EL RESUM DE LA TEMPORADA

dimecres, 6 de novembre de 2019

CRÒNICA: SORTIDA 120 "AL REVÉS DE TOTHOM"


A diferència de la resta de mortals en un dia laborable de setembre com avui, nosaltres portarem la contrària i realitzarem una nova escapada en bicicleta. Per què no si hi ha disponibilitat, predisposició i fa un matí excel·lent per sortir a pedalar una estona?

Ens trobem a la benzinera BP a les deu del matí i ens dirigim al futur barri de Can Colomer, encara mancat de construccions però on podem trobar la carretera que el travessa, la masia homònima i un roure mort per culpa d'un incendi i la ventada de fa cinc anys; un geoamagatall dóna a conèixer la seva existència i història.

Accedim al Parc Agroforestal pels plans de Ca n'Amat i comencem a ascendir muntanya amunt cap a la nostra estimada font del Troncó, avui sense rajar ni gota. És en aquest corriol tributari on assolim els quatre mil quilòmetres acumulats des de la primera sortida. Evidentment, ens aturem i immortalitzem el moment amb una bona sessió de fotografies amb la bandera. Més de mil dies han transcorregut des del quilòmetre tres mil fins avui.



Fem un altre descans a la font abans de prendre una pujada contundent que es duu al coll, on la serra de Can Bogunyà serà l'encarregada de guiar-nos cap a Matadepera passant per Can Roure i Can Torrella de Baix.





Arribem a la plaça de Cal Baldiró a un quart d'una del migdia i, una vegada més, compartim un bon plat de braves amb el seu punt picant. A banda de ser ja una tradició, avui ho fem per un motiu més: l'Arnau se'n va a estudiar a Munich durant un semestre.

La sortida cent vint, però, no acaba aquí. Minuts abans de pagar i marxar, l'Aleix comenta que a la tarda hauria d'anar a fer un encàrrec a Sant Cugat i un servidor li proposa d'arribar-nos-hi en bicicleta, abans que tanquin a les dues. Tenim una hora i quart.

Sense rumiar-nos-ho gaire, agafem les bicicletes i baixem a Sant Cugat escopetejats. Tant és així que ens sobra mitja hora i tot. Aconseguim fer el que havíem de fer trenta minuts abans de les dues i previ a agafar el tren cap a Terrassa, ens disposem a cercar els tres catxés més propers, algun dels quals amagat de manera molt agosarada.


Perllongar el recorregut previst fins a Sant Cugat del Vallès ens obliga a distingir la sortida d'aquest dijous en dues parts, tal com vàrem fer un parell de temporades enrere. Perquè en termes estadístics no tenen res a veure i per altra banda, perquè l'Arnau decideix quedar-se a Terrassa.

Pugem al tren cap a Terrassa a les dues.







EPÍLEG

Una sortida diferent i variada, ideal per acomiadar-nos de l'Arnau i desitjar-li el millor per aquesta nova etapa que comença.

Nosaltres, malgrat la seva absència temporal, seguirem fent temporada.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Fes el teu comentari