INTRODUCCIÓ
Aquest és el relat d'una sortida molt especial i emotiva, carregada de bones sensacions i evidentment, de natura, muntanya i paisatges, també d'espiritualitat i gastronomia... "bon rotllo" entre amics i moltes, moltes il·lusions compartides per una nova etapa que avui comença.
Avui diumenge, vint-i-nou de juliol de dos mil divuit, celebrem la sortida centenària amb un aire solemne i festiu, però també de cloenda, perquè acomiadem la sisena temporada. Acabem el curs de la represa. Diem adéu a la temporada on hem tornat a ser allò que sempre havíem sigut, un grup ciclista que surt al bosc cada diumenge, un grup amb ganes de gaudir, conèixer, fer salut i viure; un projecte comú amb passat, present i futur.
Durant els últims mesos hem treballat per aconseguir el final de temporada que volíem, arribar a la sortida cent preparats i disposats a fer quelcom diferent, un recorregut especial, a l'altura del moment. En cap cas havia de tenir una dificultat extrema, res que se'ns n'anés de les mans - una sortida especial no necessàriament ha de ser dura, és important acabar amb aquest fals mite -, sinó simplement una excursió del nivell que estem tots acostumats però amb un tret distintiu.
Ho teníem molt clar des d'un bon principi, les discrepàncies eren mínimes per no dir nul·les; la sortida cent havia de realitzar-se a la muntanya de Montserrat, des del riu Llobregat fins al monestir. Un entorn que depassa la nostra àrea d'influència però tot i això no és lluny de casa. Una muntanya peculiar, principalment per com està formada, amb les seves parets, canals i agulles tan conegudes com el Cavall Bernat, que es poden contemplar des de molts punts de Catalunya, i la seva posició geogràfica; formant una sola serra, sense cap mena de connexió amb altres sistemes, més enllà de la unitat litològica que comparteix, de fet, amb Sant Llorenç del Munt. Només per això, Montserrat és una de les muntanyes més emblemàtiques i visitades del nostre país.
LA SORTIDA
Ens trobem a un quart de nou del matí a l'estació del Nord, extraordinàriament puntuals, els cinc testimonis d'aquest dia històric: Aleix, Arnau, Biel, Eduard Verdaguer i narrador. Una puntualitat que contrasta amb la del tren que ens ha de dur a Castellbell, que arriba quinze minuts més tard.
Des de Terrassa, la línia de Rodalies ens porta cap al punt de sortida, fent parada als municipis de Viladecavalls i Vacarisses. Durant el trajecte, amb el permís dels matolls i l'orografia, anem albirant la muntanya que pentinarem aquest matí.
Desembarquem a l'estació ferroviària de Castellbell i el Vilar a les nou en punt.
A diferència de la sortida noranta-nou, avui el cel és serè; tan sols s'entreveuen els diminuts núvols baixos que envolten Montserrat de bon matí i algun altocúmul per fer bonic.
Travessem les vies, ens posem el casc, els guants i les ulleres de Sol, engeguem l'andròmina que ens donarà les dades: quilòmetres, desnivell positiu, temps, velocitat mitjana... col·loquem els peus sobre els pedals, el cul sobre el seient, o potser abans el cul que els peus, i ara sí... senyores i senyors, mesdames et messieurs, ladies and gentlemen... arrenca la sortida cent dels Macacos!
Prenem la carretera que ens guia cap a les cases del Vilar, voregem la masia del Puig i l'església de Santa Maria i baixem a la plaça de Lluís Companys, al nucli del Burés. Des d'aquí ens dirigim cap al Pont Vell i passem el riu Llobregat.
Ens trobem al punt on desemboca la riera de Marganell amb el riu. Precisament ens situem ara al vessant esquerre d'aquesta conca hidrogràfica i seguim un quilòmetre de pujada per carretera.
Tot d'una, agafem una pista a mà dreta, deixem l'asfalt i comencem a pedalar per camins de terra, amples, de bon fer, al voltant de camps de secà i cases pairals com el Brunet, ca la Foixarda o el raval del Ferran, on veiem un grup de persones esmorzant.
Anem ascendint fins al Serrat de la Beguda; per on passa el camí del Clot d'en Tufau, referent a la masia que queda al vessant nord de la talaia. Un camí carener que limita amb el terme municipal de Sant Vicenç de Castellet i coincideix el sender de gran recorregut GR-4, que va des de Puigcerdà fins a Montserrat.
Sobre aquest tram inicial on ens trobem, gaudim d'una visió privilegiada de la muntanya màgica. Els matolls, timonedes i pins blancs força menuts que defineixen la vegetació que ens envolta, a més de facilitar-nos aquestes magnífiques vistes, també evidencien que fa poques dècades, aquesta zona va quedar afectada pels incendis.
Ens situem ara, de nou a la carretera de Marganell, al seu pas pel pont de la Fassina. Al llarg dels deu quilòmetres que ja portem hem estat circumdant Montserrat; a partir d'aquí, començarem a aproximar-nos a la muntanya.
A continuació travessem una zona més boscosa i ombrívola, cosa que s'agraeix perquè la calor va prenent protagonisme. Som al torrent del Carner, afluent de la riera de Marganell. En un vist i no vist, apareixem al pla de Masroig, un dels llocs més fotogènics de la ruta. Des d'aquest punt les vistes de les Agulles i els Frares Encantats són espectaculars. Capturem unes quantes fotografies que, de ben segur, seran candidates pel proper calendari.
Sortim a la urbanització de Can Prat, del poble de Sant Cristòfol, i prenem el carrer de les Agulles. Tot d'un plegat finalitza el carrer asfaltat i comença la pista de Can Martorell, custodiada per un rètol que anuncia l'entrada al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.
Un quilòmetre enllà ens aturem sota uns arbres, descansem, ens alimentem i agafem forces per encarar la part més rellevant de la sortida centenària.
Envoltem Can Martorell i la seva bassa, i emprenem l'ascens cap a Santa Cecília.
Durant aquesta estona cadascú pedala al seu ritme, gaudint d'aquest camí tan bonic sota les parets que ja tenim a tocar i amb els ulls posats, també, al paisatge que l'alçada permet copsar. A la llunyania veiem casa nostra, el massís de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac; identifiquem punts destacats com La Mola, el Montcau o el Castellsapera.
Completem un tram de vuit quilòmetres, des de la carretera de Marganell fins aquí dalt, on la pujada ha estat progressiva, des dels dos-cents cinquanta metres d'alçada hem arribat als sis-cents setanta; el quaranta per cent del desnivell positiu es concentra en aquesta franja del recorregut.
Ens agrupem de nou a l'ermita de Santa Cecília i prenem la carretera, amb un descens breu, lleuger, però molt divertit, fins a l'encreuament amb la carretera de Monistrol, on tan sols queda la pujada definitiva, envoltats de cotxes, autobusos i molts, molts turistes.
Arribem al monestir de Montserrat a les dotze en punt del migdia, tots cinc amb un somriure d'orella a orella encomanadís, contents d'haver aconseguit el nostre objectiu, la nostra promesa; satisfets de ser on som, en un dia com avui, vivint plegats aquests moments de gran transcendència, moments que quedaran gravats, per sempre, a la nostra memòria.
Posem un ciri de color verd a la Moreneta, en senyal d'agraïment per les cent sortides, i de desig perquè en continuem fent moltes més.
Des de la majestuosa plaça que hi ha a davant del monestir, sota el serrat dels Pollegons i les parets de roca montserratina que ens envolten, fem la fotografia de grup tot estrenant la bandera que anirem desplegant pel territori a partir d'ara.
Abans de marxar ens aturem a una parada de queviures per tastar el deliciós mató de Montserrat.
Comencem a baixar quan falten escassos minuts per la una, el dinar ens reclama.
Tornem pel mateix camí de l'anada fins a la cruïlla de la carretera de Monistrol i de Can Maçana. Prenem la direcció de Monistrol de Montserrat per la carretera BP-1121, de baixada, i passem la Colònia Puig, el monestir de Sant Benet i la font dels Monjos.
En un revolt deixem la carretera i agafem una pista a l'esquerra per creuar el llogaret de la Calsina. Tot i que la baixada s'interromp en aquest tram que és pla i més aviat de discreta pujada, no podem amagar l'alegria i l'eufòria que portem a dins. En alguns punts on veiem una rampa més inclinada, ens posem a fer aquestes competicions de veure qui és capaç d'atrapar a qui amb la bicicleta. Realment estem molt grillats; vés a saber què portava el matonet...
Entre derrotes i victòries, la baixada es torna a presentar amb contundència i ens trasllada, per les casetes de Morrolius i Cal Pinsà, de nou a la carretera ran la riera de Marganell.
Desfem tot el tram de carretera que hem pujat al principi de l'excursió i reapareixem a Castellbell a tres quarts de dues. Seguim l'avinguda del Pare Claret i en un quilòmetre arribem a Cal Mau, restaurant on dinarem i celebrarem moltes coses: la sortida cent, el final de temporada i... el vintè aniversari del Biel, on no podia faltar la bufada d'espelmes sobre un pastisset de xocolata, una sorpresa que hem mantingut en secret durant tot el dia.
Acabada la festa, remuntem pels carrers de la urbanització del Borràs, sota un sol de justícia, fins a l'estació de tren per tornar cap a casa.
ÀLBUM DE FOTOGRAFIES DE LA SORTIDA 100
EPÍLEG
Un final de temporada immillorable, la sortida ha anat com una seda, sense incidències ni entrebancs de cap tipus. Com havia de ser.
Sens dubte, aquest serà un dia que mai oblidarem.
Des de Terrassa, la línia de Rodalies ens porta cap al punt de sortida, fent parada als municipis de Viladecavalls i Vacarisses. Durant el trajecte, amb el permís dels matolls i l'orografia, anem albirant la muntanya que pentinarem aquest matí.
Desembarquem a l'estació ferroviària de Castellbell i el Vilar a les nou en punt.
A diferència de la sortida noranta-nou, avui el cel és serè; tan sols s'entreveuen els diminuts núvols baixos que envolten Montserrat de bon matí i algun altocúmul per fer bonic.
Travessem les vies, ens posem el casc, els guants i les ulleres de Sol, engeguem l'andròmina que ens donarà les dades: quilòmetres, desnivell positiu, temps, velocitat mitjana... col·loquem els peus sobre els pedals, el cul sobre el seient, o potser abans el cul que els peus, i ara sí... senyores i senyors, mesdames et messieurs, ladies and gentlemen... arrenca la sortida cent dels Macacos!
Prenem la carretera que ens guia cap a les cases del Vilar, voregem la masia del Puig i l'església de Santa Maria i baixem a la plaça de Lluís Companys, al nucli del Burés. Des d'aquí ens dirigim cap al Pont Vell i passem el riu Llobregat.
Ens trobem al punt on desemboca la riera de Marganell amb el riu. Precisament ens situem ara al vessant esquerre d'aquesta conca hidrogràfica i seguim un quilòmetre de pujada per carretera.
Tot d'una, agafem una pista a mà dreta, deixem l'asfalt i comencem a pedalar per camins de terra, amples, de bon fer, al voltant de camps de secà i cases pairals com el Brunet, ca la Foixarda o el raval del Ferran, on veiem un grup de persones esmorzant.
Anem ascendint fins al Serrat de la Beguda; per on passa el camí del Clot d'en Tufau, referent a la masia que queda al vessant nord de la talaia. Un camí carener que limita amb el terme municipal de Sant Vicenç de Castellet i coincideix el sender de gran recorregut GR-4, que va des de Puigcerdà fins a Montserrat.
Sobre aquest tram inicial on ens trobem, gaudim d'una visió privilegiada de la muntanya màgica. Els matolls, timonedes i pins blancs força menuts que defineixen la vegetació que ens envolta, a més de facilitar-nos aquestes magnífiques vistes, també evidencien que fa poques dècades, aquesta zona va quedar afectada pels incendis.
Ens situem ara, de nou a la carretera de Marganell, al seu pas pel pont de la Fassina. Al llarg dels deu quilòmetres que ja portem hem estat circumdant Montserrat; a partir d'aquí, començarem a aproximar-nos a la muntanya.
A continuació travessem una zona més boscosa i ombrívola, cosa que s'agraeix perquè la calor va prenent protagonisme. Som al torrent del Carner, afluent de la riera de Marganell. En un vist i no vist, apareixem al pla de Masroig, un dels llocs més fotogènics de la ruta. Des d'aquest punt les vistes de les Agulles i els Frares Encantats són espectaculars. Capturem unes quantes fotografies que, de ben segur, seran candidates pel proper calendari.
Sortim a la urbanització de Can Prat, del poble de Sant Cristòfol, i prenem el carrer de les Agulles. Tot d'un plegat finalitza el carrer asfaltat i comença la pista de Can Martorell, custodiada per un rètol que anuncia l'entrada al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.
Un quilòmetre enllà ens aturem sota uns arbres, descansem, ens alimentem i agafem forces per encarar la part més rellevant de la sortida centenària.
Envoltem Can Martorell i la seva bassa, i emprenem l'ascens cap a Santa Cecília.
Durant aquesta estona cadascú pedala al seu ritme, gaudint d'aquest camí tan bonic sota les parets que ja tenim a tocar i amb els ulls posats, també, al paisatge que l'alçada permet copsar. A la llunyania veiem casa nostra, el massís de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac; identifiquem punts destacats com La Mola, el Montcau o el Castellsapera.
Completem un tram de vuit quilòmetres, des de la carretera de Marganell fins aquí dalt, on la pujada ha estat progressiva, des dels dos-cents cinquanta metres d'alçada hem arribat als sis-cents setanta; el quaranta per cent del desnivell positiu es concentra en aquesta franja del recorregut.
Ens agrupem de nou a l'ermita de Santa Cecília i prenem la carretera, amb un descens breu, lleuger, però molt divertit, fins a l'encreuament amb la carretera de Monistrol, on tan sols queda la pujada definitiva, envoltats de cotxes, autobusos i molts, molts turistes.
Arribem al monestir de Montserrat a les dotze en punt del migdia, tots cinc amb un somriure d'orella a orella encomanadís, contents d'haver aconseguit el nostre objectiu, la nostra promesa; satisfets de ser on som, en un dia com avui, vivint plegats aquests moments de gran transcendència, moments que quedaran gravats, per sempre, a la nostra memòria.
Posem un ciri de color verd a la Moreneta, en senyal d'agraïment per les cent sortides, i de desig perquè en continuem fent moltes més.
Des de la majestuosa plaça que hi ha a davant del monestir, sota el serrat dels Pollegons i les parets de roca montserratina que ens envolten, fem la fotografia de grup tot estrenant la bandera que anirem desplegant pel territori a partir d'ara.
Abans de marxar ens aturem a una parada de queviures per tastar el deliciós mató de Montserrat.
Comencem a baixar quan falten escassos minuts per la una, el dinar ens reclama.
Tornem pel mateix camí de l'anada fins a la cruïlla de la carretera de Monistrol i de Can Maçana. Prenem la direcció de Monistrol de Montserrat per la carretera BP-1121, de baixada, i passem la Colònia Puig, el monestir de Sant Benet i la font dels Monjos.
En un revolt deixem la carretera i agafem una pista a l'esquerra per creuar el llogaret de la Calsina. Tot i que la baixada s'interromp en aquest tram que és pla i més aviat de discreta pujada, no podem amagar l'alegria i l'eufòria que portem a dins. En alguns punts on veiem una rampa més inclinada, ens posem a fer aquestes competicions de veure qui és capaç d'atrapar a qui amb la bicicleta. Realment estem molt grillats; vés a saber què portava el matonet...
Entre derrotes i victòries, la baixada es torna a presentar amb contundència i ens trasllada, per les casetes de Morrolius i Cal Pinsà, de nou a la carretera ran la riera de Marganell.
Desfem tot el tram de carretera que hem pujat al principi de l'excursió i reapareixem a Castellbell a tres quarts de dues. Seguim l'avinguda del Pare Claret i en un quilòmetre arribem a Cal Mau, restaurant on dinarem i celebrarem moltes coses: la sortida cent, el final de temporada i... el vintè aniversari del Biel, on no podia faltar la bufada d'espelmes sobre un pastisset de xocolata, una sorpresa que hem mantingut en secret durant tot el dia.
Acabada la festa, remuntem pels carrers de la urbanització del Borràs, sota un sol de justícia, fins a l'estació de tren per tornar cap a casa.
ÀLBUM DE FOTOGRAFIES DE LA SORTIDA 100
EPÍLEG
Un final de temporada immillorable, la sortida ha anat com una seda, sense incidències ni entrebancs de cap tipus. Com havia de ser.
Sens dubte, aquest serà un dia que mai oblidarem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Fes el teu comentari