dimarts, 18 de setembre de 2018

CRÒNICA: SORTIDA 101 "EMBRANZIDA"


Deixem enrere la sisena temporada i donem pas a la setena.

Avui dissabte, 15 de setembre de 2018, comencem a escriure un nou capítol al nostre relat, amb l'entusiasme que sempre ens acompanya i amb aquella sensació tan reconfortant i plaent de veure que allò que vàrem iniciar fa sis anys, segueix en peu.

Arrenquem la temporada amb embranzida, amb un recorregut que ens portarà a conèixer camins que fins avui no hi havíem passat mai. Una combinació de pistes forestals i corriols sense gaire dificultat tècnica que ens portaran a descobrir un entorn força desconegut i a la vegada molt proper.

En aquesta ocasió sortim des del parc dels Catalans a les deu i deu, anem a buscar la riera del Palau i ens dirigim al barri de les Fonts.

Seguim un carrer al costat de la via dels ferrocarrils que mena als camps de Can Fonollet. Des del punt més baix de l'excursió ens espera un ascens de dos-cents metres de desnivell, amb petites interrupcions que ens permetran agafar aire.

Envoltats del pi blanc tan abundant a la zona, el camí de moment és ample i de bon fer fins a Can Roig, un mas rubinenc, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, que fins als primers anys del segle actual encara es dedicava, en part, al conreu de les terres de la propietat a través de la masoveria.

Sota aquesta masia i al costat del torrent de Sant Muç hi ha dues fonts, una gran bassa i una taula de pedra. Un lloc francament bonic que, de ben segur, ha acollit unes quantes celebracions.




Un camí més estret ens acompanya fins a les urbanitzacions de Castellnou i les Martines. Els darrers quatre quilòmetres d'aquest tram de pujada, ara sobre asfalt, culminen a la carretera de Martorell.

Seguim aquesta carretera i al cap d'un quilòmetre, prenem el carrer del Xot a mà dreta i de seguida el carrer del Torrent Fondo a l'esquerra, on surt un camí que ens porta a travessar una altra carretera, la d'Ullastrell, poble que avui visitarem per primer cop.

Des de la carretera prenem un camí paral·lel de tres-cents metres de recorregut. Desemboquem a la urbanització de Ca n'Amat, dins del terme municipal d'Ullastrell. Aquest és un dels pocs llocs que avui ens hauran traslladat a anteriors sortides, en aquest cas només en són tres; la cinquanta-cinc (tercera temporada), la setanta-nou (quarta temporada) i la noranta (cinquena temporada).

En pocs minuts deixem Ca n'Amat. Ens situem al vessant dret de la riera de Salzes i resseguim un corriol que, a l'alçada de l'heliport, es converteix en pista.



Els gairebé cent metres que perdem des de l'heliport fins als camps de ca n'Ametller els tornem a guanyar remuntant a la carretera. Arribem a Ullastrell a un quart més cinc d'una. 

Ens aturem a una font per omplir els bidons d'aigua i continuem carretera amunt. Abans de sortir del poble ens desviem al turó del Rector, molt a prop de l'església de Santa Maria.

Com podeu veure a les fotografies, avui tenim el dia ben ennuvolat i tot i que ens trobem a mitjans de setembre, fa força xafogor. Malgrat això, des d'aquest punt elevat gaudim d'una bona panoràmica, amb una perspectiva diferent de l'habitual; entre altres pujols albirem el vessant sud-oest del Montseny, la Mola i part de la carena del Pagès al seu darrere, a més de les serres de les Pedritxes, Can Bogunyà, el Troncó, la Pineda, el Molinot, Collcardús i la muntanya de Montserrat.




Tornem a la carretera i la seguim de pujada durant dos quilòmetres, fins a reaparèixer a Ca n'Amat, on prenem el corriol que acostumem a fer en sentit contrari quan baixem a Castellbisbal. Avui no hi ha arbres caiguts que impedeixen el pas, però el camí no està en les millors condicions.

Sortim a Can Palet de Vista Alegre i passades dues rampes pronunciades de pujada, només ens queda una més i de baixada, la qual ens ofereix una de les millors vistes de Terrassa.

Arribem a la ciutat a dos quarts de dues.






EPÍLEG

Acabo la crònica enunciant un doble propòsit de cara al curs que engeguem.

Si bé la sisena va ser la temporada de la represa, enguany proposo consolidar aquesta represa, per dues bandes.

Vull manifestar, en primer lloc, que els MKCOS som un grup, i per tant, més enllà de la passió per la bicicleta de muntanya i la forta amistat que ens uneix, tots els membres en formem part, perquè som un grup. Cal que tots i cadascun de nosaltres faci valer el seu paper, d'una forma més o menys activa, perquè això funcioni i perduri. Ras i curt.

En segon lloc, és evident que la consolidació també ha de reflectir-se a les sortides que realitzem quasi setmanalment. Així espero que la setena temporada ens porti un bon nombre de sortides i sobretot, en relació al paràgraf anterior, més d'una vegada puguem parlar d'èxit de convocatòria.

Amb el desig que tinguem una molt bona temporada.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Fes el teu comentari

NOMBRE DE VISITES