dijous, 23 de gener de 2020

CRÒNICA: SORTIDA 123 "UNA TERRASSA PARTICULAR"


No sé pas com seria la nostra vida sense les estones, úniques i màgiques, que passem en aquesta balconada. Feta la pujada no hi ha res millor que aturar-se, seure i, mentre la conversa amb la resta del grup es va succeint, contemplar una visió panoràmica que, des del Pujol de Matadepera, s'estén per Terrassa i bona part de la comarca, fins a la serra de Collserola i al seu darrere, el mar.

No cal anar tan lluny per trobar-se amb el paradís; el tenim a poc més de cinc quilòmetres de casa. Sortim, i gaudim-lo.

Un, dos, i tres. Són les deu i deu i arrenca la sortida cent vint-i-tres, avui de la mà dels macacos Eduard, Aleix i Marc. Sortim de Terrassa pel pla del Bonaire, passem pel pavelló i els carrers de Can Prat i Can Solà del Racó i, abans de començar la pujada, algú aprofita la font de la Tartana per recarregar aigua, un altre costum que dubto que mai es perdi.



Assolit mig desnivell del qual avui farem, engeguem el relaxing time a Can Torres i, mentrestant, pregunto cap a on els ve de gust continuar. Decidim seguir pujant fins al Sot de la Codoleda, on es troba el Pla de Sant Llorenç i, més endavant, la urbanització de Cavall Bernat.

Travessem el torrent del Rajant, veritablement afectat pels darrers temporals, i anem davallant per Can Robert, la riera de les Arenes i la masia de Can Torrella de Baix.



Ràpidament tornem a aparèixer al poble de Matadepera i, com que el dia acompanya, parem a fer unes braves a la plaça de Cal Baldiró.

Com que encara és relativament aviat, ens desviem al bosc de les Farigoles per buscar un parell de geoamagatalls del Pascu; tota una figura del Geocaching terrassenc. Ens quedem sense signar el segon perquè hi ha una persona asseguda, literalment, sobre el contenidor.

Acabem la sortida per Mossèn Homs i entrem a Terrassa pel passeig vint-i-dos de juliol.

Arribem a casa a un quart de tres.





EPÍLEG

Una breu però agraïda excursió per gaudir de les escasses hores de llum que té el dia, ara que som a les portes del solstici. Sort que, a partir d'ara, lentament, es comencen a allargar les tardes.

Cap comentari:

Publica un comentari

Fes el teu comentari

NOMBRE DE VISITES