EL RESUM DE LA TEMPORADA

divendres, 8 de novembre de 2019

CRÒNICA: SORTIDA 121 "SOTA TERRA"


Enrere deixem un octubre intensament dur i convuls pel nostre país i per les nostres consciències. Un mes que ningú de nosaltres oblidarà fàcilment.

Volem desconnectar de tot aquest calvari, encara que solament sigui per unes hores.

La teràpia arrenca el segon dia de novembre quan passen vint minuts de les nou. Desviem el punt de trobada a la Rambla a tocar del Mercat de la Independència per guanyar temps. Avui serem tres els macacos que protagonitzarem una nova excursió, una nova sortida de la vuitena temporada, la quarta des del setembre i la que suma divuit des del gener.

Amb dos Verdaguer de la mà, ens escapem de Terrassa per la carretera de Rellinars. En aquesta ocasió encarem la clàssica pujada de la Pineda fins a la urbanització dels Caus, la qual sempre sorprèn, almenys a algú que mai sap quan acaba.

Es faci més o menys llarga, més o menys feixuga, avui dissabte tenim el plus de tastar un bon grapat de cireres de pastor, aquesta peça de fruita silvestre que tant endolceix les nostres boques quan és tardor, els primers mesos de cada temporada, des de poc abans de la castanyada fins ben entrades les festes nadalenques.


Des dels més de set-cents cinquanta metres sobre el nivell del mar, toquem sostre i emprenem un llarg descens de deu quilòmetres, passant pel poble de Vacarisses i la carretera que segueix el curs de la riera de Sant Jaume, afluent del Llobregat. Tot i que avui llueix un bon Sol i encara anem vestits com si fos estiu, a la baixada un bon paravent ens fa servei.

Prenem el trencall que ens duu a les cases de Ribes Blaves, territori olesà i posteriorment, Abrera ens fa canviar de terme municipal. En arribar a la urbanització de Can Vilalba, abandonem la carretera i per primera vegada en quaranta-cinc minuts, tornem a pedalar sobre un camí de terra, el qual ens abocaria a la coneguda riera de Gaià si no fos perquè poc abans, un corriol secret ens porta de pet al Quart Cinturó; dic secret perquè almenys, amb el mapa que em guio per descriure el recorregut no hi apareix pas, aquest camí.


Sigui com sigui, en un moment donat apareixem al mig dels quatre carrils que en un futur no gaire llunyà haurien de comunicar el Vallès Occidental amb el Baix Llobregat en qüestió de segons, i el més important, sense haver de superar cap barrera orogràfica.

Com que no sabem quan arribarà aquest preuat moment, decidim anticipar-nos als esdeveniments i travessem, sota terra i en bicicleta, la Serra d'en Ribes a través dels dos túnels de mil tres-cents metres de llargada, desplaçament que pesa més a la tornada, en ser tímidament de pujada.

Feta la malifeta, ara tenim per endavant cinc quilòmetres de progressiu, però ininterromput ascens fins a casa nostra. A més, poca cosa més podem contemplar més enllà de quitrà, vorals i els pins blancs del voltant. En concloure és cert que les serres de Collcardús, el Troncó i Sant Llorenç del Munt rere les Pedritxes, treuen el nas entre la monotonia de la "b-quaranta".


Per sortir-ne superem una espècie de Gran Canyó del Colorado que al Miquel, sent el primer i el més atrevit li deixa les rodes ben enfangades; sens dubte l'anècdota de la sortida.

Arribem a casa a les dotze i quaranta.





EPÍLEG

Una bona ocasió per repetir el recorregut de la cent tretze. Avui amb una mica menys de calor i amb un Sol de novembre que no és pas el mateix que el de juny, i gràcies perquè passejar-se pel cinturó amb l'astre rei al cap ho canvia tot, i en Biel ho sap prou bé.

Més endavant seria interessant fer-lo de baixada. De ben segur que hi haurà més oportunitats.

dimecres, 6 de novembre de 2019

CRÒNICA: SORTIDA 120 "AL REVÉS DE TOTHOM"


A diferència de la resta de mortals en un dia laborable de setembre com avui, nosaltres portarem la contrària i realitzarem una nova escapada en bicicleta. Per què no si hi ha disponibilitat, predisposició i fa un matí excel·lent per sortir a pedalar una estona?

Ens trobem a la benzinera BP a les deu del matí i ens dirigim al futur barri de Can Colomer, encara mancat de construccions però on podem trobar la carretera que el travessa, la masia homònima i un roure mort per culpa d'un incendi i la ventada de fa cinc anys; un geoamagatall dóna a conèixer la seva existència i història.

Accedim al Parc Agroforestal pels plans de Ca n'Amat i comencem a ascendir muntanya amunt cap a la nostra estimada font del Troncó, avui sense rajar ni gota. És en aquest corriol tributari on assolim els quatre mil quilòmetres acumulats des de la primera sortida. Evidentment, ens aturem i immortalitzem el moment amb una bona sessió de fotografies amb la bandera. Més de mil dies han transcorregut des del quilòmetre tres mil fins avui.



Fem un altre descans a la font abans de prendre una pujada contundent que es duu al coll, on la serra de Can Bogunyà serà l'encarregada de guiar-nos cap a Matadepera passant per Can Roure i Can Torrella de Baix.





Arribem a la plaça de Cal Baldiró a un quart d'una del migdia i, una vegada més, compartim un bon plat de braves amb el seu punt picant. A banda de ser ja una tradició, avui ho fem per un motiu més: l'Arnau se'n va a estudiar a Munich durant un semestre.

La sortida cent vint, però, no acaba aquí. Minuts abans de pagar i marxar, l'Aleix comenta que a la tarda hauria d'anar a fer un encàrrec a Sant Cugat i un servidor li proposa d'arribar-nos-hi en bicicleta, abans que tanquin a les dues. Tenim una hora i quart.

Sense rumiar-nos-ho gaire, agafem les bicicletes i baixem a Sant Cugat escopetejats. Tant és així que ens sobra mitja hora i tot. Aconseguim fer el que havíem de fer trenta minuts abans de les dues i previ a agafar el tren cap a Terrassa, ens disposem a cercar els tres catxés més propers, algun dels quals amagat de manera molt agosarada.


Perllongar el recorregut previst fins a Sant Cugat del Vallès ens obliga a distingir la sortida d'aquest dijous en dues parts, tal com vàrem fer un parell de temporades enrere. Perquè en termes estadístics no tenen res a veure i per altra banda, perquè l'Arnau decideix quedar-se a Terrassa.

Pugem al tren cap a Terrassa a les dues.







EPÍLEG

Una sortida diferent i variada, ideal per acomiadar-nos de l'Arnau i desitjar-li el millor per aquesta nova etapa que comença.

Nosaltres, malgrat la seva absència temporal, seguirem fent temporada.


dilluns, 16 de setembre de 2019

CRÒNICA: SORTIDA 119 "DE CASA A CASA TOT SEMBLA PUJADA"


Amb aquesta nova perspectiva de la cara est de Sant Llorenç del Munt, paisatge que sempre m'agrada presumir-ne, començo a relatar els fets de la sortida cent dinou, sent dos novament.

Avui diumenge, 15 de setembre de 2019, els equips verdagame i samperist ens disposem a fer un recorregut cap a l'extrem oriental del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, per sumar uns quants quilòmetres a les cames i desnivell, però sobretot, un bon matí de bicicleta i natura.

Ens trobem quan passen cinc minuts d'un quart de deu al centre de Terrassa i ens dirigim, en primera instància, al poble de Matadepera, des d'on accedirem a la serra prelitoral. Prenem la pista que mena a Can Torres i després d'un breu descans a l'era de la masia, prosseguim cap al Collet de Cabrafiga i descendim al riu Ripoll pel coll de la Rocassa.

Seguim un tram de la carretera B-124 i des del quilòmetre tretze i mig, agafem una pista forestal que ens fa remuntar un altre cop. En aquest cas pel Sot de la Carda fins a arribar als terrenys de Can Cadafalc.


L'ascens és contundent, però a diferència del primer pic, hi ha més estones de pendent suau que permeten recuperar forces. A més, la disposició del relleu crea petits oasis on la temperatura és lleugerament, però perceptiblement més baixa i això també ajuda.

Bosc de l'Esquerrà i els Tres Pins, són els dos topònims que ens acompanyen fins a la Font de les Nueretes, punt on ens aturem a descansar superada una baixada força tècnica que poc ens permet gaudir-la, amb determinats punts que gairebé es podrien qualificar de ràpel. Fins i tot el meu company pateix el començament d'una caiguda que, per sort, no té desenllaç. Passada aquesta petita aventura entre els arbres i les parets, aconseguim arribar a la font.



Aprofitant l'avinentesa, ens posem a cercar un geoamagatall que es va posar en aquest abeurador fa força temps; aquesta tardor farà deu anys. Sempre és agradable trobar catxés tan antics, sempre que estiguin ben mantinguts. En aquest cas no és així i lamentablement, ens trobem amb un contenidor aigualit. No és possible signar i aleshores, ens conformem amb una fotografia per evidenciar la nostra troballa. Per descomptat, requereix manteniment, perquè realment està en males condicions i el lloc i la seva antiguitat s'ho valen.





Des del Castell de Guanta posem rumb a Castellar del Vallès per Can Montllor i Can Padró. Reapareixem al riu Ripoll, que ens porta fins a l'aiguabarreig amb el torrent de Ribatallada, el qual ens guia cap a Terrassa a través de la pujada marcada que ens deixa a Sant Julià d'Altura.

Pels plans de Ca n'Arnella i Mossèn Homs, arribem a casa a un quart més cinc de tres.


EPÍLEG

Un matí meteorològicament excel·lent i ben gaudit per una sortida de les que feia temps que no realitzàvem, de les que fan patir però que en concloure, la satisfacció és més que compensatòria.

Ens veurem ben aviat per viure la cent vint.

divendres, 13 de setembre de 2019

CRÒNICA: SORTIDA 118 "VÀREM SER, SOM I SEREM"


Reprenem els pedals amb ganes de viure una intensa temporada, plena de sortides i objectius seductors, un dels quals correspon al clam unànime de seguir creixent com el grup que vàrem ser, el grup que som i el grup que serem.

Per començar amb bona sintonia, ens proposem una sortida cent divuit curta i planera. Travessem les serres de la Pineda i les Pedritxes, amb la urbanització dels Caus com a nexe d'unió després de la pujada. 

Traiem el nas a un balcó espectacular dels Alts de la Pepa, per copsar i capturar les primeres imatges de la nova temporada davant de les agulles del Camí Ral: el Castell de Bocs, el Paller de Tot l'Any, la Roca Salvatge i el Castellsapera.



Descendim a la riera de les Arenes i ens aturem a Matadepera, quan falten pocs minuts per la una, i celebrem aquest bon inici amb un plat de patates braves a la plaça de Cal Baldiró. Conversem una mica sobre les aventures viscudes durant la pausa estival i també fem plans de futur, més o menys immediats, sobre bicicleta i sobre altres fal·leres que ens uneixen.





EPÍLEG

Sobre la temporada que avui comencem a dibuixar, el missatge ja està més que transmès. Si voleu, es pot dir més alt, però no més clar. Al cap i a la fi, no deixen de ser les paraules de sempre.

Pròxima estació, sortida cent dinou.