dilluns, 18 de gener del 2021

CRÒNICA: SORTIDA 144 "AIXÒ, AL MEU PAÍS, ÉS UN PARADÍS"

Quatre jorns després de revisitar el puig de la Creu, avui diumenge, 17 de gener de 2021, diem adéu a la segona setmana de l'any tot retrobant-nos amb els paisatges més singulars del salvatge i llunyà nord de Matadepera, que feia també força temps que no hi passàvem.

De fet, hauríem de retrocedir dotze mesos per tornar a veure fotografies de Can Garrigosa i Can Pèlags, i feia poc més de quatre anys que no pedalàvem pel senderó que comunica la zona d'esplai amb la torre de Salvans i el conjunt de la Barata. Curiós i casualment, el 17 de gener de 2015, avui fa precisament sis anys, també vam prendre aquest corriol que destaca pel formós precipici de roca que el torrent de la Mamella ha creat al seu pas.

Sembla mentida, però per aquests bells i vells coneguts paratges que congreguen el massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac, encara avui tenim la sort de descobrir algunes raconades; per camins inhòspits que nou temporades després, encara mai havíem rastrejat, i els que de ben segur resten pendents...

A les 09:21, engeguem la cinquena hivernal des del passeig del vint-i-dos de juliol, una mica més tard del previst per culpa del contratemps de les piles del GPS; sense elles no hauria estat possible mesurar acuradament el recorregut que tot just emprenem.

Travessem el pla del Bonaire. Una setmana després del Filomena, el dia es presenta esplèndid. Tot fa preveure, doncs, que no estarem pas sols rondant per la muntanya.

Decidim fer com dimecres; pugem per la riera de les Arenes i així evitem la trama urbana. Més amunt del pavelló, passem al costat contrari de la riera. Can Torrella de Baix és la primera de les diverses masies matadeperenques que avui protagonitzaran la sortida.

Ens tornarem a veure més endavant, riera. Ara la deixem enrere i pugem encara més amunt per la urbanització dels Rourets. En sortir-ne, agafem un camí de terra que ens obsequia amb un perfil encantador de Sant Llorenç, presidit per La Mola. Un grup de fotògrafs en donen fe.

Baixem a l'àrea d'esplai del torrent de l'Escaiola; ni una ànima a causa de la pandèmia. A veure si se soluciona aquest problema i no gaire lluny en el temps, podem fer una costellada tots junts.

Girem a l'esquerra per una pista que prové de la carretera, i immediatament després, tombem a la dreta rumb a la Barata. L'entorn del torrent rep el nom del pla de Suris, avui amb presència de glaç a les parts més ombrívoles i enclotades.

A la vora de la torre del Salvans trobem una finca recentment restaurada. De la Barata tornem a la carretera i de seguida en sortim per baixar una altra vegada a la riera, ni de bon tros serà l'última.

Col·loquem-nos a la pista que pentina el vessant hidrogràfic esquerre. Mentre pugem pels plans de les Rovires, en aquest punt ens acompanya el Castellsapera, el cim més alt de Terrassa.

No és gens habitual el que resoldrem a continuació: un bucle, en forma de zero, que ens deixa al mateix punt de partida i posteriorment ens fa baixar pel mateix lloc que hem pujat. És com si dibuixéssim un globus amb dues cordes, per entendre'ns. Així encerclem de ple el torrent dels Obaguets, el fondal més nord-occidental de Matadepera, on assolim el punt més elevat de la sortida (761 metres) i a més de glaç, veiem encara restes de neu de dissabte passat. A damunt nostre hi ha el turó de coll Prunera, punta de la carena dels Ginebres.

Reculem a les Rovires i en un moment donat, a la nostra esquerra neix un camí que puja a Can Bofí. Just abans de sortir a la plana que hi ha a davant de la casa ens aturem a veure el forn de calç del Cargol, on es troba un geoamagatall de l'amic David.

Per conèixer aquesta zona cal fer, de bon o mal grat, un altre "0", però en aquest cas sense acabar de tancar-lo. Can Pèlags és el següent mas a marcar, un dels més antics del massís, per cert. L'enllaç fins a Can Garrigosa és de descens i, per tant, representa un petit respir abans de fer l'última capbussada a les entranyes del parc, sens dubte la més bonica de totes.

Entre Sescorts i la Mola, la pista que ve de Can Garrigosa s'endinsa fins al peu de la canal de l'Abella, un dels nombrosos accessos a la muntanya, en aquest cas pel morral del Drac; ben visible des de molts punts de la sortida. Aquesta perspectiva ufanosa de la Mola, a la qual es deixa entreveure el campanar del monestir, és el premi de tot l'esforç que hem fet avui, juntament amb les patates julianes que tastarem més endavant.

Sorgim a la pista que, de can Pobla, davalla a Can Robert i desemboca a la riera de les Arenes. La torre de l'Àngel és la vuitena i darrera masia de la regió. Continuem de baixada fins al club esportiu de les Pedritxes per fer el merescut aperitiu.

Per la carretera passem una altra vegada per can Torrella i, des de Matadepera, havent contemplat el pi de Sant Sebastià, que enguany no ha comptat amb la tradicional baixada, decidim acabar l'itinerari com tantes vegades fem; per la torre de Mossèn Homs i l'estació de Torrebonica. Això sí, avui ho alterem una mica pels corriols del bosc de les Farigoles, on el Karim i jo havíem fet alguna prova d'educació física a primer de batxillerat.

També provem una altra variant just abans de Mossèn Homs, però poc després de "l'estació fantasma", l'aglomeració de persones és de tal magnitud que, en voler prendre un camí més solitari, de seguida n'entenem el motiu: està ben embardissat. 

Acabem arribant a Terrassa per la via del tren. Punt final pocs minuts abans de dos quarts de dues.


ÀLBUM DE FOTOGRAFIES DE LA SORTIDA 144


EPÍLEG

Una sortida prou coneguda que, tot i això, ens ha donat unes quantes alegries. Almenys per qui redacta la crònica ha estat un matí de diumenge divertit, entretingut i ben aprofitat. Hem pedalat força, hem treballat les cames i sobretot, hem carregat endorfines que ho necessitem més que mai.

Cloem la setmana amb setanta-sis quilòmetres més al sac i molta empenta per seguir sumant i gaudint els dies més immediats. Tot plegat comença a recordar als anys gloriosos dels Macacos, anem pel bon camí però cal mantenir el pols i dit amb claredat, ser més gent!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Fes el teu comentari