EL RESUM DE LA TEMPORADA

dilluns, 27 de maig de 2013

CRÒNICA DE LA PUJADA A LA MOLA

Ja que està fent una maig tan març, hem canviat el plan de platja per muntanya. I així doncs, hem pujat a La Mola amb l'Eduard i jo.

A les 10 del matí comencem a pujar per la canal de Can Robert, on a les tombes que hi ha a mitja canal, hi trobem el primer catxé. Després seguim pujant. Agafem la canal de Can Pobla que passa pel seu avenc (un forat), un camí que puja considerablement però que en un moment ja ets a dalt. Intentem de veure si la font del Saüc raja aigua però no, pujem al cim, arribem a les 11. Molta gent, un descans, aigua, i un parell de fotos amb l'estelada. Trobem el segon catxé, al costat dels ases. A les 11:45 baixem per darrere per anar cap a l'ermita de Santa Agnès, una mica difícil de trobar ja que cap dels dos hi havia anat mai i amb el GPS que es tornava boig encara més. Visitem l'ermita i l'Eduard cap a dins del "passadís secret". Putada! Troba la famosa roca, l'Eduard torna. Mirem bé la descripció del catxé pel mòbil i sí, sí, hem de tenir els sants nassos per creuar la punyetera roca que de què que no ens hi quedem encallats. Sortim a l'altra banda i tot i que ens ha costat, trobem el catxé, el gran catxé. Tornem cap al passadís, de quatre grapes és clar, i al moment de creuar la pedra, és més difícil de passar i els dos ens hi quedem mig encallats, però sortim. A les 13:20, rumb cap a Matadepera, fem un llarg camí, ja que hem de creuar tot Sant Llorenç, doncs estàvem a l'altra punta. Una hora llarga! I encara més, de què que no ens equivoquem de camí (ara ja no perquè ja ens ho coneixem). Però bé, cap a les 14:30, amb companyia del pare i la germana de l'Eduard, tornem cap a casa. Final feliç!

A la propera, esperem que pugui venir més gent i repetir l'aventura. Si el temps no ens torna a fer la guitza, anirem a la platja cap al 9 de juny. Un dia que espero i crec, que també serà molt aventurer.

diumenge, 19 de maig de 2013

XVIII SORTIDA DELS MACACOS. S'ACOSTA EL NOSTRE PRIMER ESTIU.


Doncs sí, ningú ho diria fa un any, que després de l'estiu del 2012 naixeria el nostre grup, els Macacos. Ja som al 2013, i ja portem més de quinze sortides on hem viscut de tot, alegries, penes, patiments, conflictes de tota mena. Ens trobem a mitjans de maig i tot i que aquest cap de setmana ens ho ha intentat impedir, podem notar que alguna cosa s'acosta: el primer estiu de molts que vindran. És l'inici d'una nova etapa, a mesura que passin els anys, anirem acumulant quilòmetres, i anirem fent rutes inimaginables, recorrerem molts llocs i passarem els millors estius tots junts, farem nits, travesses, i ens marcarem grans objectius. I res és millor començar el primer estiu, amb fer una ruta cap al mar. A la quarta sortida ja vam anar a Barcelona, però no té cap punt de comparació amb la XVIII Sortida dels Macacos, que la farem l'últim diumenge de maig, el 26. Serà un gran dia, farem una ruta diferent, urbana, bastant llarga però planera. 

diumenge, 12 de maig de 2013

XVII Sortida (crònica)


Déu ni do la sortida d'avui eh!

Encara que ha sigut una ruta curta comparada amb les que hem fet, ha sigut una gran sortida. Primer de tot, hem començat a ascendir cap al nord i, jo que volia intentar arribar a Can Candi gràcies als meus coneixements propis de la muntanya, el vostre guia ha fracassat. Hem fet més d'un quilòmetre per camins estrets i plens d'esbarzers, però gràcies a aquesta aventura, hem conegut nous camins que al proper cop, els farem amb més experiència. Hem anat a Matadepera i hem girat cap a Can Candi i hem pujat cap al Turó de les Roques Blanques. Després hem agafat el Camí de Can Bogunyà des de la Carena de Can Carbonell. Hem baixat al Llac Petit pel camí trialero de la Font del Janot. Un cop al llac, els MKCOS han conegut una nova app de mòbils que permet amagar i/o trobar capses amagades on tu pots agafar algun objecte amb la condició de deixar-ne un, es tracta del Geocaching. Com que els hi ha agradat bastant, n'hem buscat dos més però no hem tingut sort. Després ja hem tornat cap a Terrassa amb els ulls posats a la propera sortida que promet ser de les millors, perquè tornarem a Barcelona i ens banyarem al mar.

Per cert, la sortida d'avui ha sigut una mica caòtica: al principi l'Eduard no es trobava massa bé, tot i que després s'ha recuperat; hi ha hagut un xoc lateral entre l'Aleix i jo al pujar per Terrassa i també  al baixar.

dissabte, 4 de maig de 2013

XVI Sortida (Cròniques)

Aquí tenim dels cròniques de dos MKCOS sobre la XVI Sortida dels Macacos.


Crònica del Marc Samper


Primera sortida de tarda dels MKCOS. Setzena sortida de la primera temporada. Tot i que només érem tres: l'Edu, el Sergi i jo, ha estat prou be. Hem sortit a les 17 dels FGC de Terrassa, hem pujat i hem arribat a Matadepera. Hem agafat el mateix camí que vam fer a la tercera sortida però al cap de ben poc, ja hem agafat el camí que puja al Mont-Rodon. Un cop a dalt, després d'urna forta pujada, hem reposat. Hem fet quatre fotos i hem tornat a baixar a Matadepera i finalment Terrassa.

Després d'haver-la fet, estic satisfet i puc dir que sortir per les tardes, també mola. No ha fet gaire sol però tampoc ens ha plogut. La propera vegada que hi pujem esperem que pugui venir més gent.

La propera sortida ja serà més lite, tornarem a Barcelona i aquest cop, per banyar-nos a la platja.

Crònica de l'Eduard Verdaguer

Estàvem avisats que seria una sortida dura, ja que la puja s’enfilava molt, i, així ha estat, uns principis tranquils on el Marc, el Sergio i jo (Edu) buscàvem arribar  fins al objectiu, arribar, ni mes ni menys al cim del mon- Rodón! 
Quan hem entrat al bosc, hem decidit anar per la ruta més llarga, ja que n’hi havia una altre que era més curta però, molt intensa. Dons els mon-Rodón ens esperava, a uns 6 km aprox. Hem començat amb una baixada i després ja s’ha enfilat, fins el moment que pensaves que més amunt sols hi havia el cel! I seguia amunt, i seguia amunt! I, després ens hem trobat una esplanada, amb un arbre al mig, podiem dir que habiem arribat al cim! Ara faltava baixar! De baixada tot ha sigut més senzill.

De diversió no n’ha faltat, ha estat una ruta intensa però a l’hora molt bonica!