dissabte, 1 d’agost del 2015

CRÒNICA: SORTIDA 73 "EL DILUVI FINAL"


Un any més ha arribat el moment de passar comptes i mirar enrere per valorar el passat, amb la finalitat d'orientar-nos cap a un futur amb noves perspectives. Aquest divendres hem realitzat la darrera sortida de la tercera temporada, la qual vàrem arrencar fa poc més de deu mesos. Una temporada que a més, ens ha carregat d'experiències que ens han fet millors i a la vegada perseverants amb un mateix model de projecte que des d'un 23 de setembre estem mantenint.

Com els altres anys, hem volgut acomiadar la temporada a l'alçada de les circumstàncies, des d'un indret prestigiós i familiar. Així doncs, l'Arnau i jo mateix sortim des de Terrassa quan passen deu minuts de les sis de la tarda i emprenem a rodar, novament, cap als escenaris de Sant Llorenç.

Fem escala a Matadepera, resseguim la riera de les Arenes i des de la Torre de l'Àngel ens desviem cap a la dreta per dirigir-nos a Can Robert, on es troba el començament de la pista que ens portarà fins a Can Pobla. Una camí molt conegut perquè és el típic per anar a La Mola, però de les vuitanta sortides que portem fetes mai se'ns ha acudit agafar-lo. Una de les raons més probables és que un cop a dalt el més pràctic és tornar a baixar, perquè si es vol seguir endavant i descendir per la banda del camí dels Monjos, s'ha de superar algun tram que realment no fa de primera temporada.


Així doncs, després de vèncer els tres quilòmetres de pujada consistent, això sí, amb bones vistes sota l'agradable frescor d'aquesta tarda, arribem a un dels punts representatius de la ruta, les cases de Can Pobla a tocar ja dels nou-cents metres d'alçada.

Aprofitem per recuperar forces i tot seguit procedim a continuar, ara, travessant una àrea més frondosa fins sortir a dalt d'una cinglera coneguda amb el nom del Pla dels Escorpins, un frontal rocós ben visible des de Matadepera i fins i tot des del nord de Terrassa. Des d'aquest punt tant fotogènic enregistrem les últimes imatges mentre podem gaudir, com sempre, dels magnífics paratges que ens envolten. En aquest cas som capaços de contemplar bona part del Parc Natural i en certa manera, localitzem molts dels indrets que hem recorregut aquesta temporada, destacant la Serra de les Pedritxes, el Turó de la Carlina, la Roca el Corb damunt de Torre Salvans i la Barata, el gran Castellsapera dominant la cota més elevada de Terrassa, punt on també té pas el Camí Ral del Coll de Daví, que finalment l'hem hagut de deixar per més endavant; i per la part de Mura, la carena que des del Turó de Tres Creus s'enfila fins més enllà del Coll de Boix separant el vessant hidrogràfic de les Arenes i tota l'extensió de la Serra de l'Obac. La veritat és que tenim un entorn que per moltes temporades que passin mai ens cansarem d'admirar-lo!



Abandonem el Pla dels Escorpins per creuar el camí dels Monjos i posteriorment agafem el trencall cap als Plecs del Llibre. Aquest és el tram més tècnic de tot el recorregut donat que el terreny és força empedrat i inclinat. 

Anem avançant i en poca estona baixem pel costat de les parets del Morral de la Codoleda. En aquest moment ens surt un imprevist tot i els indicis naturals previs, comencen a caure gotes. Per sort, de seguida arribem a la Carena del Sabater on es troba la pista que ens baixa a Matadepera, tot passant pel Coll de Grua i Can Torres.

Malgrat la persistència de la tempesta, arribem a Terrassa i encarem els últims minuts de la temporada en un ambient bucòlic i tenebrós; plou, cauen llamps i l'única il·luminació que tenim són els cotxes i els semàfors perquè els fanals no saben que s'ha fet fosc abans d'hora.



El diluvi final pot representar el què ha estat un dels punts freds d'aquesta temporada, tot i així esperem que després de la tempesta torni la calma i que de cara a la propera les coses vagin millor en aquest sentit. No obstant, sempre hi ha la part bona que ens omple d'energia i ens permet seguir endavant!


MÉS FOTOS DE LA SORTIDA 73



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Fes el teu comentari