Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris geocaching. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris geocaching. Mostrar tots els missatges

dilluns, 8 de novembre del 2021

CRÒNICA: SORTIDA 158 "MIKE SENSE NOVETATS, CANVI"


Aquest és el ritual de cada hora a les tretze torres que hi ha activades a l'àrea metropolitana de Barcelona els mesos de juny, juliol, agost i setembre. Una tasca de reforç imprescindible per minimitzar la propagació dels incendis, bàsicament forestals. Aquest estiu he tingut el privilegi de contribuir-hi des de la torre Mike, situada al capdamunt del puig Madrona. Un cim, a cavall de Sant Cugat del Vallès i el Papiol, que els macacos hem visitat dues vegades i avui dimecres, 13 d'octubre, n'Aleix el remuntarà per primera, n'Arnau per segona, i un servidor per tercera vegada -quaranta-novena si hi sumem els serveis destinats des del 8 de juny fins al 3 de setembre-.

Em feia especial il·lusió tornar-hi amb el grup quaranta dies després de concloure aquesta etapa memorable de la meva vida, que qui sap si tindrà continuïtat. Confesso que les enyorances són més que evidents. Qualsevol pot pensar que trobar-se reclòs deu hores seguides a un espai limitat és feixuc. No ho negaré, però seria un engany afirmar que el balanç de tot plegat és negatiu. Ha estat una gran experiència, no només justificada pels beneficis econòmics. El contacte permanent amb la natura i les llargues jornades de repòs contemplatiu, han fet, del meu estiu, un temps per pensar, reflexionar i retrobar-me amb mi mateix. Quelcom que no es pot descriure en paraules.

El sant dels Eduards i nou anys després de trobar el nom perfecte pel nostre grup ciclista serveixen d'excusa per catalogar la present sortida de diferent, més enllà dels motius personals. Malauradament no pot acompanyar-nos cap dels que avui celebren la seva onomàstica, però gràcies als bros, la cent cinquanta-vuit serà, més que una realitat, un bon record.

Comencem des de ca n'Arnau a les sis cinquanta i marxem de Terrassa per l'avinguda d'Àngel Sallent i la carretera de Martorell. Encarem la forta pujada cap a Can Palet de Vista Alegre; un primer tràmit que ens obsequia amb les millors panoràmiques de la nostra ciutat i la serralada prelitoral. Montserrat porta barret.

Des de la urbanització, prenem una derivada del camí de Sant Jaume que ens aproxima a Ca n'Amat d'Ullastrell, tot flanquejant l'estany de Can Costa de Montagut; seria interessant anar a treure-hi el nas algun dia, i posar-hi un geoamagatall si s'escau.

Feia cinc anys que no transcorríem per aquest senderó i cal dir que es troba en unes condicions radicalment millors, quan vàrem fer-lo per última vegada. El cert és que ha estat reconfortant rodar-lo i no quedar engolits per la vegetació -excepte al principi, però en menor mesura-, o sense els arbres que van caure per culpa del vendaval del 9 de desembre de 2014.

Travessem la C-243c i ens introduïm a la llarga carena que, des de Rubí, segueix les serres de l'Oleguera i de Can Riquer i ens fa davallar a Castellbisbal amb una altra visió espectacular i amb les darreres llums del dimecres, en aquest cas del sud de la comarca del Baix Llobregat, capitalitzada per la conurbació que envolta el riu abans de desembocar al mar. Un paisatge que ja qualificava d'antròpic a la primera sortida que ens dugué per aquestes terres, la cinquanta-cinc, en plena tercera temporada. Un descens gairebé ininterromput de deu quilòmetres, que dels vint-i-cinc que assolirem implica gairebé la meitat de la sortida, quant a distància, és clar. Una part del recorregut que gaudim sense presses, gaudint del moment i deixant-nos sorprendre per alguns animalons -conills i serps- que creuen la pista amb més velocitat que nosaltres.

Amb els llums encesos, cavalquem encara de baixada pels polígons castellbisbalencs de Comte de Sert i Ca n'Esteper. Topònims que tinc més que interioritzats des del meu pas per Mike.

Arribem a la riera de Rubí, a tocar de la seva afluència amb el Llobregat. Un túnel ens salva de l'AP-7 i ens guia cap al parc natural de la serra de Collserola. Passem per Can Maimó, el cementiri de Roques Blanques i, des dels immensos terrenys de Can Domènec, un bon tallafoc, ens disposem a pujar al turó objectiu: el puig Madrona.

Anem guanyant altura, i al mateix temps, unes vistes cada vegada millors de Sant Cugat del Vallès, on posarem punt final a la sortida. Un ascens que afegeix els darrers dos-cents metres llargs de desnivell positiu. Tot i que els 341 metres d'altitud sobre el nivell del mar no representen el punt més elevat de l'excursió, el puig Madrona es mereix ser solemnitzat per la nostra bandera hissada i les fotografies de rigor. Ens aturem, descansem, respirem i notem el plaer de fer el cim, un dia més. Moments, també, per fer memòria i explicar algunes anècdotes viscudes aquest estiu des de dalt de la torre als meus amics, tals com la ronda de novetats o l'agradable visita de l'Edu i la Rut.

Resten pocs minuts per les nou. Convé anar baixant per arribar, en mitja hora, al Casalet de Valldoreix. Abans, però, ens aturem a una rotonda per ensenyar-los una creació única de qui havia de ser, del gran mirote1966. Queden tan bocabadats com jo el dia que el vaig trobar.

Croquetes i braves de primer, i una bona costella de porc per a cadascú; un senyor sopar a la terrassa d'un restaurant molt acollidor que per descomptat, hi tornarem un altre dia.

Prenem el tren cap a Terrassa a les 22:48. Final de trajecte.


ÀLBUM DE FOTOGRAFIES DE LA SORTIDA 158


EPÍLEG

Arribem a mitjans d'octubre amb unes dades molt bones pel que fa a nombre de sortides, ja que essent cinc, a aquestes dates tan sols ho havíem assolit a les temporades dos i tres, anys 2013 i 2014 respectivament, en plena efervescència del grup; l'altra cara de la moneda. Quan aleshores era estrany fer sortides de tres, avui aquest valor és el més preuat. Sé que aquests tocs d'alerta no tenen efecte, però no està de menys apuntar-ho. 

dilluns, 26 d’abril del 2021

CRÒNICA: SORTIDA 151 "CRESTA DE GALL"


A més de ser un bolet gelatinós, la cresta de gall és un dels vint-i-cinc geoamagatalls de tipus letterbox (en aquest cas, tradicionals que inclouen segell) que hi ha actualment a la serra de Galliners, en substitució de la mítica sèrie del camí dels Monjos, arxivada aquest hivern.

Un tresor pendent que trobarem, avui dijous, 4 de març de 2021, durant el transcurs de la cent cinquanta-u, la darrera de les set sortides que aquesta temporada hem realitzat, n'Aleix i jo mateix, els dies feiners que hem pogut coincidir (preferentment els dimecres).

Comencem a pedalar a les nou tocades. Des del carrer Mañé i Flaquer pugem la carretera de Castellar i ens introduïm al passeig de Vint-i-dos de Juliol pel carrer de Còrdova. Sortim de la ciutat per Torrebonica, però en comptes de baixar directament al torrent de la Grípia, ho fem més avall per un senderó poc conegut i que travessa una àrea alternada per bosc i conreu.

Ens dirigim a Can Parellada tot passant per la masia de Can Sues i la plana de Badiella. Un clàssic dels dies que pedalem per Galliners, però avui en sentit contrari.

Som a dalt de la carena, en plena serra de Galliners i camí dels Monjos, però tot d'una, tombem a la dreta per tornar a perdre alçada. El track que tinc incorporat al GPS ens duu per camins i paratges inèdits. Galliners mai deixa de sorprendre, i darrerament estem esprement-la fort; a principis d'any tot resseguint la prova Open Natura 2010 de Sant Quirze.

Generalment són corriols estrets, però de bon fer.

Espeteguem a la C-1413a, la carretera que comunica Rubí i Sant Quirze del Vallès. Tres-cents metres més endavant, prenem una pista a la dreta que encercla la urbanització de Can Barata. Pugem considerablement fins al bosc de Graells, on fem una pausa i prosseguim tot fent un bucle de poca envergadura que ens adreça, de nou, al camí dels Monjos, a tocar de Bellaterra i just al peu del turó de can Camps.

Dibuixem sobre el mapa una N abans de baixar a Sant Quirze. Serpentegem les obagues de Can Caber i Can Vinyals, on drena el torrent homònim i creix del terra una pila de bolets en forma de geoamagatall. Tenim temps suficient per cercar-ne dos; el cama-sec i la cresta de gall. Una dosi de geocerca que sempre va bé per amenitzar les excursions i reposar les cames per exercir la ment i sobretot, la vista. El paisatge comença a tenir aspecte de primavera.

La urbanització de Castelltort ens dona la benvinguda a Sant Quirze. Agafem el camí paral·lel al torrent de la Betzuca per tornar cap a casa, però encara ens permetem un tercer catxé a la font de can Barra, que surt de seguida rere la reixa; és magnètic.

Per fer-ho diferent, des del túnel de la C-58 decidim remuntar per la plana dels Bellots i Can Torrella del Mas. Un ambient més suau a migdia convida a treure'ns algunes capes de sobre.

Arribem a Terrassa pel barri de Torre-sana i acabem, a dos quarts d'una, allà on arrencàvem.


ÀLBUM DE FOTOGRAFIES DE LA SORTIDA 151


EPÍLEG

A la línia del que portem fent últimament: redescobrir un territori que crèiem que coneixíem prou bé. Sembla mentida, però encara queda un munt de camins i de raconades per posar-hi els peus per primera vegada, vuit anys i mig després!

Una bona manera de dir adéu a un bloc de sortides que, per motius aliens al grup, no tindrà continuïtat el que resta de temporada. 

És moment, doncs, de reestructurar les agendes i reprendre les tardes laborals a partir de la setmana que ve. Cada dimarts, si la meteorologia i la pandèmia ho permeten, intentarem fer noves expedicions sense deixar de perseguir els nostres objectius essencials, passar una bona estona en companyia i sobretot, sense mascareta.

Unes sortides de capvespre amb una llum natural que es va consolidant, i més que ho farà a finals de mes amb el canvi d'hora.

No hi falteu!

dijous, 4 de febrer del 2021

CRÒNICA: SORTIDA 148 "ENTORNS DE DESCONFINAMENT"

Can Palet de Vista Alegre. Aquest va ser el meu primer objectiu el 2 de maig de 2020. Un dia que sempre quedarà a les nostres memòries, especialment per tots aquells que a pocs minuts per les sis, aguantàvem, impacients com els nens el dia de Reis, el mànec de la porta del carrer.

Acabàvem així un llarg mes i mig de quarantena estricta. En passar pel túnel de la carretera i prendre aquest camí de pujada, tornava a sentir les olors del bosc, el silenci tan sols trencat pels ocells de primera hora i la brisa que bufava a la cara. Semblen les coses més insignificants del món, però notar tot això i els tremolors de la bicicleta en pedalar per un camí de terra, en aquells moments era del tot indescriptible; plaer i sensació de llibertat.

Us proposo que feu un comentari tot explicant com vau viure aquell dia.

Nou mesos després, sortir a la muntanya no ha deixat de ser un fet, per sort habitual i quotidià. Un dimecres més, som dos els afortunats que podem dedicar una estona al matí a pedalar pel territori més proper. Encara amb la ressaca, però també amb la força dels cent nou punts de diumenge passat, avui donem la benvinguda al febrer amb una sortida que arrenca de forma explosiva.

El camí vell que comunica Terrassa i Ullastrell és el que té. Una forta pujada que, en un tres i no res, permet gaudir de les millors vistes de la ciutat i els principals massissos de la serralada prelitoral. Un punt de partida perfecte per entrar en calor i acabar de treure'ns la son de sobre.

Comencem així la cent quaranta-vuit, la quinzena de la temporada i la sisena de l'any.

Superat el primer tràmit del matí, a les nou en punt travessem la urbanització de les Martines i accedim al terme municipal de Rubí per la serra de Can Guilera. En una zona alternativa a la riera de les Arenes que no transitem gaire sovint, arribem a Rubí i immediatament en sortim pel sud-est.

Seguint la via del tren a la nostra dreta, travessem l'AP-7 per sota i passem per la perifèria de Sant Cugat del Vallès. Ens aturem uns minuts a cercar un geoamagatall recentment publicat a l'ermita de Santa Maria de Campanyà. El meu amic veu una cosa sospitosa i de seguida el tenim a les mans. Més endavant, fem dos tradicionals del mestre mirote1966 i un letterbox enginyós.

Aconseguim trobar el contenidor i comencem a jugar. La detallada descripció ho facilita tot, però tot i equilibrar bé les peces, la porta es resisteix a obrir. Entre les combinacions possibles, en un moment donat fem diana i per art de màgia, obtenim el premi!

El Geocaching sempre fa més entretingudes i divertides les sortides.

Des de la HP prenem el camí dels Monjos per anar cap a les nostres contrades. Com que anem bé de temps gràcies a haver engegat d'hora, decidim allargar-nos una mica més.

Des de can Barata, carenegem tota la serra de Galliners i davallem a la urbanització de Can Pallars i Llobateres per travessar el torrent de la Betzuca i el túnel, de nou, de la C-58.

Arribem a Torrebonica per la plana de Can Badiella, i seguim guanyant latitud cap a Mossèn Homs, el bosc de les Farigoles i Matadepera. Omplim els bidons a una font quan el campanar de Sant Joan tot just anuncia les dotze del migdia. Tenim temps de sobres per fer un Can Candi.

L'ambient és totalment primaveral i això convida a fer les cinc rectes del turó de Roques Blanques en màniga curta, i a ritme de creuer. Prenem el desviament que mena al collet de Can Roure i baixem, gaudint al màxim, fins al pla del Bonaire per la pista de Can Carbonell.

A deu minuts per l'una, acabem una altra sortida que, sense voler, ha tornat a tenir la seva exigència; sense la marcada excepcionalitat de diumenge passat, evidentment.


ÀLBUM DE FOTOGRAFIES DE LA SORTIDA 148


EPÍLEG

Està clar que en aquest nou any, la temporada està agafant una embranzida sense precedents. Les dades que podeu consultar en aquesta pàgina parlen per si mateixes. Com comentava ahir per WhatsApp i en més d'una ocasió, aquesta és la clau per avançar i aconseguir grans reptes.

Les dades són molt bones perquè reflecteixen la constància i les ganes de tirar aquest grup endavant. Siguem els que siguem, ho farem.

dilluns, 25 de gener del 2021

CRÒNICA: SORTIDA 146 "OPEN NATURA"

Si parlem de Galliners, a tots ens vindrà al cap el paratge feréstec escapçat per la metròpoli de Terrassa, Sant Quirze, Cerdanyola, Sant Cugat i Rubí; en què el pi blanc (Pinus halepensis) a les àrees més enlairades i l'alzina (Quercus ilex) a les parts més frondoses són el comú denominador sobre un dens i espès sotabosc. Un petit pulmó verd enmig de la plana vallesana que connecta les serralades prelitoral i litoral, presidit pel Pujol Blanc i el llegendari Camí dels Monjos.

Ja són unes quantes les vegades que hem travessat aquests boscos a tocar de casa. Tot i això, segur que mai com avui diumenge, 24 de gener de 2021, hem explotat tant la immensa xarxa de pistes i corriols que fan, de Galliners, una serra potser caòtica i laberíntica, però al mateix temps, un lloc idoni per gaudir i aventurar-se tot dibuixant i desdibuixant un garbuix inacabable de possibilitats, tot posant a prova el cos i la bicicleta.

No és pas estrany pensar, doncs, que Galliners és una muntanya atractiva per preparar reptes o competicions, tals com la Open Natura 2010, que des de la població de Sant Quirze del Vallès proposa una incursió gens fàcil. En aquesta ocasió, tres Macacos decidim reproduir-la. Ens ho prenem com un objectiu personal i alhora de grup; realment una autoavaluació per tenir una radiografia del present i una projecció pel futur.

Iniciem la sortida cent quaranta-sis a un quart tocat de nou. Des de la Rambleta, seguim el vessant dret de la riera del Palau fins al castell de les Fonts. Agafem el camí de can Corbera i ens endinsem al bosc de Can Viver, una de les portes d'entrada a la serra de Galliners.

Ens trobem a una pista ampla que puja ràpidament al punt més alt de la muntanya, però nosaltres de seguida girem a la dreta. En aquest precís instant, ens incorporem al recorregut de la Open. Comença el joc. Davallem per un corriol força erosionat que ens obliga a baixar de la bicicleta. Per sort, no tots els camins que ens esperen tenen xaragalls com els de benvinguda.

Ens adrecem al Pujol Blanc pel caminoi que tantes vegades hem acreditat per travessar la serra de ponent a llevant. Prenem el Camí dels Monjos en sentit sud i arrenquem, ara sí, la disbauxa.

Comença el primer bucle, paraula que aquest mes quedarà impregnada al diccionari del grup. En un lloc on conflueixen quatre camins, tombem al sud-oest per un senderó ens porta a un cercle de dos quilòmetres que acaba al punt de partida. La tretzena sortida de la temporada, amics, va d'això.

Tot i el soroll desagradable que desprenen els frens de la bicicleta de n'Aleix, res i ningú ens treu la predisposició i la capacitat que conjurem tots tres per assolir el repte que avui ens proposem, en un dia de gener meteorològicament òptim. El temps assolellat i poc fred, però, provoca també una allau considerable de persones. Caldrà adaptar-se a aquesta adversitat, una de tantes.

El pas per Can Barata marca el segon bucle. Abans de tancar-lo, obrim el tercer a una esplanada.

Des del mirador de Can Barnola, toca fer un descens que també ens resulta familiar, però que al cap de poca estona es desvia per un terreny de nou desconegut. Sortim a una clariana amb unes vistes sensacionals de La Mola i el Montseny, avui encara enfarinat, i recuperem el desnivell perdut pel camí de la Bigorra, passant per Can Barnola.

Acabem el tercer bucle, on presenciem la caiguda d'un ciclista, sense cap més transcendència.

Travessem la carretera que comunica Rubí i Sant Quirze del Vallès i, des de la urbanització de Can Barata, ens dirigim a la part més allunyada de la prova i de la mateixa sortida, entre terres rubinenques i santcugatenques. Encara ens queden quinze quilòmetres llargs de repte i bucles enrevessats però ara, amb l'afegitó de la geocerca.

Es podrien considerar els dos bucles restants com un de sol, ja que el segon (especialment breu, però intens) es desenvolupa a dins del primer. La volta amb prou feines és d'un quilòmetre, sense comptar el petit tros que es repeteix entre anar i tornar.

A continuació, trobem el primer dels quatre geoamagatalls que ens venen de pas. Un catxé de jmrfrubí i mussol8 que no es deixa trobar fins al cap de vint minuts; quan acabem localitzant-lo uns deu metres desviat segons el GPS, però això sí, tal com diu la pista i a un amagatall obvi i discret. Un contenidor ben pensat i elaborat que commemora els que han sofert les conseqüències més negatives de la pandèmia, especialment aquells que han perdut la seva vida.

Immediatament després signem dos micros molt propers, associats al primer, els quals tributen al camí de Can Graells, a cavall del cementiri de Sant Cugat i el complex Hewlett Packard. De fet, aquí mateix hi ha també un club d'aeromodelisme com el que tenim a Can Boada. Tres avionetes teledirigides ens criden l'atenció mentre signem un dels catxés.

En una aturada mirem de solucionar el problema que té la bicicleta del company Aleix, sense èxit. L'endemà la portarà al taller. Notem que fa més calor que fred i alguns ens desabriguem fins al punt de quedar en màniga curta, i això que estem a 24 de gener!

Prenem el Camí dels Monjos i amunt fins a girar a la dreta per baixar a Sant Quirze del Vallès. Abans, però, fem una última aturada perquè els meus amics puguin veure i signar el "M A C R O C A C H E"; un geoamagatall emblemàtic de la zona que vam trobar amb en verdagame el 24 de maig de 2015, a la sortida seixanta-cinc. 

Malauradament, avui el trobem obert i amb tot el seu contingut escampat; almenys a tocar de la capsa. Signem com podem, ho recollim tot i intentem deixar-ho el més decent possible. Això sí, la visita de manteniment per part del propietari és urgent.

Posem fil a l’agulla que es va fent tard. Per Can Camps i Can Vinyals, arribem a Sant Quirze del Vallès a un quart de dues. El moment oportú per seure a fer unes braves al Sol abans d’acabar la sortida, a prop de l'estació dels Ferrocarrils. Una recompensa més que merescuda.

Amb les bicicletes intercanviades per facilitar la recta final al meu amic, pugem pel torrent de la Betzuca fins al pas soterrat de la C-58. De la plana de Can Badiella avancem a Torrebonica i superem la darrera ascensió fins a arribar a Terrassa.


ÀLBUM DE FOTOGRAFIES DE LA SORTIDA 146


EPÍLEG

Celebrem la consecució dels quaranta quilòmetres a la vora del castell cartoixa de Vallparadís, barrera que no sobrepassàvem des de fa gairebé un any. Alhora, hem superat sense cap entrebanc un repte difícil, però possible. Rere el cansament hi ha la satisfacció personal i col·lectiva. Entre els tres avui hem sembrat la llavor de les grans i engrescadores aventures que ens esperen.

dilluns, 18 de gener del 2021

CRÒNICA: SORTIDA 144 "AIXÒ, AL MEU PAÍS, ÉS UN PARADÍS"

Quatre jorns després de revisitar el puig de la Creu, avui diumenge, 17 de gener de 2021, diem adéu a la segona setmana de l'any tot retrobant-nos amb els paisatges més singulars del salvatge i llunyà nord de Matadepera, que feia també força temps que no hi passàvem.

De fet, hauríem de retrocedir dotze mesos per tornar a veure fotografies de Can Garrigosa i Can Pèlags, i feia poc més de quatre anys que no pedalàvem pel senderó que comunica la zona d'esplai amb la torre de Salvans i el conjunt de la Barata. Curiós i casualment, el 17 de gener de 2015, avui fa precisament sis anys, també vam prendre aquest corriol que destaca pel formós precipici de roca que el torrent de la Mamella ha creat al seu pas.

Sembla mentida, però per aquests bells i vells coneguts paratges que congreguen el massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac, encara avui tenim la sort de descobrir algunes raconades; per camins inhòspits que nou temporades després, encara mai havíem rastrejat, i els que de ben segur resten pendents...

A les 09:21, engeguem la cinquena hivernal des del passeig del vint-i-dos de juliol, una mica més tard del previst per culpa del contratemps de les piles del GPS; sense elles no hauria estat possible mesurar acuradament el recorregut que tot just emprenem.

Travessem el pla del Bonaire. Una setmana després del Filomena, el dia es presenta esplèndid. Tot fa preveure, doncs, que no estarem pas sols rondant per la muntanya.

Decidim fer com dimecres; pugem per la riera de les Arenes i així evitem la trama urbana. Més amunt del pavelló, passem al costat contrari de la riera. Can Torrella de Baix és la primera de les diverses masies matadeperenques que avui protagonitzaran la sortida.

Ens tornarem a veure més endavant, riera. Ara la deixem enrere i pugem encara més amunt per la urbanització dels Rourets. En sortir-ne, agafem un camí de terra que ens obsequia amb un perfil encantador de Sant Llorenç, presidit per La Mola. Un grup de fotògrafs en donen fe.

Baixem a l'àrea d'esplai del torrent de l'Escaiola; ni una ànima a causa de la pandèmia. A veure si se soluciona aquest problema i no gaire lluny en el temps, podem fer una costellada tots junts.

Girem a l'esquerra per una pista que prové de la carretera, i immediatament després, tombem a la dreta rumb a la Barata. L'entorn del torrent rep el nom del pla de Suris, avui amb presència de glaç a les parts més ombrívoles i enclotades.

A la vora de la torre del Salvans trobem una finca recentment restaurada. De la Barata tornem a la carretera i de seguida en sortim per baixar una altra vegada a la riera, ni de bon tros serà l'última.

Col·loquem-nos a la pista que pentina el vessant hidrogràfic esquerre. Mentre pugem pels plans de les Rovires, en aquest punt ens acompanya el Castellsapera, el cim més alt de Terrassa.

No és gens habitual el que resoldrem a continuació: un bucle, en forma de zero, que ens deixa al mateix punt de partida i posteriorment ens fa baixar pel mateix lloc que hem pujat. És com si dibuixéssim un globus amb dues cordes, per entendre'ns. Així encerclem de ple el torrent dels Obaguets, el fondal més nord-occidental de Matadepera, on assolim el punt més elevat de la sortida (761 metres) i a més de glaç, veiem encara restes de neu de dissabte passat. A damunt nostre hi ha el turó de coll Prunera, punta de la carena dels Ginebres.

Reculem a les Rovires i en un moment donat, a la nostra esquerra neix un camí que puja a Can Bofí. Just abans de sortir a la plana que hi ha a davant de la casa ens aturem a veure el forn de calç del Cargol, on es troba un geoamagatall de l'amic David.

Per conèixer aquesta zona cal fer, de bon o mal grat, un altre "0", però en aquest cas sense acabar de tancar-lo. Can Pèlags és el següent mas a marcar, un dels més antics del massís, per cert. L'enllaç fins a Can Garrigosa és de descens i, per tant, representa un petit respir abans de fer l'última capbussada a les entranyes del parc, sens dubte la més bonica de totes.

Entre Sescorts i la Mola, la pista que ve de Can Garrigosa s'endinsa fins al peu de la canal de l'Abella, un dels nombrosos accessos a la muntanya, en aquest cas pel morral del Drac; ben visible des de molts punts de la sortida. Aquesta perspectiva ufanosa de la Mola, a la qual es deixa entreveure el campanar del monestir, és el premi de tot l'esforç que hem fet avui, juntament amb les patates julianes que tastarem més endavant.

Sorgim a la pista que, de can Pobla, davalla a Can Robert i desemboca a la riera de les Arenes. La torre de l'Àngel és la vuitena i darrera masia de la regió. Continuem de baixada fins al club esportiu de les Pedritxes per fer el merescut aperitiu.

Per la carretera passem una altra vegada per can Torrella i, des de Matadepera, havent contemplat el pi de Sant Sebastià, que enguany no ha comptat amb la tradicional baixada, decidim acabar l'itinerari com tantes vegades fem; per la torre de Mossèn Homs i l'estació de Torrebonica. Això sí, avui ho alterem una mica pels corriols del bosc de les Farigoles, on el Karim i jo havíem fet alguna prova d'educació física a primer de batxillerat.

També provem una altra variant just abans de Mossèn Homs, però poc després de "l'estació fantasma", l'aglomeració de persones és de tal magnitud que, en voler prendre un camí més solitari, de seguida n'entenem el motiu: està ben embardissat. 

Acabem arribant a Terrassa per la via del tren. Punt final pocs minuts abans de dos quarts de dues.


ÀLBUM DE FOTOGRAFIES DE LA SORTIDA 144


EPÍLEG

Una sortida prou coneguda que, tot i això, ens ha donat unes quantes alegries. Almenys per qui redacta la crònica ha estat un matí de diumenge divertit, entretingut i ben aprofitat. Hem pedalat força, hem treballat les cames i sobretot, hem carregat endorfines que ho necessitem més que mai.

Cloem la setmana amb setanta-sis quilòmetres més al sac i molta empenta per seguir sumant i gaudint els dies més immediats. Tot plegat comença a recordar als anys gloriosos dels Macacos, anem pel bon camí però cal mantenir el pols i dit amb claredat, ser més gent!

dijous, 31 de desembre del 2020

ÚLTIMES SORTIDES DEL 2020

Els darrers quinze dies de l'any pandèmic capgiraran, encara que sigui una mica, els mals records que ens deixa aquest 2020. Sis sortides més que se sumen a les dues realitzades el mateix desembre, en un any que, malgrat tot, tampoc ho hem passat tant malament, no?



dissabte, 12 de desembre del 2020

SORTIDA 137: DISSABTE, 12 DE DESEMBRE DE 2020

Roques Blanques amb força vent, en una sortida de no només bicicleta sinó també espeleologia, braves i Geocaching! #bikespeleobravacaching

De baixada, busquem el Sant Greal de Can Roure, abans de baixar pel Gran Canyó!



dimecres, 2 de desembre del 2020

SORTIDA 136: DIMECRES, 2 DE DESEMBRE DE 2020

Ens ha agradat tant aquest racó, que hem girat cua per fer #bicipostureig!

Avui teníem temps per esbargir-nos i fer un tomb per aquí a la vora, tot petant la xerrada i buscant alguns catxés pel mig del bosc.

Seguim fent temporada!



divendres, 24 de gener del 2020

CRÒNICA: SORTIDA 124 "¡VAYA PAR DE GEMELOS!"


Avui dijous, 19 de desembre de 2019, comencen les vacances de Nadal pel macaco Aleix i això permet que puguem dur a terme la sortida cent vint-i-quatre en un dia laboral; amb el privilegi de tenir tot el bosc, pràcticament, per a nosaltres sols.

En aquesta ocasió plantegem combinar bicicleta i geocerca en un recorregut breu i de no més de tres hores, perquè un servidor té un compromís a partir del migdia.

Ens reunim a la Rambla, al costat del Parc dels Catalans, a un quart de deu. Ens dirigim al sud tot seguint el curs de la riera del Palau. Com que fa un dia ennuvolat i humit, més aviat fa fred. Passem per les Fonts i arribem al municipi de Rubí, on tenim la possibilitat de trobar quatre geoamagatalls.



A la Torre Bassas hi ha la primera possibilitat, de mussol8, que malauradament se'ns resisteix i haurem de deixar en blau fins a la pròxima ocasió. Més endavant cerquem amb èxit un de l'enkai19: "Donde he puesto el cache.", que després de molt insistir i persistir aconseguim trobar la capsa entre un munt de pedres.

Prosseguim cap al barri del Pinar, on es troba "El Deposito", de Panda_7271. Un que no es fa gens car de trobar gràcies a la pista evident i a l'absència de geomuggles. Sense ells la recerca es pot fer amb una calma absoluta.

Tot dirigint-nos al Camí dels Monjos per prendre la Serra de Galliners i començar a fer via cap a Terrassa, encara en queda un més per trobar del mateix propietari: "UN PAR DE GEMELOS", el qual ens va baixar de la bicicleta per superar un pendent agosaradament inclinat, però ens ho prenem amb humor, ja que tot forma part de l'aventura del dia.


Baixem a la urbanització de Can Pallars i Llobateres i, Betzuca amunt, passem per sota de la C-58. Veiem que al costat oposat han fet tasques de desforestació a causa de les obres.

Travessem la plana de Can Badiella, acabem per Torrebonica i, igual com vàrem fer a la sortida anterior, entrem a la nostra ciutat pel passeig.

Arribem a casa a un quart i mig d'una.





EPÍLEG

Un matí de desembre doblement aprofitat. Arrenquem amb molt bon peu les festes nadalenques; amb expectatives de més sortides i, per alguns, de més catxés.

dijous, 23 de gener del 2020

CRÒNICA: SORTIDA 123 "UNA TERRASSA PARTICULAR"


No sé pas com seria la nostra vida sense les estones, úniques i màgiques, que passem en aquesta balconada. Feta la pujada no hi ha res millor que aturar-se, seure i, mentre la conversa amb la resta del grup es va succeint, contemplar una visió panoràmica que, des del Pujol de Matadepera, s'estén per Terrassa i bona part de la comarca, fins a la serra de Collserola i al seu darrere, el mar.

No cal anar tan lluny per trobar-se amb el paradís; el tenim a poc més de cinc quilòmetres de casa. Sortim, i gaudim-lo.

Un, dos, i tres. Són les deu i deu i arrenca la sortida cent vint-i-tres, avui de la mà dels macacos Eduard, Aleix i Marc. Sortim de Terrassa pel pla del Bonaire, passem pel pavelló i els carrers de Can Prat i Can Solà del Racó i, abans de començar la pujada, algú aprofita la font de la Tartana per recarregar aigua, un altre costum que dubto que mai es perdi.



Assolit mig desnivell del qual avui farem, engeguem el relaxing time a Can Torres i, mentrestant, pregunto cap a on els ve de gust continuar. Decidim seguir pujant fins al Sot de la Codoleda, on es troba el Pla de Sant Llorenç i, més endavant, la urbanització de Cavall Bernat.

Travessem el torrent del Rajant, veritablement afectat pels darrers temporals, i anem davallant per Can Robert, la riera de les Arenes i la masia de Can Torrella de Baix.



Ràpidament tornem a aparèixer al poble de Matadepera i, com que el dia acompanya, parem a fer unes braves a la plaça de Cal Baldiró.

Com que encara és relativament aviat, ens desviem al bosc de les Farigoles per buscar un parell de geoamagatalls del Pascu; tota una figura del Geocaching terrassenc. Ens quedem sense signar el segon perquè hi ha una persona asseguda, literalment, sobre el contenidor.

Acabem la sortida per Mossèn Homs i entrem a Terrassa pel passeig vint-i-dos de juliol.

Arribem a casa a un quart de tres.





EPÍLEG

Una breu però agraïda excursió per gaudir de les escasses hores de llum que té el dia, ara que som a les portes del solstici. Sort que, a partir d'ara, lentament, es comencen a allargar les tardes.

dimecres, 6 de novembre del 2019

CRÒNICA: SORTIDA 120 "AL REVÉS DE TOTHOM"


A diferència de la resta de mortals en un dia laborable de setembre com avui, nosaltres portarem la contrària i realitzarem una nova escapada en bicicleta. Per què no si hi ha disponibilitat, predisposició i fa un matí excel·lent per sortir a pedalar una estona?

Ens trobem a la benzinera BP a les deu del matí i ens dirigim al futur barri de Can Colomer, encara mancat de construccions però on podem trobar la carretera que el travessa, la masia homònima i un roure mort per culpa d'un incendi i la ventada de fa cinc anys; un geoamagatall dóna a conèixer la seva existència i història.

Accedim al Parc Agroforestal pels plans de Ca n'Amat i comencem a ascendir muntanya amunt cap a la nostra estimada font del Troncó, avui sense rajar ni gota. És en aquest corriol tributari on assolim els quatre mil quilòmetres acumulats des de la primera sortida. Evidentment, ens aturem i immortalitzem el moment amb una bona sessió de fotografies amb la bandera. Més de mil dies han transcorregut des del quilòmetre tres mil fins avui.



Fem un altre descans a la font abans de prendre una pujada contundent que es duu al coll, on la serra de Can Bogunyà serà l'encarregada de guiar-nos cap a Matadepera passant per Can Roure i Can Torrella de Baix.





Arribem a la plaça de Cal Baldiró a un quart d'una del migdia i, una vegada més, compartim un bon plat de braves amb el seu punt picant. A banda de ser ja una tradició, avui ho fem per un motiu més: l'Arnau se'n va a estudiar a Munich durant un semestre.

La sortida cent vint, però, no acaba aquí. Minuts abans de pagar i marxar, l'Aleix comenta que a la tarda hauria d'anar a fer un encàrrec a Sant Cugat i un servidor li proposa d'arribar-nos-hi en bicicleta, abans que tanquin a les dues. Tenim una hora i quart.

Sense rumiar-nos-ho gaire, agafem les bicicletes i baixem a Sant Cugat escopetejats. Tant és així que ens sobra mitja hora i tot. Aconseguim fer el que havíem de fer trenta minuts abans de les dues i previ a agafar el tren cap a Terrassa, ens disposem a cercar els tres catxés més propers, algun dels quals amagat de manera molt agosarada.


Perllongar el recorregut previst fins a Sant Cugat del Vallès ens obliga a distingir la sortida d'aquest dijous en dues parts, tal com vàrem fer un parell de temporades enrere. Perquè en termes estadístics no tenen res a veure i per altra banda, perquè l'Arnau decideix quedar-se a Terrassa.

Pugem al tren cap a Terrassa a les dues.







EPÍLEG

Una sortida diferent i variada, ideal per acomiadar-nos de l'Arnau i desitjar-li el millor per aquesta nova etapa que comença.

Nosaltres, malgrat la seva absència temporal, seguirem fent temporada.