Amb aquesta nova perspectiva de la cara est de Sant Llorenç del Munt, paisatge que sempre m'agrada presumir-ne, començo a relatar els fets de la sortida cent dinou, sent dos novament.
Avui diumenge, 15 de setembre de 2019, els equips verdagame i samperist ens disposem a fer un recorregut cap a l'extrem oriental del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, per sumar uns quants quilòmetres a les cames i desnivell, però sobretot, un bon matí de bicicleta i natura.
Ens trobem quan passen cinc minuts d'un quart de deu al centre de Terrassa i ens dirigim, en primera instància, al poble de Matadepera, des d'on accedirem a la serra prelitoral. Prenem la pista que mena a Can Torres i després d'un breu descans a l'era de la masia, prosseguim cap al Collet de Cabrafiga i descendim al riu Ripoll pel coll de la Rocassa.
Seguim un tram de la carretera B-124 i des del quilòmetre tretze i mig, agafem una pista forestal que ens fa remuntar un altre cop. En aquest cas pel Sot de la Carda fins a arribar als terrenys de Can Cadafalc.
Seguim un tram de la carretera B-124 i des del quilòmetre tretze i mig, agafem una pista forestal que ens fa remuntar un altre cop. En aquest cas pel Sot de la Carda fins a arribar als terrenys de Can Cadafalc.
L'ascens és contundent, però a diferència del primer pic, hi ha més estones de pendent suau que permeten recuperar forces. A més, la disposició del relleu crea petits oasis on la temperatura és lleugerament, però perceptiblement més baixa i això també ajuda.
Bosc de l'Esquerrà i els Tres Pins, són els dos topònims que ens acompanyen fins a la Font de les Nueretes, punt on ens aturem a descansar superada una baixada força tècnica que poc ens permet gaudir-la, amb determinats punts que gairebé es podrien qualificar de ràpel. Fins i tot el meu company pateix el començament d'una caiguda que, per sort, no té desenllaç. Passada aquesta petita aventura entre els arbres i les parets, aconseguim arribar a la font.
Aprofitant l'avinentesa, ens posem a cercar un geoamagatall que es va posar en aquest abeurador fa força temps; aquesta tardor farà deu anys. Sempre és agradable trobar catxés tan antics, sempre que estiguin ben mantinguts. En aquest cas no és així i lamentablement, ens trobem amb un contenidor aigualit. No és possible signar i aleshores, ens conformem amb una fotografia per evidenciar la nostra troballa. Per descomptat, requereix manteniment, perquè realment està en males condicions i el lloc i la seva antiguitat s'ho valen.
Des del Castell de Guanta posem rumb a Castellar del Vallès per Can Montllor i Can Padró. Reapareixem al riu Ripoll, que ens porta fins a l'aiguabarreig amb el torrent de Ribatallada, el qual ens guia cap a Terrassa a través de la pujada marcada que ens deixa a Sant Julià d'Altura.
Des del Castell de Guanta posem rumb a Castellar del Vallès per Can Montllor i Can Padró. Reapareixem al riu Ripoll, que ens porta fins a l'aiguabarreig amb el torrent de Ribatallada, el qual ens guia cap a Terrassa a través de la pujada marcada que ens deixa a Sant Julià d'Altura.
Pels plans de Ca n'Arnella i Mossèn Homs, arribem a casa a un quart més cinc de tres.
EPÍLEG
Un matí meteorològicament excel·lent i ben gaudit per una sortida de les que feia temps que no realitzàvem, de les que fan patir però que en concloure, la satisfacció és més que compensatòria.
Ens veurem ben aviat per viure la cent vint.
