dilluns, 25 d’octubre de 2021

CRÒNICA: SORTIDA 157 "CEL ROGENT, MÀNIGA CURTA I POCA GENT"


No només hi havia poca gent al Camí dels Monjos. A la cent cinquanta-set, l'expressió dels quatre gats queda curta, perquè literalment només érem l'Aleix i el Marc; els dos que aquest primer dimarts d'octubre, dia 5, rodarem plegats estrenant mes i estació amb la primera gallinada de la temporada. Tal com procurem, realitzarem un recorregut diferent dins d'un territori més que conegut, amb un desnivell moderat, prou distribuït al llarg del quilometratge i generalment, per pistes de poca dificultat tècnica, per pedalar bé i amb bon ritme. En definitiva, les millors condicions per anar en bicicleta de muntanya un capvespre de tardor.

Per destacar el tret distintiu de la trenta-cinquena sortida del 2021, marxem de Terrassa per una banda que mai fins avui havíem emprat, per la carretera de Sabadell, al seu pas pel cementiri municipal, sortint de cal soci a les 18:35. A poc a poc aconseguirem sortir a l'hora convocada!

Can Torrella del Mas és el primer topònim. En un entorn agrícola descendim en altura i latitud, tot resseguint, en sentit contrari, el carener històric que comunica els dos monestirs; passant per sota de l'autopista, Can Sabater, fins a aparèixer a la urbanització de Can Pallars i Llobateres.

Ens incorporem a la llera del torrent de la Betzuca. Gaudim de més baixada gradual, amb força vilatans respirant natura a les set de la tarda, fins al nucli urbà de Sant Quirze del Vallès.

Retirem-nos del curs fluvial que sempre ens rep quan sortim de Terrassa per llevant. Ens traslladem a Bellaterra pel camí Verd, herència de l'antic traçat dels Ferrocarrils de la Generalitat abans de fer-se l'estació de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Amb tant riu avui i fa dues setmanes a Castellar del Vallès, a algú li ha vingut pixera... 

A banda de gent que estira les cames, també coincidim amb dos cavalls; si no hi ha cap hípica per aquí a prop, potser són de la facultat de veterinària. Hi ha la masia de Can Camps, que en alguna ocasió hem circumdat, però és força lluny.

Són tres quilòmetres més els que sumem gràcies a aquest camí tan entranyable, altrament conegut amb el nom de la via Verda del Vallès, que a la sortida cent vint-i-dos també vam prendre amb en Biel, prosseguint posteriorment per medicina fins a les columnes, símbol de la UAB.

Avui no. Des de la carretera del parc de l'Alba, posem rumb al nord pel camí Antic de Sant Cugat, prop d'on viu, segons el meu company, n'Ibai Llanos. Algú ens deu envejar en llegir-ho, o no.

Guanyem alçada ràpidament per emprendre la serra de Galliners pel pla dels Estels. Un nom realment bonic per descriure el lloc on decidim fer les poques fotografies, per no dir les úniques, que tindrem de la sortida, sota un magnífic cel rogent amb el Sol acabat de pondre's.




Desconec per què el meu telèfon mòbil, intel·ligència a banda, té tantes dificultats per capturar cossos en moviment, essencialment quan pedalem. No obstant això, quina instantània més bonica que ha aconseguit el meu amic! Excepcionalment avui, protagonista a Instagram!

Progressem serra amunt, amb les llanternes enceses a partir de Can Barata, abans de travessar la carretera que malmet la pujada que ve després. Si no haguéssim de frenar, es digeriria molt millor.

En qualsevol cas, tot queda en quatre esbufegades i després, com si res, completem la part més bonica de la serra, ara sí, amb una visió privilegiada dels tres turons que acompanyen els quatre pins d'un bosc espès d'en Pere Quart: el Montseny, Sant Llorenç del Munt i Montserrat.

En aquesta part sempre hi ha gent, però essent tard i gairebé fosc, el nombre és relativament baix i exclusiu als esbojarrats que, sigui com sigui, sempre ens trobaran a la muntanya.

Des de Can Parellada, baixem al barri de les Fonts després de desfer-nos d'un embolic. No és que sigui ben bé un camí sense sortida, però el que comenci al carrer de la Guinea, de nit no és gens fàcil veure a on acaba. Segons el mapa, deriva a la pista que anem a cercar directament pel carrer de Grècia, i és la que comunica ambdós barris de Terrassa.

Caiguda lliure fins a la carretera de Rubí i, des del castell de les Fonts, ens posicionem al vessant dret de la riera de Rubí, i la del Palau, fins a salpar a Terrassa pel Jutjat de Guàrdia.

Acompanyo a l'Aleix, tot posant-nos a prova a la famosa rampa del carrer del Gasòmetre, fins a casa seva, per tal de reposar el geoamagatall de la plaça de l'Onze de Setembre, amb més intimitat de la que hi havia a dos de set.

Acabem a les nou, bona hora gràcies a haver sortit puntuals i a una velocitat mitjana que no assolíem des del juliol, precisament pedalant també per Galliners. Un indret que permet sumar quilòmetres sense fer un esforç suprem; d'això se'n diu rodar. Anirem fent més sortides per aquí...


ÀLBUM DE FOTOGRAFIES DE LA SORTIDA 157


EPÍLEG

A banda de lamentar-nos per la baixíssima participació, que esperem que no es reprodueixi gaire més aquesta temporada, cal brindar, també, per aquesta sortida que hem pogut fer en una tarda fantàstica. Sense fred, sense calor, i amb una atmosfera neta com una patena que oferia un paisatge clar i nítid. Això sí que ho volem repetir, i compartir les boníssimes sensacions de pedalar en dies com avui, més enllà de les paraules i les fotografies que no les reflecteixen prou.

Tant de bo serveixi la dosi anímica que hem injectat al grup de cara a dimecres vinent. Tindrem dos motius per fer una sortida especial: el sant dels Eduards i el novè aniversari del nom, que es va decidir divuit dies després de la creació.

Si no hi ha cap imprevist, ho celebrarem tot pujant al puig Madrona, cim de 341 metres dins del parc de Collserola, entre Sant Cugat del Vallès i el Papiol. Una muntanya especial que no conquistàvem des de la cinquena temporada, dissabte 9 farà tot just cinc anys.

Acabarem amb un bon sopar, si res canvia, al Casalet de Valldoreix, per tornar a Terrassa en tren.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Fes el teu comentari