EL RESUM DE LA TEMPORADA

dissabte, 24 de gener de 2015

CRÒNICA: SORTIDA 55 "TERRES ANTROPOGÈNIQUES"


Afegim el segon solut de l'any i continuem la temporada amb una nova sortida.

Amb un ambient semblant a les darreres jornades, sortim ben d'hora al matí amb l'Eduard, l'Arnau i el Biel (per fi trenquem la mala tendència dels tres assistents) i enfilem la rampa cap a Can Palet de Vista Alegre, un inici molt explosiu que en poc més d'un quilòmetre ens ha fet guanyar cent metres d'alçada però també unes vistes immillorables de no tan sols Terrassa sinó també de les muntanyes del nord, Montserrat, Sant Llorenç i el Montseny enfarinat a les cotes més elevades.

Un cop a dalt, perdem pràcticament tot el que havíem pujat i entrem a una petita fondalada per un corriol. Aquest ha estat el tram més aventurer del dia degut a les males condicions del camí, els arbres caiguts fa un mes l'han deixat gairebé impracticable i hem hagut de fer maniobres que es podrien qualificar de salvatges per avançar.

Passada aquesta selva creuem la carretera i entrem a la Serra de l'Oleguera. Encarem un magnífic tram de cinc quilòmetres tot contemplant les vistes de la plana del Llobregat.


Arribem a Castellbisbal poc abans de les onze i a partir d'aquí circulem per un polígon industrial per dirigir-nos a la riera de Rubí, on també hi passa l'autopista del Mediterrani o l'AP-7. Som a escassos metres del riu Llobregat però nosaltres anem tornant cap amunt. Entrem a la Serra de Roques Blanques, situada a l'extrem nord-occidental del Parc de la Serra de Collserola.

Al final ens hem decantat per deixar de banda el Puig Madrona, segur que hi tornarem més endavant. Avui ens quedem amb la imatge que es veia de sota; un turó semblant al del Mont-Rodon, però amb una altitud que s'iguala a la de la nostra ciutat.

El Puig Madrona
Al ser el migdia ens aturem una estona per fer piscolabis just al trencall d'una pista que baixa al Papiol. Tot és anar fent bosc fins sortir a Rubí, a partir d'aquí resten els últims quilòmetres i els més llargs fins arribar a Terrassa, una progressiva pujada de més d'una hora per asfalt en gran part tot i no ser la primera vegada que la fem.


Un recorregut turístic que ens ha permès conèixer nous indrets, alguns més bonics que d'altres però en general ha valgut la pena. En les properes setmanes tornarem cap al nord i seguirem treballant amb ganes d'arribar ben preparats al Camí Moliner de Matadepera, una de les grans cites de la temporada.

dissabte, 17 de gener de 2015

CRÒNICA: SORTIDA 54 "ELS TRES MOSQUETERS"


Si fa tres setmanes vàrem acomiadar l'any amb sol i temperatures hivernals, aquest el comencem de la mateixa manera. Avui hem arrencat el tercer any sencer del grup envoltant la divisòria del massís de Sant Llorenç i la Serra de l'Obac.

Sortim de Terrassa a quarts de deu del matí per entrar al terme de Matadepera i seguir des d'un bon principi la conca de la riera de les Arenes; passant primer de tot per la masia de Can Torrella de Baix i posteriorment per la Torre de l'Àngel, on enfilem el torrent de la l'Escaiola per creuar el Pla de Suris. Des d'aquest punt reposem una estona tot gaudint de les vistes de Sant Llorenç, i al nostre darrere la Roca del Corb coberta de boira. Aprofitem l'ocasió d'enregistrar les primeres fotografies de l'any, avui estrenant una càmera nova juntament amb un accessori que ens serà força útil.


Anem dirigint-nos cap a la Barata passant per Torre Salvans; després baixem a la carretera i entrem a l'altra banda de la conca, Sant Llorenç. Agafem la pujada per arribar a la masia de Can Pèlags i a partir d'aquí, comencem a baixar per Can Garrigosa i Can Robert; una tram força ombrívol. 

Des de Can Robert sortim a la urbanització de Cavall Bernat i anem resseguint el Camí Moliner fins enllaçar amb el Camí dels Monjos i, tal i com ens han comentat uns excursionistes, també amb el sender Matagalls-Montserrat, indicat amb una senyal vermella i verda. Aquesta travessa, que per la dificultat tècnica no s'acostuma a realitzar en bicicleta tant com a peu, comença a Coll Formic i acaba al massís de Montserrat en un total de vuitanta quilòmetres i un desnivell de gairebé mil tres-cents metres. Pel nostre parc, la ruta circula des de Sant Llorenç Savall, Les Arenes, el Coll de Grua, Cavall Bernat, Les Pedritxes, el Coll de la Riba, el Coll del Queixal, la Pastora i la Casanova de l'Obac, els Caus, les Vendranes i Vacarisses fins Monistrol i el monestir de Montserrat.

Dit això, nosaltres continuem amb la ruta d'avui, molt més senzilla, i ens aturem a l'era de la masia de Can Torres abans de baixar cap a Terrassa.





Finalment, descendim cap a la Tartana i Matadepera, recuperant novament la riera de les Arenes per entrar al Bonaire fins arribar a la ciutat.





Una sortida fàcil i molt agradable a fi de començar amb bon peu aquest any, mantenint les bones sensacions del primer dia de la temporada, que continua endavant. En les pròximes setmanes ens anirem preparant per la gran cita que ens espera al final d'aquest hivern, el Camí Moliner, augmentant progressivament la dificultat de les sortides, intentant això sí de no deixar perdre la qualitat dels indrets que anem visitant.

MÉS FOTOS DE LA SORTIDA 54

dijous, 1 de gener de 2015

CALENDARI DELS MKCOS: GENER 2015 "COMENCEM UN NOU ANY"


Normalment hem tingut el costum de comparar el pas del temps amb les pàgines d'un llibre de paper; doncs ara tocaria passar pàgina, i sembla que una de ben gruixa; tant que ja gira per si sola, potser serà per pura necessitat, o bé perquè algú ho està reclamant; ni idea.

El cas és que acabem de tancar un altre any, i sempre que arriba el primer dia de gener és quan realment ens adonem que, tot i que algú ens està canviant de pàgina constantment, nosaltres mateixos no parem d'escriure, amb un bolígraf que mai s'acaba, en un llibre que sembla interminable; però tan sols ho sembla.

De moment, ens quedem amb la pàgina que acabem d'obrir i ens permetem uns minuts d'atenció per recordar tot el que hem escrit fa uns moments; per uns serà el capítol setze i per altres el disset, però el nom serà el mateix per tothom: dos-mil catorze.

Amb tot això acabem de descobrir dues coses; per una banda, que comença el 2015, i per l'altra que tots vosaltres sou uns autèntics babaus; amb tota la bona intenció del món, però tampoc és la primera vegada, us he fet perdre el temps llegint una parrafada inútil quan amb el títol d'aquest article ja queda tot ben clar... (suposo que ara estareu fent aquesta cara).

En fi, que se'ns en va un altre any que, perdoneu-me la cursilada (tampoc és la primera), ha sigut meravellós. Si anem entrant en matèria que ni jo tinc ganes de perdre més temps en tonteries, com totes les coses sempre hem de començar pel començament.

Veníem d'un 2013 carregats de bones intencions pel 2014, ara no em posaré a explicar fil per randa cada cosa que hem fet, ho deixaré d'una ben resumida fent explícit el meu punt de vista, i perdoneu la interrupció. Com bé deia, encetàvem el gener amb molta il·lusió per fer un gran 2014, les primeres sortides, on s'hi va afegir la renovació del logotip, que el primer ja estava quedant bastant cutre, l'entrada de dos nous ciclistes i la inesperada trobada amb qui per alguns de nosaltres és molt especial i ho seguirà sent.

Tal va ser que a la sortida trenta-tres, de les més dures per cert, és just quan van entrar el Bernat i el Jan; a partir d'aquí no ens pregunteu res més fins d'aquí tres mesos.

Tres mesos van ser, des del febrer fins al maig, on l'activitat del nostre grup va ser pràcticament nul·la, alguna cosa vam fer però sortides així interessants... res; potser el fred o els examens van tenir part de la culpa, segurament va ser això.

A partir del maig el nostre grup va recuperar la vida i amb l'arribada de l'estiu ens vam animar a fer sortides, més d'una per setmana, de tal manera que en vam sumar dues al juny i cinc al juliol; tancàvem la segona temporada a la tarda del primer d'agost, al Mont-Rodon. 


Després de la pausa estival va arribar el setembre i també la tercera temporada; el dia 1 de fet. La inèrcia es va mantenir durant un bon temps; van venir moltes sortides i de ben bones; el Castell de Guanta, la Falconada, el Castellsapera, el Coll de Grua o la de Rellinars i Sant Vicenç, en aquest cas l'última del 2014.

Tot i que al novembre només vàrem realitzar una sola sortida, la bona notícia és que al desembre hem igualat el nombre respecte el juliol, i si observeu el gràfic inferior...

En aquest gràfic podem comprovar la tendència a l'alça a la tercera temporada, sent els mesos de juliol i desembre del 2014 els més productius
Tot seguit us ensenyem una comparativa respecte els altres anys on queda ben palès el gran nombre de sortides que hem realitzat. Al segon gràfic podem veure el que portem acumulat fins ara, que déu ni do. Aquest any segurament arribarem als dos-mil quilòmetres!



Ara deixem estar el passat i anem pensant ja en el futur, un any 2015 que serà el tercer dels MKCOS i que ha de venir marcat sobretot per anar fent sortides constantment, no importa el nombre, sí evitar casos com el de l'any passat. S'entén que l'hivern no és una bona època però seria bo almenys aquest primer trimestre, fer un parell de sortides al mes com a mínim.

Al març quan s'acosti la primavera, arribarà la primera cita important que no podem deixar escapar; el Camí Moliner a Matadepera. Una bicicletada semblant a la Falconada de Sabadell però en aquest cas, més familiar i proper a casa nostra; de la mà d'un testimoni us podem ben assegurar que aquesta val molt la pena!

Amb l'arribada del bon temps malgrat la forta època d'examens que ens espera el mes de juny, ens anirem preparant per l'estiu, que podria ser espectacular; penseu que alguns de nosaltres ja serem majors d'edat aquest any.

Si parléssim dels últims mesos de l'any ja ens aniríem massa enllà, la quarta temporada. En principi, alguns ja estarem fent carrera universitària, però mirarem de no deixar perdre en cap moment aquella essència que amb dos anys encara es manté viva i potent.


De moment ens quedem amb les ganes i la il·lusió de fer un bon any, i sobretot, gaudir-lo plenament que això és el més important. Posats a pensar en gran escala, reduïm aquest pensament i centrem-nos al mes que estem. Aquest gener encara podrem fer alguna sortida abans d'acabar les vacances i un cop acabades, aprofitar els caps de setmana. Els de Matadepera tindrem un dilluns festiu, el 19.

Aquest hivern no tendirem a fer sortides especialment dures, almenys fins que es vagi acostant la data del Camí Moliner per anar-nos preparant. Això tampoc vol dir que ens esperin rutes de passeig, ni un extrem ni l'altre!

La meva idea és recuperar la zona de la Falconada que la tenim força abandonada, a banda de fer possibles rutes per la Serra de l'Obac i l'àrea metropolitana, com també tot allò que vosaltres proposeu i us vingui de gust, només faltaria.

Per acabar, com l'any passat, us deixem amb un petit regalet per compartir amb vosaltres alguns dels grans moments que hem viscut el 2014, desitjant que es repeteixin de la millor manera el 2015!