EL RESUM DE LA TEMPORADA

diumenge, 15 de febrer de 2015

CRÒNICA: SORTIDA 58 "DISFRESSATS DE CICLISTES"


Com que avui han vingut l'Oriol i el Sergi després de molts dies, finalment ens hem decantat per fer una sortida fàcil per la façana nord de la nostra ciutat; en un matí que al contrari de les sortides passades, en comptes de sol, vent i fred, avui l'hem tingut ennuvolat però tot i així amb unes temperatures suaus i un ambient molt agradable.

Així doncs, sortim a un quart d'onze cap amunt i arribem a Can Candi per pujar al Turó de les Roques Blanques; degut a la baixa pressió avui hem pogut gaudir d'unes vistes ben nítides de la depressió i la serralada del litoral. A diferència de l'última vegada avui ja hem sigut capaços de reconèixer una muntanya més de les que es divisen des de dalt; en aquest cas el Puig Madrona, on fa poc menys d'un mes hi vàrem passar just per sota.



Després d'un petit descans feta la pujada, baixem al collet de baix i comencem a resseguir el camí de Can Roure. Al final hem arribat fins al Pla de l'Alzina del Vent, lloc que també es coneix amb el nom de la "Plaça Catalunya".



Des d'aquí agafem la carena del Troncó i anem baixant fins els plans de ca n'Amat, on finalment sortim a la carretera de Rellinars. Aquí acomiadem el Sergi, la resta del grup avancem fins a Terrassa.




Tot i que en les darreres setmanes hem procurat d'anar fent sortides més aviat significatives per tal de preparar-nos bé pel Camí Moliner que tot just falta un mes, avui ens hem permès el luxe de fer un standby que tot i això, aquesta no ha deixat de ser una sortida divertida i amb molt bona companyia, i a més una sortida que ens porta a donar una notícia ben bona:

Encara no s'ha acabat però ja podem dir que aquest ha sigut l'hivern més productiu dels que portem; si als dos últims hem fet sis sortides en cadascun d'ells, al d'aquest any ja en portem set; estem a dues sortides de millorar la tardor i a quatre l'estiu, tots dos casos de l'any passat; la qüestió és anar sempre a millor i sobretot no parar de passar-nos-ho bé. I sembla que l'ingredient que ens faltava ja l'estem aconseguint!

diumenge, 8 de febrer de 2015

CRÒNICA: SORTIDA 57 "SENSE ANAR MÉS LLUNY"


Aquest diumenge hem fet una nova sortida tot descobrint nous camins dins dels que coneixem; amb l'Eduard i ja està que som masses hem pujat cap a la Pineda des del camí de Can Font i des de la masia hem connectat amb el Camí Moliner de l'any passat, pedalada de la qual ens estem preparant i que en un mes i una setmana ja la tindrem aquí.

Així doncs, sortim a dos quarts de deu i des de la carretera de Rellinars entrem als camps de Can Cardús per baixar a la riera de Gaià. Avui en comptes d'agafar la pista que ens puja directament, ens hem desviat més avall passant per la masia de Can Font i aleshores hem anat pujant per una altra via, que pel què ens ha semblat és un pèl més transitada; hem vist excursionistes, cotxes, caçadors i altres grups de bicicleta, entre ells les famoses cuques de llum.


Quan ens trobem a quatre cents metres d'altitud comencem a enfilar una carena, justament la de la foto que encapçala aquesta crònica; un camí que va pujant progressivament i al final acaba sent bastant abrupte; a dalt coronem el turó dels Escorpins, de poc més de cinc-cents metres d'alçada. Aquí és on empalmem amb el camí de sempre i on ens trobem uns ciclistes que hem vist abans a la carretera.

Hem anat una estona junts fins a la Pineda, en aquesta zona la neu i el gel han començat a fer acte de presència, i com més amunt, més quantitat. Entrem al recorregut del Camí Moliner i ens dirigim cap a la carena del Guitard, també coneguda com el Camí Vell de Terrassa a Rellinars, que mai encara l'hem pujat en una sortida.

Acompanyats dels elements hivernals que hem mencionat en el paràgraf anterior, des de la carena baixem per un corriol fins la pista de Can Guitard de la Muntanya; és el camí més complicat que hem fet avui però tot i així l'hem pogut fer sense problemes.


Un cop a baix, seguim la pista que ens porta a la Plana Freda, lloc on s'hi troba la font de la Cirera; avui en ple drenatge d'aigües. Des de la font continuem cap a la carretera de Rellinars per entrar a la Serra del Troncó, dos mesos després.

Passem per la font de l'Alba i agafem una altra pujada consistent fins el camí que comunica els plans de ca n'Amat amb la font del Troncó. A partir d'aquí tot és ben fàcil i planer, amb un ambient que després de la pujada d'abans ha esdevingut molt agradable; i així ha estat fins al final de la sortida. Des de la pista agafem la darrera trialera del matí, i no hem sigut els únics; sortim als plans, passant pel torrent Mitger, i finalment pel camí de Can Bogunyà.

Des d'aquí saludem a tres ciclistes de la nostra edat i comencem el retorn cap a la ciutat, que sempre que el fem per aquesta zona, ens porta molts records de les temporades passades.







Una vegada realitzada aquesta sortida tanquem un altre diumenge ben satisfets; i sembla que l'Eduard ha pogut gaudir-la amb tota la plenitud. Tot i que hem començat amb força fred, al migdia s'ha enfilat la temperatura i ha acabat fent un temps esplèndid; es nota que, mica en mica, la primavera es va aproximant!

dilluns, 2 de febrer de 2015

CALENDARI DELS MKCOS: FEBRER 2015


Ja hem enllestit el primer mes de l'any amb un parell de sortides hivernals al capdavant.

La primera ens ha portat pels racons més estimats de casa nostra, resseguint els peus del massís; i la segona ens ha permès descobrir nous indrets, tot pedalant fins a la comarca veïna, el Baix Llobregat.


Amb aquesta energia, ara toca seguir endavant i encarar amb moltes ganes el febrer.

Un mes que ens aportarà més aventures i malauradament maldecaps, els examens. Tot i així, mirarem de treure el màxim de suc perquè la bona dinàmica que portem no se'n vegi ressentida que tampoc seria la primera vegada.

Sigui una o siguin tres, les sortides que realitzem aquest mes seran molt importants ja que seran les encarregades de guiar-nos cap a un destí que el tenim a tocar, el Camí Moliner de Matadepera, un tema en majúscules que abordarem al llarg de les properes setmanes.


Primer de tot, si ens fixem amb el calendari, tenim tota la primera quinzena abans dels examens; temps suficient com per sortir tres vegades, i ja en portem una. Quan acabem, a partir dels últims dies de febrer, encara tindrem dues setmanes més fins la data, atenció la gran exclusiva d'aquest post:


DIUMENGE 15 DE MARÇ DEL 2015
Camí Moliner en BTT a Matadepera

Durant aquests quinze dies abans de la bicicletada ja tindrem més temps per nosaltres i a part, ja podrem començar a fer algunes sortides per les tardes d'entre setmana, cosa que ens anirà molt bé per anar-nos preparant, ja que a les set del vespre encara podrem gaudir de la llum del dia, i és que cada dia tenim la primavera més a prop!

A banda d'això, no hem d'oblidar els estimats diumenges; després de la sortida d'aquest primer dia de febrer, en les properes setmanes recuperarem la Serra de l'Obac per fer algun tram del Camí Moliner de l'any passat, i també farem alguna cosa cap a les muntanyes de Castellar, pels camins de la Falconada, que aquesta zona ja la tenim una mica abandonada. 

Davant d'un mes tant potent com el que ens espera, també li hem d'assenyalar algunes dates importants. Per una banda el dimarts dia 3 farà dos anys que el Sergi va entrar al grup, debutant a la desena sortida, realitzada a la Serra del Troncó; la mateixa setmana del dissabte 7, quan ja farà un any del nou logo i renovació estètica del nostre grup, el mateix dia que... (hasta aquí puedo leer). Finalment dos dies després, el dilluns dia 9 també serà el primer aniversari de l'entrada del Bernat i el Jan Jover a la trenta-tresena sortida, realitzada als voltants de Castellar del Vallès.



Després de molts dies sense parlar-ne, és prou oportú tornar a treure el tema ja que les deu caixes que fa disset mesos vàrem instal·lar, encara estan dempeus a les terres del nostre Mont-Rodon, però aquest mes de gener ens han arribat novetats.

Aquests dies hem rebut entre cinc i sis visitants, i pel què comenten sembla que s'ho han passat força bé, tant com per donar-nos un punt favorit més per la bona qualitat del temple del cim, amb aquest ja n'acumulem cinc!

Tot està bé, però les llibretes del segon i el tercer estan molt humides, i convindria anar-les a canviar un dia o altre; a banda d'això tot va com una seda. Quan tinguem més temps ens hi acostarem a fer-hi un repàs general.

Aquí us deixem amb algun esment interessant dels que ens han arribat aquests dies:
  • "Efectivament la sèrie és senzilleta, però on radica l'encant és en el passeig. Un lloc perfecte per desconnectar un diumenge!"

Comentaris del catxé del cim... 

 

  • "Aquest ha estat molt xulo, mon pare no n'havia vist cap de tan gran!!!! Les vistes avui eren genials, Montserrat sortint d'entre els núvols i el Montseny ben nevadet. Deixem un TB i l'afegim a favorits."
  • "I després de les últimes pujades (arf, arf) arribem al cim!!!! Fita superada!!!! I quines vistes! Quina passada de caché! Mira que n'hi ha pocs de Large.... Ingrid ha estat una bona estona mirant i remirant, i al final s'ha endut un ninot que en una vida pasada va ser un gelat. Nosaltres, a canvi, deixem un moneder de color rosa molt xic. Para estar a la última, oigan." 
  • "Ja sóm a cim, bones vistes i una sorpresa de catxé... o de contenidor... l'hem de mantenir, un bon lloc d'intercanvi d'obsequis per a excursionistes catxetaires... Bones vistes. Un TB per al proper." 
  • "Feliçitats !!! Per fi un contenidor amb cara i ulls. Potser un dels més grossos que he trobat. S'agraeix molt un contenidor com aquest, després de trobar tants de petits. Es nota que heu possat molt interes en fer aquesta serie."

El número 10 és el final de la sèrie... 
  • "I aquí acabem, 10 de 10, moltíssimes gràcies i felicitats per la feina, ha estat el nostre primer cop a Mont Redón..."

...o el principi?
  • "Eps! Avui sí. Ho hem aconseguit. Ens hem aixecat d'hora i ens disposem la Ingrid i jo a anar a buscar els avis per fer una passejadeta mentres busquem cachés. 10 concretament. El que no s'esperaven ells eren les pujadetes que ens trobaríem. Muhahahaha! Intent d'assassinat!!! Quan hem arribat amb el cotxe a les coordenades del pàrking, he tret el meu flamant Garmin Etrex 30 acabat d'arribar del Pol Nord. Però renoi. Encara m'hi estic fent a ell i al principi hem anat urbanització amunt. CAGADA!!! I sense cobertura al mòbil per veure l'error. Al final he pogut veure al Google Earth per on havia de tirar i hem desfet camí (venga que no pasa nada). Ja pel camí de terra hem anat xino-xano menjant els entrepans fins que hem arribat al caché #1, però just en la zona 0 se sentien les veus d'algú. La Ingrid s'ha apropat i han resultat ser motoristes. Després de 5 minuts esperant hem desistit. Uhmmmm. MERDA DE DIA??? Noooooo!!! Paciència!!!! Així que hem enfilat cap al caché #2 per una pendent que realment ens portaria al #10 i pràcticament en un intent d'assassinat de la meva mare. xDDDDD"


diumenge, 1 de febrer de 2015

CRÒNICA: SORTIDA 56 "SHARING WAYS"


Amb tres graus de temperatura ambiental, avui ha sigut un dels dies que més fred hem passat; a més el fort vent polar ha incrementat aquesta sensació, però tot i així hem pogut realitzar la sortida tranquil·lament i gaudint una vegada més de les fantàstiques vistes que ens ofereix la nostra comarca.

Ens trobem a un quart de deu a la Plaça Vella amb l'Eduard i arrenquem el febrer amb la sortida cinquanta-sis, la tercera de l'any i la setzena de la temporada. Avui ens hem dirigit novament cap a Matadepera, on hem tingut l'oportunitat de veure una cosa que no passa cada dia; quan ens trobem al camí dels forns de Can Solà del Racó, sentim el petard que anuncia el tret de sortida de la cursa del Mont-Rodon, tot un clàssic que aquest any ja ha arribat a la seva vuitena edició. Ens aturem una estona tot observant els primers atletes que arriben a la muntanya, entre aquests el gran Jan Margarit, que ja anava primer i l'ha acabat guanyant en tan sols cinquanta-cinc minuts i trenta-quatre segons, a dos minuts i mig del segon!

En total han corregut al voltant de cinc centes persones, però ni molt menys ens hem esperat a què passessin tots. Així doncs seguim el nostre recorregut i arribem al Collet dels Forns, on tornem a coincidir però no ens quedem gaire estona.


Des d'aquí enfilem cap a Cabrafiga per entrar a la carena del Sabater, durant aquest tram sí que topem plenament amb els de la cursa i compartim els sis-cents metres de via fins al Coll de Grua, on allà sí que ens diem adéu; ells cap a la masia de Can Torres i nosaltres cap a la Castellassa. Entrem una trialera ben maca tot presenciant les cingleres de Sant Llorenç que quedaven a la nostra esquerra i més enllà les muntanyes del Vallès Oriental i el Montseny.

Semblava que arribaríem a tocar la Castellassa de Can Torres però al final ens ha quedat més amunt, en un moment donat agafem un corriol força exigent i ens plantem al turó de Matalonga, lloc on enregistrem la foto de grup, o més ben dit, de parella.



Des d'aquí entrem a la carena de l'Illa per una baixada força entretinguda i sortim a una pista que ens condueix cap a la carretera de Sant Llorenç Savall; passant per la masia de l'Illa i el Sabater Vell seguim uns camins més fàcils i posteriorment sortim a una carretera que ens porta fins a Sant Feliu del Racó. Passant pels mateixos carrers que ens van fer creuar el dia de la Falconada, entrem al bosc dels Saulons i enfilem cap a la serra de Sant Feliu; amb uns dos-cents metres d'alçada guanyats arribem a la urbanització i d'allà anem enllestint els darrers quilòmetres d'avui.

Entrem a la Obaga del Gui, tot recuperant la vista de Sant Llorenç i passant pel Mas Girbau, i el Collet dels Forns altra vegada. Baixem cap a la Tartana per tirar avall fins a Terrassa. Una mica cansats, el final de la sortida ens dóna un altre regal ben preuat; una petita nevada que s'ha convertit en la primera que s'ha viscut en una sortida del nostre grup.

Aquesta és la meva crònica, però avui com altres vegades ha passat, en tenim una altra; escrita per l'Eduard comentant el seu punt de vista de la sortida d'aquest diumenge, aquí la teniu:



"Hem sortit a les 9:10 aproximadament el Samper i jo. Cinc minuts abans l’Arnau ens ha avisat que tenia febre i per tant que es perdia per segona vegada una sortida aquesta temporada. Ens endinsem cap al pla del bonaire (com de costum) per anar cap a Matadepera. Un cop a Matadepera veiem que els primers corredors de l’edició de la cursa del Mont-Rodón 2015 ja estan preparats per fer els durs 13,5 km. Ja els hi falta ben poc. Nosaltres no veiem la sortida sinó que seguim la ruta. 30 minuts més tard donen el tret de sortida i decidim parar-nos a un lloc per veure’ls passar. Com no, el Jan Margarit és el primer en passar, no ha estat cap sorpresa. A partir d’aquest moment em canso més del que hauria, m’ha agafat una mena de “baixón mental” que ha durat fins al final. Cada punt que miraves era fenomenal, el paisatge era esplèndid. Per contrarestar el magnífic entorn el camí era en alguns trossos impracticable. Sumant-li a això la situació en la que jo em trobava ha fet que la ruta se’m fes molt llarga i no pogués disfrutar tant com m’hauria agradat. Els 10 km primers (fins arribar a la Castellassa de Can Torres) se m’han fet llargs, però més llargs se m’han fet els últims per tal d’arribar a dalt de Sant Feliu del Racó (altres vegades ja ho havia fet i molt còmodament). Una ruta molt bonica i dura, però en la meva opinió hem pedalat sobre un terreny massa dificultós i per tant no és una ruta que m’agradi repatir cada setmana. Tot i que, com ha dit el Samper, ens hem d’anar preparant per el camí moliner que ja s’acosta."
L'Eduard també ha immortalitzat la sortida d'avui amb un nou vídeo al nostre canal del YouTube.




Així doncs, tanquem un altre fantàstic diumenge carregat de camins, corriols, pedres, arrels i paisatges i avui més que mai persones i amics amb els qui hem compartit bons moments al pati de casa nostra.

De coses quantitatives no en direm gran cosa; la ruta d'avui ha vingut molt marcada pel desnivell positiu relativament elevat. Per altra banda el fet de tardar poc més de cinc hores ha fet que aquesta hagi sigut la quarta sortida més llarga en temps de la temporada. A més l'índex IBP ha sortit 67, sent un dels recorreguts més exigents que hem fet des del setembre passat.