CRÒNICA: SORTIDA 156 "EL MISTERIÓS SO DELS TAMBORS"

El setembre avança i aquest dimarts 21, aniversari del Quim, arribem al final de l'estiu amb aires de tardor. La ruta que iniciem avui des de ca l'Aleix ens convidarà a treure de la motxilla alguna peça d'abrigar per primera vegada en tres mesos, especialment a les zones més enclotades com ara el riu Ripoll o el torrent de Ribatallada, que a poc a poc va reactivant la seva nevera característica, a causa de l'olla orogràfica. Un dels espais més freds de Sabadell i com veureu, ple de misteris.

Ens comunica l'Arnau que arriba tard per motius de feina. Mentrestant, ajudo a n'Aleix a reparar la roda que va punxar a l'anterior sortida, tot i que vam adonar-nos-en havent sopat als Amics. 

Sortim els tres del carrer Mañé i Flaquer a tres quarts i mig de set. La transitada carretera de Castellar és, un dia més, el tub d'escapament; també serà el de reentrada.

Arribem a la torre de Mossèn Homs, on girem a l'esquerra per dirigir-nos a Matadepera pel bosc de les Farigoles. Immediatament després de travessar la mateixa carretera, problema: el llum de n'Arnau es descolla del suport. Aconseguim deixar-ho mitjanament bé al cap de dotze minuts, resistirà els vint-i-cinc quilòmetres que tenim per endavant.

Des de l'avinguda de Mossèn Batlle, al barri de Can Vinyers, prenem la pista que neix a mà dreta, custodiada per una càmera de vigilància. Ens introduïm als boscos de Can Solà del Racó.

A mesura que ens aproximem a Castellar, constatem que les pluges de dilluns varen ser del tot irregulars. En aquest municipi van precipitar uns seixanta litres caiguts, i això ho notem en els bassals i algunes erosions que, de sobte comencem a trobar, així com en les olors i l'absència de pols als camins. Tot un goig de la natura que esperem rebre a Terrassa ben aviat, ja que en aquest episodi, com sol passar, només van caure quatre gotes mal comptades.

Engeguem els llums abans de descendir a la pista de la pedrera de Can Sallent, poc després de passar pel collet del Llop i deixar el Scooby Doo a mà esquerra. Travessem el torrent de la Penitenta i la serra de Sant Feliu amb vistes de Castellar del Vallès, també il·luminada, fins a arribar a la BV-1249, per l'accés que té la masia de Can Juliana.

Tot i que la idea inicial era fer una marrada al puig de la Creu, de seguida ens la traiem del cap. Entre una cosa i una altra, a dos quarts de nou no és bona hora per començar a fer un cim. Decidim tirar cap a Castellar per la carretera, agafem el desviament de la dreta per anar a Terrassa, però de seguida girem a l'esquerra per baixar al riu. Som de muntanya.

Abans del primer gual ens aturem a fer el plàtan de rigor i algunes fotografies nocturnes amb llums i ombres, amb ciclistes i sense. Ens abriguem, cadascú amb el que porta - en el meu cas amb el paravent-, i toquem fons pel que fa a altitud (202 m) i temperatura (13,5 ºC) tot creuant tres vegades les aigües del Ripoll, encara no gaires cabaloses. De fet, pel torrent de Ribatallada està totalment sec, a diferència del 26 de juliol, a la tarda trenta-quatre, que sorprenentment drenava malgrat la forta sequera que ja patíem. 

Un misteri que s'afegeix al so d'uns tambors que no aconseguim identificar-ne la procedència; sembla que de Castellar del Vallès, però també podrien ser els follets del bosc que estan de festa o que ens engresquen abans de superar el darrer empit fins a Sant Julià d'Altura. Misteris o imaginacions? Sigui com sigui, la nocturnitat, i el paratge de Ribatallada, eixut en aquestes últimes hores de l'estiu, però força fred, evoquen a viure el darrer tram de sortida com si fos la nit de Halloween. No seria mala idea tornar-hi el 31 d'octubre, si no tenim res més a fer aquell diumenge.

Una nit de Lluna plena que acaba a les deu amb focs artificials a la ciutat; aquí no hi ha dubte que hi ha quelcom a celebrar, i no és el Cadis-Barcelona. Un partit que es jugarà demà passat mentre nosaltres commemorem nou anys de grup ciclista tot assaborint quatre tapes delicioses, de ruta pel centre, juntament amb el Bernat Garreta, el Bru Figueras i el Marc Cornellas.

Just abans, amb n'Aleix posàvem en marxa el servei que, com a membres també dels VF, ens permetrà controlar l'ús públic a l'anella verda; res més que un gra de sorra a favor del civisme i a la conservació del patrimoni natural; únic, fràgil i irreversible.

ÀLBUM DE FOTOGRAFIES DE LA SORTIDA 156

EPÍLEG

Deixem enrere el millor estiu quant a nombre de sortides, igualant el de la segona temporada, que també en vam fer deu. Un estiu sec i calorós que no ha estat impediment per passar-ho bé, pedalar tant de dia com de nit i a falta de gorgs, gaudir de bons sopars a la fresca!

En termes relatius, un increment de l'índex del casc, tot i ser lleuger, és més que positiu. Quilometratge, desnivell i grau de dificultat (IBP) es desinflen amb el permís de la calor, en comparació amb els mesos de fred, però res i ningú ens pot treure els bons moments pedalant per la muntanya plegats, per molta set que passem!

Aquesta tardor, més i millor, començant pel 23 de setembre. Arribem als nou anys en plena forma i vitalitat, amb un passat que va creixent i un futur que entre tots, anem projectant.

Per molts anys, grup!