Com a abstemi -també- de la llet i del cafè, no entenc un esmorzar sense un suc espremut; igual que tampoc concebo una excursió en bicicleta de bon matí sense aturar-nos a fer, plegats, el primer i millor àpat del dia.
En un any ho hem pogut fer fins a cinc ocasions, i això que llavors em pensava que com a molt en serien dues. Gairebé mai he treballat de tarda, excepte si em posen curs a Vilafranca del Penedès. A la tardor passada, però, per primera vegada em varen demanar que pilotés els treballs infraestructurals de tarda. Un dels clars avantatges, i més el 12 de març, quan encara falten dues setmanes i mitja per avançar els rellotges, és que podem pedalar amb llum natural.
Acabar amb un bon entrepà i suc de taronja com avui és, per descomptat, l'altra gran virtut de capgirar la rutina.
Avui dimecres, sortim de Ca n'Oller Prat i ho fem a les set en punt. Un terç de la ruta és de baixada fins a Can Fonollet. Mentre Terrassa es desperta i pren les autopistes i carreteres per anar a la feina, nosaltres ens introduïm a una silenciosa, emboirada, freda i isolada riera del Palau fins a arribar al barri de les Fonts.
A Rubí, vora el quilòmetre vuit de la sortida, entre finques i algun gos que ens persegueix, és moment de pujar la serra de Can Guilera fins a la urbanització de Can Solà.
Passen deu minuts de les vuit. El restaurant hauria de ser obert, però sembla que s'ho prenen amb calma. Decidim, doncs, prorrogar una mica la ruta tot dibuixant un petit bucle de dos quilòmetres sobre el mapa que ens duu a Ca n'Amat, al terme d'Ullastrell.
A dos quarts de nou reapareixem a "El Mirador" i ara sí, a esmorzar s'ha dit. Toca gaudir de recompensa de matinar i haver efectuat un recorregut prou dur, tenint en compte el fort desnivell en pocs quilòmetres. Evidentment, sense tenir res a veure amb la sortida que succeïm.
Un mes i mig després de fer cinquanta quilòmetres en gairebé cinc hores tot admirant el Vallès més inhòspit, rodant per paratges tan llunyans com ara Sant Sebastià de Montmajor i el castell de Guanta, aquest dimecres ens relaxem i acomiadem l'hivern de la tretzena temporada a tocar de casa.
La ciutat, als nostres peus tot fent la fabulosa baixada de Can Palet de Vista Alegre a Can Poal. Punt final de la dos-cents trenta-vuit a dos quarts i mig de nou del matí, esplèndid matí amb aires de primavera.
EPÍLEG
Diem adeu a un hivern de la tretzena temporada generalment bo, especialment al gener, quan vam fer quatre sortides i una de les quals, la volta excepcional que esmentàvem abans. La vida ens ha permès fer quatre de les cinc sortides en plena llum del dia, defugint així de la foscor que a les tardes ens acompanya des de bon principi.
No obstant això, enrere deixem uns mesos de fred viu, amb mínimes que ens han fet tornar a experimentar temperatures sota zero.
