EL RESUM DE LA TEMPORADA

dimarts, 23 de juny de 2015

CRÒNICA: SORTIDA 69 "CAP AL COR DE SANT LLORENÇ"


Aquest diumenge amb l'Arnau, hem realitzat un recorregut sensacional per tancar la primavera i donar la benvinguda al solstici d'estiu i el tret de sortida a les vacances, una ruta que ens ha portat a una part del parc natural que encara mai havíem conquistat, tot i ser un dels llocs més destacats i neuràlgics del pati de casa nostra. Tot seguit us explicarem l'aventura que un cop més, ha estat viscuda per un nombre molt reduït.

Anem cap a Matadepera i des d'allà ens situem a la llera de les Arenes que la resseguirem en bona part de la sortida d'avui. Passem per Can Torrella de Baix i la Torre de l'Àngel abans d'arribar a l'alçada de la Barata; l'última vegada havíem arribat fins a l'Alzina del Sal·lari però en aquesta ocasió hem desplaçat el llindar fins a dalt de tot, allà on s'uneix el massís de Sant Llorenç amb la Serra de l'Obac.


Al llarg d'aquest tram entre riera i carretera, els camins, que en aquestes alçades ja es troben formats pel típic conglomerat montserratí barrejat amb carbonat càlcic, són clarament estrets però envoltats d'un entorn riberenc ben pacífic. Poc abans d'arribar a dalt creuem el Canal del Cellerot, cosa que no hauríem d'haver fet perquè ens condueix cap a un camí diferent que si no fos perquè ho vàrem corregir a temps hauríem arribat a la Carena del Pagès, allà on es troba la pista que uneix el Montcau amb La Mola.

Arribem al Coll d'Estenalles quan passen vint minuts de les dotze i aprofitem per fer un petit descans mentre observem les motos i les bicicletes de carretera que van passant constantment, a banda dels típics excursionistes dels diumenges.


Des d'aquí entrem a la Serra de l'Obac i encarem una segona part ben diferenciada de la primera. Comencem a pujar per una pista que ens porta a passar per La Mata, on observem unes vistes ben maques de la muntanya que acabem de deixar enrere i més amunt, la banda més septentrional de Sant Llorenç juntament amb les primeres vistes de la Depressió Central, el Pla del Bages i les muntanyes de Montserrat entre altres serres. Tanmateix, al no ser un dia tant clar, a part que ens trobem en el dia en què el sol el tenim més amunt i perpendicular a la superfície terrestre, no aconseguim veure el Pirineu.

Mirant cap al nord, per sobre dels 900 metres, des de la Carena de la Castanyera de camí cap al Coll de Boix
Resseguint la mateixa pista que coincideix amb el sender de gran recorregut GR-5, que va de Sitges fins a Canet de Mar passant per cinc parc naturals diferents entre ells el nostre, assolim la cota màxima de la jornada i que una vegada més, ens fa arribar més amunt que mai per només set dècimes per sobre dels 931,3 metres que té el Turó de la Carlina; coronat fa un parell de mesos, a la sortida seixanta-dos.

Després de passar per la Coma d'en Vila, una masia del segle XIV del qual és possessió del mas de la Mata, i per la monumental Alzina del Vent, destacada per les seves bucòliques branques ben gruixes, arribem al Coll de Boix i a partir d'aquí procedim a girar el rumb cap al sud i ja anem tornant. Des de les crestes de la Serra de l'Obac fins arribar al Coll de Tres Creus seguim gaudint dels grans paratges que ens envolten.

Un cop arribats al coll on conflueixen els termes de Terrassa, Matadepera i Mura, que és d'on venim, ens desviem tal i com vàrem fer la darrera vegada cap a la Font de la Pola, a fi de reomplir els nostres bidons que ja fa estona que es troben ben buits.

La Font de la Pola es troba a dins d'una petita balma
Reculem i resseguim el vessant de ponent del cim més alt de Terrassa, Castellsapera. Posteriorment, des del Collet Estret que es troba a l'altra banda, encarem la darrera pujada que ens porta fins als Alts de la Pepa, i ara ja sí, comencem la forta i ben agraïda baixada cap a casa, passant per la Serra de les Pedritxes.

Arribem quan passen pocs minuts de les tres, força cansats però molt contents d'haver fet una ruta tan espectacular i que hem gaudit com criatures. Esperem continuar amb aquesta filosofia al llarg d'aquest estiu que ja ha començat, desitjant que es solucionin els problemes interns que ja fa temps que estem patint.




Amb aquesta sortida tanquem un altre trimestre que ens deixa els següents balanços, us ho mostrem juntament amb una comparativa a nivell de temporada i també a partir d'una segona imatge perquè observeu les diferències amb els altres anys.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Fes el teu comentari