diumenge, 26 d’abril del 2015

CRÒNICA: SORTIDA 62 "FREGANT LA BOIRA"


Després de gairebé mig any, avui hem recuperat el Bernat Garreta i amb ell i l'Arnau hem realitzat, durant aquest últim matí de diumenge d'abril, una nova sortida, la quarta d'aquesta primavera.

Sortim més tard del normal, quan gairebé toquen les onze. Avui anem cap a Matadepera i per tant toca creuar el Pla del Bonaire, en aquesta època, tal i com ja hem vist darrerament, els camps estan coberts de colza, una flor que llueix un groc potent i ben bonic.

Des de Matadepera anem pujant la riera de les Arenes passant per la masia de Can Torrella de Baix i seguint amunt fins la deixalleria; durant aquest tros ens trobem amb els pares del Jan Margarit, que des de dijous està amb gent de la Salomon a Itàlia, corrent com tant li agrada i gaudint de les muntanyes del gran Llac de Garda, situat a la regió de Vèneto.

Nosaltres, de moment, ens quedem a Sant Llorenç i des de Cavall Bernat creuem la riera i anem pujant cap a la Serra de les Pedritxes. Avui hem fet una cosa nova i diferent; a la cruïlla de la Torrota de l'Obac, en comptes de girar en direcció a la Casa Nova de l'Obac, hem seguit recte amunt.

Des de la Torrota, hem seguit amunt i hem conegut aquesta part

Un tram força costerut a nivell de pendent i qualitat del terreny, però tot i així tendint a millor a mesura que anem pujant. Arribem al pou de glaç de l'Estepar i per tant a una de les carenes més importants d'aquesta zona; en direcció oest aniríem cap als Alts de la Pepa, on es troba el Tossal de l'Àliga i el Turó de la Mamella, però avui anem cap a l'est.

Els turons del Camí Ral: Roca Salvatge, el Paller de Tot l'Any i el Castell de Bocs
En aquest cas, una petita confusió ens porta gairebé fins al Collet Estret, punt on hi vàrem passar fa un temps. Feta la correcció, reprenem la carena i toquem sostre no només amb la sortida d'avui sinó amb totes les que hem fet fins ara. El responsable d'això no és ningú més que el Turó de la Carlina, que encara que no ho sembli pertany a la nostra ciutat i els seus 931,3 metres d'alçada han marcat rècord; per superar-lo el més a prop és Castellsapera però per pujar-hi amb les bicicletes és difícil, per tant tocarà anar cap a l'altra banda!

Des de la Carlina comencem a baixar gradualment, perquè abans de caure en picat fem parada obligada a la Roca del Corb, que amb mig quilòmetre de separació tan sols, aquesta ja es troba a Matadepera. És un dels turons més visibles des del mateix poble i sobretot pel cantó del massís de Sant Llorenç, no supera els nou-cents metres d'alçada però és un magnífic mirador, sobretot quan el dia és net i clar, malauradament no com avui. Aquí hem aprofitat per descansar i fer fotos, que malgrat tot han quedat prou bé!




Des d'aquí agafem un corriol carener però més boscós i descendim fins la Barata i recuperem un tram més habitual, passem per Torre Salvans, el Pla de Suris i l'àrea d'esplai de l'Escaiola. Creuem la carretera i recuperem la riera. A l'alçada de Matadepera, també recuperem després de molt de temps, les punxades; gairebé simultànies l'Arnau i el Bernat. Ho solucionem amb l'ajut del meu pare i un cop enllestit continuem la baixada fins a Terrassa, al voltant de les tres de la tarda.

Una matinal ben maca que contràriament als trenca cames que ens fem a Castellar del Vallès, ha sigut pujar i baixar. Encara no estem acostumats a alçades de vuit-cents, nou-cents metres, no només pel fet de ser amunt sinó també per com és el terreny i les condicions, que no sé vosaltres però a mi aquesta zona em té el cor robat; però en tot cas ho seguirem practicant i més ara que s'acosta l'estiu, ja ho anirem veient!





dilluns, 20 d’abril del 2015

CRÒNICA: SORTIDA 61 "LA BELLESA DELS CAMINS VELLS"


Després del Camí Moliner i les vacances de Setmana Santa, recuperem les tradicionals sortides dels diumenges i en aquesta ocasió la primera que fem per la tarda, sense tenir en compte les dels dijous ni les dues que tot i començar-les pel matí les vàrem acabar cap a l'horabaixa, com la de Caldes de Montbui (sortida 45) i la de Sant Vicenç de Castellet (sortida 53).

Amb aquest comentari anem explicant la sortida en qüestió. Amb la companyia de l'Eduard arrenquem a tres quarts de cinc a l'Institut Terrassa i circulem, no cap al Pla del Bonaire sinó a Can Boada del Pi per baixar directament a la riera de Gaià i repetir un dels recorreguts que vam realitzar l'estiu passat.

Abans de descendir cap a la fondalada però, ens toca fer una parada obligada per honorar els dos-mil quilòmetres acumulats des del 30 de setembre del 2012 i ho fem amb un bon selfie a tocar de la masia de Can Cardús de les Orioles




El quilòmetre 1000 va ser l'any passat prop de Can Cadafalch (Castellar del Vallès)

Creuem el camí de Can Gonteres i baixem per una via molt atractiva que compta amb un petit pont de fusta. Un cop al fons, comencem a resseguir el torrent de Gaià durant un quilòmetre ben bo. També és un tram prou acceptable i factible que a la vegada t'ensenya una obra d'art geològica ben bonica, els pilars de terra; molt freqüents en zones com aquestes.

Abandonem la riera per connectar amb l'antic camí de Terrassa a Vacarisses, on es comença a complicar una mica la dificultat tècnica, sobretot quan hem de creuar el torrent de la Roca, que ens obliga a baixar de la bici per uns moments. Poc després sortim a la urbanització del Molinot i d'allà agafem un camí força estret, situat al costat de la carretera que acabarem agafant mig quilòmetre més endavant.

Així doncs, després de tallar alguns esbarzers i com no hi podia faltar, solucionar algun problema tècnic relacionat amb els pedals de la roda de l'Eduard, recuperem l'asfalt i, a diferència de l'última vegada, no creuem la C-58 sinó que seguim pel cantó dret durant nou-cents metres fins arribar a la masia de Collcardús; situada en un petit coll que ens obre les portes a la vall vacarissana, que hi arribarem per la carena del Boixadell.



Feta la baixada, des del Boixadell abandonem el camí vell que hem anat seguint des de Terrassa i que també coincideix amb el GR-96, que enllaça Barcelona amb Monistrol de Montserrat en un total de cinquanta-quatre quilòmetres. Conegut amb el nom de Camí Romeu, és un sender de llarga tradició històrica, molt transitat antigament pels romeus que pelegrinaven cap a Santiago i feien parada a la muntanya sagrada.

Passen les sis de la tarda i des de la urbanització de Torreblanca anem dirigint-nos cap al nucli urbà del nostre amic poble de Vacarisses, que feia temps que no anàvem a visitar i avui s'ha posat content. Ens trobem als peus del Cingle Moliner, un element icònic del municipi, i també al començament d'un camí que avui agafarem per primera vegada, el Camí de l'Obac, una pista asfaltada de quatre quilòmetres que ens enviarà ben amunt fins a la coneguda plaça dels Caus. Tot i que l'ascens no és gaire dur, ens fa passar dels quatre-cents setanta metres a baix als sis-cents vuitanta a dalt. Al llarg d'aquest tram i sobretot a mesura que anem guanyant alçada, també anem guanyant unes vistes ben boniques de Montserrat i de les petites muntanyes que l'envolten, entre elles la Serra de Collcardús i la de l'Hospici.



Un cop arribats als Caus, decidim començar a tirar cap avall per un altre camí vell, el de Terrassa a Rellinars; per tant, encara ens falta pujar una mica més i així assolir la cota màxima de la sortida, fregant els set-cents metres a les torres dels Pinetons. Aleshores, novament per un camí de terra, agafem la que també s'anomena Carena de la Pineda i gaudim d'una bona baixada ben plaent i més en una magnífica tarda de diumenge d'abril. 

Sortim una altra vegada a la riera de Gaià i abans d'agafar la carretera, immortalitzem el final de la sortida enmig dels plans de Ca n'Amat amb un paisatge ben fotogènic dels que et canvien la cara, ideal per acomiadar el cap de setmana!




MÉS FOTOS DE LA SORTIDA 61


Amb aquesta sortida ben relaxant obrim oficialment la primavera de la tercera temporada, a per més quilòmetres i grans tardes com les d'avui, sense oblidar els matins!

dimarts, 7 d’abril del 2015

CALENDARI DELS MKCOS: ABRIL 2015


Passats uns dies de vacances ben merescuts per recuperar forces després d'un hivern on hem treballat de valent per aconseguir els nostres objectius tot suportant el fred, reprenem el fil de la temporada amb moltíssimes ganes i amb l'arribada del bon temps i el propi fet que les tardes ja són més llargues i poc a poc, anem fent el canvi de roba perquè ben aviat tornarem a pedalar amb trenta graus a l'ombra, les baixades seran tot un luxe i trobar una font serà més que una necessitat.

Com sempre, però, abans de parlar del futur hem de dedicar unes línies al passat i en aquest cas al mes que hem deixat enrere just abans de començar la Setmana Santa i que vam començar just després d'acabar els trimestrals. El primer diumenge però, encara hi havia gent estudiant i la sortida pels Galliners no va ser tant nombrosa com ho va ser la del Puig de la Creu, la seixanta, realitzada una setmana després. A banda d'aquestes dues sortides, durant la primera quinzena vam dedicar un parell de dijous a preparar-nos pel Camí Moliner que finalment, l'Arnau, l'Eduard i jo ens vam animar a fer-la i vam passar-nos-ho estupendament. Després va arribar un cap de setmana plujós i posteriorment la setmana de vacances.


Abordant una mica de números...

Aquest març ha tornat a ser un mes de cinc sortides, com ho van ser el desembre i el juliol de l'any passat; les sortides dels dijous han ajudat a tornar a assolir aquesta xifra, ja que al febrer vam sortir els mateixos diumenges. A nivell de temporada, aquest mes i concretament al Camí Moliner hem fet rècords molt importants tant de desnivell positiu com d'índex IBP, amb sortides de més de quaranta quilòmetres que aquest any ja en portem unes quantes; i és que aquesta temporada la mitjana aritmètica de quilòmetres per sortida supera amb escreix les anteriors.

I per acabar amb aquest breu espai quantitatiu que ja ens hi entretindrem en una altre ocasió, ja podem dir que en aquesta tercera temporada hem realitzat més sortides que mai, vint-i-tres, una més que a la segona i encara estem a principis d'abril! L'any passat per aquestes dates en portàvem unes tretze tan sols, igual que fa dos anys també.

Si voleu analitzar i valorar pel vostre compte totes les dades de cadascuna de les sortides que hem fet fins ara ho podeu fer dirigint-vos a la pàgina "Sortides".



Alguns de nosaltres hem anat sortint pel nostre aire durant aquests dies de vacances, però en definitiva ha estat una breu pausa que ens ha servit per recarregar piles pels propers mesos que prometen i molt. L'abril se'ns presenta força tranquil abans d'un maig que novament ens obrirà les portes a una nova època d'examens que per alguns serà molt consistent i decisiva. Això serà un obstacle que en tot cas ja ens hi enfrontarem quan arribi. De moment, ens farem càrrec del mes d'abril, amb tres diumenges al capdavant que caldrà aprofitar-los; amb el canvi d'hora mirarem de consolidar les sortides per les tardes d'entre setmana pels voltants de Matadepera si el senyor batxillerat ens ho permet. I per què no, algunes de les sortides dels diumenges o dissabtes també podran ser de tarda.

A nivell d'aspectes generals pel què fa a les rutes com sempre ho anem dient, l'objectiu no és cap altre que, partint del nostre entorn més proper, anem descobrint cada vegada més enllà. Un exemple evident ha estat el d'aquest hivern, on hem conegut el terme de Rellinars com també Sant Vicenç de Castellet i la seva Serra de Vallhonesta. Pel cantó de llevant, hem recorregut la Carena de l'Illa amb la Castellassa de Can Torres i finalment a l'altra banda del Ripoll ens hem enfilat fins al bell cim del Puig de la Creu, el sostre de Castellar del Vallès.

I d'aquesta manera ho continuarem transmetent de cara als propers mesos. Aquesta primavera seguirem conquerint territoris, destacant el poble de Sant Llorenç Savall, situat als peus del massís del Montcau, o turons tant mítics com la Carlina i la Roca del Corb entre els molts altres racons que ens estan esperant!

La Roca del Corb, coberta per la boira en aquesta foto, es troba a 878 metres d'altitud



Aquest mes d'abril ens porta alguns dies rellevants com el Dia Internacional de la Bicicleta, que serà el proper diumenge 19. La setmana següent vindrà la diada de Sant Jordi, dijous 23, i el dissabte 25 serà Sant Marc.