CRÒNICA: SORTIDA 96 "ESTRENEM MALLOT"

En un dia de cel variable i un vent moderat, en plena circulació de depressions atlàntiques, comencem una nova excursió que avui transcorrerà per la Serra de l'Obac més propera i familiar, pels camins que més coneixem i de ben segur que més ens coneixen.

Una sortida que ve marcada, en primer lloc, per la tornada del Karim i el Biel després d'uns quants mesos. Recordem que en Karim està realitzant el tercer curs del grau d'empresa internacional a Munich, i durant tot aquest mes està passant les vacances a casa seva, a Matadepera.

En segon lloc, la noranta-sisena és la sortida de l'estrena del mallot, la nova indumentària que a partir d'avui comencem a lluir, malgrat que som pocs i les condicions meteorològiques no són les més favorables. Tanmateix, acabem d'acordar pel grup de WhatsApp que més endavant, quan siguem més gent i el temps acompanyi, farem una sessió de fotografies com cal.

Aquest és el disseny del mallot que avui estrenem

En aquesta ocasió sortim de la benzinera BP de l'avinguda Abat Marcet a un quart d'onze del matí i ens dirigim a la plaça de Sant Jordi de Matadepera per recollir en Karim.

Són tres quarts d'onze i seguim riera amunt, passant per la masia de Can Torrella de Baix. Creuem la carretera de Matadepera i ens endinsem a la urbanització de Les Pedritxes, bona notícia pels valents que avui anem en màniga curta, ja que les primeres pujades ens permeten anar entrant en calor.

Pugem pel carrer del turó de la Carlina que, seguidament, es converteix en el carrer d'Alba de la Barata, fins arribar a la cadena que indica el camí que ens ha de dur fins al coll de la Riba, situat a set-cents metres d'altitud i a la delimitació municipal de Terrassa i Matadepera.

Fem un respir i continuem ascendint fins al coll de la Torrota de l'Obac, per tal de baixar fins a la Casa Nova de l'Obac. Seguidament, creuem la carretera de Rellinars i des de la plaça dels Caus prenem la pista que davalla fins al quilòmetre set de la mateixa carretera.

Després de la baixada torna la pujada, remuntem la Serra del Troncó; un ascens breu però contundent que ens porta, gairebé dos mesos després, a la font del Troncó.

Continuem enregistrant les primeres instantànies del nou mallot.

Encarem tres quilòmetres de corriol en pla i successivament, descendim als plans de ca n'Amat de la Muntanya. Arribem a Terrassa a tres quarts d'una.

MÉS FOTOS DE LA SORTIDA 96

EPÍLEG

El recorregut d'aquest diumenge és un còctel, si us fixeu, de les recents sortides noranta-dues i noranta-quatre, ambdues fetes en aquesta mateixa temporada, sobre la qual ja portem més sortides i més quilòmetres respecte l'anterior.

Anem pel bon camí, però és important que ens hi mantinguem. La idea és poder fer, almenys, una sortida més abans de Setmana Santa; tant de caràcter convencional com de la modalitat de tarda laboral, opció que estem proposant a la resta de companys, donat que els dies es van allargant i de mica en mica, va arribant el bon temps.

Sigui com sigui, el compte enrere segueix avançant...

CRÒNICA: SORTIDA 95 "DECIDITS I AMB EMPENTA"

El darrer diumenge de febrer ens porta la quarta sortida de la temporada. Una sortida improvisada i senzilla, de no més de tres hores de durada, però amb un valor afegit. Aquesta és la sortida noranta-cinc, la qual obre les portes a uns mesos que poden ser apassionants i, sobretot, la sortida que aplana el camí cap a un dels objectius més importants i esperats d'aquest any.

Tot i que en un principi havíem de ser tres -d'aquí la convocatòria d'una sortida etiquetada com a convencional-, acabem sent un parell. Aquesta vegada sortim del domicili de l'Aleix a un quart d'onze del matí i resseguim la carretera de Castellar en sentit nord, per tal de dirigir-nos cap als camps de Mossèn Homs i el bosc de Can Déu.

Creuem la carretera de Matadepera i des del berenador de Sant Julià d'Altura descendim pel torrent de Ribatallada fins arribar a la llera del riu Ripoll, on no hi transitàvem des de la sortida vuitanta-dues. 

La proposta d'avui és fer una tomb circular des de l'encreuament de Ribatallada, passant per l'ermita de Sant Vicenç de Jonqueres i els entorns de l'aeròdrom de Can Moragues, fins arribar a Sant Pere d'Ullastre, des d'on enregistrem la fotografia de capçalera de la crònica. Així ho fem, arribant al nucli urbà de Castellar del Vallès a tres quarts de dotze del matí, coincidint amb l'arrencada de la festa dels Tres Tombs a la vila.

Travessem la carretera de Sabadell i prenem la baixada que ens porta, de nou, al riu Ripoll.

Decidits i amb empenta, encarem el tram estrella de l'excursió, marcat per dos quilòmetres, cent metres de desnivell i algun quinze per cent de pendent que es deixa veure algun moment o altre. Unes xifres que ens acompanyen fins al capdamunt de Can Déu.

Des d'aquest punt tot és qüestió d'anar fent fins arribar a Terrassa, tot saludant alguna cara coneguda i aturant-nos per fer la fotografia oficial, que no és per res però no ha quedat gens malament.

MÉS FOTOS DE LA SORTIDA 95

EPÍLEG

Una sortida curta però que, sense cap mena de dubte, ha servit per mantenir el pols d'un grup que, a poc a poc, va bategant. Hi ha hagut temps per tot, amb petites pauses per conversar sobre el present i el futur que ens espera, o sobre els plans més immediats i no tan immediats. Tot plegat en un dia radiant, de primavera anticipada, que ha convidat a molta gent com nosaltres a sortir al bosc, tot caminant, pedalant, o a cavall; en solitari, amb amics o en família.

Després d'una intensa sortida a mitjans de gener, les dues posteriors han sigut més suaus i adequades al nivell global del grup. La intenció de cara a les properes sortides serà mantenir-nos en aquesta línia, si més no, amb una certa tendència a anar progressant cap amunt, com ha de ser.