EL RESUM DE LA TEMPORADA

dissabte, 3 de setembre de 2016

CRÒNICA DE LA SORTIDA 89, DIVENDRES 2 DE SETEMBRE DE 2016


Sembla que els motors es troben carregadíssims d'energia perquè avui, l'endemà de fer la primera sortida de la cinquena temporada, hem realitzat la segona. No és la primera vegada que fem dues sortides d'un dia per l'altre; va ser a l'estiu de 2014 quan vàrem pedalar tant el 31 de juliol, justament pels mateixos camins que hem fet avui, com el primer d'agost, quan vàrem tancar la segona temporada des del Mont-rodon.

La Serra dels Galliners és una bona alternativa per variar una mica dels llocs on solem anar més freqüentment. Així doncs, emprenem el segon trajecte i abandonem la nostra ciutat per la part meridional. Resseguint el torrent del Palau arribem al barri de Les Fonts i iniciem l'enfilada cap a la serra pels seus corriols pedregosos, al mateix temps ens incorporem al terme municipal de Sant Quirze del Vallès.

Abans de connectar amb el Camí dels Monjos, que recorre la pista cabdal d'aquesta zona, ens ubiquem al punt més elevat de la Serra dels Galliners per fer una breu aturada i enregistrar algunes fotografies de rigor.



Entrem, ara sí, al camí que uneix els monestirs de Sant Llorenç i Sant Cugat però de seguida el deixem enrere per encarar els corriols de baixada. Un descens de gairebé dos quilòmetres, replet de sots que es generen a causa de la pluja, que ens deixa al torrent de la Betzuca.

Des d'aquest punt anem concloent el viatge d'avui pels terrenys agrícoles de Can Badiella i Torrebonica. Accedim a l'entrellat urbà tot gaudint d'una imatge peculiar, l'astre Sol amagant-se darrere les muntanyes de Montserrat.




Epíleg

Finalment la setmana ha acabat animant-se més del què ens pensàvem. Veurem com va la vinent.

divendres, 2 de setembre de 2016

CRÒNICA DE LA SORTIDA 88, DIJOUS 1 DE SETEMBRE DE 2016


200 dies. Aquest és el període, ni més ni menys, el que separa la sortida vuitanta-set amb la vuitanta-vuit. Una dada demolidora, certament, però si ho mirem per la banda positiva, el president d'Espanya porta uns quants dies més amb el càrrec en funcions, concretament 257. Vist així, doncs, això nostre no ha sigut tant greu!

Mentre aquests no saben ben bé per on tirar, avui nosaltres hem trobat la sortida del túnel. Hem desencallat els motors dels MKCOS i des d'ara mateix tornen a funcionar a ple rendiment.

Si us sembla adient, comencem a parlar amb un to més directe per redactar la sortida d'aquest dijous 1 de setembre. Tal dia com avui fa dos anys, també encetàvem temporada, això sí, amb un recorregut molt més complex i sobretot amb un nombre d'assistents que avui el podem qualificar d'excepcional.

Amb una temperatura de vint-i-quatre graus emprenem les avingudes de Terrassa i anem cap a Matadepera per endinsar-nos a la muntanya, el nostre pati. Ho fem per una via transversal molt coneguda, la que connecta l'església de Can Roure amb la Font del Troncó. Així ho fem quan resten poc més de quinze minuts per les deu del matí.

A pocs metres d'assolir la cota superior del tram de pujada
Seguint el traçat d'aquesta pista ampla, amb alts i baixos constants i un ascens final més contundent, arribem al Coll del Troncó per davallar, posteriorment, a la font homònima.


Tot i que hem viscut un estiu extremadament sec -només ha plogut un quaranta per cent del què tocaria segons la mitjana climàtica-, la Font del Troncó brolla amb una intensitat prou considerable tenint en compte aquesta situació.

Amb cinc fotografies del grup que ha protagonitzat el dia d'avui prosseguim la baixada fins el trencall que ens porta al corriol interminable. De fet són deu minuts el temps que hem dedicat a recórrer-lo. Una tímida i relaxada baixada continuada ens porta a creuar la carretera de Rellinars per entrar al darrer tram de l'excursió d'avui.

Els entorns del Guitard testimonien els últims quilòmetres de la sortida. Decidim, això sí, prolongar-la una mica més tot fent via per la Plana Freda. Ens endinsem al túnel que de tant en tant fa com si ens cridés perquè el travessem. 

Finalment, descendim fins el fons de la riera de Gaià per sortir novament a la carretera. Ens aturem a esmorzar/fer l'aperitiu a l'hípica de l'entrada de Terrassa acompanyats d'un centenar de miler de mosques i cloem.





Epíleg

Una sortida planera i propera. Ideal per iniciar un nou paràgraf del nostre relat. Una història que va quedar penjada fa uns mesos però des d'avui continuarem escrivint plegats, si voleu.

Possiblement acabarem la primera setmana de setembre amb alguna escapada més. De cara a la propera, que ja serà la darrera de les vacances, mirarem de fer-ne alguna altra esperant que es reincorporin altres membres.