CRÒNICA: SORTIDA 242 "ESTRONCADA FINAL"

La vida evoluciona i els nostres drets i deures no són els mateixos de fa deu anys, quan la majoria vivíem amb els pares i el més prioritari eren els estudis, sense perdre de vista els amics, la família o les primeres relacions de parella que tot just començàvem a tastar.

Era el pas de l'adolescència a l'edat adulta, de la dependència a l'autonomia i la maduresa. Per a la majoria de nosaltres, el pas de l'escola o institut a la universitat. Érem tan feliços com ara, però ara, potser, tenim una vida més ordenada i polida, amb ingressos que ens permeten treballar per viure. Les obligacions, no per ser persones més independents són menors, el contrari. Tot plegat fa que el temps per a nosaltres malauradament minvi, però hi continua essent i hem de fer un esforç per mantenir-lo present a la nostra vida. Si fa una dècada tocava acabar el curs amb bons resultats, el 2025 sortim de casa per treure la millor nota a un altre curs que avui acomiadem.

És dijous, 7 d'agost, i avui posem punt final a una altra temporada de grup ciclista a la muntanya, cada vegada menys juvenil, però amb el mateix esperit dels nois que sortien a explorar el seu entorn amb catorze i quinze anys.

A les portes dels trenta anys i amb un camí de tretze temporades, des del mateix terme de Terrassa ens escapem a escurar els últims minuts de la tretzena temporada, en una tarda de llum esplèndida i una calor menys agosarada que fa dos mesos.

Tan d'hora com podem, quan passen deu minuts de les sis, ens trobem on viu l'Aleix i la Laura, amb ell i el germà d'ella. Des del portal, confeccionem sobre la marxa una sortida que ens duu a Matadepera pel pla del Bonaire. Volem accedir a la serra de Can Bogunyà sense pujar el turó de Roques Blanques, que a aquesta època, el pet de Sol és de traca. És preferible fer-ho quan fa fred, mentre els preuats raigs de calor i llum ens acaronen.

Tot seguit, el pla és avançar cap a ponent i, de collet a collet, de Can Roure a en Janot, consumar la part de pujada al coll del Troncó, que ens obre la porta de bat a bat a la seva serra i a la seva font, on ens aturem per hissar bandera, com és habitual en circumstàncies especials com aquesta. La font del Troncó ha estat testimoni de dos principis, però encara mai de finals, fins avui. En aquesta deu tan nostrada encetàvem les temporades cinc i deu.

Sense perdre de vista el rellotge, que aquest estiu treballo de nit, ens adrecem a la serra de la Pólvora per anar prenent el camí de tornada. El llarg i extens corriol de la font del Troncó de Baix és tota una tradició pels dies que anem justos de temps.

Travessem la carretera de Rellinars. A l'altra banda, seguim de davallada per la baga del Guitard i el túnel, però sense llum és tota una odissea. A Can Font de Gaià trobem la riera i el posterior camí de sortida cap als plans de Ca n'Amat.

La temporada 2024-2025 arriba al seu final a les vuit tocades del vespre. L'Aleix m'acompanya a menjar un entrepà a la terrassa d'una pastisseria propera a casa seva per poder marxar cap a la feina amb la panxa plena i el cap content.

ÀLBUM DE FOTOGRAFIES DE LA SORTIDA 242

EPÍLEG

Com qualsevol final, sempre sap una mica de greu acabar una temporada, però sinó no en començaríem una altra. Al setembre iniciarem la catorzena amb una motxilla farcida d'anys i experiències a la muntanya. Aquests darrers mesos hi hem abocat encara més empenta i il·lusió i això serà garantia d'una temporada entrant millor que aquesta i les anteriors, segur que sí.

Bon estiu!