dilluns, 26 d’abril del 2021

CRÒNICA: SORTIDA 151 "CRESTA DE GALL"


A més de ser un bolet gelatinós, la cresta de gall és un dels vint-i-cinc geoamagatalls de tipus letterbox (en aquest cas, tradicionals que inclouen segell) que hi ha actualment a la serra de Galliners, en substitució de la mítica sèrie del camí dels Monjos, arxivada aquest hivern.

Un tresor pendent que trobarem, avui dijous, 4 de març de 2021, durant el transcurs de la cent cinquanta-u, la darrera de les set sortides que aquesta temporada hem realitzat, n'Aleix i jo mateix, els dies feiners que hem pogut coincidir (preferentment els dimecres).

Comencem a pedalar a les nou tocades. Des del carrer Mañé i Flaquer pugem la carretera de Castellar i ens introduïm al passeig de Vint-i-dos de Juliol pel carrer de Còrdova. Sortim de la ciutat per Torrebonica, però en comptes de baixar directament al torrent de la Grípia, ho fem més avall per un senderó poc conegut i que travessa una àrea alternada per bosc i conreu.

Ens dirigim a Can Parellada tot passant per la masia de Can Sues i la plana de Badiella. Un clàssic dels dies que pedalem per Galliners, però avui en sentit contrari.

Som a dalt de la carena, en plena serra de Galliners i camí dels Monjos, però tot d'una, tombem a la dreta per tornar a perdre alçada. El track que tinc incorporat al GPS ens duu per camins i paratges inèdits. Galliners mai deixa de sorprendre, i darrerament estem esprement-la fort; a principis d'any tot resseguint la prova Open Natura 2010 de Sant Quirze.

Generalment són corriols estrets, però de bon fer.

Espeteguem a la C-1413a, la carretera que comunica Rubí i Sant Quirze del Vallès. Tres-cents metres més endavant, prenem una pista a la dreta que encercla la urbanització de Can Barata. Pugem considerablement fins al bosc de Graells, on fem una pausa i prosseguim tot fent un bucle de poca envergadura que ens adreça, de nou, al camí dels Monjos, a tocar de Bellaterra i just al peu del turó de can Camps.

Dibuixem sobre el mapa una N abans de baixar a Sant Quirze. Serpentegem les obagues de Can Caber i Can Vinyals, on drena el torrent homònim i creix del terra una pila de bolets en forma de geoamagatall. Tenim temps suficient per cercar-ne dos; el cama-sec i la cresta de gall. Una dosi de geocerca que sempre va bé per amenitzar les excursions i reposar les cames per exercir la ment i sobretot, la vista. El paisatge comença a tenir aspecte de primavera.

La urbanització de Castelltort ens dona la benvinguda a Sant Quirze. Agafem el camí paral·lel al torrent de la Betzuca per tornar cap a casa, però encara ens permetem un tercer catxé a la font de can Barra, que surt de seguida rere la reixa; és magnètic.

Per fer-ho diferent, des del túnel de la C-58 decidim remuntar per la plana dels Bellots i Can Torrella del Mas. Un ambient més suau a migdia convida a treure'ns algunes capes de sobre.

Arribem a Terrassa pel barri de Torre-sana i acabem, a dos quarts d'una, allà on arrencàvem.


ÀLBUM DE FOTOGRAFIES DE LA SORTIDA 151


EPÍLEG

A la línia del que portem fent últimament: redescobrir un territori que crèiem que coneixíem prou bé. Sembla mentida, però encara queda un munt de camins i de raconades per posar-hi els peus per primera vegada, vuit anys i mig després!

Una bona manera de dir adéu a un bloc de sortides que, per motius aliens al grup, no tindrà continuïtat el que resta de temporada. 

És moment, doncs, de reestructurar les agendes i reprendre les tardes laborals a partir de la setmana que ve. Cada dimarts, si la meteorologia i la pandèmia ho permeten, intentarem fer noves expedicions sense deixar de perseguir els nostres objectius essencials, passar una bona estona en companyia i sobretot, sense mascareta.

Unes sortides de capvespre amb una llum natural que es va consolidant, i més que ho farà a finals de mes amb el canvi d'hora.

No hi falteu!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Fes el teu comentari