EL RESUM DE LA TEMPORADA

dimecres, 10 de març de 2021

CRÒNICA: SORTIDA 150 "SCOOBY-DOO PA-PA!"

Avui diumenge, darrer dia de febrer de 2021, és la data assenyalada per a la sortida cent cinquanta; presidida, una vegada més, pels macacos Aleix, Arnau i Marc. Fem el pas d'equador en un mes que hem pedalat menys del que voldríem. No obstant això, encarem el març amb la voluntat a fer, de la segona meitat de la novena temporada, uns mesos ben prometedors.

Arrenquem. A dos minuts per un quart de deu, posem el comptaquilòmetres a zero des del passeig del Vint-i-dos de Juliol i enfilem cap a Matadepera. Avui estarem necessàriament pendents de la distància, perquè al quilòmetre 11,97 assolirem, solemnement, els cinc mil.

Fins aleshores, sense saber ben bé quan i el més important, on es donarà aquest lapse, des de la font de la Tartana entrem als boscos de can Solà del Racó per començar una sortida que, ateses les circumstàncies, exigeix el seu tret distintiu.

Primerament pugem a la masia de Can Torres. En aquesta zona avui, és clar, força transitada, poso a prova la Cannondale de vint-i-sis polzades i doble suspensió que em deixa el meu tiet, esperant que la meva estigui reparada la setmana vinent.

Una bicicleta que em fa tornar a les sensacions de fa uns anys, un benefici en corriols, però un clar perjudici en pista ampla. Sens dubte, les de vint-i-nou van marcar un abans i un després.

Parada breu a la intersecció de la masia. Seguim ascendint de forma contundent fins al coll de Grua, tot superant un empit del 14 % segons el senyor IBP. Coincidim amb un grup ciclista força més nombrós que el nostre, palplantat al mirador, encara que avui la visibilitat és minsa per culpa de la pols sahariana que no sembla voler desfer-se de nosaltres.

Girem a l'esquerra per prendre el senderó que ressegueix la carena del Sabater. La forta pujada ens deixa en màniga curta, però pocs metres després de revertir el pendent, de seguida tornem a abrigar-nos. Donem per inaugurada la temporada del canvi constant de roba!

- Estiguem atents - dic als meus companys. Són deu els quilòmetres que portem fets i en baixada, en qualsevol moment caldrà aturar-nos.

En un tres i no res arriba el preuat 11,97, en plena urbanització de Sant Feliu del Racó. Cinc mil quilòmetres. Una xifra que fa goig de veure i alhora, un cert vertigen si pensem en tot aquest llarg camí que va començar el 2012. Com expressava a Twitter, un any que va quedant cada cop més lluny, i un futur cada dia més a prop.

Davallem a la pista asfaltada de la pedrera de can Sallent i, entre alguna tímida ullada de Sol, remuntem a Matadepera. Com que anem molt bé de temps, decidim que sí, si volem donar un toc especial a la present sortida, no hi pot faltar; el nostre Mont-rodon. Muntanya que no fèiem des de la proppassada sortida de Sant Esteve amb l'Edu i el Karim, però pels dos que avui m'acompanyen ha passat força més temps des que varen coronar-lo per última vegada; tres anys ben bons!

Des del collet de Miralles, la "Scooby-Doo" ens trasllada al collet dels Forns. Una variant que permet anar per feina i no afegir més desnivell negatiu. Des del quilòmetre divuit de la sortida, posem fil a l'agulla cap a la talaia promesa. N'Aleix pren la directa.

Arribem a la característica esplanada arrodonida a sis-cents divuit metres. Descansem, respirem i despleguem la nostra bandera per celebrar i guardar un bon record del dia de la doble consecució.




Ens desprenem del turó pel seu vessant nord-occidental i ressorgim a la urbanització de can Solà del Racó, per la "Hello Kitty" i el camí dels forns de calç.

Encara sobra energia i temps per allargar una mica més el passeig i per tant, optem per fer-ho tot travessant el parc agroforestal de Terrassa, pel pla del Bonaire, Can Bogunyà i la font de la Misèria. Arribem a la ciutat per la muntanya de can Boada. Una alternativa de reentrada a Terrassa que sorprèn els meus acompanyants, ja que és força desconeguda i molt interessant. 

Acabo a les 13:00, ells una hora més tard per fer el vermut de rigor al carrer de Gaudí. Jo he de ser a Rellinars a les 14:30 per culminar un gran projecte que en pocs dies, veurà la llum.


ÀLBUM DE FOTOGRAFIES DE LA SORTIDA 150


EPÍLEG

La cent cinquanta, doncs, ha estat digne del número que representa. Una sortida que marca un dels moments àlgids de la temporada i, com deia al principi de la crònica, serveix també per sembrar els mesos de primavera i estiu.

Ara que els dies seran més llargs i agradables per pedalar, si consolidem tota la feina feta des de Nadal, veurem que aquest esforç es traduirà, sens dubte, en sortides positivament extraordinàries!

2 comentaris:

Fes el teu comentari