EL RESUM DE LA TEMPORADA

dissabte, 8 de desembre de 2018

CRÒNICA: SORTIDA 104 "SOBREEIXIDOR"


TORNEN A RAJAR ELS CAUS 
Ragen Els Caus. Per Fi. Després de patir la sequera més llarga de la seva història. La font natural més màgica del terme municipal de Terrassa torna a funcionar. A primera hora d'aquest matí no rajava, per la qual cosa cal deduir que ho ha començat a fer una mica després. A les 10 de la nit brollava en una quarta part de la seva amplada, amb un soroll estrident que se sentia des del camí, tot i el so de la pluja intensa. Molta gent es pensava que havia passat alguna cosa i que mai més tornaria a rajar. Però les pluges intenses han fet la seva feina i Els Caus tornen a ser un gran espectacle natural.

Redacció MónTerrassa, diumenge 18 de novembre de 2018


Així va esclatar, fa gairebé un mes, una notícia que feia molt de temps que els terrassencs esperàvem; que tornés l'aigua i la vida als Caus del Guitard, una deu que funciona com a sobreeixidor, és a dir, una font que tan sols raja quan els aqüífers estan saturats d'aigua, la qual acaba sobresortint per la capçalera.

En el cas dels Caus, l'aigua surt en forma de cascada a través d'un avenc que disposa d'una obertura ampla i allargassada. Un espectacle visual digne de veure, i més després de catorze anys de sequera ininterrompuda.

Com no podia ser d'una altra manera, en la sortida d'avui divendres, 7 de desembre de 2018, una representació del grup anirem a veure brollar els Caus del Guitard i a fer-nos unes quantes fotografies que, sens dubte, seran històriques.


Sent quatre: Biel, Eduard, Oriol i Marc, posem en marxa la sortida cent quatre i ens adrecem a la carretera de Rellinars, des de la Plaça Vella, quan passen cinc minuts de les nou del matí. Sortim de la ciutat pel barri de Can Colomer, passem per sota del Quart Cinturó i amb un lleuger i fresc vent de cara que descendeix de la serra, prenem, a mà esquerra, el camí que ens porta a baixar a la riera de Gaià, per després començar a remuntar.

Ens dirigim a La Pineda per la pista ben coneguda, tot i que algun element del paisatge sempre acaba passant per alt, com és el cas de l'abocador de Vacarisses, malauradament visible si es treu una mica el nas des del Coll de Colomers.

La consistent i continuada pujada fins a la urbanització ens fa treure alguna capa d'abric que, tanmateix, de seguida ens tornem a posar perquè de cop i volta, quedem totalment immersos en la boira provinent de Rellinars i Vacarisses, la vacarissana.

Travessem la carretera pel Coll d'en Tropes i, des de la Casa Nova de l'Obac, rumb cap a la torrota homònima, ens desviem a la dreta per unes pistes en desús i, com a conseqüència, força embardissades i erosionades en algun tros, que ens porten a travessar un seguit de carenes: l'Alzina de l'Arròs, la Serra Llarga, la Serra del Gall, la Serra de la Daina i la Serra del Pi Bonic.





Una part del recorregut d'avui, doncs, es concentra en aquesta zona que són escasses les vegades que hi hem passat en bicicleta; si no me'n deixo cap, serien el Camí Moliner de 2015, la sortida seixanta-quatre, que vam fer amb l'Arnau i l'Aleix (els bros) i alguna altra fora de temporada.

A veure si a partir d'ara hi passem una mica més sovint perquè, malgrat que les condicions del terreny no són les millors, el paisatge és prou bonic, i així ho evidencien les fotografies que capturem al llarg dels sis quilòmetres que transcorren per aquest tram de la sortida.

Ara bé, no hi ha res més bonic que els Caus del Guitard vessant aigües. Un cop baixem de la Serra del Pi Bonic, pedalem uns dos-cents metres per la carretera, passem a l'altra banda i en un tres i no res, quedem palplantats davant d'aquesta petita meravella natural, simplement esplèndida.




Des d'aquest punt ara tan atractiu pels excursionistes, prosseguim amb la nostra sortida pista amunt. Com que avui no hem anat gaire lluny i encara és prou d'hora, anem tornant cap a casa sense agafar la via més ràpida, per alguns potser la preferida, sinó per una opció més enrevessada i laberíntica, traient profit de la gran i variada xarxa de camins que disposem, per donar el tret diferencial al recorregut.

Prenem la Bin Laden de baixada, denominació popular de la pista que baixa de la urbanització cap a la masia de Can Guitard de la Muntanya, amb la possibilitat de desviar-se a la font de la Cirera, com ho vàrem fer a la sortida noranta-quatre, o anar a buscar novament la carretera, opció per la qual ens decantem avui divendres.


Travessem per quarta i última vegada la B-122 - ho esmento així perquè dir "carretera de Rellinars" ja es fa pesat -, i des del torrent de la Font de l'Àlber agafem un camí a mà dreta que, com si es tractés d'un ascensor, però sense caixa, ens enfila cap al caminoi que passa per la font del Senyor Ramon. En sentit nord se'n va cap a la font del Troncó, però per avui ja és suficient; nosaltres tirem avall per aparèixer al torrent Mitger de Ca n'Amat i, pel camí de Can Bogunyà, dedicar els darrers quatre quilòmetres fins al centre de Terrassa, ara sí, de la forma més directa possible.

Arribem a casa quan manquen deu minuts per l'una.





EPÍLEG

Aquesta ha estat la sisena sortida de la temporada, que més enllà de la satisfacció i el record de cadascú, les fotografies i algunes queixes absolutament legítimes, ens deixa un balanç molt positiu en referència a les estadístiques - perquè tornem a sobrepassar els cent punts de duresa-, però sobretot pel nombre de participants, que avui, de moment ha trencat amb la ratxa dels dosos, persistents des del setembre. Això avui, però diumenge... ai diumenge.

1 comentari:

Fes el teu comentari