dimarts, 22 de gener del 2019

CRÒNICA: SORTIDA 106 "L'ALTRE DIA VOLIA UN PLAT DE BRAVES"


No hi havia mare que ens prohibís, no un plat sinó dos de braves, i cadascú el seu entrepà calent. La veritat és que amb aquest fred, aturar-se i compartir aquest tiberi amb els amics durant una excursió en bicicleta, és el millor del cap de setmana. Aquesta ha estat la cirera del pastís de la sortida cent sis, la vuitena de la temporada i la primera de l'any que tot just acabem d'estrenar.

Des de ca l'Aleix, arrenquem a dos quarts i cinc de deu del matí amb ell, l'Arnau i l'Oriol Muñoz. Avui serem quatre macacos disposats a combatre el fred fent allò que més ens agrada.

Teniu raó, els dos quilòmetres de carretera de Castellar fins a la torre de Mossèn Homs es fan eterns, és una recta que no acaba mai i el pitjor és que cal canviar de carril cada dos per tres si es vol seguir endavant, juntament amb els cotxes; si almenys hi hagués un carril bici com a les avingudes Josep Tarradellas i Abat Marcet potser es faria menys feixuc... en fi, des d'aquí fem el nostre clam reivindicatiu a la regidoria de mobilitat de Terrassa!

Fugim de l'enrenou urbà i travessem l'anella verda, els plans de Ca n'Arnella, la carretera BV-1248 i entrem al Parc Agrari de Sabadell; passem per Sant Julià d'Altura i ens adrecem a Sabadell pel poc que queda de bosc de Can Déu.

Passegem per quatre carrers mal comptats i de seguida abandonem el sòl urbà, baixem a la llera del riu Ripoll per uns corriols que ens deixen just al molí d'en Mornau.



Acompanyem aquest curs fluvial que neix a Sant Llorenç Savall i desemboca al riu Besós, durant deu minuts de baixada, fins al molí de l'Amat. En aquest punt prenem, en sentit nord, el sender de gran recorregut GR-173, el qual porta a conèixer una bona mostra del patrimoni natural de la nostra comarca, en poc més de setanta quilòmetres.

Guanyem uns cinquanta metres de desnivell i en un vist i no vist, en un tram distès on intentem fer-nos caure de la bicicleta, canviem de pista i ves per on, també de sender homologat; el GR que seguíem fins ara se'n va cap a Castellar del Vallès per pentinar la serralada prelitoral, i amb el gir a la dreta connectem amb el noranta-set; aquest té cent set quilòmetres i des de Sant Celoni, baixa fins a Martorell; des del naixement del riu Tordera fins al tram final del Llobregat.

Continuem amb el nostre sender particular que ens envia ara cap a la masia de Togores, ens aproxima a Can Vilà i ens col·loca a la serra de Sant Iscle. Una pista ampla i oberta la ressegueix de nord a sud. Nosaltres la seguim quatre quilòmetres en sentit nord, en un tram força atractiu, sobretot pel groc que destaquen les flors de les gatoses (Ulex parviflorus).




Entre serra i serra, de Sant Iscle a Can Palau, emprenem la baixada i en un tres i no res ens plantem a la zona esportiva de Sentmenat. Ens aturem una hora a fer l'esmorzar-aperitiu de les dotze al Cafè del Coro, al passeig d'Anselm Clavé, a davant de la plaça de la Vila. Un edifici centenari molt acollidor i amb un pati interior des d'on es veu La Mola i el Puig de la Creu.

El campanar de l'església està a punt de tocar l'una del migdia; portem vint-i-dos quilòmetres fets i encara ens resten els mateixos per completar la ruta d'avui. Amb les panxes ben plenes - podríem dir que ja hem dinat -, encarem el camí de tornada. Anselm Clavé amunt prenem posteriorment el carrer del castell de Sentmenat, edifici gòtic que data del 1069.




No és la primera vegada que passem per aquí però també és cert que són poques les ocasions que hem estat per aquestes contrades, força allunyades de la nostra àrea d'influència i pràcticament a tocar del Vallès Oriental. Si fem memòria, a les sortides vint-i-cinc i quaranta-cinc, de la segona i la tercera temporada respectivament, vam anar cap a Caldes de Montbui i posteriorment, vam tornar cap a Terrassa tot resseguint el que farem avui, tret que en aquells dos casos vam pujar al Castell de Guanta; avui no ho farem però segur que hi tornarem més endavant.

La Falconada de Sabadell 2014 també ens va portar per aquests entorns, amb cinc anys menys que ara i amb tota l'aventura que suposava participar en una pedalada per primera vegada.





Marxem de Sentmenat i tornem a pedalar envoltats de conreus. Travessem els terrenys de Can Fruitós abans d'aparèixer a l'encreuament de Guanta. Sortim a la urbanització de Can Vinyals i en dos quilòmetres la liquidem.

Superem un desnivell de cent metres que ens fa assolir l'alçada màxima: tres-cents vuitanta-tres metres respecte al nivell del mar, que són els que corresponen a la masia de Can Padró. Un lloc bonic per descansar i fer quatre fotografies. Coincidim amb força gent: genets i ciclistes.






Ja som a Castellar del Vallès. Acabem el poc tros de muntanya pura i dura que haurem fet avui, de no més de tres quilòmetres, i descendim, des d'una petita escola a tocar del bosc, per la ronda de Llevant fins a fer cap, de nou, al riu Ripoll.

Passen quinze minuts de les dues i encara ens queda una cosa per fer: remuntar el torrent de Ribatallada (el congelador) fins a reaparèixer a Sant Julià d'Altura. Abans, però, pedalem sobre les aigües del riu com fèiem a les primeres temporades, avui amb força més aigua.



Xino-xano, culminem la curta però intensa pujada. Les pluges de la tardor han erosionat força el camí però res ens impedeix avançar. A dalt, fotografia per celebrar que ja gairebé ho tenim enllestit.



Tornem a la BV-1248, ca n'Arnella, la torre de Mossèn Homs i l'enrenou urbà per finalitzar.

Arribem a casa a dos quarts de quatre.





EPÍLEG

Una sortida llarga en temps i distància, però compensada pel poc desnivell positiu, pels camins, que han estat de bon fer, excepte algun punt molt concret, i sobretot, per la bona companyia.

Ribos, que tornis a pedalar amb nosaltres i estiguis tan motivat és fantàstic i un gran bé pel grup. Continua així i seràs l'exemple a seguir perquè la resta acabi d'engrescar-se!

Ja tenim la cent set convocada per diumenge, pensada per tothom. Fins aleshores!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Fes el teu comentari