CRÒNICA: LA FALCONADA DE SABADELL 2014

Aquest mes d'octubre hem viscut un dels millors moments de la temporada i dels dos anys que portem; per primera vegada hem fet una sortida molt especial, diferent i amb molts altres ciclistes, hem realitzat la Falconada.

Després de molts dubtes i qüestions, finalment vam decidir participar-hi. Ens pensàvem que no en sortirem vius. Va ser tot un repte que no era fàcil, però el dia va arribar:

Ens trobem a les set del matí a l'Estació del Nord per agafar el tren cap a Sabadell. Arribem relativament d'hora i ens dirigim cap al Club Falcons que es troba en una masia molt bonica. Encara no són les vuit i ja hi ha molta gent preparada per arrencar. Nosaltres recollim els dorsals, ens els posem, esmorzem les galetes que ens donen i a un quart de nou creuem l'arc de sortida. Iniciem l'aventura!
























Comencem pel tram del Ripoll en sentit nord. Es nota el fred i encara no suem gaire, la pujada encara queda lluny. Arribem a Castellar del Vallès, fins ara hem anat acompanyats de molts ciclistes, no anem pas sols encara. Creuem el pont i agafem un camí que ens porta al poble del costat, Sant Feliu del Racó.

Arribant a Sant Feliu del Racó, per la part baixa on s'hi troba l'església

Des de Sant Feliu creuem la carretera i entrem en muntanya. Arriba un fort ascens de més de tres-cents metres que ens enfila fins al primer avituallament, al quilòmetre 21,5. Ens trobem just al costat de Can Cadafalch, on no és la primera vegada que hi passem. A la sortida 33 hi vam pujar des de més amunt, a través d'una pista que comença a Les Arenes i d'allà vam pujar fins a Can Cadafalch i posteriorment vam fer un tros del camí per on hem pujat avui, per baixar fins a Castellar.

RUTA FALCONADA: Taronja          RUTA SORTIDA 33: Blau

VEURE TOTES LES RUTES

Arribem a l'avituallament, comencem a menjar per agafar forces mentre esperem al Biel per fer reagrupament. Abans d'abandonar la zona, un parell de fotos ben xules!

Seguim pedalant a plena muntanya. Al cap de pocs minuts ens fan desviar al primer corriol que en principi no és massa tècnic però en poca estona ja es comença a complicar.

Quan surto a la pista tot torna a ser més senzill, ja porto trenta quilòmetres i em trobo just damunt del nostre estimat Castell de Guanta, però el veig força avall. Avanço una mica més cap a l'oest, i per fi començo a baixar. Encaro la recta final del tram més muntanyós de la bicicletada, tot és pista, però en un moment donat ens deixen triar entre dos camins, un corriol o seguir per la pista. Jo em decanto pel corriol, de fet, ja porto una estona sol, si us heu fixat, aquest paràgraf ja no el parlo en plural.

De seguida deixo enrere la muntanya i surto a la plana, ja es comença a veure Sentmenat. Alguns ciclistes que també han triat el corriol m'acompanyen per la baixada que cada vegada ho és menys.

Per fi em trobo amb l'Edu i l'Arnau, el Biel encara es troba enrere però decidim continuar fins al proper avituallament que ja no queda gaire. Durant el pròxim tros anirem passant per camps i podrem gaudir de les vistes recordant la sortida que vam fer cap a Caldes de Montbui.

Ens anem acostant al segon i últim avituallament de la pedalada, l'Arnau té un problema a la seva bici fet que li impedeix fer el canvi de marxes. Però quan ja estem gairebé arribant, apareix de sobte el meu pare i ens acompanya cap a la pausa. Li comentem l'experiència mentre soluciona el problema de l'Arnau i recuperem energies a base de galetes i plàtan. Arriba el Biel, que no el veiem des de fa més de dues hores. A partir d'ara ja anirem junts, si més no, no tan separats.

Acabem l'estona de relax i ara sí, toca arribar fins al final. Comencen a venir els primers dolors físics i el cansament, però de moment tot flueix. Entrem a una zona més boscosa, concretament al Bosc de Can Valls i el Torrent de Can Rovira. El Biel torna a quedar-se enrere, però nosaltres anem perdent forces. A hores d'ara, portem cinquanta quilòmetres i cinc hores intenses. Decidim aturar-nos dos minuts, cosa que no ens ho hauríem de permetre, però això va com va.

Decidits i més animats, continuem, ens queden, si fa no fa uns cinc quilòmetres per acabar, cinc-mil metres que es faran eterns; com si fos una nova sortida, una de banda. Arribem a uns polígons industrials i per fi, agafem un caminet que ens porta de nou cap al riu. Ja estem a Sabadell, enfilem la darrera pujada i...

Acabem la Falconada sans i estalvis! Un repte que s'ha complert i ens omple d'una enorme satisfacció. Seixanta quilòmetres en cinc hores i mitja molt llargues, però plenes d'una experiència ben enriquidora. Marxem molt contents per seguir endavant la nostra temporada amb nous objectius i convençuts que l'any que ve hi tornarem!

RUTA SENCERA
TOTES LES FOTOS


Els organitzadors ens estan preparant una pel·lícula per recollir els millors moments d'aquest esdeveniment. Quan la publiquin la penjarem, de moment es pot veure un tràiler de dos minuts.