dimecres, 20 de gener del 2021

CRÒNICA: SORTIDA 145 "CONTENCIÓ"

En un dia de Sant Sebastià tan trepidant com el que estem tenint enguany: explosió a Madrid, nou president als Estats Units... Observant aquesta fotografia que encapçala la crònica i intentant treure una conclusió de la sortida avui realitzada amb tu, Aleix, em ve al cap aquesta paraula: contenció.

A tocar de la carretera que comunica Vacarisses i Olesa transcorre la riera de Sant Jaume, que acaba desembocant a la riera de Gaià; a sota de la boca nord del túnel del Quart Cinturó. Són dos cursos hidrogràfics força erosionats i escarpats, així com la mateixa formació geològica de Ribes Blaves que podem copsar a la segona fotografia; aflorament de margues blaves summament fràgil. Tingueu present això, aquesta zona està envoltada de carreteres, vies de tren i edificis.

La cent quaranta-cinc ha estat regida per cinc quilòmetres de quitrà en pols del Quart Cinturó. Com apuntava abans a Twitter, tenim una infraestructura que, amb el deure pendent de servir a les poblacions més properes del Vallès Occidental i el Baix Llobregat, des de fa més de deu anys no aporta res de bo. Conseqüències negatives que afecten una zona fèrtil de Viladecavalls i el seu paisatge. Una repercussió destructiva sobre el territori que en absolut, té marxa enrere.

Manca de gestió, despreocupació, abandó... Escolliu el qualificatiu que vulgueu, però "contenció" és la paraula clau. La nostra existència penja d'un fil molt prim, la Terra és vulnerable i l'home, que tan sols lluita el mínim i el just per sobreviure, només fa que incrementar aquesta vulnerabilitat.

Posem-nos a pedalar. A les nou tocades, eixim de Terrassa -com diu el Gustavo, company revisor d'Alcoi- per la carretera de Rellinars. Avui proposo a l'Aleix aquesta excursió diferent que havia fet amb en Biel el juny de 2019, i amb l'Edu i el Miquel el novembre del mateix any.

Per dur-la a terme, primer cal superar la prou coneguda ascensió a la urbanització dels Caus pel camí de la Pineda. Una bona manera de començar i despertar-nos en un dimecres rúfol.

A la plaça dels Caus, a davant de la braseria del Teix, descansem i ens abriguem abans de començar els llargs deu quilòmetres de baixada que tenim per endavant. La boira típica de Vacarisses -la vacarissana-, i el fred, amos i senyors de la situació, ens amarguen literalment aquesta part tan entranyable. Arribem a Ribes Blaves poc abans de les onze sense sentir-nos els dits i amb la lliçó apresa: aquesta no és una sortida per fer a l'hivern!

Havent recuperat una mica el sentit del tacte, travessem els carrers de Ribes Blaves i Oasis, entre Olesa i Abrera, mentre albirem a la llunyania algunes localitats com ara Martorell i els massissos de l'Ordal i el Garraf. Un petit esquirol irromp a les nostres mirades, però fuig de seguida a l'altre marge del camí poc abans de prendre el corriol que ens fa entrar, finalment, a les vies de la B-40. Teòricament restringides, no semblem causar cap problema al personal que hi treballa. 

Avui, com la darrera vegada, no som els únics excursionistes que aprofitem el pas que permet la construcció de la futura autovia. En les tres ocasions ha anat bé per tornar a Terrassa, però un altre dia podem utilitzar-la per anar de Viladecavalls a Ullastrell, per exemple.

En un tres i no res, passem per la rampa que hi ha a prop d'una petita bassa i marxem del recinte. Està tot tan enfangat que acabem amb les bicicletes ben empastifades! 

Sortim a la pista asfaltada de la Gravera i arribem a Terrassa pel Roc Blanc. 


ÀLBUM DE FOTOGRAFIES DE LA SORTIDA 145



EPÍLEG

Una velocitat mitjana especialment elevada fa que en poc més de dues hores i mitja hàgim traçat els màgics trenta quilòmetres. Una sortida fugaç, però productiva, interessant i ben necessària en aquests temps complicats, la qual se suma a les onze que portem aquesta temporada.

Veurem què ens depara el cap de setmana. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Fes el teu comentari