dilluns, 14 de gener del 2019

CRÒNICA: SORTIDA 105 "TORNAR A CASA PER NADAL"


En el moment precís de proposar aquesta sortida pel grup de telèfon - eren les dues de la tarda del dimarts 4 de desembre, quan plegava de la feina -, no m'imaginava pas una sortida com la que ha acabat sent, ni de bon tros, amb la participació gairebé absoluta dels macacos; de fet ningú s'ho esperava, era lògicament impossible.

En qüestió d'hores, no només s'engrescaven els més habituals: l'Aleix, l'Edu (el del pírcing), l'Arnau, el Biel i l'Oriol Mata; sinó els més cars de veure, gent que feia mesos, o potser anys, que no vèiem sobre les dues rodes: el Karim, recentment tornat de Munich, l'Oriol Muñoz i el Quim, qui després de molt estirar el coll per cantar, ara es tomba pel heavy metal.

La convocatòria ens emplaça a les nou del matí a la Plaça Vella, per no perdre els vells costums. Tots menys l'Edu, que ens fa arribar l'adhesiu "merda, m'he clapat" i diu que ja ens atraparà, el Biel, que el recollirem a prop de casa seva i el Karim i l'Oriol, que s'incorporaran a Matadepera, donem el tret de sortida a un quart de deu.

Capturem les primeres imatges d'aquesta sortida extraordinària quan tot just travessem els camps que envolten el Club Egara, amb el rerefons més que familiar de La Mola i la Serra de les Pedritxes, encapçalada pel turó de Roques Blanques, la muntanya que enfilarem un dia més.



Són les deu i al pavelló de Matadepera succeeix un fet transcendental: la sortida cent cinc esdevé la més nombrosa dels sis anys i tres mesos que portem de vida, amb nou ciclistes al capdavant, nascuts entre el noranta-sis i el noranta-vuit.

Passem a l'altra banda de la riera de les Arenes i prosseguim cap a l'escola universitària, el mas de Can Candi i les set rectes que ens pugen al mirador del nostre preuat turó. Si la natura parlés, ens recordaria totes les vegades que ens ha vist aquí dalt, començant per la primera, avui fa tot just cinc anys, en plena sortida sis i en un dia que no diferia gens del d'avui, amb un Sol de desembre, feble però enlluernador i un cel ben blau.






Cadascú va al seu ritme i, de mica en mica, anem omplint el cim de macacos. Ens aturem a fer un descans i un mos als tres bancs de pedra i entre queixalada i queixalada, anem petant la xerrada.







Dóna gust veure tantes bicicletes recolzades a la barana de fusta. Cal agafar una certa perspectiva perquè de cara és impossible capturar-les totes.

No podem marxar de Roques Blanques sense immortalitzar aquest dia històric amb una bona i llarga sessió de fotografies, que van de pet al calendari.




A baix al collet trobem un espai sense clapes de Sol que ens va perfecte per renovar avatars, que en algun cas era més que necessari.

Alguns en tenen prou i abandonen la sortida al quilòmetre onze, prenent la baixada que els envia cap al Parc Audiovisual. Els sis que restem seguim pentinant la serra i ens dirigim a la font del Janot i, des d'aquest punt, encarem el corriol de descens cap a l'aparcament del llac, sense entrar-hi, i acabem l'excursió envoltats d'un ramat de cabres.






Arribem a casa a dos quarts d'una.


ÀLBUM DE FOTOGRAFIES DE LA SORTIDA 105



EPÍLEG

Res millor que acabar el 2018 assolint un dels objectius que us plantejava quan començàvem la setena temporada: consolidar la represa de la sisena demostrant que som un grup. Avui ho hem aconseguit, només cal mantenir-ho; d'això depèn el nostre futur.

Un final d'any rodó que ens deixa els següents resultats. Anem pel bon camí i de ben segur, que el 2019 serà millor.

Sempre endavant.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Fes el teu comentari