diumenge, 1 de febrer de 2015

CRÒNICA: SORTIDA 56 "SHARING WAYS"


Amb tres graus de temperatura ambiental, avui ha sigut un dels dies que més fred hem passat; a més el fort vent polar ha incrementat aquesta sensació, però tot i així hem pogut realitzar la sortida tranquil·lament i gaudint una vegada més de les fantàstiques vistes que ens ofereix la nostra comarca.

Ens trobem a un quart de deu a la Plaça Vella amb l'Eduard i arrenquem el febrer amb la sortida cinquanta-sis, la tercera de l'any i la setzena de la temporada. Avui ens hem dirigit novament cap a Matadepera, on hem tingut l'oportunitat de veure una cosa que no passa cada dia; quan ens trobem al camí dels forns de Can Solà del Racó, sentim el petard que anuncia el tret de sortida de la cursa del Mont-Rodon, tot un clàssic que aquest any ja ha arribat a la seva vuitena edició. Ens aturem una estona tot observant els primers atletes que arriben a la muntanya, entre aquests el gran Jan Margarit, que ja anava primer i l'ha acabat guanyant en tan sols cinquanta-cinc minuts i trenta-quatre segons, a dos minuts i mig del segon!

En total han corregut al voltant de cinc centes persones, però ni molt menys ens hem esperat a què passessin tots. Així doncs seguim el nostre recorregut i arribem al Collet dels Forns, on tornem a coincidir però no ens quedem gaire estona.


Des d'aquí enfilem cap a Cabrafiga per entrar a la carena del Sabater, durant aquest tram sí que topem plenament amb els de la cursa i compartim els sis-cents metres de via fins al Coll de Grua, on allà sí que ens diem adéu; ells cap a la masia de Can Torres i nosaltres cap a la Castellassa. Entrem una trialera ben maca tot presenciant les cingleres de Sant Llorenç que quedaven a la nostra esquerra i més enllà les muntanyes del Vallès Oriental i el Montseny.

Semblava que arribaríem a tocar la Castellassa de Can Torres però al final ens ha quedat més amunt, en un moment donat agafem un corriol força exigent i ens plantem al turó de Matalonga, lloc on enregistrem la foto de grup, o més ben dit, de parella.



Des d'aquí entrem a la carena de l'Illa per una baixada força entretinguda i sortim a una pista que ens condueix cap a la carretera de Sant Llorenç Savall; passant per la masia de l'Illa i el Sabater Vell seguim uns camins més fàcils i posteriorment sortim a una carretera que ens porta fins a Sant Feliu del Racó. Passant pels mateixos carrers que ens van fer creuar el dia de la Falconada, entrem al bosc dels Saulons i enfilem cap a la serra de Sant Feliu; amb uns dos-cents metres d'alçada guanyats arribem a la urbanització i d'allà anem enllestint els darrers quilòmetres d'avui.

Entrem a la Obaga del Gui, tot recuperant la vista de Sant Llorenç i passant pel Mas Girbau, i el Collet dels Forns altra vegada. Baixem cap a la Tartana per tirar avall fins a Terrassa. Una mica cansats, el final de la sortida ens dóna un altre regal ben preuat; una petita nevada que s'ha convertit en la primera que s'ha viscut en una sortida del nostre grup.

Aquesta és la meva crònica, però avui com altres vegades ha passat, en tenim una altra; escrita per l'Eduard comentant el seu punt de vista de la sortida d'aquest diumenge, aquí la teniu:



"Hem sortit a les 9:10 aproximadament el Samper i jo. Cinc minuts abans l’Arnau ens ha avisat que tenia febre i per tant que es perdia per segona vegada una sortida aquesta temporada. Ens endinsem cap al pla del bonaire (com de costum) per anar cap a Matadepera. Un cop a Matadepera veiem que els primers corredors de l’edició de la cursa del Mont-Rodón 2015 ja estan preparats per fer els durs 13,5 km. Ja els hi falta ben poc. Nosaltres no veiem la sortida sinó que seguim la ruta. 30 minuts més tard donen el tret de sortida i decidim parar-nos a un lloc per veure’ls passar. Com no, el Jan Margarit és el primer en passar, no ha estat cap sorpresa. A partir d’aquest moment em canso més del que hauria, m’ha agafat una mena de “baixón mental” que ha durat fins al final. Cada punt que miraves era fenomenal, el paisatge era esplèndid. Per contrarestar el magnífic entorn el camí era en alguns trossos impracticable. Sumant-li a això la situació en la que jo em trobava ha fet que la ruta se’m fes molt llarga i no pogués disfrutar tant com m’hauria agradat. Els 10 km primers (fins arribar a la Castellassa de Can Torres) se m’han fet llargs, però més llargs se m’han fet els últims per tal d’arribar a dalt de Sant Feliu del Racó (altres vegades ja ho havia fet i molt còmodament). Una ruta molt bonica i dura, però en la meva opinió hem pedalat sobre un terreny massa dificultós i per tant no és una ruta que m’agradi repatir cada setmana. Tot i que, com ha dit el Samper, ens hem d’anar preparant per el camí moliner que ja s’acosta."
L'Eduard també ha immortalitzat la sortida d'avui amb un nou vídeo al nostre canal del YouTube.




Així doncs, tanquem un altre fantàstic diumenge carregat de camins, corriols, pedres, arrels i paisatges i avui més que mai persones i amics amb els qui hem compartit bons moments al pati de casa nostra.

De coses quantitatives no en direm gran cosa; la ruta d'avui ha vingut molt marcada pel desnivell positiu relativament elevat. Per altra banda el fet de tardar poc més de cinc hores ha fet que aquesta hagi sigut la quarta sortida més llarga en temps de la temporada. A més l'índex IBP ha sortit 67, sent un dels recorreguts més exigents que hem fet des del setembre passat.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Fes el teu comentari

NOMBRE DE VISITES