EL RESUM DE LA TEMPORADA

divendres, 2 de setembre de 2016

CRÒNICA DE LA SORTIDA 88, DIJOUS 1 DE SETEMBRE DE 2016


200 dies. Aquest és el període, ni més ni menys, el que separa la sortida vuitanta-set amb la vuitanta-vuit. Una dada demolidora, certament, però si ho mirem per la banda positiva, el president d'Espanya porta uns quants dies més amb el càrrec en funcions, concretament 257. Vist així, doncs, això nostre no ha sigut tant greu!

Mentre aquests no saben ben bé per on tirar, avui nosaltres hem trobat la sortida del túnel. Hem desencallat els motors dels MKCOS i des d'ara mateix tornen a funcionar a ple rendiment.

Si us sembla adient, comencem a parlar amb un to més directe per redactar la sortida d'aquest dijous 1 de setembre. Tal dia com avui fa dos anys, també encetàvem temporada, això sí, amb un recorregut molt més complex i sobretot amb un nombre d'assistents que avui el podem qualificar d'excepcional.

Amb una temperatura de vint-i-quatre graus emprenem les avingudes de Terrassa i anem cap a Matadepera per endinsar-nos a la muntanya, el nostre pati. Ho fem per una via transversal molt coneguda, la que connecta l'església de Can Roure amb la Font del Troncó. Així ho fem quan resten poc més de quinze minuts per les deu del matí.

A pocs metres d'assolir la cota superior del tram de pujada
Seguint el traçat d'aquesta pista ampla, amb alts i baixos constants i un ascens final més contundent, arribem al Coll del Troncó per davallar, posteriorment, a la font homònima.


Tot i que hem viscut un estiu extremadament sec -només ha plogut un quaranta per cent del què tocaria segons la mitjana climàtica-, la Font del Troncó brolla amb una intensitat prou considerable tenint en compte aquesta situació.

Amb cinc fotografies del grup que ha protagonitzat el dia d'avui prosseguim la baixada fins el trencall que ens porta al corriol interminable. De fet són deu minuts el temps que hem dedicat a recórrer-lo. Una tímida i relaxada baixada continuada ens porta a creuar la carretera de Rellinars per entrar al darrer tram de l'excursió d'avui.

Els entorns del Guitard testimonien els últims quilòmetres de la sortida. Decidim, això sí, prolongar-la una mica més tot fent via per la Plana Freda. Ens endinsem al túnel que de tant en tant fa com si ens cridés perquè el travessem. 

Finalment, descendim fins el fons de la riera de Gaià per sortir novament a la carretera. Ens aturem a esmorzar/fer l'aperitiu a l'hípica de l'entrada de Terrassa acompanyats d'un centenar de miler de mosques i cloem.





Epíleg

Una sortida planera i propera. Ideal per iniciar un nou paràgraf del nostre relat. Una història que va quedar penjada fa uns mesos però des d'avui continuarem escrivint plegats, si voleu.

Possiblement acabarem la primera setmana de setembre amb alguna escapada més. De cara a la propera, que ja serà la darrera de les vacances, mirarem de fer-ne alguna altra esperant que es reincorporin altres membres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Fes el teu comentari