CRÒNICA: SORTIDA 162 "POLLASTRE I BACON"

És que activar-se a un quart de nou de la nit és el que té, gana sobre gana i a veure què soparem a casa. Qualsevol europeu que no sigui espanyol: francès, alemany, britànic -especialment en Boris Johnson- s'estiraria els cabells en veure a quina hora comencem a pedalar darrerament. Entre això i que "El Foraster" s'emet a les 22:45, estem ben apanyats! Avui no, que és 13 de desembre, però ja ho veurem el mes que ve. En definitiva, la reforma horària és més que urgent!

Nogensmenys, amb la mateixa il·luminació natural que tindríem dues hores abans un dia de Santa Llúcia, descendim la Rambla d'Ègara per anar a cercar la riera del Palau. A un ritme un xic lent, arribem a les Fonts i ens introduïm a la serra de Can Pòlit per la masia de Can Fonollet.

- Vinga nois, que és per avui!- exclamo a aquell parell.

Massa parlar de bacon, i menys treure el mòbil per fotografiar el bonic enllumenat nadalenc que admirem tot travessant la ciutat de Rubí a les nou. La meva càmera dona per ben poc a les nits.

Seguim la riera dels Alous a contracorrent, pels seus entranyables ponts de fusta, i a continuació toca pujar a la serra de Galliners; el pollastre. Precisament és al mirador de Can Barnola on els dos ingredients queden enregistrats en boca de n'Aleix.

Resseguim el carener que acompanya el camí dels Monjos fins a desviar-nos a mà dreta per menar a les aigües del torrent de la Betzuca, punt on assolim 3,1 °C de temperatura; la mínima de la sortida i de la tardor que avui acabem. El cert és que tenim el termòmetre esbojarrat a causa de la marcada inversió tèrmica que genera el temps anticiclònic. A la urbanització de Can Barata, el GPS indicava nou graus. Una diferència de sis graus produïda en només deu minuts de rellotge!

En els instants que guanyem alçada, augmenta transitòriament la temperatura, però no ens enganyem: és desembre i el fred, com ha de ser, és ben viu.

Dues salamandres ens sorprenen a Can Sabater del Torrent, abans de baixar de nou per passar per sota de l'autopista. Sortosament no els trepitgem. Els fem dues fotografies i els traiem del camí perquè estiguin més segures i prosseguim.

Superada la pujada que duu a la plana de Can Badiella, mentre a n'Aleix se li treu i destreu la cadena, n'Arnau i jo ens aturem a llegir un rètol sobre el pla que es vol executar en aquests terrenys: la construcció d'un polígon industrial que, si tira endavant, tindrà un impacte escandalós. No només en el valor paisatgístic que pren aquest entorn, ens referim també a una de les tantes parts del corredor que connecten ambdues serres, amb un ecosistema més que amenaçat.

Acabo, que amb tant per reivindicar encara faré malbé el teclat.

Arribem a Terrassa per on marxàvem l'última vegada, per Torrebonica. Ens acomiadem fins dimarts que ve després de veure el pessebre, de nou sense el nen Jesús.

Són les onze tocades. Pollastre, bacon i bona nit.

ÀLBUM DE FOTOGRAFIES DE LA SORTIDA 162

EPÍLEG

Dediquem aquest espai a valorar una tardor que, tal com esmento a la crònica present, aquest dilluns hem posat punt final. Un autumne alimentat per sis escapades, dues de les quals amb un enyorat horari d'estiu que encara ens va permetre sortir en plena llum del dia, si bé a mig recorregut la fi del crepuscle ens obligava a engegar els llums.

Entre altres aventures, hem pedalat sota la pluja, hem continuat devorant les patates braves, així com un sopar ben apetitós la mateixa tarda que us acompanyava al peu de la torre Mike. Per aquest motiu uns amics geocercadors em diagnosticaven la síndrome d'Estocolm. Em pregunto si pensareu el mateix.

En termes relatius, es confirma la suavització de les nostres sortides. Un cert retrocés, també, pel que fa al nombre de sortides i el més greu, no cal que ho jurem. Considerem que el fred i la foscor no són els millors aliats. Veurem com entomem aquest hivern.

Independentment de la predisposició que aboquem uns i altres, les baixes temperatures no ens les traurà ningú. Sincerament, prefereixo això, abans de la calor canicular amb la qual vam dir adeu a la novena temporada.

La temperatura és la protagonista del curs, perquè per primera vegada ens acompanya una dada que no depèn estrictament de nosaltres. Si bé la resta es modula en funció de la ruta que optem per fer, els graus tan sols venen determinats pel dia que quedem per sortir i sobretot, en quin moment del dia. Com a novetat, doncs, presentem en el balanç de la tardor 2021 la mitjana de les temperatures mínima, mitjana i màxima; la corresponent evolució durant aquests tres mesos i en darrera instància, la mínima i màxima absoluts, degudament geolocalitzats.