CRÒNICA: SORTIDA 160 "TARONJA"

No és només el color del jersei que duia el ben tornat Oriol Muñoz, que avui se suma a la cent seixanta, trenta-set sortides després; la darrera va ser a la cent quaranta-dos, el 31 de desembre de 2020. Intentarem seduir-lo amb una excursió poc exigent i, atès que ja és de nit des de bon principi, traurem suc de la il·luminació artificial, en aquesta ocasió de les urbanitzacions del nord-est de Matadepera. Una llum, de quin color? El mateix de la desena temporada, tenyeix de taronja, avui dimarts, la present escapada.

Caço al vol l'Aleix i l'Oriol arribant al punt de trobada, a l'estació del Nord, quan passen cinc minuts de dos quarts de set de la tarda. Ens saludem en marxa i procedim a fugir de la ciutat pel nord, per la contigüitat dels carrers d'Independència, de l'Ancianitat i l'avinguda del Parlament.

Enlluernats pel club, travessem el parc agrari i la carretera de Talamanca. Verge de Montserrat és la primera urbanització, al vessant dret de la riera, que ens acompanya fins a prendre el camí cap a la masia de Can Torrella de Baix. Com bé és sabut, en tot moment la pujada és constant i inintermitent, tret del pas al vessant esquerre, però sempre suau i plenament assumible. 

Una vegada més, passem per arran del forn del pont de la Riba, de camí a la torre de l'Àngel. Salpem novament la riera cap al costat esquerre i posem rumb a Can Robert, amb un pendent que puja un onze per cent, en un tram de dos-cents cinquanta metres; fins a la cruïlla on es bifurca el camí cap a Can Garrigosa. En rodar sobre el torrent que duu el mateix nom, el sensor detecta la temperatura mínima, i per ara de la temporada: 6,8 ºC. De ben segur que no serà la definitiva.

Des de Can Robert tornem a trepitjar asfalt en sortir a la urbanització del Cavall Bernat, al pla d'en Pere Barata. Sota la llum ataronjada pedalem de baixada, amb una fredor que arriba als nostres ossos. Per sort o desgràcia, el descens és efímer. A les vuit tocades, ens disposem a aventurar-nos per la laberíntica xarxa de carrers que connecten Cavall Bernat amb el pla de Sant Llorenç, passant, entre altres, per la plaça de la Mola; on de més petits ens deixava l'autobús de línia per pujar al massís de Sant Llorenç.

El passeig de la serra dels Brucs conclou aquest breu passeig en un entorn poc habitual. Ens reintroduïm a un camí de terra que sempre hem resseguit en sentit contrari. Avui el fem, primer de baixada fins al torrent dels Abeuradors, i posteriorment, en comptes de sortir pel carrer de la Tramuntana, on acostumem a accedir, girem a l'esquerra tot superant un plus de cinquanta metres verticals, un xic més del que un servidor recordava, fins al collet del Pujol, turó que a continuació encerclarem tot dibuixant la lletra "u". Una traca final guarida de vistes panoràmiques del Vallès Occidental, amb la serra de Collserola al final, presidida per la torre Foxtrot.

Arribem a Can Solà del Racó pel ciment que sempre ignorem quan pugem a Can Torres.

La travessa per les urbanitzacions matadeperenques encara no ha acabat. Can Solà del Racó i la Muntanyeta tenen l'última paraula; això sí, majoritàriament de baixada. Arribem al poble de Matadepera i només resta sortir-ne per la federació i tornar a Terrassa pel carril bicicleta de la carretera, on apreciem un parell de cotxes lleument accidentats.

Quan falten deu minuts per les nou, ens aturem a fer les patates braves de rigor a un bar del passeig Vint-i-dos de Juliol. El fred no ens atura per gaudir de la nostra ració preferida.

ÀLBUM DE FOTOGRAFIES DE LA SORTIDA 160

EPÍLEG

Oriol, esperem que aquesta vegada el teu retorn no sigui un vist i no vist, i puguem seguir gaudint de la teva presència amb més regularitat. Si cal, basarem les pròximes expedicions en la senzillesa, perquè insistim, el més important és que hi siguem tots.

De moment, són dues setmanes seguides i que no pari. Seguim la setmana que ve, possiblement amb més fred, però amb la flama ben encesa, també de color taronja.