Així és com més ràpidament avança la setmana. Si no, es faria més monòton i feixuc. No hi ha res com agafar la bicicleta i sortir a la muntanya entre setmana, especialment si és a una hora que habitualment se sol treballar, com és el meu cas. Una alteració de torns em permet fer quelcom que a aquesta època, és d'agrair: poder pedalar al matí i amb els raigs del Sol escalfant a la cara i contrarestant la frescor de les baixades.
No obstant això, a un quart de vuit encara és fosc. Aquesta és l'hora que donem el tret de sortida a la dos-cents trenta-cinc, de la mà de l'Arnau i en Bernat, que aquests dies és a casa i no ha desaprofitat l'ocasió per venir a veure'ns set mesos després de la darrera ocasió que va poder pedalar amb nosaltres, el 13 de juny, per a ser exactes.
De la BP pugem al Parc Agroforestal de Terrassa i ens endinsem als terrenys de Can Candi per enfilar la muntanya de Roques Blanques. Aquella que ascendíem per primera vegada a la sortida sis i tantes altres, fins avui. A dalt, un respir per admirar i fotografiar les primeres llums del dimecres, 8 de gener, dia que es reincorporen molts nens i nenes, nois i noies, professors i professores, educadors i educadores.
A la mateixa hora que obren les portes de les escoles i instituts, el silenci regna a la serra de les Pedritxes. Els animalons del bosc comencen a despertar-se a poc a poc, tranquil·lament. Nosaltres tres, procurant no interferir-hi, prosseguim sigil·losament per les obagues del turó, per un descens inèdit que tenia ganes de conèixer, però és més tècnic del compte i dubto que el repetim. Prego disculpes als dos conillets d'índies.
Des del collet de Can Roure, avancem pel camí de sempre fins al collet d'en Janot. En aquest punt, decidim trencar a mà esquerra i encetar el descens cap a la plana, però encara hi ha temps per més sorpreses. Descartat resta, doncs, el pensament que tenia inicialment: arribar gairebé a les Foradades i tombar per un senderó a mà esquerra del pla de l'Alzina del Vent, dues corbes abans de l'encreuament de les cavitats. Aquest és un corriol no gaire atractiu al principi pel pendent accentuat que presenta, però de seguida se suavitza i ofereix una bona tornada a Terrassa tot passant per la bassa del Troncó, entre moltes altres opcions per la serra homònima. Ho deixem per a més endavant.
A la pista que mor el camí d'on venim, en comptes de davallar a Can Bogunyà, heus aquí el gir de guió. Remuntem uns metres serra amunt per la mateixa pista com si volguéssim dirigir-nos als arbres pintats de colors, però, tot d'una, girem a l'esquerra per baixar al torrent Mitger de Ca n'Amat. Ens endinsem a la petita vall a través d'un pas que comença bé; estret, però viable. En fer un gir de cent vuitanta graus el caminoi s'inclina de sobte i, posteriorment, presenta una important caiguda.
Superat aquest tràngol, les mans deixen de fer pressió sobre els frens i, de forma més distesa, anem deixant enrere la muntanya per prendre el curs del torrent. A aquesta hora del matí, a tres quarts de nou aproximadament, la llum del Sol comença a brillar amb la força relativa del mes que som. Tot i això, el dia es presenta amb un cel ben blau i una visibilitat extraordinària, facilitant un contrast de colors sobre el paisatge d'allò més pintoresc. Les fotografies preses ho evidencien, almenys una mica.
Sortim de la llera i, cap a l'oest, els plans de Ca n'Amat ens porten cap a casa. Arribem a la ciutat gairebé a les nou, moment per fer el merescut i esperat esmorzar al restaurant de l'hípica de la carretera de Rellinars.
EPÍLEG
Si tot va bé, el diumenge 26 de gener podrem tornar a sortir de dia. A veure si finalment s'alineen els astres i coincidim per fer una excursió com els vells temps. Abans, però, sembla que tornarem a ser homes llop i de fred, en passarem força.
Bernat, gràcies per venir i pensar en nosaltres. Esperem que tinguis bona tornada a Suïssa i que ens tornem a veure aviat!
