dijous, 4 de febrer del 2021

CRÒNICA: SORTIDA 148 "ENTORNS DE DESCONFINAMENT"

Can Palet de Vista Alegre. Aquest va ser el meu primer objectiu el 2 de maig de 2020. Un dia que sempre quedarà a les nostres memòries, especialment per tots aquells que a pocs minuts per les sis, aguantàvem, impacients com els nens el dia de Reis, el mànec de la porta del carrer.

Acabàvem així un llarg mes i mig de quarantena estricta. En passar pel túnel de la carretera i prendre aquest camí de pujada, tornava a sentir les olors del bosc, el silenci tan sols trencat pels ocells de primera hora i la brisa que bufava a la cara. Semblen les coses més insignificants del món, però notar tot això i els tremolors de la bicicleta en pedalar per un camí de terra, en aquells moments era del tot indescriptible; plaer i sensació de llibertat.

Us proposo que feu un comentari tot explicant com vau viure aquell dia.

Nou mesos després, sortir a la muntanya no ha deixat de ser un fet, per sort habitual i quotidià. Un dimecres més, som dos els afortunats que podem dedicar una estona al matí a pedalar pel territori més proper. Encara amb la ressaca, però també amb la força dels cent nou punts de diumenge passat, avui donem la benvinguda al febrer amb una sortida que arrenca de forma explosiva.

El camí vell que comunica Terrassa i Ullastrell és el que té. Una forta pujada que, en un tres i no res, permet gaudir de les millors vistes de la ciutat i els principals massissos de la serralada prelitoral. Un punt de partida perfecte per entrar en calor i acabar de treure'ns la son de sobre.

Comencem així la cent quaranta-vuit, la quinzena de la temporada i la sisena de l'any.

Superat el primer tràmit del matí, a les nou en punt travessem la urbanització de les Martines i accedim al terme municipal de Rubí per la serra de Can Guilera. En una zona alternativa a la riera de les Arenes que no transitem gaire sovint, arribem a Rubí i immediatament en sortim pel sud-est.

Seguint la via del tren a la nostra dreta, travessem l'AP-7 per sota i passem per la perifèria de Sant Cugat del Vallès. Ens aturem uns minuts a cercar un geoamagatall recentment publicat a l'ermita de Santa Maria de CampanyàEl meu amic veu una cosa sospitosa i de seguida el tenim a les mans. Més endavant, fem dos tradicionals del mestre mirote1966 i un letterbox enginyós.

Aconseguim trobar el contenidor i comencem a jugar. La detallada descripció ho facilita tot, però tot i equilibrar bé les peces, la porta es resisteix a obrir. Entre les combinacions possibles, en un moment donat fem diana i per art de màgia, obtenim el premi!

El Geocaching sempre fa més entretingudes i divertides les sortides.

Des de la HP prenem el camí dels Monjos per anar cap a les nostres contrades. Com que anem bé de temps gràcies a haver engegat d'hora, decidim allargar-nos una mica més.

Des de can Barata, carenegem tota la serra de Galliners i davallem a la urbanització de Can Pallars i Llobateres per travessar el torrent de la Betzuca i el túnel, de nou, de la C-58.

Arribem a Torrebonica per la plana de Can Badiella, i seguim guanyant latitud cap a Mossèn Homs, el bosc de les Farigoles i Matadepera. Omplim els bidons a una font quan el campanar de Sant Joan tot just anuncia les dotze del migdia. Tenim temps de sobres per fer un Can Candi.

L'ambient és totalment primaveral i això convida a fer les cinc rectes del turó de Roques Blanques en màniga curta, i a ritme de creuer. Prenem el desviament que mena al collet de Can Roure i baixem, gaudint al màxim, fins al pla del Bonaire per la pista de Can Carbonell.

A deu minuts per l'una, acabem una altra sortida que, sense voler, ha tornat a tenir la seva exigència; sense la marcada excepcionalitat de diumenge passat, evidentment.


ÀLBUM DE FOTOGRAFIES DE LA SORTIDA 148


EPÍLEG

Està clar que en aquest nou any, la temporada està agafant una embranzida sense precedents. Les dades que podeu consultar en aquesta pàgina parlen per si mateixes. Com comentava ahir per WhatsApp i en més d'una ocasió, aquesta és la clau per avançar i aconseguir grans reptes.

Les dades són molt bones perquè reflecteixen la constància i les ganes de tirar aquest grup endavant. Siguem els que siguem, ho farem.

1 comentari:

  1. Bona crònica!!

    En referencia a com recordem el primer dia de desconfinament, no ho recordo exactament. Però deben segur que aquells dies esvan aprofitar per sortir a correr o agafar la bicicleta, desprès de tants dies a casa sense fer res.

    ResponElimina

Fes el teu comentari