dimecres, 22 de gener de 2020

CRÒNICA: SORTIDA 122 "UN DIUMENGE A LA UNIVERSITAT"


Avui diumenge, 24 de novembre de 2019, els macacos Biel i Marc serem els autors de la tercera sortida de la tardor. Ens reunim a les deu tocades a la porta de casa seva i encarem un nou dia de bicicleta. Un matí moderadament fred que obliga a posar-nos la roba hivernal; de fet la vàrem treure del fons de l’armari amb l’Oriol Muñoz el divendres de la setmana passada, a la tarda dotze.

Ens dirigim a la torre de Mossèn Homs seguint l’avinguda Béjar. Són ben poques les vegades que passem per aquí en una sortida nostra, un camí poc habitual per sortir de la ciutat. No és pas dolent, ans el contrari. Si haguéssim arrencat des de la Plaça Vella, no hi hauria hagut més remei que anar per la carretera de Castellar i francament, no és una part gaire afavorida.

Des de Can Bonvilar, prenem la pista que passa pel marge esquerre del torrent de la Betzuca. Una via molt freqüentada per excursionistes o altres ciclistes que decideixen sortir a escampar la boira.

Torrebonica, Hospital, Can Sues, urbanització de Can Pallars i Llobateres i Sant Quirze. Amb la seva toponímia és suficient per descriure aquests quilòmetres més que coneguts i pedalats, sense allunyar-nos del curs de la Betzuca en cap moment.

És al polígon industrial de Can Canals on deixem enrere el torrent i el nucli urbà, i ens dirigim a l’antic traçat dels Ferrocarrils de la Generalitat abans que es desviés a la universitat, actualment convertit en el Camí Verd del Vallès. Comença ara la part més desconeguda del diumenge i, personalment, la més interessant.



Com us podeu imaginar pel nom, el Camí Verd és totalment pla i confortable. Un espai preparat i adequat per a les persones que, per la seva condició física, la disponibilitat horària o el que sigui, amb un passeig enmig del bosc es conformen per respirar aire net, fer una mica d’exercici o, simplement caminar i desconnectar entre exàmens.

Certament, tenim la Universitat Autònoma està molt a prop. En arribar a l’estació de Bellaterra, on el camí verd i les vies de tren es troben, nosaltres prenem ara un sender amb un nom que acompanya moltes històries: la ruta Ho-Chi-Minh. En resum, és una drecera per anar a la universitat.

Un diumenge a la universitat, naturalment, desèrtica. Una imatge realment curiosa pels que estem acostumats a un paisatge del tot diferent.



No podem abandonar la UAB sense fer-nos una fotografia davant de les quatre columnes. Un autèntic emblema del campus.

Sobrepassem l’autopista AP-7 pel pont de l’avinguda de la Ciència i ens aproximem al Sincrotró. Un carril bicicleta ens guia cap al nucli urbà de Sant Cugat del Vallès, assolint en aquests instants la cota mínima del recorregut: cent metres escassos d’elevació respecte al nivell del mar. Queda clar, doncs, que ens espera pujada.

Cavalcar per aquesta ciutat és tota una peripècia, no gaire agradable pels que som de muntanya, però és el que hi ha: carrils bici, rambles, avingudes, carrers de vianants, semàfors, cotxes i el més pesat de tot, les sis rotondes que marquen la traca final d’aquesta aventura urbana. Connectem amb el Camí dels Monjos i, gràcies a Déu o qui hi hagi allà dalt, recuperem els camins de terra.

Resta una dotzena de quilòmetres per enllestir la sortida però abans, cal empassar-se tota la Serra de Galliners, de sud a nord. Prosseguim amb calma. Coneixem prou bé aquest entorn i sabem que el millor per no esgotar-nos de seguida és anar amb peus de plom.



Davallem de les Fonts, el qual serà cent per cent terrassenc en un futur, sembla ser. Des del barri sud ascendim riera amunt fins al final.

Arribem a casa a quan manquen deu minuts per les dues.





EPÍLEG

Després de la sortida d’avui queda clar que, després de més de set anys fent sortides, encara queda molta comarca per descobrir.

Ho farem.

2 comentaris:

Fes el teu comentari

NOMBRE DE VISITES