dimecres, 29 de juliol de 2015

CRÒNICA: "L'ESCALA, EL NOSTRE PRIMER VIATGE" + SORTIDA 72


Passar quatre dies junts fora de casa. Aquesta va ser una de les diverses idees que ens plantejàvem a mitjans de juny en el programa per aquestes vacances, sens dubte la més rellevant. A mesura que van anar passant els dies, la possibilitat es va anar transformant fins a convertir-se en un fet. Sense adonar-nos-en, el dimecres 22 va arribar.


DIMECRES 22 DE JULIOL: OBJECTIU, L'ESCALA


Els cinc MKCOS que finalment protagonitzarem aquesta experiència: l'Aleix, l'Arnau, l'Edu, el Sergi i un servidor, agafem el tren i sortim a tres quarts de dues de Terrassa en direcció a Barcelona. A l'estació de Sants comprem els bitllets i un altre tren ens porta, gairebé cinc hores més tard, fins a Sant Miquel de Fluvià. Des d'allà, quan ja passen cinc minuts d'un quart de sis, comencem a pedalar. Resseguim el riu Fluvià i mentrestant, ens anem adaptant al nou terreny que ens fa anar més ràpids i segurs de l'habitual. Tot i així la humitat relativa és força elevada, fa molta calor encara que de sol no en fa gens de moment. Passem per Vila-robau, posteriorment diem adéu al Fluvià i des de l'Armentera girem el rumb cap al sud per dirigir-nos a L'Escala. Tot són camps i divisem l'horitzó per totes bandes, ens trobem a l'antiga gran plana del Ter.

El sol comença a brillar sobre el cel enteranyinat en el moment en què accedim al poblat de Cinc Claus dominat per cinc masos a banda de l'ermita de Santa Reparada. En pocs minuts creuem la carretera i des del Mas Astruc i les ruïnes d'Empúries agafem una baixada i per fi entreveiem les primeres aigües obertes, arribem a L'Escala, un municipi que supera els deu-mil habitants i es troba a la Costa Brava, a la banda més meridional de la comarca de l'Alt Empordà.

Remuntem pel passeig i travessem els carrers de primera línia de mar per veure les platges i finalment, arribem al nostre domicili quan passen pocs minuts de dos quarts de sis.


Ens instal·lem i després de fer les compres fem el primer bany de l'estada a l'anomenada "Plaja" que és la que es troba al punt neuràlgic de L'Escala. Tret de sortida a quatre dies ben prometedors!


DIVENDRES 24 DE JULIOL: LA SORTIDA


Després d'un dijous on hem conegut el passeig i les platges d'Empúries pel matí i hem fet el bany de la tarda a l'antic Port del Perris, inclòs algun salt a la punta de l'Olla, el divendres que comença ben assolellat i un pèl accidentat ens convida a passar el matí a la darrera platja que ens queda per veure, Riells.

Una vegada banyats i assecats tornem a casa per preparar un dinar especial ja que és l'últim de l'estada i amb un valor afegit, celebrarem el recent divuitè aniversari de l'Eduard Verdaguer. Així doncs, després d'una bona fideuà amb all i oli, que com tots els àpats menys el de l'esmorzar, ho assaborim mentre contemplem el mar des del balcó de casa, prepararem la coca des del pis de baix i un cop a dalt, la bufada d'espelmes. En aquest precís moment engega la tramuntana (vent de component nord) i s'acosta una bona tempesta que marcarà el fil d'aquesta tarda.



Després de menjar la coca, baixem tots a baix per veure el regal que li hem preparat, un vídeo amb un petit recull fotogràfic dels bons moments que hem passat amb ell fins ara.

Vist el vídeo pugem cap a dalt i ens prepararem per fer la sortida pròpiament de l'estada. Arrenquem quan falten deu minuts per les sis de la tarda i sota un bon ruixat ens dirigim cap al sud per entrar al Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter i ho fem per la banda de la Muntanya Gran, agafant la pista que comença al costat del càmping de la Cala Montgó, un dels indrets que ens quedaran pendents per visitar en cas de repetir-ho. 

La pista ens enfila cap al centenar de metres d'alçada i mentre la pluja va i ve, sense lliurar-nos dels llamps i els trons, comencem a veure de lluny el massís del Montgrí, la muntanya on se situa la cota més elevada del parc, concretament al Montplà, amb 311 metres d'alçada; la mateixa d'on comença el carril bicicleta de l'avinguda Abat Marcet de Terrassa, al costat de la plaça de les Magnòlies.

Després d'una mitja hora llarga de pujada, quan assolim el novè quilòmetre del recorregut comencem a baixar fins a Torre Ponça. Allà ens desviem a mà dreta per encarar l'ascens cap al punt estrella de la sortida, el cim de Rocamaura o també Roca Maura com es vulgui escriure. Hi arribem una hora després d'haver sortit i des d'allà gaudim d'uns paratges espectaculars, l'enorme extensió plana que conforma L'Estartit, amb la desembocadura del Ter i els petits poblets que queden al fons i als peus de les muntanyes de Begur. Més a l'oest seguim veient la plana i localitats com Pals i la Bisbal, capital de la comarca del Baix Empordà i al rerefons la gran cadena de les Gavarres.

Aprofitem per immortalitzar un dels millors moments no tan sols de la sortida sinó dels quatre dies que encaren ja la recta final.










Des dels 225 metres que ens trobem a Rocamaura, desfem bona part de la pujada i baixem cap als boscos del Serrat Llarg, tot passant per la Torre Vella fins arribar a la Casa del Guarda, on aprofitem per reomplir els bidons. A partir d'ara comencem a tornar cap al nord a través d'una pista que es pot combinar amb corriols que queden a la vora. En poca estona arribem a Torre Ferrana connectant amb el camí de Sobrestany. Falta ben poc per acabar però mirant cap a L'Escala veiem un cumulonimbus ben potent que serà l'encarregat de donar un final novament passat per aigua.

Efectivament, arribem a casa a un quart de nou ben xops. Saludem als meus avis que acabaven d'arribar de Terrassa. Gaudim d'un bon sopar carregat d'hidrats de carboni i vitamines i després d'una estona de relax anem cap al llit, ens convé una bona dormida a fi de carregar forces per la tornada que ens espera.




MÉS FOTOS DE LA SORTIDA 72



DISSABTE 25 DE JULIOL: OPERACIÓ TORNADA

Ens despertem en un dissabte en què el temps no ha canviat gaire respecte el dia anterior, tot i que ha deixat de ploure l'ambient no acompanya massa al bany. Així doncs ens hem aixecat tranquil·lament i després d'esmorzar hem començat a preparar bosses. Ens acomiadem del Sergi, ell se'n va cap a L'Estartit pel mateix recorregut d'ahir.

Saludem als meus avis abans que marxin a passar el dia a fora i posteriorment dediquem l'últim passeig per L'Escala. Cap a dos quarts de dues, tanquem i procedim a fer el viatge de tornada, tal i com vam arribar, en bicicleta.

En aquesta ocasió, no anem cap al nord-oest sinó ben bé cap a l'oest. Creuant camps i passant primerament pel poble de Viladamat i després per Palau-borrell. Des d'allà entrem a la Serra de Ventalló i anem guanyant alçada. Un cop a dalt el recorregut es basa en petits alts i baixos però en absolut estem parlant d'un trencacames. Tot i així, l'element que més repercuteix en la dificultat del trajecte és l'elevat pes de les motxilles que portem a l'esquena. Això ens obliga a anar en calma i fer petites aturades. 


A Viladamat



Veiem els petits llogarets de Garrigoles, les Olives, Vilopriu i Valldevià i mica en mica ens anem aproximant fins al destí final. En els darrers quilòmetres també tenim l'oportunitat de veure part del Parc dels Aiguamolls de l'Empordà, sota les grans muntanyes del Cap de Creus i el Pení. Mirant cap al sud-est veiem el Montgrí i al seu costat, justament, el turó de Rocamaura amb la veïna Torre Moratxa.





Amb vint quilòmetres al capdavant arribem a l'andana de Camallera quan passen pocs minuts de les tres de la tarda. Aprofitem per menjar l'entrepà que ens hem fet a casa i al cap de deu minuts, agafem el tren cap a Barcelona. Adéu Empordà!




MÉS FOTOS DE LA TORNADA


Vist i no vist, reapareixem a l'Estació de Terrassa quatre dies després, com si res hagués passat, a dos quarts de set.

Així doncs, amb l'operació finalitzada, donem el punt i final al nostre primer viatge. El viatge que simbòlicament posa el punt i final a la tercera temporada. El viatge que per sempre més quedarà ben escrit i recordat a la memòria del grup i dels cinc que ho hem fet possible. Esperem que sigui, el primer dels molts viatges que farem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Fes el teu comentari

NOMBRE DE VISITES