explico amb més detall i un mapa geològic al meu llibre.

Perdem quaranta metres en un minut fins a girar a mà esquerra per un caminoi més juganer. Engeguem els llums i pentinem a tota màquina els dos quilòmetres de vessant llevantí de la serra fins a espetegar a la bassa del Troncó. Sense aturar-nos, seguim de baixada per la baga i els plans de ca n'Amat. Arribem a la carretera de Rellinars i culminem l'article cent cinquanta-cinc a tres quarts de nou. Sopem plegats als Amics de les Arts per celebrar els vint-i-quatre anys del samperist, també amb en Bernat Garreta.


ÀLBUM DE FOTOGRAFIES DE LA SORTIDA 155


EPILEG

Una tarda de dimarts de pocs quilòmetres, però no pas fàcil. Vegeu aquest gràfic, elaborat des del web ibpindex.com, en què es compara la present sortida (en vermell) amb la tarda trenta (en blau). Noteu que, tot i el doble de quilòmetres i el desnivell total lleugerament superior, l'explosivitat de la cent cinquanta-cinc queda evidenciada en un índex IBP de cinc punts de més. El treball emprat avui a la primera meitat queda ben reflectit, així com el llarg i ininterromput descens que es dibuixa després del pic; gaudint i exercint fort la suspensió de les bicicletes.


La setmana que ve una sortida més, la desena i última de l'estiu i el novè aniversari del grup.

dimarts, 5 d’octubre de 2021

CRÒNICA: SORTIDA 154 "SESH"



Una expressió irlandesa que transmet positivisme i embranzida. Segons una recerca, sesh, que prové de seishun -sessió-, fa honor a aquelles trobades entre amics que tenen com a objectiu fer una activitat col·lectiva excitant i que promou la convivència. Les nostres sortides són un exemple indiscutible de la paraula que aquests dies està fent servir força el nostre amic Aleix. Un mot de només quatre lletres, però amb un missatge potent per introduir-nos a una nova temporada.

Són les set del dimarts, 7 de setembre de 2021. Quaranta dies després, els mateixos macacos que vàrem cloure una novena temporada de llibre, avui engeguem la desena amb un somriure a les quatre cares, amb energies renovades i molta il·lusió de seguir endavant. Sempre endavant!

Des de la carretera de Rellinars reprenem el contacte amb el patrimoni natural més proper. Com apuntava a Instagram, tornem de les vacances amb un bosc assedegat i un paisatge desolador. Una evidència de la sequera que arrosseguem des de fa un any i que aquest estiu ha anat accentuant-se encara més, amb un bon grapat de dies en què el risc de produir-se un incendi era extrem i per sort, la consciència ciutadana i la immediata intervenció dels serveis d'emergència han evitat el que podria haver estat un estiu de foc. Des d'aquí el més sincer agraïment!

Ens endinsem a la serra de ca n'Amat, mentre ens posem tots al dia de cadascú i anem copsant els arbusts rostits, principalment estepes i brucs; tot plegat amb una temperatura ambiental que dels vint-i-sis graus centígrads va baixant a mesura que guanyem alçada i la tarda avança.

Resseguim tres quilòmetres que des de la font del Senyor Ramon menen a la del Troncó pel camí terapèutic, amb un ascens que no cansa. Tot i això, poc després de la primera font arriba un grup de diverses elèctriques amb més ritme, i a causa de l'estretor del corriol, en Bernat i jo mateix som literalment enduts pel corrent i deixem força enrere n'Aleix i l'Arnau. Ens aturem per agrupar-nos de nou i pedalem junts, sense presses, però sense aturar-nos, fins a la font del Troncó.

Moment de fer un mos i obligatòriament, la fotografia de grup de la cent cinquanta-quatre, amb bandera hissada per solemnitzar aquest inici de temporada.

Es va fent de nit, el dia s'escurça de forma inevitable i ho notem amb el pas de les setmanes. La llei natural ens transporta inexorablement cap a un hivern amb els seus inconvenients, però amb els encants que té cada estació de l'any, i sobre els quals hem de prendre'ns amb la mirada positiva.

Amb les darreres llums de la vigília de la mare de Déu de Núria davallem a la carretera per la serra de la Pólvora i grimpem a la urbanització dels Caus, seguint la pista del sobreeixidor. Pausa a la plaça i posem rumb a la casa Nova de l'Obac. Amb la intenció de coronar al coll de la Torrota i baixar per les Pedritxes i la riera de les Arenes, un imprevist ens convida a fer marxa enrere i tornar per on veníem, almenys fins als Caus.

La bicicleta del Bernat pateix una punxada a la roda posterior. Sense càmera de recanvi, decidim acompanyar-lo fins a l'aparcament de l'Obac, on el recull la seva mare i se l'endú cap a Terrassa.

El nostre himne ja ho diu: "perquè en bici som la canya, tot i que algu sempre ens passa". En nou anys ens ha passat de tot, però de punxades feia molt de temps que no en patíem; sincerament ni ho recordo. Entre les etiquetes que acostumo a posar a les cròniques, un bon dia vaig decidir afegir "punxades", i si ens basem en aquest indicador, la darrera va ser a la quarta temporada, a la sortida vuitanta-dos, realitzada el 30 de desembre de 2015.

Poso fil a l'agulla que és tard i no vull que us acostumeu a una crònica tan extensa com aquesta.

Els dos socis proposen baixar per la Pineda, desig fet realitat. Un dels descensos més bonics per fer en bicicleta a prop de casa, però amb el preu de superar la pujada des de la riera de Gaià fins a la carretera de Rellinars, que travessem per cinquena vegada aquest vespre.

Acabem a dos quarts i mig d'onze amb una carta de Google AdSense a la bústia. Conté el codi per confirmar la nostra identitat i poder gaudir dels beneficis del servei que hem implementat recentment, i esperem collir-ne els fruits ben aviat.


ÀLBUM DE FOTOGRAFIES DE LA SORTIDA 154


EPÍLEG

Comencem a escriure la desena temporada amb el peu esquerre pel Bernat, però pels quatre ha estat una sortida de nivell normal, sense exigències ni senzilleses. Totalment adequada per trencar el gel i sempre atractiva pels dies importants com avui, almenys per mi. 

Un curs que en gran part es desenvoluparà, com als darrers cinc mesos de la novena, cada tarda de dimarts. Per descomptat, no direm que no a algun matí de diumenge.

Com a propòsit, a veure si sis anys després tornem a participar en alguna pedalada organitzada que ens porti a descobrir altres paratges de Catalunya. Una escapada de tot un cap de setmana sencer tampoc és descartable, si hi ha ganes.

Encarem un any més per seguir creixent, avançant i sobretot, passar-ho bé i fer pinya!