El neguit de les precipitacions anunciades deixen la cent seixanta-u en quarantena fins al darrer moment. Una línia de taques de moderada intensitat travessen la depressió prelitoral i en qüestió de minuts, sembla esvair-se. És en aquest moment que n'Arnau, n'Aleix i en Marc decidim emprendre la sortida, per bé que són dos quarts de nou d'un fresc i obscur 1 de desembre. Malgrat tot, hi ha ganes de pedalar, independentment de les inclemències del temps.
Des de Ca n'Aleix, havent saludat a la Rosa i amb la sempre tardana arribada del Foixench, toquem el dos per Torre-sana i travessem els plans de Can Canya per petar a Sabadell. Una vegada més, traiem suc de taronja de la il·luminació artificial, com és avui el cas de la ciutat germana. Castellarnau, Can Rull, els Merinals, Can Feu, Gràcia, la Creu de Barberà i la Romànica són alguns dels barris implicats, a banda dels parcs urbans de Can Gambús o el Central del Vallès.
No és fins a tres quarts de deu que el quitrà dona pas al ventall al·luvial del riu Ripoll. Sota una persistent, però cortina fina de pluja ens disposem a ascendir llera amunt fins a connectar amb el torrent de Ribatallada al cap de quaranta-cinc minuts, pel capbaix. Durant aquesta estona tenim temps per pedalar sense pauses, però amb constància, i amb algunes anècdotes per distingir una sortida realment fosca i humida, però caracteritzada també per l'encreuament de diversos porcs senglars entre nosaltres; qui no s'adona soc jo que vaig per davant, és clar.
L'enrenou que està provocant aquests dies el certificat covid, que va quedar potes enlaire el passat divendres i que finalment sembla que acabarà implementant-se definitivament el 3 de desembre, un dels temes de conversa mentre cavalquem a la vora del riu amb set graus. Una temperatura estable i no gaire baixa, gràcies a la nuvolositat. Ben bé el contrari del que experimentarem a la pròxima escapada, a la cent seixanta-dos, amb una inversió tèrmica força accentuada -privilegi de redactar aquestes línies un mes després de viure-les-.
Escalem a Sant Julià d'Altura. Ens aturem a reposar uns minuts i sense més demora marxem cap a casa que és tard, hi ha gana, i tot i ploure poc, ja ha plogut prou.
Acabem a dos quarts de dotze. Més tard que mai, per haver començat més tard que mai aquesta temporada.
ÀLBUM DE FOTOGRAFIES DE LA SORTIDA 161
EPÍLEG
La desena temporada arriba a les vuit sortides, cinc de les quals de tardor, arrasant la bonica numerologia dels trenta quilòmetres de distància. Des de la calorosa tarda del 19 de juliol a Sentmenat que no els superàvem, i té mèrit que sigui en una nit com avui.
Com avançava al tercer últim paràgraf, en vindrà una més de tardor abans de rebre un hivern astronòmic que apunta maneres. Almenys és el que alguns desitgem. La temporada, cal dir-ho, evoluciona favorablement.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Fes el teu comentari